Presentació del llibre "Teoría del gran Infierno" d'Iván Humanes a càrrec de l'Aguas Rodríguez

Bases del Concurs Literari de Tintablava 2025

 

Bases del Catorzè Concurs literari

de MICRORELATS tintablava

per a joves del Prat

1. El concurs té una periodicitat anual. Hi pot participar el jovent nascut entre l’1 de gener del 2007 i el 31 de desembre del 2010 i que tingui la seva residència al Prat de Llobregat o bé estigui matriculat oficialment a qualsevol dels seus centres educatius.

2. Cada participant pot concursar amb una única obra pròpia i inèdita: no s’admetran plagis ni la utilització de la IA. L’idioma serà el català o el castellà. En cas de plagi o d'utilització de la IA, el text serà exclòs del concurs i no es permetrà la participació d'aquesta persona en futures convocatòries.

3. El tema serà de lliure elecció. Haurà de tenir entre 300 i 500 caràcters, espais inclosos, sense comptar el títol que, per altra banda, és obligatori.

4. Els textos han de ser escrits amb correcció i no han de ser ofensius ni amb persones ni amb institucions, ni han de contenir paraules malsonants.

5. Els textos s’hauran d’enviar a l’adreça electrònica: tintablava@gmail.com amb el lema "XIV Concurs de MICRORELATS tintablava per a joves del Prat" en l’assumpte del correu electrònic.

6. Al missatge de correu electrònic, a més del text amb títol, s’haurà d’incloure el nom i cognoms de la persona autora, la DATA de NAIXEMENT, el número del DNI, l’adreça, un telèfon de contacte i, si s’escau, el nom del centre al qual assisteix.

7. El període d’admissió dels textos, via correu electrònic, serà des del dia 8 de gener del 2025 fins al 16 de març del 2025.

8. La decisió del jurat es donarà a conèixer per la setmana de Sant Jordi del 2025, en un acte públic que se celebrarà en un dia, lloc i hora dels quals s’informarà més endavant.

9. L’organització del concurs no mantindrà correspondència amb les persones participants.

10. Les obres que no resultin premiades s’eliminaran del correu electrònic de l’organització, juntament amb les dades personals de l'alumnat. Les dades de les persones premiades seran igualment i totalment eliminades de la base de dades de tintablava una vegada lliurats els premis.

11. El jurat estarà compost per persones escriptores o significatives en l'àmbit de la joventut.

12. Hi haurà tres premis: un 1r premi de 150 €, un 2n premi de 100 € i un 3r premi de 50 €. També es regalarà el llibre anual de tintablava, més dos anys d’inscripció gratuïta a la nostra associació, a cadascuna de les persones premiades. A més, el primer premi obtindrà una degustació per a dues persones al 9Cèntric. Alhora s'atorgarà una Menció honorífica a la persona participant més jove del certamen no premiada, en reconeixement al seu esforç creatiu i en nom de totes les persones no premiades.

13. L’import corresponent a cadascun dels premis no es lliurarà en efectiu, sinó que podrà ser bescanviat en comerços locals per llibres, material escolar, material de telefonia mòbil, material fotogràfic, pictòric, informàtic, etc. Els premis s’hauran de bescanviar abans del 29 de juny del 2025 com a data límit.

14. Els premis no podran declarar-se deserts.

15. L’organització i les persones guanyadores signaran una autorització per a l’ús de la propietat intel·lectual per a aquelles publicacions i/o altres accions que s’acordin entre ambdues parts.

16. La participació en el concurs implica l’acceptació de les bases.

Bases del Dotzè Concurs literari

de POEMES tintablava

per a joves del Prat

1. El concurs té una periodicitat anual. Hi pot participar el jovent nascut entre l’1 de gener del 2007 i el 31 de desembre del 2010 i que tingui la seva residència al Prat de Llobregat o bé estigui matriculat oficialment a qualsevol dels seus centres educatius.

2. Cada participant pot concursar amb una única obra pròpia i inèdita: no s’admetran plagis ni la utilització de la IA. L’idioma serà el català o el castellà. En cas de plagi o d'utilització de la IA, el text serà exclòs del concurs i es permetrà la participació d'aquesta persona en futures convocatòries.

