diumenge, 26 de març de 2017

EL DELTA DEL LLOBREGAT, UN ESPAI NATURAL PERIURBÀ, Pau Esteban

Avions, gavines, platja, edificis, carreteres, parc agrícola, ... Tota aquesta barreja d’elements heterogenis forma part de la nostra vida quotidiana i d’un espai singular com és el Delta del Llobregat.  Segurament que molts de vosaltres us heu preguntat en alguna ocasió com va sorgir tot aquest ecosistema i quin és el futur que li espera.  Una persona que en sap molt del nostre entorn i que ens ha ajudat a comprendre millor el que ens envolta i com pot evolucionar és en Pau Esteban, un pratenc de naixement que ha vingut a parlar-nos del Delta del Llobregat, un espai natural periurbà com ell mateix l’ha definit.

Escoltant a aquest biòleg hem pres consciència de que el Delta del Llobregat és un espai molt gran i amb una gran diversitat tant ambiental com d’usos.  El Delta compren tot el territori que hi ha des de la muntanya de Montjuic fins al Massís del Garraf, arribant des de Sant Boi fins a Castelldefels.  En total són 98 km2 que inclou 23 km de platja.  Aquesta extensió actual és fruit del seu creixement degut a la sedimentació del riu Llobregat fet que implica que el territori que ara és el Prat no estigués en terra ferma fins al segle VII tant i com hem pogut veure en un mapa de l’evolució del Delta que ens ha ensenyat en Pau Esteban i amb el qual hem pogut veure que, fins i tot, al segle XV aquest territori comptava amb més d’una desembocadura del riu.

Per tal de poder veure la situació actual i els reptes de futur del nostre territori el nostre
conferenciat ens ha fet una evolució de la vida al Delta des dels seus orígens fina a l’actualitat.  Així ens ha explicat que, en un principi, el Delta era un territori molt difícil de viure on hi vivia poca gent degut a les malalties, les dificultats d’accedir-hi per la quantitat d’aigua i perquè encara que hi havia camins es feien malbé cada cop que el riu es desbordava, cosa que succeïa sovint.  Això va canviar al s. XIX on van començar a efectuar-se una sèrie d’innovacions com crear dos grans canals, un al marge esquerre del riu i un altre al dret per tal de facilitar el rec i aprofitar millor l’aigua. Això va fer que l’agricultura es desenvolupés ràpidament i que els productes del Delta com la carxofa s’exportessin tant a Barcelona com al mercat europeu.

Una altra innovació tècnica que va canviar radicalment la vida al Delta va ser la utilització per part de la indústria dels aqüífers que hi havia i que van permetre que indústries papereres i tèxtils s’hi instal·lessin per tal d’utilitzar l’aigua que era important per al seu cicle productiu.  Això va fer que al primer terç del s. XX s’instal·lessin tant la Paperera com la Seda i amb elles va venir una gran nombre de treballadors que va generar noves necessitats d’habitatge i que va acabar provocant l’urbanització de gran part del territori del Delta.  Aquesta indústria que es va instal·lar no comptava amb cap mena de prevenció o protecció mediambiental, fet que va provocar que durant dècades el riu Llobregat fos un dels més contaminats d’Europa juntament amb el Besòs

Un cop el Delta es va veure immers en aquesta voràgine de creixement urbà es van començar a expropiar camps, van créixer els nuclis urbans i es va començar a degradar profondament el territori, urbanitzant-se gairebé tot els terrenys que hi havia des de Sant Boi a Castelldefels.  El canvi de segle i el augment de població va generar la necessitat d’ampliar les infraestructures existents i crear-ne de noves, fet que va produir una altra gran transformació al Delta en veure’s el seu territori com un terreny apte per fer front a totes aquestes noves necessitats.  Així es va desviar el riu 2,5 km. cap al sud per tal d’ampliar la zona portuària, es va ampliar la zona d’activitats logístiques, el port, l’aeroport, es van construir la depuradora i la dessalinitzadora, es van fer noves carreteres, més ferrocarrils, l’AVE, el metro, noves zones d’habitatges per tal d’absorbir el creixement urbà i com a contrapartida també es van fer algunes actuacions per tal de mantenir els espais naturals i crear espais lliures i el parc agrari, donant lloc al Delta que avui tots coneixem.

