Conferència-Homenatge al poeta valencià Vicent Andrés Estellés a càrrec de l'Alba Sabaté

Crònica de l'Alicia Gadi sobre la «Vetllada de ciència i literatura» a càrrec de l'Aguas Rodríguez i la Judith Sánchez

VETLLADA DE CIÈNCIA I LITERATURA: DE LA NEUROCIÈNCIA A LA CIÈNCIA-FICCIÓ

CICLE ADA LOVELACE 2024: LA VIDA SECRETA DEL CERVELL

Diàleg entre Aguas Rodríguez i Judith Sánchez

DIJOUS 24 D’OCTUBRE DE 2024

SALA D’ACTES DEL CENTRE CÍVIC PALMIRA DOMÈNECH

T’agrada llegir ciència-ficció. Ho gaudeixes tant que has devorat des de les obres més clàssiques del gènere fins a les distòpies més modernes. Ets el tipus de persona que es decanta més per les novel·les que no pas per les adaptacions cinematogràfiques; estàs convençut que es tracta d’una qüestió de gustos, però ben saps que és perquè n’hi ha que no representen la història original de forma fidel. Tot i això, has vist la pel·lícula de Blade Runner un munt de vegades, encara que li van canviar el títol de Els androides somien xais elèctrics? Què en diria Philip K. Dick de tu quan va publicar el llibre l’any 1968? Tant se val. El teu fragment favorit és aquest:

—En ese momento —continuó Iran—, mientras el sonido de la TV estaba apagado, yo 

estaba en el ánimo 382; acababa de marcarlo. Por eso, aunque percibí intelectualmente la

soledad, no la sentí. La primera reacción fue de gratitud por poder disponer de un órgano de ánimos Penfield; pero luego comprendí qué poco sano era sentir la ausencia de vida, no sólo en esta casa sino en todas partes, y no reaccionar... ¿Comprendes? Me imagino que no. Lo llamaban «ausencia de respuesta afectiva adecuada». Entonces, dejé apagado el sonido de la TV y empecé a experimentar con el órgano de ánimos. Y por fin logré encontrar un modo de marcar la desesperación.

Què és això de l’òrgan Penfield? Segons l’Aguas Rodríguez i la Judith Sánchez, que s’han reunit a la sala d’actes del Centre Cívic Palmira Domènech per aclarir aquest tipus de dubtes, no és més que una invenció de l’autor amb certa projecció científica: entre la dècada dels quaranta i els cinquanta el neurocirurgià Wilder Penfield va identificar les regions del cervell segons l’espai que dedicava al funcionament del cos. Això també succeeix amb el test de Voight-Kampff: l’empatia desencadena un mecanisme tan complex al cervell que no existeix cap màquina capaç de mesurar-la. De fet, l’autor no en va necessitar cap per demostrar la seva preocupació per la guerra i l’agitació social i tecnològica de l’època; la novel·la n’és una representació per se.

Sense anar més lluny, Frank Herbert va escriure Duna el 1965 pensant en la problemàtica mediambiental i en la desertificació dels paisatges. Tant l’espècie melange com l’ordre de les Bene

Gesserit són creacions que no s’allunyen gaire del concepte actual de la neuroplasticitat, que consisteix en la capacitat del cervell d’adaptar-se en funció de l’estímul que rep. Algunes pràctiques com el ioga i el mindfulness poden beneficiar el cos, però res a l’altura d’una substància capaç de convertir-nos en individus superintel·ligents. Vist des d’una altra banda, l’autor devia pensar en els efectes psicoactius de les drogues, que alteren la percepció dels sentits.

La frontera entre la ciència-ficció i la ciència és
molt ambivalent. És possible que els autors s'hagin inspirat en els avenços de l’època per escriure les seves obres? Rumies la idea una estona i tanques el llibre per preguntar-li al ChatGPT, que respon amb precisió: «Samuel Butler, a la seva obra Erewhon (1872), introdueix la idea de màquines que poden arribar a desenvolupar consciència o una forma de vida pròpia. Avui dia el seu paradigma d'aprenentatge i processament s’anomena xarxa neuronal artificial. El nostre mètode de càlcul busca imitar el funcionament del teu cervell humà». De sobte, et ve un calfred i et quedes amb la mirada perduda a la pantalla. Tanques la finestra de l’ordinador amb un clic ben sòlid mentre intentes convèncer-te que la ciència-ficció és, al capdavall, una mica de ciència i molta ficció.