3. El tema serà de lliure elecció. Haurà de tenir entre 10 i 30 versos.

4. Els poemes han de ser escrits amb correcció i no han de ser ofensius ni amb persones ni amb institucions, ni han de contenir paraules malsonants.

5. Els poemes s’hauran d’enviar a l’adreça electrònica: tintablava@gmail.com amb el lema "XII Concurs de POEMES tintablava per a joves del Prat" en l’assumpte del correu electrònic.

6. Al missatge de correu electrònic, a més del poema amb títol, s’haurà d’incloure el nom i cognoms de la persona autora, la DATA de NAIXEMENT, el número del DNI, l’adreça, un telèfon de contacte i, si s’escau, el nom del centre al qual assisteix.

7. El període d’admissió dels poemes, via correu electrònic, serà des del dia 8 de gener del 2025 fins al 16 de març del 2025.

8. La decisió del jurat es donarà a conèixer per la setmana de Sant Jordi del 2025, en un acte públic que se celebrarà en un dia, lloc i hora dels quals s’informarà més endavant.

9. L’organització del concurs no mantindrà correspondència amb les persones participants.

10. Les obres que no resultin premiades s’eliminaran del correu electrònic de l’organització, juntament amb les dades personals de l'alumnat. Les dades personals de les persones premiades seran igualment i totalment eliminades de la base de dades de tintablava una vegada lliurats els premis.

11. El jurat estarà compost per persones escriptores o significatives en l'àmbit de la joventut. 

12. Hi haurà tres premis: un 1r premi de 150 €, un 2n premi de 100 € i un 3r premi de 50 €. També es regalarà el llibre anual de tintablava, més dos anys d’inscripció gratuïta a la nostra associació, a cadascuna de les persones premiades. A més, el primer premi obtindrà una degustació per a dues persones al 9Cèntric. Alhora s'atorgarà una Menció honorífica a la persona participant més jove del certamen i no premiada en reconeixement al seu esforç creatiu i en nom de totes les persones no premiades.

13. L’import corresponent a cadascun dels premis no es lliurarà en efectiu, sinó que podrà ser bescanviat en comerços locals per llibres, material escolar, material de telefonia mòbil, material fotogràfic, pictòric, informàtic, etc. Els premis s’hauran de bescanviar abans del 29 de juny del 2025 com a data límit.

14. Els premis no podran declarar-se deserts.

15. L’organització i les persones guanyadores signaran una autorització per a l’ús de la propietat intel·lectual per a aquelles publicacions i/o altres accions que s’acordin entre ambdues parts.

16. La participació en el concurs implica l’acceptació de les bases.

Bases del Vuitè Concurs literari

de RELATS SOLIDARIS i/o SOCIALS tintablava

per a joves del Prat

1. El concurs té una periodicitat anual. Hi pot participar el jovent nascut entre l’1 de gener del 2007 i el 31 de desembre del 2010 i que tingui la seva residència al Prat de Llobregat o bé estigui matriculat oficialment a qualsevol dels seus centres educatius.

2. Cada participant pot concursar amb una única obra pròpia i inèdita: no s’admetran plagis ni la utilització de la IA. L’idioma serà el català o el castellà. En cas de plagi o d'utilització de la IA, el text serà exclòs del concurs i es permetrà la participació d'aquesta persona en futures convocatòries.

3. El relat, que podrà ser real o de ficció, haurà de tocar TEMES SOLIDARIS i/o SOCIALS, i tenir una extensió entre 2.000 i 3.000 caràcters, espais inclosos.

4. Els textos han de ser escrits amb correcció i no han de ser ofensius ni amb persones ni amb institucions, ni han de contenir paraules malsonants.

5. Els textos s’hauran d’enviar en un document word adjunt a l'adreça electrònica: tintablava@gmail.com amb el lema "VIII Concurs de RELATS SOLIDARIS i/o SOCIALS tintablava per a joves del Prat" en l’assumpte del correu electrònic.

