Crònica d'en Jesús García Moreno sobre la conferència-col·loqui: QUÈ VOL DIR, AVUI, SER JOVES I CREADORES

Conferència-col·loqui a càrrec de la Mercè Cabrera, la Naomi Gómez i la Rachel García

Dimarts, 20 de desembre de 2022

No sabia per on començar aquesta crònica sobre la presentació que ens han fet la Mercè, la Naomi i la Rachel... Atès que, tan sols fa una bufada de vent a dins els miralls nostàlgics de la nostra memòria, aquí, en aquesta mateixa sala del Cèntric (avui de gom a gom) ens llegien amb veu, un punt tremolosa i desbordada de goig, els seus treballs guardonats en el certamen literari de Tintablava.

Però —ho he de dir—, en aquells moments, a punt de començar l'acte, em sentia orgullós de l'Associació d'escriptores i escriptors del Prat, de l'inestimable suport de les seves sòcies i socis i del temps i l'esforç dedicat, per les nostres juntes directives, al desenvolupament de la

cultura literària dels joves del Prat... Perquè davant nostre hi era, viva i palpitant, la imatge del futur encarnat en aquelles noies, que, després de ser presentades per la nostra companya Aguas Rodríguez, sortiren a la tarima totes guarnides com de festa major, fresques i somrients, amb el parlar clar i segur; i com, aquelles dones, micròfon a la mà, anaven explicant, amb solvent claredat i prou capacitat comunicativa, cadascun dels moments viscuts, mentre forjaven amb tendresa i bravura la seva primera obra literària Voces silenciadas.

A cada entrebanc al mig del camí, una solució cercada amb ànsia, i resolta amb decisió sense menysprear els consells rebuts, que els estimulaven per tornar al camí i descobrir

quina altra tanca haurien de saltar per arribar a la meta desitjada: la publicació del seu llibre, veure i tocar amb les seves mans les portades i les fulles plenes de lletres i símbols, de dreceres obertes cap a un futur que, sens dubte, sabran compartir amb altres joves escriptores i escriptors que, com elles, lluiten contra els obstacles que obstrueixin els seus camins de realització cap al futur. I com a colofó de la seva actuació, ens anunciaren que estan preparant l’escriptura d’una pròxima novel·la.

La Rachel, l'altra jove creadora que completava la xerrada col·loqui de la nit, cantautora, fotògrafa i creadora d'audiovisuals, ens va presentar sengles filmacions mostrant les seves

capacitats creatives i artístiques; primer la interpretació d'una de les cançons del seu primer disc Fucking reality, actualment en preparació, composta i cantada, per ella mateixa en anglès, amb prou encert. I per concloure la seva presentació ens oferí un curtmetratge amb guió propi, dirigit per ella i interpretat per tot un elenc d'actrius amateurs —amigues principalment—, que tractava el tema del lesbianisme des d'un punt de vista fresc i jove, prou sensible, tot envoltat d'un entorn quotidiana, proper i molt natural.

Per concloure la seva intervenció, ens explicà, com esqueia, les dificultats i els entrebancs que van haver de superar per posar fi a l'obra.

Jesús García Moreno

Fotografies: Quim Torrent