Crònica escrita per l’Alicia Gadi

Fotografies de la Rachel García

Crònica de l'Anna Colominas sobre la xerrada-col·loqui «Història local: difusió i recepció», d'en Pau Rodríguez, l'Oriol García i la Naomi Gómez

DIJOUS 17 D’OCTUBRE DE 2024

SALA D’ACTES DEL CÈNTRIC ESPAI CULTURAL

Persones de totes les edats ens apleguem un dijous d’octubre a la tarda a la sala d’actes del Cèntric per conèixer de primera mà l'empenta de tres joves pratencs interessats en la història de la nostra ciutat i en transmetre-la a través de l’escriptura.

La presentació dels ponents va a càrrec d’en Jesús García, president de Tintablava, qui ens indica que els tres ponents fa més d’un any que treballen en l’elaboració d’un llibre d’història local. Un llibre que serà l’obra que l’entitat publicarà pel seu 15è aniversari. En pro d’un mateix projecte, en Jesús ens detalla les seves trajectòries i el rol que han tingut en la seva l’elaboració: la Noemí Gómez és Graduada en Disseny Gràfic i Industrial a la UB i és la dissenyadora gràfica del llibre; l’Oriol García és Graduat en Traducció i Interpretació de l'Anglès i l'Alemany a la UPF i n’és el traductor i corrector; i en Pau Rodríguez n’és l’historiador i autor, i actualment està cursant el màster en Història Contemporània i Món Actual a la UB. Tot donant pas als ponents, recalca que “la Història no és un conte”, sinó que ens apropa al passat i que a través de l'ànima curiosa del futur investigador, la Història en majúscules és sempre revisable i susceptible a canvis a partir d’investigacions futures cada vegada més profundes.

Amb una compaginació que només mostren aquells qui realment han treballat en un projecte conjuntament, en Pau, l’Oriol i la Naomi ens traslladen directament al nucli del qual ha significat per ells l’elaboració del llibre d’història local que presentaran a la primavera del 2025: De Lacunaria a la ciutat del Prat.

En Pau, l’historiador local que ha realitzat tota la recerca, ens parla de la importància de revisar i analitzar els llibres d’història local escrits anteriorment. D’aquesta manera ens guia a través de llibres tan representatius per la història del nostre poble com el llibre “Prat de Llobregat (Ensayo histórico)” que el Pare Andreu de Palma va editar durant el franquisme, el 1958, amb els documents que va salvar de la crema de l'església durant la Guerra Civil Espanyola; passant pel llibre “Delta del Llobregat. La gent del fang (965-1965)” escrit pel doctor Jaume Codina Vilà el 1966; seguint pel llibre “L’Abans. El Prat de Llobregat. Recull gràfic 1894-1965” editat l’any 2001 i que incorpora el text escrit per l’historiador pratenc Joan Montblanc Lasaga; fins a arribar al llibre “La formació d’una ciutat: El Prat de Llobregat” publicat al 2010 per la doctora en Història Contemporània per la UB i directora de l’Arxiu Municipal del Prat, Margarida Gómez Inglada. Partint d’aquests llibres, entre altres documents històrics, en Pau remarca la importància que ha tingut per ell el fet de mantenir el rigor històric en el llibre que ha escrit i en el qual també ha incorporat nous enfocaments, com la perspectiva ambiental i la mirada de gènere, ja que considera que els llibres d’història també són un reflex del context social i cultural de l’època en la qual s’escriuen i, per tant, en un llibre d’història escrit al s.XXI no hi poden faltar aquests conceptes.

