L’Associació d’Escriptors del Prat de Llobregat, tintablava, us convida a la conferència-col·loqui

La poesía de Lorca y el flamenco,

y su relación con Catalunya

a càrrec de Francisco MÁRMOL MORENO, poeta

que tindrà lloc a la Sala d’Actes del Cèntric, el proper dijous 15 de novembre del 2018, a les 19.15h.

El Prat de Llobregat, novembre del 2018

CONFERÈNCIA

“CÓMO NOS INFLUYE LA LUNA”

a càrrec de Petra Colmena López, astròloga

DIMECRES 10 D’OCTUBRE DE 2018

En arribar a la sala ens indiquen que hem d’escriure en un paper en blanc la nostra data de naixement. Comencem així el novè curs a l’Associació d’Escriptors del Prat amb Petra Colmena i la seva visió particular i rica de l’energia que transmet la lluna al nostre planeta i en especial a les persones.

L’escriptora i membre de la junta de tintablava, Núria Abelló, ens presenta la ponent com una estudiosa infatigable del món de l’astrologia que s’ha format a escoles tradicionals, humanístiques, socials i psicològiques, però que sobretot ha après “a través dels anys amb la pròpia experiència del dia a dia”. La seva motivació per aquest àmbit l’ha portat a assistir a congressos a diferents ciutats de l’estat espanyol i a col·laborar amb diaris i revistes locals i internacionals. A més de realitzar diferents classes i tallers en centres de Barcelona i El Prat, ha publicat tres llibres relacionats amb la matèria: La poesia de los astros (1997), La prosa de la vida (1998) i La Astrologia del 2001 (1999).

Petra inicia la seva ponència donant a conèixer que una de les finalitats de l’astrologia és deduir el comportament humà per mitjà d’observacions del moviment dels astres. En aquesta línia, ens indica que la lluna té una influència visible en el medi marí (amb la pujada i baixada de les marees) i que molta saviesa popular relacionada amb la pagesia i el creixement de les plantes s’ha basat durant anys amb el calendari lunar. D’aquesta manera ens introdueix amb una imatge en les vuit Fases Lunars, que duren aproximadament un mes (28 dies): la lluna nova, la lluna creixent, el quart creixent, la lluna gibosa, la lluna plena, la lluna gibosa minvant, el quart minvant i la lluna balsàmica. Amb un breu incís, remarca que durant aquests 28 dies, la lluna també passa pels 12 Signes del Zodíac (Àries, Taure, Bessons, Cranc, Lleó, Verge, Balança, Escorpí, Sagitari, Capricorn, Aquari i Peixos), i que per aquesta raó totes les persones tenim també una resposta emocional vinculada a un d’aquest signes.

Per fer-ho tot més entenedor i pràctic, agafa un dels papers doblegats i comença a teclejar la xifra en un programa que indica la posició de la lluna en una data concreta. Així, una a una, va introduint les dates de naixement d’alguns dels presents i comentant la fase lunar, el percentatge d’il·luminació, l’edat de la lluna i el signe del zodíac d’aquell dia en concret i com cada una d’aquestes variables pot predir la projecció i comportament de la persona que ha nascut aquell dia. Curiosament moltes dates són en lluna minvant...

Ara bé, Petra és molt conscient que “naixem amb un esquema que anem modelant” i que “la resposta emocional també dependrà de les vivències en la infància, l’entorn social i familiar i el lloc de residència”.

Gràcies Petra per fer-nos veure la riquesa de la diferència i recordar-nos que la lluna ens orienta des del naixement cap a un perfil de persona que anem construint a partir de les experiències i vivències en el nostre entorn. I és que com diu un dels molts refranys populars que has volgut comentar: “Sembra en creixent i arrenca en minvant, i tindràs un lli com un gegant”.

Anna Colominas Abelló

L’Associació d’Escriptors del Prat de Llobregat, tintablava, us convida a la conferència-col·loqui

Cómo nos influye la luna

a càrrec de Petra COLMENA LÓPEZ, astròloga

que tindrà lloc a la Sala d’Actes del Cèntric, el proper dimecres 10 d’octubre del 2018, a les 19.15h.

El Prat de Llobregat, octubre del 2018

ENDAVANT SENSE TREVA

Ja estem, com aquell qui diu, a quatre dies d’encetar el nou curs 2018-2019, el novè de la nostra associació. I tot i que pot semblar un  mer protocol, resulta molt important per a nosaltres que els socis i sòcies de “tintablava” sigueu els primers en saber anticipadament tota la programació.

