Pàgines

dimecres, 14 de setembre de 2022

Núria Abelló escollida "Amiga del Prat 2021"

La vicepresidenta de l'Associació d'escriptors del Prat, Tintablava, Núria Abelló ha estat escollida com "Amiga del Prat 2021" en reconeixement del seu suport a la pagesia pratenca amb els seus dos llibres editats per Tintablava: Pagesos i pageses del Prat -Arrels i vivències- (2018) i Més pagesos i pageses del Prat, (2019). És un guardó que anualment atorga l'entitat d'Amics del Prat a un personatge patrenc que hagi destacat de forma notable en l'entorn, humà, social i/o cultural de la vila, prèvia votació de tots els socis de l'entitat.

Des d'aquí, volem felicitar, en el nostre nom i en el dels nostres socis a la companya Núria.

Una abraçada

L'Associació d'escriptors del Prat, "tintablava"
Jesús García Moreno
President

Amics del Prat: Núria Abelló escollida Amiga del Prat 2021

dimarts, 26 de juliol de 2022

Tintablava: 10 anys amb vosaltres. Resum d’activitats.

Ens fa molta il·lusió compartir el vídeo que commemora el desè aniversari de l'associació d'escriptors del Prat, Tintablava. Per molts més anys sembrant lletres amb vosaltres!




dimecres, 22 de juny de 2022

CONFERÈNCIA

EL TEMPLE DE PTOLOMEU I A SHARUNA

Un projecte per al Museu Egipci de Barcelona

a càrrec d'en Luis Manuel Gonzálvez, egiptòleg i conservador del Museu egipci de Barcelona

dilluns 20 de JUNY de 2022

El dilluns 20 de juny, cloenda del curs a “tintablava”: l’arqueòleg i egiptòleg pratenc Luis Manuel Gonzálvez,   conservador del Museu Egipci de Barcelona i una autoritat en la matèria reconegut arreu, ens va parlar a bastament sobre la descoberta del temple del que fou general d’Alexandre el Gran i faraó Ptolomeu I (367 aC- 283 aC) a Sharuna, l’antiga Hut-Nesut, a l’Egipte mitjà (dos-cents quilòmetres al sud del Caire).

Va explicar de manera detallada i  molt il·lustrada, el procés que l’equip del Museu Egipci de Barcelona -que comparteix jaciment amb la Universitat alemanya de Tubingen- ha dut a terme. Des de l’any 2006 que s’encarreguen de treballs arqueològics en diversos sectors de la necròpolis principal del jaciment de Sharuna. Però va ser l’any 2018 quan en unes operacions de drenatge en els camps de cultiu pròxims a la casa on es troba la seu de la missió, els tècnics van localitzar més d’una vintena de blocs de pedra (carreus) d’un temple ptolemaic.

En aquest darrers tres anys, el Museu Egipci de Barcelona va assumir la responsabilitat científica de l’excavació en extensió  i de la documentació de la zona afectada.  Llavors, es va constatar i es va establir l’existència d’una església tardo-romana per a la construcció  de la qual es va utilitzar una quantitat important de carreus procedents d’un temple erigit en època de Ptolomeu I.

La troballa té un gran valor afegit perquè a Sharuna s’hi han extret en tres anys gairebé 70 carreus, la meitat  dels localitzats en  tot Egipte dedicats a aquest faraó.

Una vegada catalogats, netejats i polits els blocs, d’una tona de pes cadascun i amb jeroglífics molt il·lustratius i ben conservats, els podrem contemplar al museu.

Els arqueòlegs -igual que els investigadors- destrien d’entre la foscor, com deia el Dr. Codina. I el seu treball es perseverant  i moltes vegades amb pocs fruits. Però com que la fe no els abandona mai, quan aconsegueixen l’èxit -com ha estat en aquest cas a Sharuna- la llum i la joia són esfereïdores. Una frase de Rabindranath Tagore (Calcuta, 1861- 1941) reblaria el clau: “La fe és l’ocell que percep la llum quan l’aurora encara és fosca”. Doncs això.