Tot això ha fet que avui el Delta estigui constituït per un mosaic d’usos amb difícil convivència i que ha fet del Delta un lloc singular i que es pugui qualificar com d’”espai natural periurbà” com ens ha indicat en Pau Esteban a l’inici de l’exposició, essent els espais naturals i els agrícoles els més febles i els que han patit major impacte respecte a la seva situació original.

Dibuixat tot aquest panorama en Pau Esteban ens ha fet notar que el territori del Delta es pot veure de dues maneres: com a reservari de sòl disponible per a una propera necessitat de creixement o com a territori posseïdor de serveis ambientals.  Dins d’aquesta segona forma de veure el Delta, molt més oberta, aquest territori ens aporta moltes possibilitats com afavorir la biodiversitat, donar suport per a serveis ambientals com proporcionar CO2, i ens ofereix igualment possibilitats culturals i de lleure, sense oblidar que el Delta és un gran proveïdor tant d’aliments com d’aigua potable, factors tots aquestes que cal potenciar.

Un cop explicat d’una manera magistral com era el Delta des dels seus orígens fins a l’actualitat, en Pau Esteban ens posa l’èmfasi en els reptes de futur i les amenaces que tindrà que afrontar aquest territori.  Dins d’aquestes amenaces destaquen la reducció de la seva superfície i la seva fragmentació accelerada unida a la disminució de la connectivitat entre les seves parts, així com a les invasions biològiques d’altres espècies que poden posar en perill les espècies autòctones.  

Per tal de poder afrontar de manera adequada aquests reptes els nostre conferenciant ens
explica que cal garantir l’estabilitat física de les plataformes del Delta, millorar l’estat ecològic de l’aigua, desenvolupar una gestió integral dels espais lliures i fer un canvi global sobre els nostres sistemes, tenint en compte el canvi climàtic que s’està produint i que necessàriament afecta al nostre entorn.  Molts d’aquests problemes els hem pogut veure qualsevol de nosaltres com és el fet de la disminució de la sorra de platja per la manca de sediments.  Atès que s’han fet embassaments al llarg del cabdal del riu, això fa que els sediments no arribin a la zona de la desembocadura i que no es puguin regenerar el sediments que es van perdent i és per això que cada any es treu sorra de Castelldefels i es porta a la platja del Prat.  Aquesta extracció que estem acostumats a veure, no és innòcua pel Delta ja que provoca un gran impacte ambiental tant al lloc on es treu com al que es posa.   Per això en Pau Esteban proposa que es podrien adoptar altres solucions diferents com fer espigons o reforçar les proteccions naturals com les dunes i la vegetació.

No només la manca de sediments afecta al Delta, sinó que també el canvi climàtic hi afecta perquè produeix una pujada del nivell del mar i influeix al cabdal dels aqüífers profunds i superficials que hi ha, els quals també es veuen afectats per l’actuació humana.  Arribats a aquest punt en Pau Esteban ens diu que actualment tenim un qualitat de l’aigua molt pobre ja que els aqüífers la reben molt carregada de nutrients per l’activitat humana i, a més a més, n’hi ha una distribució desigual ja que, per exemple, l’Estany del Remolar rep un excés d’aigua i genera problemes per ésser absorbida mentre que a l’Estany de la Ricarda li succeeix el contrari perquè tota la conca de drenatge que tenia s’ha convertit en terreny de l’aeroport i s’ha segrestat el nivell d’aigua que no va cap a la Ricarda. Per tal de tractar d’evitar els efectes de la pobresa de l’aigua en Pau Esteban ens explica que es va fer un sistema de gestió d’aigua amb calaixos de depuració a l’Estany de cal Tet però que es va acabar abandonant per problemes econòmics, però que potser seria important tornar-ho a engegar.