6. Al missatge de correu electrònic, a més del document word adjunt, s’haurà d’indicar el títol del relat, el nom i cognoms de la persona autora, la DATA de NAIXEMENT, el número del DNI, l’adreça, un telèfon de contacte i, si s’escau,  el nom del centre al qual assisteix.

7. El període d’admissió dels relats, via correu electrònic, serà des del dia 8 de gener del 2025 fins al 16 de març del 2025.

8. La decisió del jurat es donarà a conèixer per la setmana de Sant Jordi del 2025, en un acte públic que se celebrarà en un dia, lloc i hora dels quals s’informarà més endavant.

9. L’organització del concurs no mantindrà correspondència amb les persones participants.

10. Les obres que no resultin premiades s’eliminaran del correu electrònic de l’organització, juntament amb les dades personals de l'alumnat. Les dades de les persones premiades seran igualment i totalment eliminades de la base de dades de tintablava una vegada lliurats els premis.

11. El jurat estarà compost per persones escriptores o significatives en l'àmbit de la joventut.

12. Hi haurà tres premis: un 1r premi de 150 €, un 2n premi de 100 € i un 3r premi de 50 €. També es regalarà el llibre anual de tintablava, més dos anys d’inscripció gratuïta a la nostra associació, a cadascuna de les persones premiades. A més, el primer premi obtindrà una degustació per a dues persones al 9Cèntric. Alhora s'atorgarà una Menció honorífica a la persona participant més jove del certamen i no premiada, en reconeixement al seu esforç creatiu i en nom de totes les persones no premiades.

13. L’import corresponent a cadascun dels premis no es lliurarà en efectiu, sinó que podrà ser bescanviat en comerços locals per llibres, material escolar, material de telefonia mòbil, material fotogràfic, pictòric, informàtic, etc. Els premis s’hauran de bescanviar abans del 29 de juny del 2025 com a data límit.

14. Els premis no podran declarar-se deserts.

15. L’organització i les persones guanyadores signaran una autorització per a l’ús de la propietat intel·lectual per a aquelles publicacions i/o altres accions que s’acordin entre ambdues parts.

16. La participació en el concurs implica l’acceptació de les bases.

Presentació de «QWERTY, edició especial il·lustrada» a càrrec de l'Aguas Rodríguez i la Naomi Gómez

Crònica de Núria Abelló sobre Conferència-Homenatge: "El meu Vicenç Andrés Estellés. Cent anys del seu naixement", a càrrec d'Alba Sabaté

 DIJOUS 14 DE NOVEMBRE DE 2024

Encara tenim molt presents les conseqüències de la DANA a l'Horta Sud de València on, com ens recorda en Jesús García, president de Tintablava, va néixer Vicenç Andrés Estellés, concretament a Burjassot, ara fa cent anys. I ens projecta imatges de la tragèdia mentre escoltem els versos que Estellés va escriure fa més de cinquanta anys, malauradament avui més actuals que mai: "El fang, la pluja, el fang, els carrers plens de fang, / l'aigua, l'aigua caient, a dolls, de les teulades... [...]. / He plorat molt. He vist coses. He plorat molt". I se'ns posa la pell de gallina.

Llavors l'Alba Sabaté, professora i escriptora -entre molts altres mèrits-, ens introdueix Vicenç Andrés Estellés com un poeta que no va ser mai prou reconegut a la seva terra, però que estimava

València i el seu poble a ultrança: "Allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble". I fent un paral·lelisme amb Joan Salvat Papasseit -que van morir l'agost del 2024, just un mes abans del naixement d'Estellés- reivindica la procedència humil d'ambdós -que es van haver de fer a ells mateixos- així com, malgrat certs punts vitals tràgics, el seu gran amor per la vida i per l'amor, el seu vitalisme desprès i, sobretot, que ambdós van fer de la poesia una manera d'entendre la vida. I alhora destaca que els dos, gràcies al moviment de la Nova Cançó dels anys 60-70 -que va musicar i cantar alguns dels seus poemes-, van poder arribar més enllà dels cercles literaris: "No hi havia a València dos amants com nosaltres... [...]. / El nostre amor és un amor brusc i salvatge... [...]. / Després, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som bàrbars...".