 

 

Vicenç Tierra

dimarts, 31 de maig de 2022


CONCERT-CONFERÈNCIA

LA CORTE DEL REY LOCO

a càrrec d'en Marc García Arnau, poeta i cantautor

dilluns 30 de maig de 2022

Diuen que a la tercera va la vençuda i que tot el que és bo es fa esperar. I aquest dilluns, sens dubte, així va ser, perquè en Marc García Arnau, a la Sala d'Actes del Cèntric, finalment ens va poder mostrar la seva millor versió com a poeta i cantautor. Tot un luxe!

D'entrada, en Jesús García Moreno, company de tintablava i pare d'en Marc, ens va comentar que poc més podia afegir a la informació acurada que hi havia al díptic d'aquesta conferència, però sí que ens podia fer cinc cèntims de la trajectòria del seu fill des d'una perspectiva més íntima. I emocionat ens va fer saber que: "En Marc té formació científica, però durant un Erasmus a París va visitar el cementiri de Montparnasse i allí va sentir que la poesia el cridava. I això em va omplir de satisfacció, potser perquè quan era un marrec i no parava de plorar jo l'agafava en braços i li recitava Lorca, Machado, Miguel Hernández... I ara, 42 anys després...". I es van fondre en una abraçada.

Un cop a l'estrada, guitarra en mà, en Marc García ironitzava: "Què més us puc explicar que no us hagi dit el meu pare!". Però ens va brindar un concert in crescendo i una classe magistral entorn el què, qui, com i perquè del món dels cantautors (i cantautores!). Com qui res.

Per començar ens va recitar el seu poema slam "Esdrújulo", contundent, musical i fantàstic: "No es algo utópico, está en el núcleo de nuestras células...". I tot seguit, sota una patina de crítica i sàtira social, ens va cantar algunes de les cançons del seu últim disc "La corte del rey loco" com:

·  "De cuchara y tenedor", on estableix un "combat" entre els partidaris de menjar amb cullera i els partidaris de menjar amb forquilla, fins que veu uns pobres menjar amb les mans i se n'adona que "mientras haya pobres no habrá libertad".

·     "Proserpina", on actualitza el mite de la primavera i el duel terra-infern, mentre alhora reivindica la necessitat de llibertat: "no vull pares castradors ni espòs prosaic".

·  "El padre Antonio", on ironitza entorn un capellà heterodox i ens mostra com: "las mejores rebeliones no se hacen con cañones".

·       "Los solidarios", on ens parla de desequilibris socials i la necessitat de justícia: "esta noche han ido presos por luchar contra el poder".

·       "La corte del rey loco", que dona nom al disc, on dins el caos ens demostra que tot és falç: "Unos creen que rige poco, otros que ha perdido el norte...".

·  "Cançó de les bruixes", on contraposa el món de les bruixes i el de les fades: "Les bruixes salvatges... Les fades divines...".

·     "Animalario", on ironitza entorn els abusos de poder a partir de les "mascotes" dels oligarques: "han pillado a un asno haciéndose el listo... ¡es el burro del ministro!".

I entre cançó i cançó -i tocs d'humor!- ens va anar aproximant al món dels cantautors. Un món reivindicatiu, cada cop més necessari, d'arrels profundes, que ho contextualitza tot. I ens explica que els cantautors són autors de la lletra i la música de les cançons que interpreten que sempre giren entorn una columna vertebral o idea-força transversal. Cert que alguns també musiquen i/o interpreten poemes d'altres autors, però en tot cas l'essència sempre és la reivindicació d'un món millor, més just, més social, més equitatiu, més humà...

I, combinant el castellà, català, francès i portuguès, també ens va brindar un recital de cançons de culte com: "Parte Médico" de George Brassens -el seu gran referent-, "Le Métèque" de George Moustaki, "El trobador" de Joan M. Serrat, "Soldadito Boliviano" de Paco Ibáñez, "O Leãozinho" de Caetano Veloso i "Cita con ángeles" de Silvio Rodríguez. I encara en va citar moltes més. Genial!

Fos com fos, en sortir, no vaig poder evitar comprar els seus discs "La corte del rey loco" i "Brassens", per poder tornar a escoltar les seves cançons, un cop un altre, i així poder gaudir de la dosi necessària d'ironia i realitat que tots necessitem per NO perdre el cap.

