diumenge, 19 de gener de 2020


CONFERÈNCIA
“TOCANT DE PEUS A TERRA”
a càrrec de Josep Marín, ex-plusmarquista mundial de 50 km marxa
DIJOUS 16 de GENER deL 2020

La sala, preparada i a punt; el logo de Tintablava projectat a la pantalla, mut, expectant davant d’un esdeveniment que espera, amb les cadires buides, un incert començament... Aquest és, sempre, el moment més inquietant: les portes obertes, els minuts que passen volant, les cadires buides i una conversa amb la responsable de la sala.

A poc a poc, però, la sala es caldeja: l'entrevista al Josep Marín en el Prat TV, les salutacions als amics, alguns després de temps sense veure'ls, rotllanes, records, somriures... Vinga, que anem a començar!

Gairebé tots els presents coneixen el Marín; després de la presentació, la seva figura d'atleta gairebé mític, tal vegada una mica llunyana per als més joves, es va desgranant entre paraules que evoquen records i fotos que els il·lustren. La personalitat de Josep Marín als seus seixanta-nou anys gairebé no ha canviat, explica anècdotes i recorda triomfs amb la naturalitat d'un narrador aliè als fets… "Jo mai sortia a guanyar, per a mi l'important no era el final sinó el camí; ara, això sí, he arribat a entrenar fent 360 km cada setmana, però mai no vaig menysprear qui va quedar per darrere de mi, ni a mi mateix si no havia estat bé; la posició aconseguida, el resultat era, en definitiva, el fruit de diverses incògnites: preparació física, estat mental, temperatura ambient i unes quantes més. Una vegada acabada la prova, ja a la meva habitació i amb medalla o sense ella, jo repassava les circumstàncies que m'havien acompanyat durant el trajecte, procurava prendre bona nota mental i a pensar en la següent; per això crec, vist des d'ara, que mai no vaig acceptar tractaments estranys ni proposicions de dopatge, i això que ja en aquella època s'oferien amb profusió. Tampoc no critico qui decidís fer del seu cos un camp de proves, la pena és que alguns companys de llavors han acabat malament, no sé… Sempre et pena quan veus afectats per notícies tràgiques, encara joves,  atletes que t'havien acompanyat en múltiples proves. Jo avui puc dir que tot el que he aconseguit ha estat pel meu esforç, el meu sacrifici i el de la meva família; sempre estaré agraït a la Pepi, la meva dona, la meva consellera, la meva entrenadora, el meu suport"… 

Els seus ulls, des de la meva proximitat, en nomenar-la, se li ennuvolen amb incipients llàgrimes, mentre ens explica que, poc després de jubilar-se, a punt de recomençar una vida plena de projectes, que pretenien més unida i reconfortant, un càncer agressiu se la va emportar del seu costat en pocs mesos i tot se li va ensorrar. Però gràcies al suport del seu fill Marc, esportista practicant d'Ironman —triatló en la seva versió originària, més dura i exigent per a l'atleta—, que el va animar a iniciar-se en la pràctica d'aquesta especialitat per fer-li companyia. Una vegada més, la seva força de voluntat es va imposar i, refent-se, va arribar a classificar-se per al campionat del Món, l'Ironman de Kona-Hawaii, en els anys 2017 i 2018, aconseguint, en el 2017, un cinquè lloc en la seva categoria d'edat,  67 anys. Com a referència il·lustrativa, les proves de l'Ironman inclouen: 3,8 km de natació; 180 km de ciclisme i 42,2 km de carrera pedestre. Les proves són les mateixes per a tots els participants i amb un temps màxim d’arribada de 17 hores.

Josep Marín no creu que el seu passat esportiu tingui molt a veure amb el present. "Jo abans era un professional de l'atletisme; ara soc un amateur i d'una especialitat en la qual tinc moltes mancances i gran necessitat d'aprendre, i així ho faig mentre intento viure el meu dia a dia "tocant de peus a terra".

Jesús García Moreno

dijous, 9 de gener de 2020


L’Associació d’Escriptors del Prat de Llobregat, tintablava, us convida a la conferència-col·loqui

Tocant de peus a terra
a càrrec de Josep MARÍN,
ex-plusmarquista mundial de 50 Km marxa

que tindrà lloc a la Sala d’Actes del Cèntric, el proper dijous 16 de gener  del 2020, a les 19.15h.