Per tal d’incorporar correctament el llenguatge inclusiu ha comptat amb la col·laboració continuada de l’Oriol, que durant la revisió gramatical i sintàctica de textos també ha aportat la incorporació de text amb perspectiva de gènere. L’Oriol ens remarca que la seva tasca ha estat sobretot de revisió de la cohesió del registre i que el text estigués redactat amb un estil entenedor. “Hi ha hagut un feedback continu entre en Pau i jo; no només de la correcció del text, sinó també del contingut, per tal que s’entengués bé el que es volia transmetre”, explicita l’Oriol. L’objectiu era mantenir l’estil d’escriptura d’en Pau, que n’és l’autor, alhora que s’asseguraven que el redactat fos accessible i atractiu per a un públic no necessàriament especialitzat. I tot plegat mantenint els criteris històrics.

Per la seva banda, la Noemí ens mostra amb exemples i comparatives com ha estat la tasca de disseny i

maquetació, en la qual ha tingut en compte l’accessibilitat de la lectura (l’interlineat, la mida de la lletra…), la jerarquia de la informació (“què volem que predomini, les imatges o el text?”) i l’atractiu pel públic (un llibre que sigui accessible i de consulta ràpida, “que el lector/a se’l pugui emportar al metro si ho desitja”, un llibre “d’Història de butxaca”). Per exemplificar-ho ens ensenya una pre-view del que serà el cronograma de síntesi de la Història del Prat que apareixerà en el llibre.

Just abans de passar al torn obert de preguntes, i tot destacant el paper imprescindible de l’Oriol i la Noemí, en Pau acaba la ponència posant èmfasi en la necessitat de la interdisciplinarietat en la tasca d’un historiador, ja que el fet de combinar professionals de diferents disciplines ha facilitat que el llibre sigui sintètic, ampli, rigorós i accessible alhora.

Gràcies a tots tres per aquest col·loqui! Ens quedem expectants per tindre el llibre a les mans!

Crònica escrita per l'Anna Colominas Abelló

Fotografies de la Rachel García 

Xerrada-Col·loqui: "Història Local: Difusió i Recepció" a càrrec d'en Pau Rodríguez, l'Oriol García i la Naomi Gómez

Crònica de l'Alicia Gadi sobre la presentació del curtmetratge «BLUE», de Rachel García i Alba Piulachs

DIJOUS 19 DE SETEMBRE DE 2024

SALA D’ACTES DEL CENTRE CÍVIC PALMIRA DOMÈNECH

Les llums de la sala d’actes del Centre Cívic Palmira Domènech s'encenen de cop i enlluernen l’escenari en picat. La imatge mostra un pla obert del recinte, on més de quaranta persones (fregant l’aforament de la sala) s’han arreplegat per gaudir de l’estrena del curtmetratge Blue, la darrera obra dirigida per la Rachel García i l’Alba Piulachs. La Rachel és graduada en Comunicació Audiovisual per la UIC (2024), ha treballat en la redacció d’informatius de Radio Nacional de España i és vocal de la junta de Tintablava. L’Alba també ha estudiat la mateixa carrera, ha treballat en la producció d’informatius a Radiotelevisión Española i ara forma part del departament de comunicació d’una empresa de moda. Totes dues reben un fort aplaudiment del públic, on també es troben els actors Karen Manzanares i Gabriel Alcalá, que interpreten els personatges principals de la filmació.

L’acció es concentra a l’escenari, on l’Aguas Rodríguez comença a llegir la sinopsi de l’obra abans de

començar la projecció. La seva figura queda emmarcada en un pla americà mentre recita: «Una noia decideix anar a una cita a cegues i en arribar descobreix que la seva cita és el seu ex. Això porta a moments incòmodes i melancòlics, fins a la revelació d'un secret». El curtmetratge queda a l’altura de les expectatives; com bé expliquen més tard les directores, es tracta d’una història d’amor sense final feliç on els records distorsionen la situació de cadascun dels personatges. És una antítesi de les pel·lícules Disney que, per la seva il·luminació tènue i els plans propers i íntims, recorda a altres obres cinematogràfiques com Cites i Abans de l’alba.

