diumenge, 27 d’octubre de 2019


CONFERÈNCIA

“EL LENGUAJE DE LA LUZ EN EL CINE”
a càrrec de Román Gubern Garriga-Nogués, amb la col·laboració de Rosa Delgado
DIJOUS 24 D'OCTUBRE de 2019

Avui, quan la Sala d'Actes del Cèntric s'ha omplert de nou de complicitats i amics, en Vicenç Tierra, president de tintablava, ens fa saber que és un privilegi poder comptar amb un ponent de luxe com en Román Gubern, una eminència en el llenguatge de la llum al cinema, per inaugurar el 10è curs de l'entitat.
Ens avança, il·lusionat, que serà un curs especial on, a part de les activitats habituals (conferències, premis literaris per al jovent i l'edició d'un nou llibre temàtica Prat), també s'editarà un 2n llibre, amb el recull de tots els textos premiats, i s'organitzarà una trobada cultural, el 20 de març, per celebrar plegats aquests 10 anys.
A més, en nom de la Junta i de l'Assemblea de socis, ha lliurat el títol de Soci d'Honor a en Joan Puig Malet, en reconeixement a la seva trajectòria pedagògica i cultural, i també per la seva inestimable col·laboració amb la nostra entitat.
Tot seguit, la Rosa Delgado, pratenca i doctora en Comunicació Audiovisual a la UAB, ens presenta en Román Gubern com un savi amb una experiència dilatada i un ampli reconeixement internacional en el món del cinema. Difícil és sintetitzar aquí tota la seva trajectòria: docent, historiador, escriptor, guionista de cinema i televisió... Destaca la seva tasca com a professor a la University of Southern California (1975-77), així com a Catedràtic de Comunicació Audiovisual a la UAB (1983-2004). També ha pronunciat nombroses conferències arreu del món i ha publicat més de quaranta llibres entorn la història del cinema. Alhora ha presidit i és membre d'honor de nombroses Acadèmies i Patronats del sector. L'any 1991 va rebre el Premi Ondas; el 2010, la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, i el 2013, la Creu de Sant Jordi i el títol de Doctor honoris causa per la Universitat Carlos III de Madrid, entre molts altres mèrits i reconeixements.
D'entrada, en Román Gubern, feliç de poder tornar a l'activitat docent, ens parla de la Bíblia i del Gènesi: "Fiat lux! Que es faci la llum!". Així, com un flash. I ens fa palès que la llum sempre ha estat una constant cultural a totes les civilitzacions. Alhora ens brinda quatre pinzellades dels mites del mirall, de la caverna, de la transfiguració de Buda, de la fecundació de la Verge Maria com una llum que travessa un vidre sense trencar-lo... I ens comenta que els emperadors de Roma duien una aureola -que ve de aurum (or en llatí)- que després emigra cap als sants cristians. I ens planteja una qüestió no resolta: "La llum s'irradia o es rep?". És l'etern dilema estètic i/o filosòfic no resolt. "In between", diu. I que cadascú esculli el que vulgui. Llum. Llum. Llum. Símbol de l'església cristina, reflexos multicolors a través de vitralls gòtics, mosaic de vida...
També ens parla del contrallum i del joc de clarobscurs que ja utilitzaven pintors com Courbet, Rembrandt... Autèntics mestres en l'art de fer servir una llum selectiva per emfatitzar el drama o el misteri i que anys més tard el cinema desplegaria. I ens fa notar la diferència entre veure i suggerir, així com també ens destaca les dues funcions de la llum: la semàntica, que ens mostra i ens fa visible la figura o l'objecte; i la adjectivadora o connotativa, que potencia el diàleg i les característiques dels personatges i/o situacions, mentre cita algunes pel·lícules magistrals al respecte, com per exemple Ciudadano Kane d'Orson Welles. I ens introdueix el color a partir de Lo que el viento se llevó i El mago de Oz, ambdues de 1939, que van marcar un abans i un després: jocs de colors ambivalents, ventalls de tonalitats... Tot un món per descobrir!
Llavors, per plasmar-ho, la Rosa Delgado ens parla de pintors com Rembrandt, rei dels clarobscurs; Turner, príncep de la llum; Van Gogh, geni del postimpressionisme; etc. I, com no, també dels germans Lumière, inventors del cinematògraf i apassionats per captar els micromoviments del fum, les ones, les espigues... I ens mostra escenes d'alguna pel·lícula d'ells i també d'altres, com Encuentro con Van Gogh, Metropolis, El tercer hombre, La Dama de Shanghai... Quant ens queda per aprendre! Però Tempus fugit...
En tot cas en Román Gubern no perd mai el temps. És d'aquelles persones que mai es jubilen i ens avança que al gener publicarà un nou llibre, Un cinéfilo en el Vaticano, amb les seves llums i ombres...
I tanca subtilment la ponència recordant-nos que sense llum tots seríem cecs. Gràcies per il·luminar-nos!