Gràcies, Marc, per compartir amb nosaltres les teves cançons i el món dels cantautors!

Núria Abelló

Per saber-ne més: https://www.marcgarciaarnau.com/

dilluns, 16 de maig de 2022

 

FESTA CULTURAL DEL 10è ANIVERSARI DE L’ASSOCIACIÓ TINTABLAVA

DIJOUS 12 DE MAIG DE 2022

Aquest dijous, molts apassionats de la cultura s’han reunit a l’auditori del Cèntric per tal de celebrar el desè aniversari de l’Associació d’escriptors del Prat Tintablava.  Fent una picada d’ullet al món de la literatura, on no sempre les coses són com semblen, el destí ha fet que aquest desè aniversari de l’entitat s’hagi hagut de celebrar quan l’associació ja feia gairebé tretze anys que caminava.  Com moltes altres coses, la pandèmia va provocar la suspensió d’aquest esdeveniment, però sense desmerèixer res la data, els pratencs van omplir l’auditori desitjosos de poder gaudir d’aquesta festa de la cultura.  Com agraïment, i perquè el públic pogués anar fent boca, quan entraven, una pantalla blava els rebia recordant-los moltes de les activitats que s’havien anant fent durant tots aquests anys. 

A l’hora acordada, ha pujat a l’escenari en Vicenç Tierra, president de Tintablava, que ha resumit, amb poques paraules, l’esperit de l’associació durant els 783 dies de la seva existència: contribuir a moure el món amb un dels motors que té més força i que no és un altre que el coneixement i la cultura.  Per això, durant aquests gairebé tretze anys, s’han fet uns vuit col·loquis cada any sobre temes molt diversos; igualment, s’han fet onze edicions del concurs literari per a joves pratencs i s’han publicat tretze llibres amb arrels pratenques.  Tot això, ha contribuït a millorar la cultura i el coneixement de totes les persones que han estat al costat de l’associació durant tots aquests anys.  Abans d’acabar el seu discurs, en Vicenç ha volgut agrair la tasca de tota la gent que s’ha involucrant en aquest projecte durant tos aquests anys: els membres de la Junta, els jurats del premis literaris, els professors d’institut, el Cèntric, l’Ajuntament,...

Després d’aquest parlament ha començat la festa, la gran festa de la cultura, una cultura que sempre ha estat al costat de Tintablava.  Com no podia ser d’una altra manera en una associació d’escriptors, han passat per l’escenari poetes de gran vàlua com Salvador Espriu, Lorca, Ramona Via, Martí i Pol, Antonio Machado, Enric Casasses i molts d’altres, interpretats d’una manera magistral pel jovent del Prat. També hem pogut gaudir de diferents danses del folklore català que han ballat un grup de dansaires de la colla del Prat Picacrestes  i de quatre interpretacions teatrals de quatre artistes del Teatre Kaddish que tampoc han volgut perdre’s aquest esdeveniment. No ha volgut tampoc faltar a la festa l’alcalde del Prat, Lluis Mijoler, que en el seu discurs ha volgut destacar la importància de la paraula per tal de produir cultura i art, l’element més important a preservar per a les generacions futures.  Per últim, i com a cloenda, hem pogut escoltar diverses peces del grup de cambra de la Banda de música del Prat que ens ha traslladat, amb la seva música, a un món màgic.

Per últim, ha pujar a l’escenari tota la Junta de Tintablava per tal de fer un sentit homenatge a en Vicenç Tierra i a la seva dona per la seva dedicació.  Aquest homenatge el volem fer, també de manera extensiva, a tota la població del Prat que, dia a dia, ha donat suport a aquest projecte que porta ja més de 12 anys caminant i que sense els pratencs i pratenques que hi col·laboren i els que venen periòdicament a les seves activitats no tindria cap sentit.  A més a més, tots ells contribueixen, amb el seu granet de sorra, a augmentar la cultura i el coneixement del nostres poble. Moltes felicitats a tots per aquests més de deu anys amb Tintablava i continueu aprenent i gaudint de la cultura.

Rocío Ortega Atienza