I ens comenta que Joan Fuster defensa que Vicenç Andrés Estellés és el millor poeta valencià des d'Ausiàs March al segle XV i un dels poetes més prolífics en llengua catalana de la segona meitat del segle XX. Sempre va ser molt ben acollit a Catalunya on fins i tot l'any 1978 van atorgar-li el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Gran admirador de Machado, Lorca, Neruda, Baudelaire i molts d'altres, cercava sempre la paraula justa, "car diràs la paraula justa, la diràs en el moment just", i reivindicava orgullós els seus orígens senzills -fill de família fornera d'arrels pageses- molt presents als seus poemes: "i a tu t'agradaria ser forner, com els teus, / i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn...".

També ens destaca que la mort -i alhora l'humor- sovint també eixen als seus poemes amb un llenguatge directe, senzill i fins i tot col·loquial. "Em reconec en una ceba crua,/ en la humitat d'una oliva  trencada,/ en l'enciam que sucava en la sal". Entre altres morts de familiars propers, la mort d'una filla
als quatre mesos, quan ell tan sols tenia 21 anys, va marcar-lo molt. "Mai no se'n va anar, la Mort, i es va quedar per a sempre amb nosaltres...".

Podríem estar hores i hores escoltant com l'Alba Sabaté ens explica, talment com un conte, la vida del poeta Vicenç Andrés Estellés, i com la Maria Bou, ex-alumna de l'Alba i actriu del Kaddish, ens recita magistralment algun dels seus poemes. 

Però l'hora és curta i l'Alba ens recomana que, si volem aprofundir-hi més, llegim Vicenç Andrés Estellés, especialment els seus llibres "Llibre de meravelles" (1971), "Hotel París" (1973) i "Mural del País Valencià" (1996), així com que escoltem les entrevistes que en el seu dia li van fer Montserrat Roig (Personatges, 1977) i Josep Maria Espinàs  (Identitats, 1987).

I tant que se'ns ha fet curta l'hora! Gràcies Alba pel teu bon fer.

Crònica escrita per la Núria Abelló

Fotografies d’en Quim Torrent

Conferència-Homenatge al poeta valencià Vicent Andrés Estellés a càrrec de l'Alba Sabaté

Crònica de l'Alicia Gadi sobre la «Vetllada de ciència i literatura» a càrrec de l'Aguas Rodríguez i la Judith Sánchez

VETLLADA DE CIÈNCIA I LITERATURA: DE LA NEUROCIÈNCIA A LA CIÈNCIA-FICCIÓ

CICLE ADA LOVELACE 2024: LA VIDA SECRETA DEL CERVELL

Diàleg entre Aguas Rodríguez i Judith Sánchez

DIJOUS 24 D’OCTUBRE DE 2024

SALA D’ACTES DEL CENTRE CÍVIC PALMIRA DOMÈNECH

T’agrada llegir ciència-ficció. Ho gaudeixes tant que has devorat des de les obres més clàssiques del gènere fins a les distòpies més modernes. Ets el tipus de persona que es decanta més per les novel·les que no pas per les adaptacions cinematogràfiques; estàs convençut que es tracta d’una qüestió de gustos, però ben saps que és perquè n’hi ha que no representen la història original de forma fidel. Tot i això, has vist la pel·lícula de Blade Runner un munt de vegades, encara que li van canviar el títol de Els androides somien xais elèctrics? Què en diria Philip K. Dick de tu quan va publicar el llibre l’any 1968? Tant se val. El teu fragment favorit és aquest:

—En ese momento —continuó Iran—, mientras el sonido de la TV estaba apagado, yo 

estaba en el ánimo 382; acababa de marcarlo. Por eso, aunque percibí intelectualmente la

soledad, no la sentí. La primera reacción fue de gratitud por poder disponer de un órgano de ánimos Penfield; pero luego comprendí qué poco sano era sentir la ausencia de vida, no sólo en esta casa sino en todas partes, y no reaccionar... ¿Comprendes? Me imagino que no. Lo llamaban «ausencia de respuesta afectiva adecuada». Entonces, dejé apagado el sonido de la TV y empecé a experimentar con el órgano de ánimos. Y por fin logré encontrar un modo de marcar la desesperación.