Núria Abelló

dijous, 3 d’octubre de 2019


OBRINT LES PORTES DEL DESÈ ANIVERSARI

Benvolgudes i benvolguts,

Qui ho havia de dir... I ja ens disposem a iniciar el desè aniversari de la nostra entitat. Serà un curs ple d’activitats, de sorpreses i de celebracions. I tot i que pot semblar -com sempre- un  mer protocol, resulta molt important per a nosaltres que els socis i sòcies de “tintablava” sigueu els primers en conèixer  anticipadament tota la programació del 2019-2020.
Heu de saber, abans de res, que al llarg d’aquest mes de setembre, rebreu juntament amb el regal anual, senzill, però com sempre, útil i amb la nostra identitat, un altre regal molt d’agrair: un llibre titulat La guerra del Quim, que recull les memòries de Joaquim Marimón Vila, transcrites i recollides pel seu fill, l’entranyable amic i consoci Fermí MARIMÓN; i precisament el Fermí ha volgut obsequiar a tots i cadascun dels socis de la nostra entitat amb un exemplar del llibre, del qual no se’n farà presentació.
El proper mes d’octubre iniciarem les conferències-col·loqui en el marc habitual de la Sala d’actes del “Cèntric” i en horari, com sempre, de les 19’15h. El mateix dia que se li lliurarà el guardó de SOCI D’HONOR al Joan Puig Malet, el dijous dia 24 d’octubre, inaugurarà el curs el Dr. Román GUBERN, escriptor i historiador del cinema, que ens oferirà -amb la col·laboració de Rosa Delgado Leyva- una apassionant conferència: El lenguaje de la luz en el cine”. El dimarts dia 26 de novembre intervindran els ornitòlegs Ferran LÓPEZ i José Luis COPETE juntament amb el periodista José David MUÑOZ, per parlar-nos de “El Birdwatching, un fenomen global”El divendres dia 20 de desembre, la Montse ENGUITA, productora multi-disciplinar en cultura i educacióens proposarà una xerrada sobre què passa després de què “Baixa el teló”.
Val a dir, així mateix, que per a la resta del curs, des del gener fins al juny del 2020, ja tenim el compromís i la confirmació de la seva intervenció per part de: el Josep MARÍN, que fou campió d’Europa i sots-campió del món de marxa atlètica; la poetessa Irma ESTOPIÑÁ; el Club CreAcció, d’amants de l’escriptura del Prat; l’Associació d’AMICS DE L’AERONÀUTICA, i la pedagoga i cantautora Merche PÉREZ, que clourà el curs.

