a càrrec de Cristina Tejerina, professora a l’institut Estany de la Ricarda
Dimecres 25 de març de 2026
Tot i que enguany es commemoren noranta anys de la mort de Federico García Lorca, la seva paraula continua viva. Ja ho va escriure Antonio Machado: «Mataron a Federico / cuando la luz asomaba». Aquesta llum encara no s’ha apagat: il·lumina un passat nostàlgic i rural; de quan la tragèdia només vivia a les seves pàgines; de quan la sang només es vessava a la literatura i no a una guerra que, més endavant, li prendria la vida. Tal com destaca la Cristina Tejerina en el marc del Dia de la Poesia, Lorca és una figura essencial de les lletres hispàniques i universals. El seu univers oníric i simbòlic continua arrelat en l’imaginari col·lectiu, com ho demostra la vigència d’obres com Romancero gitano, Bodas de sangre o La casa de Bernarda Alba.
A l’escenari, les representants d’Es Puro Teatro —Adeli
Miralles Muñoz, Yolanda Domènech Sedo, Leny Ortiz Tomas, Gemma Cobo Ayllón i
Lidia Fortuny Gómez—, juntament amb l’associació lúdica Els Bitxos —Ana García
Moreno— i membres de Tintablava —Graciela García Pinós, Iván González Fernández
i Jesús García Moreno— donen cos i veu a aquest llegat, especialment amb l’interpretació
de Así que pasen cinco años com a obra destacada. La sala batega amb
l’homenatge mentre la nit va caient sobre el Cèntric Espai Cultural. Tot i que
enguany es commemoren noranta anys de la mort de Federico García Lorca, la seva
paraula continua viva al Prat de Llobregat: de fons, un murmuri sembla ressonar
de memòria uns versos encara coneguts.
La conferència conclou a les vuit
del vespre, just a temps per sortir i cercar el poeta per uns carrers que Machado
va imaginar en un últim poema, recitat per l’Ana i el Jesús García per tancar
la sessió: «Se le vio, caminando entre fusiles, / por una calle larga, / salir
al campo frío, / aún con estrellas de la madrugada».
Crònica escrita per l’Alicia
Gadi
Fotografies d’en Quim Torrent