Continuant amb la seva exposició, en Pau ens parla de la biodiversitat que hi ha al Delta, ensenyant-nos fotografies de diferents espècies que hi podem trobar.  Part d’aquesta diversitat es fruit de que els animals i les plantes tenen que conviure amb tot l’espai urbà que hi ha al seu voltant i que ha fet que els éssers que hi habiten s’hagin tingut d’adaptar a l’acció humana.  Aquesta biodiversitat es veu afectada per un altre problema que ens explica el nostre conferenciant i que és la presència d’espècies exòtiques al Delta, havent-s’hi identificat fins a 72 espècies invasores, 51 de les quals són plantes.  Aquestes espècies exòtiques arriben per la intervenció humana i es converteixen en invasores, de manera que alteren el sistema ja que afecten tant a les espècies autòctones com al sistema.  Aquest gran número d’espècies exòtiques es deu tant per l’acció humana de manera directa com per les infraestructures de comunicació que hi ha al Delta i que fa que aquestes espècies puguin arribar d’altres latituds enganxades als avions o als vaixells.  Moltes d’aquestes espècies s’han convertit en estructurals i es necessiten per mantenir altres espècies del sistema.  Com a exemples rars que s’han trobat, en Pau Esteban ens mostra imatges de pregadeus americans quines femelles es reprodueixen soles i del muscle xinés.

Després de veure tota l’evolució del Delta i les expectatives de futur el nostre conferenciant ens recalca la importància del Delta tant per a la ciutadania que l’ha tornat a redescobrir com per al medi ambient i ens fa veure que hem de ser conscients del que el Delta representa en matèria d’usos ambientals, de lleure, esportius, i com a gran element de l’educació ambiental.   Per això, per tal que el Delta continuï essent un element essencial del nostre territori l’hem d’aprofitar amb cura i tenint una visió de conjunt d’aquest territori tant complex que inclou, com en Pau Esteban ha dit al principi de la seva conferència, tant espais naturals com infraestructures de la importància de l’aeroport o del port, sense oblidar-nos de tots els éssers humans que hi viuen.  Hem de ser conscients de la necessitat
de conservar-lo, d’efectuar polítiques de gestió adequades, de posar recursos i d’intervenir per tal d’evitar els efectes del canvi global que necessàriament afectarà al nostre habitat amb pujades del nivell del mar, descens de les precipitacions, increment de les precipitacions torrencials i increment de les temperatures que també afectarà a les espècies que habiten al Delta. 

Gràcies Pau per explicar-nos amb tant intensitat com ha evolucionat el Delta, els seus problemes i que es pot fer per intentar mantenir aquesta zona tan privilegiada que tenim al nostre voltant com una part important del nostre territori durant molt de temps.

Rocío Ortega Atienza

diumenge, 19 de març de 2017

L’Associació d’Escriptors del Prat de Llobregat, tintablava, us convida a la conferència-col·loqui

El Delta del Llobregat, un espai natural periurbà
a càrrec de PAU ESTEBAN, biòleg

que tindrà lloc a la Sala d’Actes de la Biblioteca Municipal “Antonio Martín” del Cèntric, el proper dijous 23 de març del 2017, a les 19.15h.



El Prat de Llobregat, març del 2017

divendres, 24 de febrer de 2017

CONFERÈNCIA "El cultiu de l'art"
a càrrec de la Maite Marín
16 febrer del 2017


Poema per a la Maite Marín

El sol s’atura damunt les teves teles
en un quasi ponent
sostingut pel teu pols.

La llum entre grogosa i rogenca del capvespre,
omple els teus  paisatges,
Sempre diferents davant
dels ulls que cerquen
formes noves, nous colors.

Quantes imatges s’han posat sobre
les teves pupil·les somniadores.
quantes vegades les has plasmat
obertes com un regal al mon,
fent néixer en nosaltres
noves sensacions, nous sentiments.
Contínua obrint-li dreceres a la realitat
amb  imaginació creativa.