 No faltarà pel Sant Jordi del 2020 la cita amb els joves de la ciutat, protagonistes del Certamen literari de tintablava en els seus tres apartats: microrelats, poemes i relats socials i/o solidaris. Cal que sapigueu que aquest passat abril del 2019, més de 150 treballs dels nois i noies dels centres de secundària del Prat varen optar als premis.
I publicarem igualment pel Sant Jordi del 2020 el nostre desè llibre. En aquest cas, ja l’ha culminat l’admirat amic i historiador pratenc Josep Ferret: es titula El Prat vuitcentista. No us el podeu perdre, doncs sedueix molt tenir al davant -d’una tirada- amb tots els seus ets i uts, un segle de la vida pratenca.
Aquest any, a més, hi haurà una publicació extra: recollirem en un volum, tots els textos guardonats del Premi Literari de “tintablava” per a joves del Prat des del seu primer certamen (any 2012), incloent també els del 2020.
El mes de març de l’any vinent, i com a culminació de la celebració del desè aniversari, tindrem una TROBADA CULTURAL a l’Auditori del Cèntric, molt especialment protagonitzada per la gent jove, amb intervencions de música, poesia, teatre i cant coral.
Puntualment, ja anireu tenint notícia de tos els esdeveniments.
Amb l’agraïment també a totes aquelles persones que col·laboren desinteressadament amb tintablava, us faig arribar afecte i molta gratitud pel vostre suport en nom de tots els altres membres de la junta directiva de l’entitat (Mariano Martínez, Gema Vicente, Josep Ruiz, Núria Abelló, Anna Colominas, Rocío Ortega i Jesús García) i en el meu propi.


El President,  Vicenç Tierra

dilluns, 17 de juny de 2019


PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE POEMES ESPIRAL, d’Irma Estopiñà
DIVENDREs 14 de JUNY deL 2019
El proppassat divendres dia 14 de juny, l’Irma Estopiñà ens va presentar al Prat el seu poemari Espiral, després d’haver-ho fet ja a Barcelona i a Lisboa, ciutat on actualment resideix i treballa en l’àmbit cultural i formatiu des de fa ja 6 anys. Però les seves arrels, els seus amics i amigues, la seva família són pratenques i de tant en tant ens visita.

En el marc de la llibreria “Drac”, plena de gom a gom, vàrem gaudir amb les explicacions i les matisacions que l’Irma ens anava fent del contingut del seu llibre, que és bilingüe: està escrit -i, com ella manifesta, també pensat- en portuguès i així mateix en castellà. Tot i que ella no se n’està de dir que és trilingüe (català-castellà-portuguès).

Amb molta sinceritat ja ens va aclarir de seguida que ella era una persona molt curiosa amb l’entorn vital, que també l’atrauen els tòpics i que no vol convèncer els lectors del perquè de la seva obra. Però els seus poemes  trasllueixen, sens dubte, inquietuds, preocupacions i confessions.

Com molt bé escriu la Giseia Casimiro al prefaci, “La evolución es la única solución posible para una espiral, símbolo del viaje del alma después de la muerte, para su esencia eterna”.

I és que la poesia de l’Irma semblaria que ens ha de servir per fugir, per sortir disparats de l’espiral; però en el fons, el que ens vol testimoniar realment és que això significa una permanent renovació, sense repetir, una mirada endavant sempre. Tot i que mirant més enllà de l’horitzó, pot aparèixer que la fugida o pensament anticipatiu, es converteixi en una ansietat, que no en una esclavitud. En aquest punt, l’Irma és molt i molt expressiva i clara: sí és nostàlgica, però no enfronta el passat amb el futur. I ho concreta molt més: l’ha “enganxat” la saudade, aquest sentiment autènticament portuguès que és nostàlgia del present i també, efectivament, nostàlgia del futur que ha de venir. Ens diu, poèticament, que “no creu en els límits i que la ment és una preexistència del cos; que partir no és mai una idea; que saltar és morir o provocar la mort, o que no saltar és ni morir ni viure”. L’amor, però, també té cabuda al poemari de l’Irma, només faltaria. Cal llegir les deu darreres pàgines i així ho constatem.

És un llibre existencialista, d’evolució, de revolució, de feminisme i igualment de mística. És una poesia per fer-ne una lectura reposada amb llum natural. I és un llibre amb una icona sorprenent i confessada per l’Irma: la papallona, que l’inspira protecció.

Pensar en lo que fue/ es como quedarse mirando fijamente una rotonda/ es como quedarse en un atardecer/ que nunca atardece.

Lo rojo es lo inmutable/ y me apacigua/ como aquello que nunca termina/ y que terminó de una vez.

