Crònica de l'Alicia Gadi sobre la presentació del curtmetratge «BLUE», de Rachel García i Alba Piulachs

DIJOUS 19 DE SETEMBRE DE 2024

SALA D’ACTES DEL CENTRE CÍVIC PALMIRA DOMÈNECH

Les llums de la sala d’actes del Centre Cívic Palmira Domènech s'encenen de cop i enlluernen l’escenari en picat. La imatge mostra un pla obert del recinte, on més de quaranta persones (fregant l’aforament de la sala) s’han arreplegat per gaudir de l’estrena del curtmetratge Blue, la darrera obra dirigida per la Rachel García i l’Alba Piulachs. La Rachel és graduada en Comunicació Audiovisual per la UIC (2024), ha treballat en la redacció d’informatius de Radio Nacional de España i és vocal de la junta de Tintablava. L’Alba també ha estudiat la mateixa carrera, ha treballat en la producció d’informatius a Radiotelevisión Española i ara forma part del departament de comunicació d’una empresa de moda. Totes dues reben un fort aplaudiment del públic, on també es troben els actors Karen Manzanares i Gabriel Alcalá, que interpreten els personatges principals de la filmació.

L’acció es concentra a l’escenari, on l’Aguas Rodríguez comença a llegir la sinopsi de l’obra abans de

començar la projecció. La seva figura queda emmarcada en un pla americà mentre recita: «Una noia decideix anar a una cita a cegues i en arribar descobreix que la seva cita és el seu ex. Això porta a moments incòmodes i melancòlics, fins a la revelació d'un secret». El curtmetratge queda a l’altura de les expectatives; com bé expliquen més tard les directores, es tracta d’una història d’amor sense final feliç on els records distorsionen la situació de cadascun dels personatges. És una antítesi de les pel·lícules Disney que, per la seva il·luminació tènue i els plans propers i íntims, recorda a altres obres cinematogràfiques com Cites i Abans de l’alba.

En quant els crèdits desapareixen, la imatge es retira de la pantalla fins a arribar a un pla conjunt de les dues directores i el Jesús García, que dona peu a la presentació. Entre totes les qüestions que es plantegen, destaquen l’origen de l’obra a les classes de guió de la carrera i l’equip que hi ha darrere de la filmació, unes quinze persones per a un total de sis minuts. Actors, productors i ajudants han fet possible Blue, fet que demostra un cop més la feinada que comporta el setè art. Tot i això, el

públic simbolitza una gran recompensa, i tant la Rachel com l’Alba es mostren satisfetes amb el missatge que volien transmetre; la paraula «blue» no només fa referència a la samarreta blava d’uns dels protagonistes, sinó que també vol dir «trist» en anglès.

El centre d’atenció es retira de l’escenari per passar al torn de preguntes. Diversos primers plans van i venen a mesura que el públic fa preguntes sobre la presentació. Els comentaris van des de suggeriments sobre afegir-hi subtítols en català i
anglès, elogis a la banda sonora i preguntes sobre una possible segona part. La Rachel i l’Alba

comenten que l’àudio va representar un gran entrebanc a causa de les gravadores de la universitat, però que la professionalitat dels actors les va facilitar la direcció durant el rodatge. Des de l’storyboard al muntatge final, havien preparat el projecte fil per randa.

Una ronda d’agraïments i forts aplaudiments conclouen la presentació. El pla, que estava emmarcant la Rachel i l’Alba, s’allunya fins al darrere de la sala i comença a enfosquir-se de forma progressiva. Tot i que ningú no ho veu, una paraula envaeix el centre de la imatge, que ja s’ha ennegrit del tot. El terme en qüestió diu: «Continuarà».

Per l’Alicia Gadi

Fotografies de la Judith Albero i la Naomi Gómez