Crònica de la Núria Abelló sobre la xerrada-col·loqui: "CINEMA DE PROXIMITAT - KM 0" a càrrec del Francesc Cànovas i el Lolo Herrero

DIVENDRES 10 DE NOVEMBRE DE 2023 

És un goig retrobar-nos a la Sala d'Actes del Cèntric del Prat per parlar de "Cinema de proximitat - km 0" amb en Francesc Cànovas —pratenc llicenciat en Història, director de cinema, guionista i, sobretot, un gran mestre del llenguatge cinematogràfic— i també amb el Lolo Herrero —protagonista d'alguns dels curtmetratges d'en Francesc i un dels grans referents polifacètics formats al Kaddish que no passa mai desapercebut. Ha estat un regal poder gaudir de llur bon fer.

En Jesús García, president de Tintablava i presentador de l'acte, va posar en relleu les seves facetes cinematogràfiques dins del context local i alhora històric. Va projectar un vídeo que recollia imatges de grans pioners pratencs com en Jordi Bringué, en Fermí Marimon, l'Àngel García, en Manuel Villanova i d'altres que van aportar la seva empremta al sector. Aquesta projecció va generar un petit debat per elogiar la difícil tasca que es va fer als anys 60 i 70, quan tot just s'estava a les beceroles i la filmació en cel·luloide era molt cara i complexa. Hi van sorgir uns quants "Recordes quan…?" destacant que aquestes cintes són també testimoni històric de l'evolució de la ciutat. En qualsevol cas, la passió que tots ells van sembrar encara perdura entre els intrèpids del cinema local, com el mateix Francesc Cànovas, la Rosa Delgado Leyva, en Serguéi Sandúa, en Santi Gila i molts altres que en Francesc va anomenar —sense oblidar-se dels reconeguts Toni García i Joan Marimon ni de la prometedora Laura Ferrés, que el proper dijous estrenarà al Prat "La imatge permanent".

En Francesc Cànovas treballa a Correus i va argumentar que així pot conciliar la feina amb la seva passió pel cinema i finançar-se cada dos anys un curtmetratge. Va reivindicar el Prat com un gran

escenari, no sols pels avantatges de la proximitat —que són obvis—, sinó també per la diversitat de localitzacions possibles i, sobretot, pel suport que, des del 2012, li ofereix el Prat Film Office, que li permet rodar sense problemes burocràtics i sense taxes —que fa uns anys rondaven els 300€ per escena. En aquest sentit va fer públic el seu agraïment a l'Elena Torrent, coordinadora d'aquesta oficina, que també havia de ser present al col·loqui, però no va ser possible. Alhora, va voler posar en valor la sort que tenim al Prat de poder comptar amb un planter selecte d'actors i actrius del Kaddish que consideren un privilegi poder participar en els seus curtmetratges.

El Lolo Herrero ho va reforçar tot plegat argumentant que dues de les seves grans passions també són

el Prat i el cinema. "Ei! I també el teatre!", va puntualitzar, tot afegint tocs d'humor a les seves intervencions i reivindicant que sempre és un privilegi poder treballar amb en Francesc, perquè tot ho fa fàcil. 

En aquest sentit, en Francesc va comentar que també li agrada el teatre, però va argumentar que, des d’un punt de vista creatiu, "el teatre sempre és com un pla general, mentre que el cinema dona més joc de precisió, perquè permet acompanyar la història jugant amb la càmera i el muntatge: destacant un primer pla, un picat, un contrapicat, un pla seqüència, ajustant millor els enquadraments, potenciant els jocs de llums i ombres…". És evident que el cinema el captiva més enllà d'una passió que li ha brindat grans amistats i grans moments com la presentació dels seus curtmetratges al Cèntric i al cinema Capri, amb tot l'equip de rodatge i el públic assistent, perquè, sens dubte, el fet de compartir i celebrar la feina feta dona sentit a tot l'esforç que hi ha al darrere. El Lolo ho va corroborar, "perquè el millor que té aquest ofici és fer grans amics pel camí".

Així, en Francesc reivindica que el cinema és coral, perquè un cineasta no pot fer res sol. Tot l'equip compta: des del guionista al muntador, passant per l'equip d'art, el de producció, els tècnics de so i fotografia, els actors, els patrocinadors… "De mitjana als meus rodatges hi intervenen unes trenta persones", concreta, i emfatitza que tothom hi participa altruísticament. És a dir —i mai millor dit— "por amor al arte". Això encara té més mèrit perquè, com diu el Lolo: "Això comporta que encara has de ser més respectuós amb tothom i donar el millor de tu".

D’acord amb el fil de les converses, van anar projectant fragments d'alguns dels seus curts com: Vértices, El hijo predilecto, Balada triste de los Clash... i també alguns making of que ens van permetre

descobrir tot el que hi ha darrere d'un curtmetratge i alhora valorar una producció de cinema amateur km 0, marca Prat, amb un nivell professional que molts ja voldrien. Algunes persones encara ho vam tornar a comprovar l'endemà amb la projecció de Maridos que va tenir lloc al Cèntric. Genial! Reptes? Poder donar-li més suport i visibilitat a tot plegat, però és un món complex difícil de desplegar. Sort que la màgia del cinema existeix! 

Ha estat tot un luxe poder tornar a ser "alumna" per un dia d'aquests dos cracks!

Núria Abelló

Fotografies: Quim Torrent

Per saber-ne més: https://vimeo.com/francesccanovas & https://www.elprat.digital/radio/planeta-prat-3993/