(pàgina 132 del llibre Espiral, d’Irma Estopiñà)


Vicenç Tierra

dijous, 13 de juny de 2019

Lectura dramatitzada commemorant els 50 anys de la revolució gai d'Stonewall

Va tenir lloc a la Sala d'actes del Cètric el dimarts dia 11 de juny.


Es va fer una lectura dramatitzada de textos d'autors LGTBI: Luis Cernuda, Michale Dante, Jaime Gil de Biedma, K.P. Kavafis, Larry Kroner, Maria Mercè Marsal, Carme Riera, Walt Whitman i Tennessee Williams.





La lectura va anar a càrrec d'actors i actrius del Teatre Kaddish: Martí Castellarnau, V. Emil, Ariadna Izquierdo, Gerard Mora, Blanca Pàmpols, Arnau Puig i Ceci Ràfols.



L'activitat estava emmarcada dintre de la commemoració genèrica al Prat dels fets del 1969 d'Stonewall (Nova York). El dimecres dia 5 de juny hi va haver la conferència de Josep Costa dintre del marc de "tintablava", i el dia 12 la pel·lícula Girl, que es va projectar al Capri.

diumenge, 9 de juny de 2019


CONFERÈNCIA
“STONEWALL: 50 anys de la revolució gai”
a càrrec de Josep Costa, director teatral
DIMECRES 5 DE JUNY DE 2019
Avui, una sala plena de gom a gom, ha pogut gaudir d’una xerrada molt interessant amb en Josep Costa, una persona polifacètica, artista, poeta, director teatral,... i un activista al món gai que mai es cansarà de lluitar per la igualtat entre totes les persones.  La xerrada, que ha estat presentada pel Jesús García, no ha deixat indiferent a ningú i, fins i tot s’ha fet curta.  Ha estat una tarda plena d’emocions i de sentiments com no podia ésser d'una altra manera en estar recordant els 50 aniversari de l’anomenada “revolució gai” que es va produir el 28 de juny de 1969 a un bar novaiorquès anomenat Stonewall.   La policia es va presentar allà alertada pels veïns que es queixaven de que hi havia molts homosexuals.  En arribar-hi, els agents van trobar un munt de persones que, lluny de resignar-se i marxar, van començar a reivindicar els seus drets , amb els punys enlaire i sentint-se orgullosos d’ésser gais, incloent sota aquest concepte qualsevol persona que manté una relació sentimental amb una altra persona del mateix sexe.
Ens hem adonat de la importància d'aquesta reivindicació amb imatges del que passava a Espanya i al món al 1969, mentre sonaven cançons emblemàtiques i recordant la vigència a casa nostra de la “Ley de vagos y maleantes” que recollia l’homosexualitat com un delicte castigat amb pena de presó fins al gener de 1979.  També ha hagut moments divertits com quan en Josep Costa ha fet cantar a tota la sala la cançó de Camilo Sexto “Ya no puedo más” o quan ens ha explicat anècdotes de les primeres manifestacions homosexuals al cinema per veure la seva evolució.   I com no, també hi ha hagut moments més tristos en parlar del tema de la sida, just després d’haver començat l’eclosió gai.  Per això en Josep Costa ha volgut destacar la importància d'aquest primer moviment i de tot el que s'ha aconseguit. 