El proper mes d’octubre iniciarem les conferències-col·loqui en el marc habitual de la Sala d’actes del “Cèntric” i en horari, com sempre, de les 19’15h. El dimecres dia 10 d’octubre, inaugurarà el curs la Petra COLMENA, astròloga, que ens parlarà d’una manera innovadora de  “Cómo nos influye la Luna”; el dijous dia 15 de novembre, el poeta Paco MÁRMOL ens endinsarà en una temàtica literària apassionant com és “La poesia de Lorca y el Flamenco, y su relación con Catalunya”; el dimarts dia 4 de desembre, per cloure el trimestre, el Sergi MUÑIZ ens proposarà una captivadora i punyent dissertació: “Musicoteràpia per estimular emocions positives en persones amb demència greu”. De ben segur que en quedareu satisfets si hi assistiu.

Val a dir, així mateix, que per a la resta del curs, des del gener fins al juny del 2019, ja tenim el compromís i la confirmació de la seva intervenció de: Lucía GAVILÁN, com a presidenta de la Societat Coral “Lo Llobregat de les Flors”; Èlia ROMO TEROL, investigadora i filòloga àrab i hebrea; Anna GARCÍA MORENO, directora d’Els Bitxos, educadora social i dinamitzadora sociocultural; Mercè MEROÑO, poetessa i presidenta de la Fundació “Àmbit Prevenció”; i de Josep COSTA, director, autor, actor i traductor teatral, fundador del Teatre Kaddish. Ja anireu coneixent el dia de les seves intervencions i els temes que ens proposaran.

Continuarem també el que vàrem iniciar amb èxit aquest passat curs, com són les cròniques de tots els actes que fem, que es trameten per e-mail en format Din A4 i es pengen al nostre blog.

No faltarà per Sant Jordi del 2019 la cita amb els joves de la ciutat, protagonistes del Certamen literari de tintablava, ara en tres apartats: microrelats, poemes i relats socials i/o solidaris. Cal que sapigueu que aquest passat abril del 2018, més de 150 treballs dels nois i noies dels centres de secundària del Prat varen optar als premis.

I publicarem igualment pel Sant Jordi del 2019 el nostre novè llibre; en aquest cas, ja hi treballa la Núria Abelló i es titularà Més pagesos i pageses del Prat, una mena de segona part del primer llibre que amb aquesta temàtica va escriure la Núria i que va tenir un èxit aclaparador l’any 2017.

Col·laborarem amb la "Casa de Andalucía del Prat" en l'organització i resolució -al febrer del 2019- del XV Certamen de poesía Rafael Alberti.

No deixeu de seguir-nos al facebook.com/tintablava i consulteu tintablava.blogspot.com, on hi trobareu el testimoni de tot el que fem i, a més, podreu llegir clicant en l’apartat corresponent de la pàgina principal, tots els llibres que hem publicat, excepció feta del darrer d’aquest any 2018.

Amb l’agraïment a totes aquelles persones que col·laboren desinteressadament amb “tintablava”, amb la notícia de què els propers mesos rebreu el regal anual, senzill, però útil i amb la nostra identitat, us faig arribar afecte i molta gratitud pel vostre suport en nom de tots els altres membres de la junta directiva de l’entitat (Mariano Martínez, Gema Vicente, Josep Ruiz, Núria Abelló, Anna Colominas, Rocío Ortega i Jesús García) i en el meu propi.

El president,

Vicenç Tierra

VISITA A LES MINES DE FERRO DE BRUGUERS

El passat dissabte 7 de juliol vam tenir oportunitat de conèixer les mines de ferro de Rocabruna, a Bruguers (Gavà, Baix Llobregat).

Un grupet de 7 aventurers equipats amb casc (cap ben protegit!!), llanterna, bon calçat, guants (de treball), roba que es podia embrutar (hi ha molta pols!), un martellet per treure mostres, paper de diari (per embolicar-les) i una motxilla (cal guardar-ho tot!) vam iniciar la marxa de bon matí amb l’esperança de viure una experiència única tot explorant les seves galeries, conèixer la seva història i obtenir una representació d’alguns dels minerals que s’hi troben. I així va ser.

Guiats per en Joan Rosell (químic i mineralogista), vam entrar a les galeries de les mines i vam descobrir quins minerals s’hi extreien, per a què els feien servir, com treballaven els miners, la seva història, la geologia i la poc habitual mineralogia i com s’han format les mineralitzacions.

Així, a les diferents sales de la mina, observarem les formacions deformades, plegades de les pissarres (negres originàriament i grises quan han patit altes temperatures sota terra) i minerals de formes i colors diferents: petits i brillants cristalls de jarosita a les cavitats de la goethita, nòduls de la poc habitual tinticita, i a les parts altes, nòduls negres de koninckita (prou escassa com per no recollir-ne cap mostra). 

També vam tenir oportunitat de veure i recollir-ne mostres de minerals com fluorapatita, limonita (forma terrosa del mineral goethita), quars, grafit...

Per acabar la sortida, i emulant els prehistòrics (i no tant prehistòrics), els més atrevits van fer pintures amb els minerals de diferents colors que trobàrem a les parets de les galeries.

Una gratificant oportunitat de viure i conèixer l’entorn més proper des d’un altre punt de vista...