Segueix pintant imatges,
somnis i records,
sobre els que reposi, plàcida o agitadament,
el pes eteri de la nostra sensibilitat.


   de Jesús  García Moreno, 16 de febrer de 2017



La Maite Marín es va donar al public present, durant el col·loqui, obrint el seu fons, la seva historia d’artista, des de el  començament fins a la actualitat, transformant el seu interior a partir de quelcom opac en un cos translúcid que ens va permetre veure, com  projectada sobre una pantalla, la seva trajectòria professional i, de vegades personal.
Aquest cop no van presentar-nos l'art mitjançant noms i quadres famosos, no varen aparèixer els Monet,  Matisse, Cézanne, Picasso o Kandinsky, la Maite es va parlar d'un art de proximitat, del procés creatiu o com ella mateixa diu «el cultiu de l’art» que es propi de cada artista, personal i intransferible, i per això, encara que sembli quelcom de contradictori, comú a tots els que hi treballen qualsevol tipus o especialitat d’art, angoixes, dubtes, passos enrere, troballes d'èxit o fracassos, tot s’interioritza formant com un codi genètic que ve a ser el reflex de la seva trajectòria vital  amb el mirall de la seva vida artística.
Al llarg de tota la conferencia la Maite va deixar palesa la seva oposició, amb la qual jo estic d'acord, vers a la falta de visibilitat, el silenci i l'arraconament a que la obra de la dona artista és sotmesa per par del conjunt d'entesos en l'art, a on s'imposa una majoria d'homes. Tintablava, posant el seu petit gra de sorra, per tal de manifestar el seu recolzament  posant de manifest aquesta mancança, ha realitzat  en els darrers mesos tres conferencies a càrrec de artistes de reconeguda  vàlua i trajectòria dins les arts plàstiques,  con son  la Rosa Pares, escultora, o la  Maite Marín, pintora, gravadora i mestre de d’art, a la qual aquí ens estem referint, o la Conchita Herrero, una jove promesa en el mon del dibuix i la poesia.
Tot fent una lleugera passada per la complerta exposició de la Maite remarcar que va posar molt interès amb el període formatiu, el qual, amb els seus clarobscurs, va ser de gran importància formativa, recorda especialment a Josep Guinovart i Bertran( Barcelona 1927-2007)* Pintor i gravador com ella mateixa, que els  va ajudar a trencar les formes, i a  Modest Cuixart i Tàpies (Barcelona 1925-Palamós2007) pintor,  i que els va introduir en la modernitat. En la seva època de la Escola de Belles Arts va ser company d’en Miquel Barceló (Felanitx 1957) pintor i escultor. Però  la cara se li va il·luminar al recordar la seva estança en EINA, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, es va funda  al 1967, va ser una de les primeres escoles de disseny d'Espanya. Des del 1994, és un centre adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona. La Maite ens va referir, rotundament «L’art el vaig trobar a l’escola EINA.
Recorda amb emoció els cursos  de gravats  realitzats amb  Pascual Fort (Reus 1927-Barcelona 1991) va ser esmaltador i gravador, la seva influencia va estar decisiva per la seva inclinació al gravat. També anomena amb especial rellevància a  Antonio Hervás Amezcua (Jaén, 1925) és un artista multidisciplinari que domina un ampli ventall de gèneres i tècniques que van des de la pintura i el gravat, a l'escultura.
Especial importància per a ella es el record de la Maria Dolors Miró  Juncosa, (Palma de Mallorca 1930-2004),  única filla del pintor Joan Miró (1893-1983) i de las estàncies a la seva casa pairal en Mallorca. Recorda també la visita a Nova York que va ser per a ella una experiència  diferent en descobrir  el tractament tan positiu i apreciat que l’art i els artistes rabien en aquella ciutat. Recomana la visita a les exposicions per la  enriquidora experiència que suposa el veure directament els originals apreciant  els seu matisos, pinzellades  i minsos detalls que et fan valorar en el seu adequat valor la importància de qualsevol obra d’art.
La Maite diu que, en el seu cas , «el procés creatiu comença o sorgeix d’una idea,
d’una emoció que a d’anar creixent i refermant-se , sempre a partir  d’un estat d'ànim serè  i tranquil, i aquí se inicia l’obra».
Defineix la seva obra com  impressionista en  tot el relatiu a la llum, la naturalesa i els jardins, i  es reconeix certs tocs surrealistes però prefereix la obra  figurativa  sobre de la abstracció, y tot seguint les seves paraules,  considera  «el dibuix com la veritat del art, es la base de tot el que ve darrera».
Per acabar la menció que va fer de l'Assumpció Forcada, (Sudanell, Segrià, 1947)   és biòloga, poetessa i cantautora, a mes de bona amiga, hi era present  a la sala,  i col·laboradora de la Maite, aportant les dues en moltes ocasions,  les seves obres: pintura i gravats  o poemes,  per tal de oferir una creació conjunta i enriquidora.

