Xerrada-recitació "Homenatge 150è aniversari del naixement del poeta Antonio Machado" a càrrec de Jesús García

Crònica de Núria Abelló sobre Conferència-Homenatge: "El meu Vicenç Andrés Estellés. Cent anys del seu naixement", a càrrec d'Alba Sabaté

 DIJOUS 14 DE NOVEMBRE DE 2024

Encara tenim molt presents les conseqüències de la DANA a l'Horta Sud de València on, com ens recorda en Jesús García, president de Tintablava, va néixer Vicenç Andrés Estellés, concretament a Burjassot, ara fa cent anys. I ens projecta imatges de la tragèdia mentre escoltem els versos que Estellés va escriure fa més de cinquanta anys, malauradament avui més actuals que mai: "El fang, la pluja, el fang, els carrers plens de fang, / l'aigua, l'aigua caient, a dolls, de les teulades... [...]. / He plorat molt. He vist coses. He plorat molt". I se'ns posa la pell de gallina.

Llavors l'Alba Sabaté, professora i escriptora -entre molts altres mèrits-, ens introdueix Vicenç Andrés Estellés com un poeta que no va ser mai prou reconegut a la seva terra, però que estimava

València i el seu poble a ultrança: "Allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble". I fent un paral·lelisme amb Joan Salvat Papasseit -que van morir l'agost del 2024, just un mes abans del naixement d'Estellés- reivindica la procedència humil d'ambdós -que es van haver de fer a ells mateixos- així com, malgrat certs punts vitals tràgics, el seu gran amor per la vida i per l'amor, el seu vitalisme desprès i, sobretot, que ambdós van fer de la poesia una manera d'entendre la vida. I alhora destaca que els dos, gràcies al moviment de la Nova Cançó dels anys 60-70 -que va musicar i cantar alguns dels seus poemes-, van poder arribar més enllà dels cercles literaris: "No hi havia a València dos amants com nosaltres... [...]. / El nostre amor és un amor brusc i salvatge... [...]. / Després, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som bàrbars...".

I ens comenta que Joan Fuster defensa que Vicenç Andrés Estellés és el millor poeta valencià des d'Ausiàs March al segle XV i un dels poetes més prolífics en llengua catalana de la segona meitat del segle XX. Sempre va ser molt ben acollit a Catalunya on fins i tot l'any 1978 van atorgar-li el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Gran admirador de Machado, Lorca, Neruda, Baudelaire i molts d'altres, cercava sempre la paraula justa, "car diràs la paraula justa, la diràs en el moment just", i reivindicava orgullós els seus orígens senzills -fill de família fornera d'arrels pageses- molt presents als seus poemes: "i a tu t'agradaria ser forner, com els teus, / i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn...".

També ens destaca que la mort -i alhora l'humor- sovint també eixen als seus poemes amb un llenguatge directe, senzill i fins i tot col·loquial. "Em reconec en una ceba crua,/ en la humitat d'una oliva  trencada,/ en l'enciam que sucava en la sal". Entre altres morts de familiars propers, la mort d'una filla
als quatre mesos, quan ell tan sols tenia 21 anys, va marcar-lo molt. "Mai no se'n va anar, la Mort, i es va quedar per a sempre amb nosaltres...".

Podríem estar hores i hores escoltant com l'Alba Sabaté ens explica, talment com un conte, la vida del poeta Vicenç Andrés Estellés, i com la Maria Bou, ex-alumna de l'Alba i actriu del Kaddish, ens recita magistralment algun dels seus poemes. 

Però l'hora és curta i l'Alba ens recomana que, si volem aprofundir-hi més, llegim Vicenç Andrés Estellés, especialment els seus llibres "Llibre de meravelles" (1971), "Hotel París" (1973) i "Mural del País Valencià" (1996), així com que escoltem les entrevistes que en el seu dia li van fer Montserrat Roig (Personatges, 1977) i Josep Maria Espinàs  (Identitats, 1987).

I tant que se'ns ha fet curta l'hora! Gràcies Alba pel teu bon fer.

Crònica escrita per la Núria Abelló

Fotografies d’en Quim Torrent

Presentació d'activitats organitzades per tintablava durant el curs 2022-2023

Ens complau compartir aquest vídeo, que és un recull de totes les activitats organitzades per l'Associació d'Escriptores i Escriptors del Prat, tintablava, durant el curs 2022-2023. 