En quant els crèdits desapareixen, la imatge es retira de la pantalla fins a arribar a un pla conjunt de les dues directores i el Jesús García, que dona peu a la presentació. Entre totes les qüestions que es plantegen, destaquen l’origen de l’obra a les classes de guió de la carrera i l’equip que hi ha darrere de la filmació, unes quinze persones per a un total de sis minuts. Actors, productors i ajudants han fet possible Blue, fet que demostra un cop més la feinada que comporta el setè art. Tot i això, el

públic simbolitza una gran recompensa, i tant la Rachel com l’Alba es mostren satisfetes amb el missatge que volien transmetre; la paraula «blue» no només fa referència a la samarreta blava d’uns dels protagonistes, sinó que també vol dir «trist» en anglès.

El centre d’atenció es retira de l’escenari per passar al torn de preguntes. Diversos primers plans van i venen a mesura que el públic fa preguntes sobre la presentació. Els comentaris van des de suggeriments sobre afegir-hi subtítols en català i
anglès, elogis a la banda sonora i preguntes sobre una possible segona part. La Rachel i l’Alba

comenten que l’àudio va representar un gran entrebanc a causa de les gravadores de la universitat, però que la professionalitat dels actors les va facilitar la direcció durant el rodatge. Des de l’storyboard al muntatge final, havien preparat el projecte fil per randa.

Una ronda d’agraïments i forts aplaudiments conclouen la presentació. El pla, que estava emmarcant la Rachel i l’Alba, s’allunya fins al darrere de la sala i comença a enfosquir-se de forma progressiva. Tot i que ningú no ho veu, una paraula envaeix el centre de la imatge, que ja s’ha ennegrit del tot. El terme en qüestió diu: «Continuarà».

Per l’Alicia Gadi

Fotografies de la Judith Albero i la Naomi Gómez

Crònica d'en Jesús García sobre la presentació del llibre «VITIPÈDIA. PARAULES AMB VIDA» d'en Vicenç Tierra

Dimecres 18 de setembre de 2024

Sala d’actes del Cèntric Espai Cultural 

Tota presentació d'un nou llibre guarda certa relació amb una representació teatral, té la seva part de litúrgia que eleva el fet a la categoria de ritu, d'esdeveniment social únic en tractar-se de la presentació en societat no només de l'autor, sinó també d'una part de la seva intimitat que, sense poder-ho evitar, els interlocutors l'aniran arrencant pas a pas, per a millor il·lustració dels presents.

A l'entrada, públic saludant-se entre si mentre busquen amb la mirada l'autor que es multiplica, intentant arribar als uns i als altres agraint-los la seva presència... Els focus il·luminen tres butaques buides al centre de l'escenari i, de sobte, a la pantalla es projecta una imatge de la portada del llibre a presentar, els llums de la sala s'atenuen i, donant les gràcies al públic per la seva presència, el presentador comença l'acte...

Un preludi a escenari buit en què es parla sobre l’autor i la seva obra preparant el públic per a la immediata presència a la tarima de dos il·lustres professors de Llengua i Literatura Catalana: Alba Sabaté i Joan Puigmalet, flanquejant l'autor... I amb ells comença la part més intensa, la més esperada pel públic...

Els experts van exposant els detalls del llibre que, per atractius i originals, més han cridat la seva atenció, aconseguint, pas a pas, que l'autor, davant del seu públic, vagi desgranant l'origen de la inspiració que el va motivar, dubtes i canvis sobre l'esborrany fins a trobar un format final acceptable. Sinceritat expositiva que, al meu entendre, humanitza el Vicenç posant de manifest la seva senzillesa.

L'acte va seguir amb la lectura, com a entrant, d'algunes parts del llibre a càrrec de la Magda Ardiaca, presidenta d'Amics del Prat, el Mariano Martínez, poeta, i pel Jesús García Moreno president de Tintablava, que varen ser acompanyats al teclat, amb molt acert, pel Javier Martínez.

Magda Ardiaca, va tancar la presentació amb unes paraules de reconeixement per a Vicenç Tierra, per a totes les persones que van participar en l'acte, i per al públic assistent.

Per Jesús García Moreno

Fotografies d'en Quim Torrent

Presentació del curtmetratge «BLUE» a càrrec de la Rachel García i l'Alba Piulachs