Què és això de l’òrgan Penfield? Segons l’Aguas Rodríguez i la Judith Sánchez, que s’han reunit a la sala d’actes del Centre Cívic Palmira Domènech per aclarir aquest tipus de dubtes, no és més que una invenció de l’autor amb certa projecció científica: entre la dècada dels quaranta i els cinquanta el neurocirurgià Wilder Penfield va identificar les regions del cervell segons l’espai que dedicava al funcionament del cos. Això també succeeix amb el test de Voight-Kampff: l’empatia desencadena un mecanisme tan complex al cervell que no existeix cap màquina capaç de mesurar-la. De fet, l’autor no en va necessitar cap per demostrar la seva preocupació per la guerra i l’agitació social i tecnològica de l’època; la novel·la n’és una representació per se.

Sense anar més lluny, Frank Herbert va escriure Duna el 1965 pensant en la problemàtica mediambiental i en la desertificació dels paisatges. Tant l’espècie melange com l’ordre de les Bene

Gesserit són creacions que no s’allunyen gaire del concepte actual de la neuroplasticitat, que consisteix en la capacitat del cervell d’adaptar-se en funció de l’estímul que rep. Algunes pràctiques com el ioga i el mindfulness poden beneficiar el cos, però res a l’altura d’una substància capaç de convertir-nos en individus superintel·ligents. Vist des d’una altra banda, l’autor devia pensar en els efectes psicoactius de les drogues, que alteren la percepció dels sentits.

La frontera entre la ciència-ficció i la ciència és
molt ambivalent. És possible que els autors s'hagin inspirat en els avenços de l’època per escriure les seves obres? Rumies la idea una estona i tanques el llibre per preguntar-li al ChatGPT, que respon amb precisió: «Samuel Butler, a la seva obra Erewhon (1872), introdueix la idea de màquines que poden arribar a desenvolupar consciència o una forma de vida pròpia. Avui dia el seu paradigma d'aprenentatge i processament s’anomena xarxa neuronal artificial. El nostre mètode de càlcul busca imitar el funcionament del teu cervell humà». De sobte, et ve un calfred i et quedes amb la mirada perduda a la pantalla. Tanques la finestra de l’ordinador amb un clic ben sòlid mentre intentes convèncer-te que la ciència-ficció és, al capdavall, una mica de ciència i molta ficció.

Crònica escrita per l’Alicia Gadi

Fotografies de la Rachel García

Crònica de l'Anna Colominas sobre la xerrada-col·loqui «Història local: difusió i recepció», d'en Pau Rodríguez, l'Oriol García i la Naomi Gómez

DIJOUS 17 D’OCTUBRE DE 2024

SALA D’ACTES DEL CÈNTRIC ESPAI CULTURAL

Persones de totes les edats ens apleguem un dijous d’octubre a la tarda a la sala d’actes del Cèntric per conèixer de primera mà l'empenta de tres joves pratencs interessats en la història de la nostra ciutat i en transmetre-la a través de l’escriptura.

La presentació dels ponents va a càrrec d’en Jesús García, president de Tintablava, qui ens indica que els tres ponents fa més d’un any que treballen en l’elaboració d’un llibre d’història local. Un llibre que serà l’obra que l’entitat publicarà pel seu 15è aniversari. En pro d’un mateix projecte, en Jesús ens detalla les seves trajectòries i el rol que han tingut en la seva l’elaboració: la Noemí Gómez és Graduada en Disseny Gràfic i Industrial a la UB i és la dissenyadora gràfica del llibre; l’Oriol García és Graduat en Traducció i Interpretació de l'Anglès i l'Alemany a la UPF i n’és el traductor i corrector; i en Pau Rodríguez n’és l’historiador i autor, i actualment està cursant el màster en Història Contemporània i Món Actual a la UB. Tot donant pas als ponents, recalca que “la Història no és un conte”, sinó que ens apropa al passat i que a través de l'ànima curiosa del futur investigador, la Història en majúscules és sempre revisable i susceptible a canvis a partir d’investigacions futures cada vegada més profundes.

