Crònica de la Rocío Ortega Atienza sobre la conferència-col·loqui: EL PROJECTE “CRÉIXER” AL TEATRE KADDISH (2019-2023)

Conferència-col·loqui a càrrec de Sheila Fernández, Anna Mitjans i Àngel Roldán

DIMECRES 18 DE GENER DE 2023

Una obra de teatre és molt més que un espectable, és un conjunt d’emocions, de sensacions, d’enyorança, d’il·lusions,... En general, el teatre és vida i forma part de l’experiència de tothom, no només dels qui s’hi dediquen i s’encarreguen de fer-nos gaudir i somiar amb el teatre, sinó també dels espectadors que donen sentit a totes les obres. Això ho saben perfectament els nostres tres conferenciants, la Sheila Fernández, l’Anna Mitjans i l’Àngel Roldán que des de la seva joventut es van unir al teatre Kaddish i encara hi continuen, amb molta il·lusió, intentat fer créixer la gran família del teatre a través de la tasca que desenvolupen tots tres com a membres de la junta del Kaddish des del 2019.

Com a bona obra de teatre, la conferència d’aquest dimecres ha tingut moltes emocions, no només per al públic que forma part de la família del Kaddish, sinó per a tothom que s’hi ha volgut sumar. Després de la presentació que ha fet el Jesús García, president de Tintablava, ha començat l’espectacle. Hem pogut gaudir d’una petita joia cinematogràfica que mai

s’havia vist en públic. Es tracta d’un vídeo fet pel mateix Jesús García durant la festa major de 1976. En la projecció es pot veure com uns joves integrants del Kaddish es maquillen i es preparen per un espectacle que s’acaba realitzant pels carrers del Prat. Un petit retall de l’historia del Prat i del teatre a la nostra ciutat.

Un bon començament per veure com ha crescut el Kaddish des dels seus inicis amb un grup de joves que van començar a fer teatre a l’institut Baldiri Guilera. Aquest grup de joves, juntament amb el Josep Costa, van posar les bases del que actualment és el teatre amb més carisma del Prat, ubicat a les golfes de l’edifici Torre Muntadas. 

  

Al llarg de la xerrada i intercalant-ho amb representacions de petits fragments d’obres relacionades amb el Kaddish com “Les criades”, “La Senyoreta Júlia”, “Cosas de chicos” o “Yerma” i amb les vivències dels nostres conferenciants, hem fet un petit viatge per la seva història. Hem sabut que el nom del teatre té l’origen en una obra que va traduir en Josep Costa, l’alma mater del teatre segons tots, d’Allen Ginsberg  i que finalment no es va poder representar però que va donar nom a la companyia. També hem pogut conèixer com ha evolucionat des del seus inicis, destacant la importància dels cursos de teatre que feien i que

servien perquè molts dels alumnes s’hi quedessin. Amb les seves ganes, tots els seus membres s’han sabut adaptar a la nova realitat i a totes les vicissituds que han passat, especialment a la situació generada per la pandèmia. Han après a superar-se a la marxa d’en Costa al 2015 i a trobar un encaix amb l’Escola d’Arts en Viu propiciant que els joves que vulguin continuar amb la seva formació teatral s’apuntin als cursos que es fan des del Kaddish. Ens han explicat que la nova Junta ha creat més àrees, destacant l’àrea social i ha consolidat el projecte JovesK per tal de donar veu i empenta als joves. Tot això els ha fet créixer, tal i com s’ha titulat el projecte de la Junta del Kaddish de la que formen part els nostres conferenciants, i  ha fet que el teatre estigui més fort que mai.

Aquest any toca renovar la Junta, però els seus membres continuaran amb les mateixes ganes perquè tots puguem continuar gaudint de les obres que es representen a les golfes de

l’edifici Torre Muntadas i del caliu d’aquest petit teatre que porta gairebé cinquanta anys formant part de les nostres vides.

Desprès de la conferència i de les preguntes i comentaris dels assistents, s’ha baixat el teló i tots hem marxat cap a casa sent una mica millors persones que abans perquè, com ens ha recordat un dels nostres conferenciants, “el teatre ens ajuda a ser millors persones”.

Rocío Ortega Atienza

Fotografies: Quim Torrent