Moltes gràcies, Maite, per  la posada en comú del teu art i de la teva enorme i exitosa experiència artística. 

* Totes les dades i referencies històriques de les persones anomenades per la Maite, han estat tretes de  Wikipedia.

Jesús García Moreno

Tintablava

dilluns, 13 de febrer de 2017

L’Associació d’Escriptors del Prat de Llobregat, tintablava, us convida a la conferència-col·loqui

El cultiu de l’art
a càrrec de MAITE MARÍN, pintora

que tindrà lloc a la Sala d’Actes de la Biblioteca Municipal “Antonio Martín” del Cèntric, el proper dijous 16 de febrer del 2017, a les 19.15h.


El Prat de Llobregat, febrer del 2017


divendres, 27 de gener de 2017

CONXITA HERRERO: “MANIFEST JALIPEIC”
Dijous 26 de gener de 2017

“BIENVENIDA AL MANIFIESTO JALIPEIC: INTENTARÉ HACERLO BIEN PERO SERÁ UNA MIERDA TODA LA PUTA VIDA IGUAL”.  Això és el que deia el començament del flyer que en color verd o blau, a elecció de l’assistent, ha repartit la Conxita Herrero a tots els que hem anat a la seva conferència per anar fent boca del que anaven a escoltar durant la propera hora.

És difícil definir la Conxita Herrero així com la conferencia que hem tingut el plaer d’escoltar aquest dijous.  No obstant això, intentant-ho una mica, es podria definir la Conxita com una il·lustradora innovadora i avantguardista que parteix de la idea que tothom pot fer el que vulgui si s’ho proposa.

Ella ha estat la conferenciant més jove que hem tingut i ens ha deixat constància dels seus ideals, de la seva forma de pensar i del tarannà que podem esperar d’una persona que té moltes ganes de fer i de provar coses diferents.  Va estudiar Belles Arts a la Universidad Complutense de Madrid, però no s’ha quedat només amb la tasca de dibuixar, sinó que es pot qualificar com una artista polifacètica ja que ha fet il·lustracions, còmics, fanzines, cançons, poesia, ha participat en taules rodones d’opinió, collages, i, com ella mateixa ha dit, no ha fet pel·lícules perquè no sap com baixar-se l’Adobe Premiere.

Si esteu a casa llegint això, per tal de continuar, i per tornar a recordar el què ha passat
aquest dijous, el millor que podeu fer és agafat una llauna de cervesa ben freda i degustar-la gratament mentre continueu amb aquesta crònica.  Pot semblar una mica estrany, però això és una de les primeres coses que ens ha proposat la Conxita Herrero quan ha començat a parlar-nos del “Manifest Jalipeic” i per tal de dur-ho a terme ha fet ús del seu germà Fermí qui ha donat a cadascun dels assistents una llauna per poder veure una mica mentre seguíem tranquil·lament la seva conferència.

Abans de continuar, i per tal de centrar una mica el tema, seria convenient definir que és una conferència.  Si es va al tradicional Diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua, una conferència és una “Exposición oral ante un público sobre un determinado tema de caràcter didáctico o doctrinal”.   No obstant això, qui hagi acudit a aquesta conferència no estarà d’acord amb aquesta definició perquè la Conxita ens ha fet veure que una conferència pot ser això però també pot ser moltes altres coses, pot tenir vídeos, àudios, lectures de poemes, de trossos de llibres, de cartes i fins i tot música en directe i qualsevol altra cosa que nosaltres vulguem afegir.  Com ha explicat la Conxita, per què no es pot reinventar el format d’una conferencia?  Si es van posant àudios i es van escoltant sempre poden sorgir coses i modificar o afegir, i tot això també té la seva importància i permet pensar que és el més important.