És difícil destacar un moment de tota la conferència, però si hagués de triar-ne un, em decantaria per un que s'ha produït gairebé al final.  Sonava la veu de Judy Garland cantant la cançó del “Mago de Oz” “Somewhere over the Rainbow”.  La música no era accidental ja que l’arc de Sant Martí s'ha convertit en un símbol de les reivindicacions gais amb la seva bandera multicolor. I així, mentre la lletra i la música penetraven entre els assistents, anaven sobreposant-se a la pantalla imatges en blanc i negre d'aquella nit de finals de juny de 1969 a Stonewall.  Eren imatges de persones aixecant-se encara que estiguessin rebent cops i manifestant-se amb pancartes sobre el poder gai, sentint-se orgulloses de si mateixes, perquè al cap i a la fi tots som persones amb independència de la nostra orientació sexual.   
Aquesta lluita ens pot semblar llunyana però, desgraciadament, com ens ha recordat en Josep Costa, encara hi ha gent, sense que calgui anar molt lluny, que cada dia ha de lluitar contra el bullying o les agressions per la seva orientació sexual.  Tot això sense oblidar que encara hi ha països on l’homosexualitat es castiga amb pena de presó com l’Índia o fins i tot amb pena de mort com Aràbia Saudita.  Per això, atès que falten pocs dies pel cinquanta aniversari d'Stonewall hem de tornar a trobar el seu esperit i lluitar per la igualtat perquè, com diu la cançó, sempre hi ha un lloc i un moment per tots i cadascun de nosaltres i val la pena lluitar per aconseguir-ho i per ajudar a que tothom el pugui trobar.  Gràcies Josep per la teva veu i per la teva força.
ROCIO ORTEGA ATIENZA

dijous, 16 de maig de 2019


RECITAL-CONFERÈNCIA
"I SI ENS DESPULLEM?" a càrrec d'Àngela Jové
DIlluns 6 de maig de 2019

Aquest dilluns vam tenir el privilegi d'assistir al Cèntric al penúltim acte organitzat per tintablava d'aquest curs on la protagonista, l'Àngela Jové Puigventós -actriu i poetessa, entre altres mèrits- ens va brindar una vetllada entranyable, fantàstica i irrepetible. Com ella; tal qual.
En aquest sentit no va ser una conferència a l'ús, ni una entrevista típica, ni un recital clàssic, ni un "striptease" literal... Sinó una barreja de tot plegat on vam poder gaudir del seu "savoir faire" a través de la seva obra, enllaçada íntimament amb la seva vida i, com no, amb la seva veu, sempre tan vital i emotiva.

D'entrada, en Vicenç Tierra, president de tintablava, ens va presentar la dimensió artística i professional de l'Àngela Jové, així com la seva trajectòria internacional detallada al díptic lliurat a tots els assistents. Així, va destacar els seus inicis amb la companyia de teatre "L'Estaca", dirigida per l'Armando Aguirre, malauradament desapareguda... "Com tantes altres coses al Prat!", deplora l'Àngela. I sobretot va ressaltar la seva implicació amb el teatre Kaddish, llavors dirigit per en Josep Costa, on encara continua col·laborant. A partir d'aquí ha actuat a molts altres teatres, tant de Barcelona com d'arreu del món, fent una menció especial al seu debut al teatre Lliure amb Otel·lo, que li va permetre fer la seva primera gira internacional. També ha fet cinema i ha participat en algunes sèries de televisió. "I m'agradaria fer-ne més! Però el que m'apassiona de veritat és el teatre, perquè el teatre és vida!", afirma convençuda.

I, quasi sense adonar-nos, van continuar l'entrevista informal que havien iniciat, curulla d'anècdotes vivencials i vitals. L'Àngela va assegurar-nos que havia tingut molts bons mestres, però que el millor de tots va ser la seva mare perquè, tot i els "rifirrafes" que moltes filles tenen amb llurs mares, la seva mare va ser qui va engrescar-la a cantar, a recitar i a escriure, sent alhora la seva millor crítica i fent-li treure el millor dalt de l'escenari (i fora també!). I amb enyorança assenyala les seves arracades: "Són els anells de casats dels meus pares... Així és com si encara estiguessin una mica amb mi".

Tot seguit va iniciar el recital amb alguns poemes del seu llibre Jo em despullo que, descrits amb un petit preludi de l'afer que els va inspirar i recitats per ella mateixa, van agafar una volada emotiva i vital difícil d'explicar... "Només, soc jo: un xic d'escalfor, un poc de frescor, una mica de llum, un xic de foscor... Al capdavall, un granet de sorra, una cosa petita, una espurna de vida". "Tot això he pensat aquest matí, avui, caminant per la sorra molla...". "I els batecs del meu cor tornen a ser rítmics, compassats, plens de vida, quina ironia... Plens de mort". "Com podria apagar aquest foc que porto dintre?". "El temps es detura, deixant-nos gaudir d'aquell joc de frisances, abans de l'alba". "Soc com el núvol, farcit de somnis, i com la terra seca, àvida de pluja...". "Encara vols que et faci un poema?". Per tot seguit cantar: "Vull sentir el teu cos fondre's en el meu..." i "Mira'm als ulls... Soc teva i no ho saps", musicats per Walter García Coll. Un autèntic recital!