El Prat de Llobregat, gener del 2020

dimecres, 25 de desembre de 2019


CONFERÈNCIA

“BAIXA EL TELÓ”
a càrrec de Montse Enguita Guillén, productora multi-disciplinar en educació i cultura
DIVENDRES 20 de desembre de 2019

S’aixeca el teló i l’espectacle comença.  Un parell d’hores després el teló baixa i tots els llums s’apaguen. Això és el que normalment una persona veu quan va a un espectable però, per tal que el públic en pugui gaudir, hi ha molta feina al darrere de persones anònimes i que són tant o més importants que el actors i actrius que pugen a un escenari com són el figurinista, l’ajudant de producció, el guionista, la persona que neteja el teatre, qui prepara l’escenari,...

Per fer-nos conscients d’aquesta realitat i per conèixer una mica millor que succeeix abans que s’aixequi el teló i quan es baixa, en la darrera conferència d’aquest any hem pogut gaudir de la presència de la Montse Enguita, una productora multi-disciplinar en educació i cultura que coneix molt bé tot el que succeeix al voltant d’un espectacle, ja sigui teatral, de dansa, multicultural o de qualsevol altra mena i que ha participat i dirigit espectacles tan importants al Prat com el Prat Nocturn i la Cavalcada de Reis. La conferència de la Montse ha estat introduïda pel seu amic Francisco Lorenzo Gallardo que l’ha definida com una “cazadora de momentos especiales” que fan emocionar al públic, tal i com hem pogut comprovar al llarg de la tarda.

A pesar de que la Montse ens ha confessat que no li agrada parlar en públic, amb la seva expressivitat i coneixement ens ha fet gaudir amb tot el que ens ha explicat fent un repàs de les diferents tasques que ha fet relacionades amb el món de l’espectacle. La seva passió per aquest món li va venir de molt joveneta, fent d’actriu al teatre Kaddish però ben aviat es va decantar més per la producció tant teatral com de dansa, sense oblidar-se tampoc de la seva faceta de directora teatral i d’ajudant de direcció o de professora. Mentre sortien a la pantalla cartells d’algunes obres o espectables en els que ella d’una manera o altra havia intervingut, com “Políticament incorrecte”, “La venganza de Don Mendo” o “Barcelona-Medellin”, entre molts d’altres, hem pogut conèixer què hi ha darrere d’un espectacle, els muntatges, les dificultats per traslladar tot el que es necessita per fer una representació des de ciutats tan distants com Tenerife i Castelló, els assajos, els viatges... A través de les anècdotes que la Montse ens anava explicant, com quan va haver de fer el teló d’un teatre o quan va haver de fer muntar tot un escenari en tres dies per un problema de comunicació, ens ha fet partícips de tot aquest món i ha fet somriure a moltes de les persones que escoltaven atentament la xerrada.

El diàleg que qualsevol espectable busca tenir amb el públic s’ha materialitzat amb totes les preguntes que els assistents, amb gran interès, han formulat a la Montse Enguita quan ha finalitzat la seva xerrada i que ens han permès conèixer millor la nostra conferenciant i tot el recorregut que hi ha des de que sorgeix una idea fins que l’espectador en pot gaudir. Recordant la complicitat entre la Montse i els assistents només puc acabar aquesta crònica donant les gràcies a la Montse Enguita per fer-nos conèixer una mica millor tot el que hi ha darrere el teló i per portar una mica de màgia i d’il·lusió a la nostra vida.

Rocío Ortega Atienza

dimarts, 17 de desembre de 2019


L’Associació d’Escriptors del Prat de Llobregat, tintablava, us convida a la conferència-col·loqui

Baixa el teló

a càrrec de Montse ENGUITA,
productora multi-disciplinar en educació i cultura

que tindrà lloc a la Sala d’Actes del Cèntric, el proper divendres 20 de desembre  del 2019, a les 19.15h.

El Prat de Llobregat, desembre del 2019

divendres, 6 de desembre de 2019


CONFERÈNCIA
“El birdwatching, un fenomen global”
a càrrec de Ferran López, José Luis Copete i José David Muñoz, ornitòlegs i periodista
DIMARTS 26 de NOVEMBRE de 2019