Gema Vicente

Us deixem aquí un vídeo que resumeix en imatges les activitats realitzades per l'Associació durant aquest Curs 2017-2018.

BON ESTIU!!

CONFERÈNCIA

“CRIMS I MORTS CREATIVES A L'AUDIOVISUAL”

a càrrec de Joan Marimón Padrosa, cineasta

DIMARTS 12 de JUNY de 2018

Dimarts vam clausurar el 8è curs de tintablava amb un ponent de luxe: en Joan Marimón Padrosa, que poca presentació necessita dins del món del cinema català i menys al Prat! En tot cas, en Vicenç Tierra, president de tintablava, va voler destacar la seva trajectòria àmplia, rica i diversa: des de projeccionista al cinema familiar Capri, fins a productor, guionista, director, muntador, professor de l'ESCAC, consultor, escriptor i molts altres. Però sobretot va destacar la seva capacitat imaginativa i la seva passió pel cinema.

I d'aquí la seva magistral conferència "Crims i morts creatives a l'audiovisual" on, a partir de la seva experiència docent, ens va portar a fer un tomb per les morts més memorables del cinema que ell, talment com un col·leccionista, ha anat recopilant durant més de vint anys. De fet, tot plegat donaria per més d'una tesi doctoral i tot un curs!!! Però ens vam haver de conformar amb un petit tast que alhora va ser el preludi d'un llibre que publicarà aquesta tardor i que promet ser un gran referent.

D'entrada en Joan Marimón ens va avançar la seva idea entorn l'enigma: "Per què fem pel·lícules?". I convençut afirmava: "Doncs perquè volem triomfar sobre la mort". Per tot seguit qüestionar-nos: "Us heu fixat que el protagonista quasi mai mor? I si mor és per donar-nos una lliçó moral o perquè l'heroi pugui esdevenir heroi?". I aleshores va sentenciar: "El cinema pretén fer veure que la mort es pot vèncer".

Llavors, entre visualitzacions d'escenes on l'ambientació i la música hi juguen un paper essencial, ens va parlar de "El último mohicano" (1992), de Michael Mann, on just abans del final hi ha una espectacular seqüència de morts dalt d'un penya-segat a quina més tràgica. I de "Muerte en Venecia" (1971), de Luchino Visconti, amb un superb final on al ritme de la 5a. Simfonia de Mahler es van fonent la vida i la impotència. I de "Amantes" (1991), de Vicente Aranda, amb un preciós i tràgic final sota la pluja, davant la catedral de Burgos on la lletra de la cançó fa d'epitafi: "Nosotros nos iremos y no volveremos más...".

I ens recorda que tot això ja ho va dir Sòcrates: "Morim, perquè hem nascut". Per això el món audiovisual se les enginya de mil i una maneres per insistir en què hi ha vida després de la mort, perquè sense la mort no estimem ni valorem la vida. De fet, ens fa veure que la mort i el perill de mort són el motor narratiu de la major part de les pel·lícules, on l'amor sempre venç la mort. I "Blancaneus" en seria un gran referent.

Com també ho serien:"L'home elefant" (1980), de David Lynch on, en una mena de flash-back final cap a la mare, escoltem el poema de Lord Tennyson: "Mai, res no morirà". I "2001: Odissea a l'espai" (1968), de Stanley Kubrick, quan el protagonista mort davant del monòlit i "retorna" a l'úter matern-sideral. I el contrapunt de les morts encadenades de "El Padrino" (1972), de Francis Ford Coppola; o de la violenta mort de "Blade Runner" (1982), de Ridley Scott, que mai podré veure sencera. Com tantes altres!

I en mig d'una bateria de preguntes sense resposta, el temps se'ns va fer curt. I molts ens vam quedar amb les ganes de continuar escoltant més tesis entorn les morts als Thrillers i Westerns, o la màgia de les morts dins l'aigua, o dels petons de la mort, o dels somriures abans de morir, o les morts en "off"... I les dels films de Hitchcock, Kurosawa, Bergman i tants altres! Però no podíem tenir millor final que l'última escena de "La vida de Brian" (1979), de Terry Jones, al so d'aquesta genial cançó: "Always look on the bright side of life!".

Just abans de marxar encara vam participar en una petita enquesta on vam escriure les "nostres" morts cinematogràfiques preferides i el rànquing va ser el següent: 1) "Muerte en Venecia". 2) "2001: Hal 9000.X". 3) Ex-aequo: "El último mohicano" i "El Padrino". Sortint, algú va dir: "I ens hem deixat la de "Robin and Marian" (1976), de Richard Lester, amb Sean Connery i Audrey Hepburn!". I algú va afegir: "I tantes altres!". I és que són moltes les morts memorables, tot i que poques superen la mort de la mare de "Bambi" que va marcar, marca i encara marcarà moltes generacions. Viure. Morir. Viure. Una gran lliçó. De cine!

Núria Abelló