CONFERÈNCIA
“LLOGUEU-ME PER LA VIDA - La vida pagesa pratenca
al segle XX”
a càrrec de Jaume Puig Calvó i
Glòria Casas Romeo
DImarts 20 de febrer de 2018
És difícil explicar en una sola pàgina tot el
que vam viure aquest dimarts a l'Auditori del Cèntric. Un al·legat a la vida pagesa pratenca del segle XX
condensada magistralment en una hora i mitja pel Jaume Puig, fill de Cal Pere del Joan Pau, i la seva dona, la Glòria Casas, promotors de la Col·lecció Etnològica Puig-Casas.
D'entrada, en Vicenç Tierra, president de tintablava,
va retre un petit i emotiu homenatge a l'Alícia
Company, directora del Centre de Normalització Lingüística del Prat i gran
referent del foment de la llengua catalana arreu, que recentment ens va deixar
sense perdre mai el seu esperit de lluita.
Tot seguit, l'Anna Colominas, membre de tintablava,
va fer una breu presentació dels ponents, destacant-ne sobretot la il·lusió i
l'esforç per preservar el patrimoni de la pagesia pratenca en la Col·lecció Etnològica Puig-Casas i
alhora felicitant-los pel reconeixement del Premi Amics del Prat 2017, atorgat fa pocs dies.
Abans d'entrar en matèria, en Jaume Puig va exclamar satisfet i mig espantat:
"Déu
n'hi do la colla que som!". La veritat és que dimarts l'Auditori
feia goig. Tant dalt de l'escenari, presidit per una gran cistella de carxofes
i nombroses eines de la col·lecció etnològica; com a les grades, plenes de
complicitats i somriures. I, com a bon fill de pagès, va anar per feina i ens
va explicar que el títol "Llogueu-me
per la vida" concentra l'essència dels molts esforços de les
generacions precedents, perquè en èpoques dures, com va ser la postguerra, fins
i tot més d'un mosso o minyona es llogava tan sols per un plat a taula i un
llit. I ens ho va il·lustrar amb un plat de mongetes i cansalada, amb un porró de
vi i dues llesques de pa. Això era la vida.
Per començar, la Glòria Casas ens va fer cinc cèntims de
la Col·lecció Etnològica Puig-Casas destacant
que va néixer per preservar, recuperar i alhora donar a conèixer part del
patrimoni d'una pagesia que a finals del segle XX, degut al desviament del riu,
l'ampliació del port i l'aeroport, i altres infraestructures, estava més que
amenaçada. I ells, com a família afectada, eren conscients que no sols
desapareixien els camps i les cases de pagès, sinó també tot un estil de viure
i de treballar. I tot plegat no es podia deixar perdre.
Llavors, en Jaume Puig, en una conferència molt ben
estructurada, ens va explicar
què representava aquest estil de viure i de
treballar dels pagesos del Prat que alhora els feia únics. I és que la seva
vida no sols girava entorn el camp, sinó també entorn el Born (i després Mercabarna)
i, com no, també entorn la família, on va destacar la importantíssima feina que
també feien les pageses. I en aquest punt, tothom va aplaudir. La xerrada va continuar
com un homenatge a la pagesia del Prat, des dels
anys vint fins als vuitanta, passant per quatre etapes ben diferenciades que va
emmarcar amb els següents epígrafs: "Pare,
hauríem de tenir un cavall" (anys vint); "Em podeu llogar per la vida?" (anys de la guerrra i la
postguerra); "A casa ja tenim
tractor" (anys seixanta), i "Ens
passa el riu pels camps de casa" (anys vuitanta). I amb un ampli
coneixement de tot plegat, ens va parlar de feines i eines, de patiments i
alegries, de lluites i esperances, de viure de la terra i per a la terra... I
tot plegat ens ho va il·lustrar en directe amb peces de la col·lecció i
fotografies entranyables, amanides amb anècdotes personals memorables.
Però no sols ens va parlar del passat, sinó també
del futur. I amb il·lusió, i com a primícia, ens va fer saber que aviat traslladaran
la Col·lecció Etnològica Puig-Casas,
que consta d'unes 1.500 peces catalogades, a Cal Jaume del Bitxot. Una casa de pagès, prop dels espais naturals del
Delta de Llobregat, que permetrà donar més espai, més vida i més joc a aquest
projecte, i alhora facilitar que s'obri al públic més sovint. Perquè, com diu
la Glòria Casas: "No podem
deixar morir aquest món tan ric en vivències, esforços i valors".
Una conferència fantàstica! Un goig poder
comptar amb ells per donar a conèixer les arrels d'aquest patrimoni cultural pratenc.
Un petit univers únic i irrepetible que, sens dubte, cal preservar. Moltes gràcies!
Núria Abelló
Després
de la presentació que ha vingut de la mà d'en Vicenç Tierra, president de
tintablava, hem conegut què és un mineral (un cos natural, generalment sòlid,
que es caracteritza per tenir una composició química definida i una estructura
atòmica ordenada en tot el seu volum) i què és una roca (una associació de
minerals com pot ser el granit que està compost per tres minerals: quars,
feldsfat i mica). Un cop hem tingut clar
de què estaven parlant, de la mà d'en Joan i de les seves diapositives, hem fet
un viatge fascinant per les diferents mines del Baix Llobregat. 
Més
cap al nord hem arribat a les mines de plom de Sant Climent de Llobregat que un
grup de jubilats estan tractant de recuperar i estudiar. Seguint el nostre recorregut hem topat amb
les Coves de Salnitre de Collbató, i no molt lluny amb la Mina Martorellense
(entre Martorell i Castellví de Rosanes) que es va començar a explotar el
1893. Aquesta mina té unes
instal·lacions espectaculars que val la pena anar a veure i, en la seva època,
es va arribar a trobar força plata i també calcopirita que, com ens ha informat
el nostre conferenciant era l'"or dels tontos". No gaire lluny d'allà, a Vallirana, hem topat amb les mines de plom, que
feien competència a la mineria de ciment de Sant Feliu on destacava la fàbrica
de ciment Sanson, que feia el ciment a partir de la roca calcària que es
trobava a la zona. Molt a prop, a
Vallirana, hem vist 
