El passat dia 11 de maig, ens van visitar l’Eva Yus i el
José Antonio García, destacats membres de DEPANA, Lliga per a la Defensa del
Patrimoni Natural i de SOS DELTA, per a
la presentació de la xerrada-col·loqui: «Evolució i futur de la protecció del
Delta» amb el subtítol de «Camins
paral·lels i sendes ocultes en el recorregut de la protecció de Delta del
Llobregat».
El motiu de la
xerrada va ser la commemoració
30è. aniversari de la publicació del primer decret de protecció per al
Delta del Llobregat en el 1987.
Al començament de la seva intervenció van deixar molt
clar que el camí no havia estat planer,
durant aquest 30 anys, tot i tractant-se
d’un Delta, mes aviat, costerut i enrevessat; atès, sobre tot després de
la nostra incorporació a la UE, que el partit es jugava en un terreny ple de
legalismes, decrets i lleis de àmbit europeu, i la vigilància constant per el
compliment puntual de aquest preceptes
per par de les autoritats estatals, autonòmiques i locals ha requerit un
enorme esforç.
Vagi per endavant el reconeixement que per la defensa i
protecció d’aquests espais ha suposat el pertànyer a la UE, en aquest punt
concret, en d’altres, potser no tant.
Els intervinents van fer un recorregut per la historia
del Delta, amb nombroses cites del Mestre Jaume Codina, profund i extens
coneixedor de l’historia amb majúscules i minúscules Del nostre poble i el seu
entorn.
En les seves paraules «[...]la gent del fang era groga
per les febres. La seva vida era molt dura[...].
Però la vida canvià amb el drenatge del terreny i amb una
troballa molt important: el «aqüífer profund» a les acaballes del segle XIX, i
degut també a la canalització del riu i
la construcció dels canals que habilitaren els cultius.
L'abundància d’aigua dolça va portar l’industria i, per
descontat, la contaminació.
Un moment especialment delicat, fou quan, arribada la
democràcia, es decidí
endossar totes les infraestructures de Barcelona al pla
del Delta. Com a reacció va tenir lloc en 1976 la massiva manifestació contra el desviament
pels carrers del Prat.
El perjudici per el ecosistema va ser gran, sobre tot per
als ocells corriol camanegre i l’arpella vulgar, entre altres.
Prèviament el conservacionisme va anant arrelant arreu del mon i també per
las contrades ibèriques. En el 1971
s’aprovà el Conveni de Ramsar, preservant les zones humides del planeta, en la
ciutat iranià del mateix nom, va
entrar en funcionament al 1975.
En 1974, la directiva d’aus de la UE,
En l’any 1968 es creà a Espanya «La Sociedad española de
ornitología » i a l’any 1969, el primer parc natural de l’Estat en Doñana.
L’any 1976 es creà
en Catalunya DEPANA.
El 1985, a casa nostra, s’aprova la «Llei d’espais
naturals» pionera dins l’estat Espanyol, que, amb només 296 ha. sobre un total
de 10.000 ha. en situació de perill dins el Delta, inclourà les zones de El
Remolar-Filipines i La Ricarda-Ca
L’Arana.
Aquesta Llei, va ser precursora i suposà un pas endavant.
A partir del 1986, coincidint amb l’incorporació de
Espanya a la UE, i trobar-se, les diferents administracions del Estat, de cop amb tota la normativa proteccionista
d'Europa, als grups de defensa de la natura se’ls va girar feina tot pressionant i cridant l’atenció per
tal de que la nova normativa no quedes endarrerida, per desconeixement i per
falta de ganes.
Com a resultat d’aquesta pressió es van donar avanços mol
significatius:
1992, Pla d’espais d'interès natural (PEINS), s’incorpora
La Murtra, els reguerons i les reserves.
1994, declaració de la Zona d’especial protecció
d’aus(ZEPA) de 576 Ha.
Quan es posà en marxa el Pla d’Actuació del Delta, no
sense polèmica, les organitzacions mediambientals, van aver de afinar les seves accions posant a
Brussel·les pel mig, per que els governs
complissin les lleis.
Altres fites importants que ens han portat fins a
l’actualitat han estat:
2001: totes les zones humides del Delta queden incloses dins l’inventari de «Zones Humides de
Catalunya»
2006: S’amplia la Zona d’Especial protecció d’Aus(ZEPA)
2013: La Pineda de Can Camins se incorpora a l’inventari
de «Llocs d'Importància Comunitària» i a la «Xarxa Natura 2000» en compliment
d’una sentencia del «Tribunal Superior de Justícia a Catalunya»
L’arma principal per portar endavant la tasca de pressió
i vigilància dels incompliments ha estat la reclamació per vies jurídiques del
compliment de les lleis i normatives, sobre tot europees.
Tot plegat ha permès que durant el any 2016
s’incloguessin al ZEPA, les zones marines del litoral del Prat i part de Gavà,
ja no es solament la terra o la sorra, també l’aigua del mar.
Com a raig d'esperança,
assenyalar els avistaments de delfins
i balenes rorquals a les nostres
costes, senyal molt important de recuperació.
Per posar fi a aquest resum voldria reproduir una idea,
un pensament que sorgeix tot interpretant les paraules dels conferenciants: «La naturalesa, els espais
naturals dels que avui gaudim en el
nostre Delta, no sempre han estat així, hem necessitat de molts anys i esforços per pogué arribar
fins aquest punt, però es responsabilitat de tots que no vagi enredera, que el
seu futur sigui millor. Aquesta fora
una bona herència per als nostres fils»
Jesús García Moreno
