Pàgines

dissabte, 19 d’abril del 2025

Crònica de l'Anna Colominas Abelló sobre la presentació del llibre «QWERTY» de l'Aguas Rodríguez i la Naomi Gómez

Crònica de l’Anna Colominas Abelló sobre la presentació del llibre “Qwerty, entreteixint el realisme màgic amb la ciència quotidiana”, a càrrec de l’autora Aguas Rodríguez i la dissenyadora gràfica Naomi Gómez.

DIJOUS 12 DE DESEMBRE DE 2024

El plugim va filtrant-se entre els adoquins del carrer mentre pleguem el paraigües i entrem a l’imaginari món realista de QWERTY, una novel·la juvenil que entreteixeix ciència, somnis i màgia de la mà d’una noia d’onze anys entusiasta, valenta, curiosa i en plena evolució cap a l'adolescència.

Des de l’entitat d’escriptores i escriptors del Prat, Tintablava, el president Jesús García condueix el diàleg de la presentació d’aquesta reedició del llibre: la commemoració dels onze anys de la primera edició del llibre i que la seva autora, l’Aguas Rodríguez, ha volgut “fer coincidir amb l’edat de la protagonista, l’Oka”. En aquesta reedició, l’Editorial Stenella que dirigeix la mateixa autora, ha incorporat una editora externa que “m’ha fet

descobrir noves coses dins d’una història que vaig crear”; i també ha comptat amb la compaginació de tot plegat per part de la dissenyadora i il·lustradora Naomi Gómez que ens comparteix  com “vaig voler incloure imatges d’aquelles coses que com a lectora m’hagués agradat trobar en el llibre quan el vaig llegir en la primera edició”. 

Entrant en el debat del procés creatiu, ambdues creadores ens expliquen que ha estat un bon treball en equip ja que hi ha hagut molt diàleg entre l'escriptora i la dissenyadora. El llibre va néixer de dues preguntes inicials (On hi ha el límit entre la ciència i el que no és ciència? Per què costa tant canviar un hàbit?) que l’Aguas va anar desxifrant

arran d’una imatge del seu germà quan es va fer pastor d’ovelles. Segons l’autora: “El llibre anava agafant volum a partir de saber l’inici i el final que vaig veure a partir d’aquesta fotografia”. Per la seva banda, agafant aquesta fotografia de referència, la Naomi ha tingut plena llibertat per il·lustrar les imatges que acompanyen les pàgines del llibre, procurant treure les idees principals de les il·lustracions internes: l’estil vintage, captar les textures, vincular imatge i text… El fantàstic sector literari també hi és molt present en la novel·la. I és que, com la descriu l’autora, la protagonista és una nena “devoradora de llibres i de coneixement que contínuament visita la biblioteca i la llibreria del barri”.

El diàleg dalt de l’escenari ens transporta a la navegació màgica d’aquest fantàstic món que es balanceja

entre la ficció i la realitat, entre la ciència i la màgia, entre la infantesa i l’adolescència: “La innocència infantil i la resistència a abandonar l’actitud màgica davant la vida”. Un viatge que ens endinsa en una enciclopèdia de detalls concrets com el meravellós món de l’espai i el Núvol d’Oort (amb una il·lustració acurada del que representa la física quàntica), les llàgrimes de Sant Llorenç, els somnis estranys, les relacions d’amistat i amb familiars…

Un llibre amè d’estil novel·lístic i detectivesc enfocat a un públic juvenil i que també està recomanat per a totes aquelles persones adultes que els hi agrada la ciència!

Crònica escrita per: Anna Colominas Abelló

Fotografies d'en Quim Torrent 


dijous, 6 de febrer del 2025

Crònica d’en Jesús García sobre la presentació del llibre «Teoria del gran Infierno» d’Iván Humanes

Presentació a càrrec de l’Aguas Rodríguez

DIJOUS 23 DE GENER DE 2025

La literatura és un miratge format o deformat per l’acció dels múltiples prismes que retornen la imatge captada amb tantes possibilitats d’interpretació com superfícies reflectants l’exerceixen.

M’atreviria a dir que això no només passa amb la literatura o amb qualsevol altra categoria artística; passa també, i més sovint, amb el procés natural que existeix en el món capaç de crear segon a segon, instant rere instant, tota aquesta obra a la qual anomenem realitat i a la qual majoritàriament respectem per la seva capacitat definidora del que és el nostre ésser, des de l’instant en què som fins al que deixem de ser. Fins i tot el reflex d’aquesta creació tangible, palpable, però efímera com el fulgor d’un llamp enlluernador, l’interpretem amb tota la intensitat que ens permet el nostre albir, amb el qual ens armem per intentar imposar la nostra visió d’aquest miratge fugaç fins a extrems incalculables.

Avui, sí, avui he descobert que la literatura és capaç, imitant la pròpia vida, d’oferir-nos una realitat

calidoscòpica, estranya a primera vista, que, un cop penetrada, pot —i així ha ocorregut en el meu cas— fer-nos descobrir com, en aquelles pàgines comprimides entre les rígides tapes  d’un llibre, apareix una interpretació de l’existència il·luminada amb resplendors, de fets peculiars, però tangibles; extrems, però palpables amb els sentits i recognoscibles en l’entorn en què es desenvolupen.

...I tot això en una sala plena de presències etèries ansioses per figurar en la sessió del Tarot que tenia lloc a la palestra de la sala...Quantes vegades he vist, durant l’acte, aixecar-se un braç transparent demanant intervenir per corregir o comentar un detall de la xerrada, sense èxit, per damunt dels caps transparents dels àngels o dimonis que, des del seu seient, seguien amb interès l’acte.


Sí, visions diferents d’una realitat indesxifrable, però certa des del meu mirador. Així, no vaig poder evitar estremir-me quan, poc abans d’acabar la sessió del Tarot que es debatia entre la conductora de l’acte i l’autor, vaig escoltar al fons de la sala unes paraules que, queixoses o, més aviat, decebudes, comentaven a mitja veu entre elles:

“...Les lletres “som” branques; les comes, mans que s’aixequen del terra; els punts, caps rodant. No hi ha foscor, perquè de vegades el desert de la pàgina en blanc és el més cruel. I les que aquí vaguem som cementiri...” Humanes, Iván. Teoría del Gran Infierno. 2ª Parte Microrelato 62 ; pág. 87.