I encara ens va regalar uns quants poemes inèdits que, com qui no vol la cosa, diu que ha retrobat tot posant ordre pels calaixos, comentant que més d'un està escrit en un tovalló de paper! Coses que passen quan la necessitat d'expressar-se bull i la creativitat fa xup-xup... Així, hem pogut escoltar perles tan fresques i sinceres com: "No veus que soc flama que vol seguir encesa? No veus que soc dona?". "Per què? Voler més aire, més vida...". "No tinguis por, l'única llei que té valor és l'amor".

Seguiria més estona, però el temps i l'espai són limitats i, com diria un prestigiós advocat: "Ahí lo dejo...".

Gràcies Àngela per compartir aquesta vibrant vetllada amb nosaltres. En voldrem més!
Núria Abelló

dilluns, 13 de maig de 2019

LLIURAMENT DE PREMIS DEL CONCURS DE MICRORELATS, POEMES I RELATS SOCIALS 2019
DIlluns 29 d’ABRIL deL 2019

Avui 29 d'abril, quan encara se senten refilar les gralles pels carrers plens de parades, gent i bullícia; avui, quan encara les roses i els llibres es passegen plegades lluint el seu idil·li amorós, tant de bo sigui etern i no efímer i cíclic, un grup de nois i noies s'han aplegat entorn de les lletres dels seus treballs, poètics i narratius, per recollir un merescut guardó, un premi a les seves obres literàries, donat que han estat els guanyadors dels concursos de Microrelats, Poemes i Relats Socials, que amb una periodicitat anual convoca "l'Associació d'Escriptors del Prat, Tintablava" amb el suport de l'Ajuntament del Prat de Llobregat i de l'Obra Social "la Caixa".  
                                                                                   
Dins una sala d'actes, buida, transitada només per les encarregades de la Biblioteca i responsables de la posada a punt del local, de l'audició de la sala i el confort d'organitzadors i públic, feina que, gràcies a les seves habilitats, sovint queda dissolta entremig de l'èxit de l'acte i els aplaudiments finals, però que sempre és d'agrair... Dic, dins d'aquesta sala buida, un grup de noies i nois porten a les seves mans el fruit del seu treball, disposats a llegir-ho, amb una bona dosi de nervis a sobre i una certa desconfiança en la seva enorme i jove capacitat d'impressionar. De mica en mica, es relaxen, es confien, aixequen la veu i extreuen el més profund sentit de les lectures a través de les seves paraules.

La sala s'ha anat omplint, diria jo que està plena de gom a gom. Fa goig veure-la: la remor del públic inquiet, ens envolta. És molt estimulant trobar-se aquí dins, una vegada més.



Com avui és un dia dedicat plenament al jovent i a la forma de viure i expressar les seves actituds envers la cultura, la gala, presentada i animada pel Marc Garcia, comença amb una actuació teatral del grup de joves "Els Bitxos"; la seva frescor i capacitat interpretativa, capaç d'adaptar-se amb el reduït espai que per escenari van disposar, i la seva gràcia, va quedar palesa reflectida en les rialles dels presents... Tot seguit, el presentador va anar cridant les noies i els nois perquè, un a un, pugessin a l'escenari a recollir el seu premi i llegissin, com veritables literats, els seus treballs.                                                            

Els respectius jurats van fer palesa la dificultat que van tenir per arribar a la tria final dels guardonats, per la seriosa profunditat, el caire social i la transcendència humana que, en general, les obres oferien, tot manifestant una maduresa que, sens dubte, ens reafirma en la confiança d'un futur millor de la mà d'aquesta joventut, si som capaços de deixar-los fer.
Enhorabona a tothom!!

Jesús García Moreno