Amb una compaginació que només mostren aquells qui realment han treballat en un projecte conjuntament, en Pau, l’Oriol i la Naomi ens traslladen directament al nucli del qual ha significat per ells l’elaboració del llibre d’història local que presentaran a la primavera del 2025: De Lacunaria a la ciutat del Prat.

En Pau, l’historiador local que ha realitzat tota la recerca, ens parla de la importància de revisar i analitzar els llibres d’història local escrits anteriorment. D’aquesta manera ens guia a través de llibres tan representatius per la història del nostre poble com el llibre “Prat de Llobregat (Ensayo histórico)” que el Pare Andreu de Palma va editar durant el franquisme, el 1958, amb els documents que va salvar de la crema de l'església durant la Guerra Civil Espanyola; passant pel llibre “Delta del Llobregat. La gent del fang (965-1965)” escrit pel doctor Jaume Codina Vilà el 1966; seguint pel llibre “L’Abans. El Prat de Llobregat. Recull gràfic 1894-1965” editat l’any 2001 i que incorpora el text escrit per l’historiador pratenc Joan Montblanc Lasaga; fins a arribar al llibre “La formació d’una ciutat: El Prat de Llobregat” publicat al 2010 per la doctora en Història Contemporània per la UB i directora de l’Arxiu Municipal del Prat, Margarida Gómez Inglada. Partint d’aquests llibres, entre altres documents històrics, en Pau remarca la importància que ha tingut per ell el fet de mantenir el rigor històric en el llibre que ha escrit i en el qual també ha incorporat nous enfocaments, com la perspectiva ambiental i la mirada de gènere, ja que considera que els llibres d’història també són un reflex del context social i cultural de l’època en la qual s’escriuen i, per tant, en un llibre d’història escrit al s.XXI no hi poden faltar aquests conceptes.

Per tal d’incorporar correctament el llenguatge inclusiu ha comptat amb la col·laboració continuada de l’Oriol, que durant la revisió gramatical i sintàctica de textos també ha aportat la incorporació de text amb perspectiva de gènere. L’Oriol ens remarca que la seva tasca ha estat sobretot de revisió de la cohesió del registre i que el text estigués redactat amb un estil entenedor. “Hi ha hagut un feedback continu entre en Pau i jo; no només de la correcció del text, sinó també del contingut, per tal que s’entengués bé el que es volia transmetre”, explicita l’Oriol. L’objectiu era mantenir l’estil d’escriptura d’en Pau, que n’és l’autor, alhora que s’asseguraven que el redactat fos accessible i atractiu per a un públic no necessàriament especialitzat. I tot plegat mantenint els criteris històrics.

Per la seva banda, la Noemí ens mostra amb exemples i comparatives com ha estat la tasca de disseny i

maquetació, en la qual ha tingut en compte l’accessibilitat de la lectura (l’interlineat, la mida de la lletra…), la jerarquia de la informació (“què volem que predomini, les imatges o el text?”) i l’atractiu pel públic (un llibre que sigui accessible i de consulta ràpida, “que el lector/a se’l pugui emportar al metro si ho desitja”, un llibre “d’Història de butxaca”). Per exemplificar-ho ens ensenya una pre-view del que serà el cronograma de síntesi de la Història del Prat que apareixerà en el llibre.

Just abans de passar al torn obert de preguntes, i tot destacant el paper imprescindible de l’Oriol i la Noemí, en Pau acaba la ponència posant èmfasi en la necessitat de la interdisciplinarietat en la tasca d’un historiador, ja que el fet de combinar professionals de diferents disciplines ha facilitat que el llibre sigui sintètic, ampli, rigorós i accessible alhora.

Gràcies a tots tres per aquest col·loqui! Ens quedem expectants per tindre el llibre a les mans!

Crònica escrita per l'Anna Colominas Abelló

Fotografies de la Rachel García