Poques vegades tenim l’oportunitat de gaudir de tres conferenciants tan entusiasmats explicant la seva afició, el birdwatching; l’observació d’aus des de totes les seves vessants: les espècies, els ecosistemes on es troben, els ornitòlegs, els viatges, el material, llibres i pel·lícules relacionats... I fins hi tot un programa de ràdio especialitzat en aus i turisme ornitològic, La Radio del Somormujo.
Recordant la relació que al llarg de la història han tingut les aus amb la literatura i els tarannàs humans (“ser un àguila”, sagaç i perspicaç; “ser un passerell”, aprenent i/ o persona viva i molt alegre; etc.), el president de l’entitat, en Vicenç Tierra, ens presenta els 3 conductors d’aquest espai radiofònic: els ornitòlegs Ferran López i José Luis Copete i el periodista i ornitòleg aficionat, José David Muñoz.
Des de la vessant editorial i com a documentalista per a Lynx Edicions, en José Luis Copete, exsecretari del Comitè de Rareses de la Sociedad Espanyola de Ornitología, comença la intervenció explicant en què cal fixar-se quan es miren ocells: branques, l’hora del dia, els sons... Cal accentuar tots els sentits! Ens detalla també com és un ‘ornitòleg prototipus’: una persona apassionada per les aus que sovint surt al camp, a la natura, a vegades sol, amb roba de colors poc llampants, una càmera, binocles... Però remarcant que sobretot el birdwatching és una activitat social. I projecta varietat de fotografies, no d’ocells, sinó de molts ornitòlegs que han viatjat a diferents racons del món per captar imatges d’ocells rars. A més de ser cabdal en campanyes de sostenibilitat i conservació d’ecosistemes, l’ornitologia també és present en el cinema i la televisió (Dancing with the birds o The big year) i alhora permet viatjar i descobrir nous paisatges i aus a través d’agències de viatges, com la que porten ell i en Ferran, Icaro Birding Experience, d’àmbit local.
Planejant per territori pratenc, i com a tècnic del Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, en Ferran López, fundador d’Icaro, ens compara la diversitat ornitològica de les tres grans zones humides del territori català: el Delta de l’Ebre (7.736 hectàrees i 343 espècies vistes), els Aiguamolls de l’Empordà (4.731 ha i 329 espècies vistes) i el Delta del Llobregat (926ha i 355 espècies vistes). Tot i ser el territori més petit, content ens revela que el nostre delta és on s’han vist més diversitat d’espècies, més properes i on es pot gaudir d’escenes tan potents com la caça d’un capó reial per part d’un astor.
Aquestes i moltes més curiositats es poden escoltar cada dissabte al matí a La
Radio del Somormujo, a El Prat Ràdio, conduïda pel periodista José David Muñoz, qui amb un gran somriure ens parla d’aquest espai radiofònic que va néixer com a inquietud personal per encaixar la seva passió per les aus i la seva professió com a locutor de ràdio i comunicador. És el primer programa de l’estat espanyol que parla d’ornitologia i està tenint molt bona acollida per part dels oients (en directe i a través de podcasts, xarxes socials i altres mitjans de comunicació). Satisfet ens explica que ja porten dues temporades i que han fet dues sessions en directe fora d’estudi: una a la Fira Avícola del Prat i l’altra com a convidats al Delta Birding Festival.
La problemàtica de la proliferació de les cotorres o les gavines que baixen en
picat a menjar els entrepans als patis de les escoles, el declivi de les poblacions d’ocells, el canvi climàtic, les pressions urbanístiques i fins hi tot somiar amb volar, han estat algunes de les moltes temàtiques que han aparegut al torn de preguntes i que generaven cada vegada més ganes de submergir-se en el món de l’ornitologia. A partir d’avui, ja ho sabeu, ens podem inspirar escoltant La Radio del Somormujo i, com acaben els tres ponents, “Sortiu al camp, voleu i sigueu feliços!”.

ANNA COLOMINAS ABELLÓ

dimarts, 19 de novembre de 2019


L’Associació d’Escriptors del Prat de Llobregat, tintablava, us convida a la conferència-col·loqui

El birdwatching, un fenomen global

a càrrec de Ferran LÓPEZ, José Luis COPETE i José David MUÑOZ,
ornitòlegs i periodista

que tindrà lloc a la Sala d’Actes del Cèntric, el proper dimarts 26 de novembre  del 2019, a les 19.15h.