Crònica de la Rocío Ortega Atienza sobre la conferència-col·loqui: EL PROJECTE “CRÉIXER” AL TEATRE KADDISH (2019-2023)

Conferència-col·loqui a càrrec de Sheila Fernández, Anna Mitjans i Àngel Roldán

DIMECRES 18 DE GENER DE 2023

Una obra de teatre és molt més que un espectable, és un conjunt d’emocions, de sensacions, d’enyorança, d’il·lusions,... En general, el teatre és vida i forma part de l’experiència de tothom, no només dels qui s’hi dediquen i s’encarreguen de fer-nos gaudir i somiar amb el teatre, sinó també dels espectadors que donen sentit a totes les obres. Això ho saben perfectament els nostres tres conferenciants, la Sheila Fernández, l’Anna Mitjans i l’Àngel Roldán que des de la seva joventut es van unir al teatre Kaddish i encara hi continuen, amb molta il·lusió, intentat fer créixer la gran família del teatre a través de la tasca que desenvolupen tots tres com a membres de la junta del Kaddish des del 2019.

Com a bona obra de teatre, la conferència d’aquest dimecres ha tingut moltes emocions, no només per al públic que forma part de la família del Kaddish, sinó per a tothom que s’hi ha volgut sumar. Després de la presentació que ha fet el Jesús García, president de Tintablava, ha començat l’espectacle. Hem pogut gaudir d’una petita joia cinematogràfica que mai

s’havia vist en públic. Es tracta d’un vídeo fet pel mateix Jesús García durant la festa major de 1976. En la projecció es pot veure com uns joves integrants del Kaddish es maquillen i es preparen per un espectacle que s’acaba realitzant pels carrers del Prat. Un petit retall de l’historia del Prat i del teatre a la nostra ciutat.

Un bon començament per veure com ha crescut el Kaddish des dels seus inicis amb un grup de joves que van començar a fer teatre a l’institut Baldiri Guilera. Aquest grup de joves, juntament amb el Josep Costa, van posar les bases del que actualment és el teatre amb més carisma del Prat, ubicat a les golfes de l’edifici Torre Muntadas. 

  

Al llarg de la xerrada i intercalant-ho amb representacions de petits fragments d’obres relacionades amb el Kaddish com “Les criades”, “La Senyoreta Júlia”, “Cosas de chicos” o “Yerma” i amb les vivències dels nostres conferenciants, hem fet un petit viatge per la seva història. Hem sabut que el nom del teatre té l’origen en una obra que va traduir en Josep Costa, l’alma mater del teatre segons tots, d’Allen Ginsberg  i que finalment no es va poder representar però que va donar nom a la companyia. També hem pogut conèixer com ha evolucionat des del seus inicis, destacant la importància dels cursos de teatre que feien i que

servien perquè molts dels alumnes s’hi quedessin. Amb les seves ganes, tots els seus membres s’han sabut adaptar a la nova realitat i a totes les vicissituds que han passat, especialment a la situació generada per la pandèmia. Han après a superar-se a la marxa d’en Costa al 2015 i a trobar un encaix amb l’Escola d’Arts en Viu propiciant que els joves que vulguin continuar amb la seva formació teatral s’apuntin als cursos que es fan des del Kaddish. Ens han explicat que la nova Junta ha creat més àrees, destacant l’àrea social i ha consolidat el projecte JovesK per tal de donar veu i empenta als joves. Tot això els ha fet créixer, tal i com s’ha titulat el projecte de la Junta del Kaddish de la que formen part els nostres conferenciants, i  ha fet que el teatre estigui més fort que mai.

Aquest any toca renovar la Junta, però els seus membres continuaran amb les mateixes ganes perquè tots puguem continuar gaudint de les obres que es representen a les golfes de

l’edifici Torre Muntadas i del caliu d’aquest petit teatre que porta gairebé cinquanta anys formant part de les nostres vides.

Desprès de la conferència i de les preguntes i comentaris dels assistents, s’ha baixat el teló i tots hem marxat cap a casa sent una mica millors persones que abans perquè, com ens ha recordat un dels nostres conferenciants, “el teatre ens ajuda a ser millors persones”.

Rocío Ortega Atienza

Fotografies: Quim Torrent