El Prat de Llobregat, novembre del 2019

diumenge, 27 d’octubre de 2019


CONFERÈNCIA

“EL LENGUAJE DE LA LUZ EN EL CINE”
a càrrec de Román Gubern Garriga-Nogués, amb la col·laboració de Rosa Delgado
DIJOUS 24 D'OCTUBRE de 2019

Avui, quan la Sala d'Actes del Cèntric s'ha omplert de nou de complicitats i amics, en Vicenç Tierra, president de tintablava, ens fa saber que és un privilegi poder comptar amb un ponent de luxe com en Román Gubern, una eminència en el llenguatge de la llum al cinema, per inaugurar el 10è curs de l'entitat.
Ens avança, il·lusionat, que serà un curs especial on, a part de les activitats habituals (conferències, premis literaris per al jovent i l'edició d'un nou llibre temàtica Prat), també s'editarà un 2n llibre, amb el recull de tots els textos premiats, i s'organitzarà una trobada cultural, el 20 de març, per celebrar plegats aquests 10 anys.
A més, en nom de la Junta i de l'Assemblea de socis, ha lliurat el títol de Soci d'Honor a en Joan Puig Malet, en reconeixement a la seva trajectòria pedagògica i cultural, i també per la seva inestimable col·laboració amb la nostra entitat.
Tot seguit, la Rosa Delgado, pratenca i doctora en Comunicació Audiovisual a la UAB, ens presenta en Román Gubern com un savi amb una experiència dilatada i un ampli reconeixement internacional en el món del cinema. Difícil és sintetitzar aquí tota la seva trajectòria: docent, historiador, escriptor, guionista de cinema i televisió... Destaca la seva tasca com a professor a la University of Southern California (1975-77), així com a Catedràtic de Comunicació Audiovisual a la UAB (1983-2004). També ha pronunciat nombroses conferències arreu del món i ha publicat més de quaranta llibres entorn la història del cinema. Alhora ha presidit i és membre d'honor de nombroses Acadèmies i Patronats del sector. L'any 1991 va rebre el Premi Ondas; el 2010, la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, i el 2013, la Creu de Sant Jordi i el títol de Doctor honoris causa per la Universitat Carlos III de Madrid, entre molts altres mèrits i reconeixements.
D'entrada, en Román Gubern, feliç de poder tornar a l'activitat docent, ens parla de la Bíblia i del Gènesi: "Fiat lux! Que es faci la llum!". Així, com un flash. I ens fa palès que la llum sempre ha estat una constant cultural a totes les civilitzacions. Alhora ens brinda quatre pinzellades dels mites del mirall, de la caverna, de la transfiguració de Buda, de la fecundació de la Verge Maria com una llum que travessa un vidre sense trencar-lo... I ens comenta que els emperadors de Roma duien una aureola -que ve de aurum (or en llatí)- que després emigra cap als sants cristians. I ens planteja una qüestió no resolta: "La llum s'irradia o es rep?". És l'etern dilema estètic i/o filosòfic no resolt. "In between", diu. I que cadascú esculli el que vulgui. Llum. Llum. Llum. Símbol de l'església cristina, reflexos multicolors a través de vitralls gòtics, mosaic de vida...
També ens parla del contrallum i del joc de clarobscurs que ja utilitzaven pintors com Courbet, Rembrandt... Autèntics mestres en l'art de fer servir una llum selectiva per emfatitzar el drama o el misteri i que anys més tard el cinema desplegaria. I ens fa notar la diferència entre veure i suggerir, així com també ens destaca les dues funcions de la llum: la semàntica, que ens mostra i ens fa visible la figura o l'objecte; i la adjectivadora o connotativa, que potencia el diàleg i les característiques dels personatges i/o situacions, mentre cita algunes pel·lícules magistrals al respecte, com per exemple Ciudadano Kane d'Orson Welles. I ens introdueix el color a partir de Lo que el viento se llevó i El mago de Oz, ambdues de 1939, que van marcar un abans i un després: jocs de colors ambivalents, ventalls de tonalitats... Tot un món per descobrir!
Llavors, per plasmar-ho, la Rosa Delgado ens parla de pintors com Rembrandt, rei dels clarobscurs; Turner, príncep de la llum; Van Gogh, geni del postimpressionisme; etc. I, com no, també dels germans Lumière, inventors del cinematògraf i apassionats per captar els micromoviments del fum, les ones, les espigues... I ens mostra escenes d'alguna pel·lícula d'ells i també d'altres, com Encuentro con Van Gogh, Metropolis, El tercer hombre, La Dama de Shanghai... Quant ens queda per aprendre! Però Tempus fugit...
En tot cas en Román Gubern no perd mai el temps. És d'aquelles persones que mai es jubilen i ens avança que al gener publicarà un nou llibre, Un cinéfilo en el Vaticano, amb les seves llums i ombres...
I tanca subtilment la ponència recordant-nos que sense llum tots seríem cecs. Gràcies per il·luminar-nos!

Núria Abelló