I després de llegir tot això direu: “tot això està molt bé, però que és això del “Manifest Jalipeic”?, no anava sobre això aquesta conferència o com la vulgueu anomenar?”. No us preocupeu que tot arriba.  Si anem al que diria un acadèmic, seria un manifest inspirat amb el “Manifest Dadaista” de 1916 que tenia per finalitat rebel·lar-se contra els corrents artístics i contra la societat en general.  Per tant, aquest Manifest Jalipeic seria una mena de rebel·lió contra els corrents actuals.  No obstant, si sortim d’aquest àmbit academicista i fem cas a la Conxita Herrero, cal dir que el terme "Jalipeico” o “Jalipeic” que és el nucli de la conferència, no és res i a la vegada ho és tot.  “Jalipeico” és un paraula que no existeix, que un dia es va inventar la Conxita com es podia haver inventat una altra i la va començar a fer servir amb els seus amics tant amb un significat positiu com negatiu i el mateix podem fer qualsevol de nosaltres sense cap mena de problema perquè el que importa no és el terme en sí sinó l’esperit de superació i de rebel·lió que la Conxita ha volgut compartir amb tots els que hem assistit a la seva conferència.  No obstant, aquest manifest va més enllà i per tal que podem captar millor el seu significat, la Conxita ens ha posat un vídeo de Youtube que es titula “El tráfico más peligroso del mundo”, i que us recomano que mireu, on es poden veure un munt de cotxes en un creuament però que mai xoquen, no sabem per què, però pot ser perquè per inèrcia tot funciona, i no sempre cal posar coses absurdes perquè el món rutlli.

Un cop sabem més o menys que és aquest manifest jalipeic, ja podíem acabar perquè
segur que alguna cosa nova hem aprés, però és de justícia continuar una mica més per explicar algunes coses més de la conferència.  El fil conductor de tot el que hem pogut veure han estat una sèrie d’àudios que la Conxita Herrero havia penjat a “tumblr” i arrel d’aquests àudios hem pogut conèixer com va anar preparant aquesta conferència, els seus pensaments, els seus neguits, i com es plantegen les relacions entre les persones i el què és important per a cadascú.  Entre àudio i àudio hem assistit a una lectura d’una carta de Maitena “Querida Dorothy Parker” que tractava de les dones, de les relacions amb les parelles, del món i de l’escriptura i on la Conxita ens ha fet veure d’importància que per a ella té el feminisme; a la lectura d’un fragment del llibre “El Francotirador” de Kurt Vonnegut que es dirigia als que encara no han nascut,  i que ha servit perquè la Conxita ens fes una introducció d’ella mateixa; ha llegit també el poema “Algo sucede” d’Agustín Goytisolo per fer-nos veure que no cal decaure sinó reinventar-se sempre; hem pogut assistir també a un petit concert en directe del grup “Tronco” que formen la Conxita i el seu germà Fermí, qui ha volgut col·laborar molt amablement; entre els àudios també s’ha col·lat
la lectura d’un fragment de l’obra “El guardián entre el centeno” per veure com la xicota del narrador no entenia que volgués marxar deixant-ho tot enrere; després d’un altre àudio també hem pogut escoltar a Cortazar recitant en seu poema “Me caigo y me levanto” i, seguint amb el tema de les relacions, un altre poema “llueve en el amor”.   Amb tot això, i per tal de donar una mica de lleugeresa, com ens ha explicat la Conxita a través d’un altre àudio, hem pogut escoltar un fragment de Pepe Rubianes parlant de “Yo, yo y yo” i un altre d’una cançó de Manu Chao que també li agrada a la Conxita.  Després de tot això, i escoltant una gravació d’una trucada a la seva amiga Maria on li explicava com volia fer aquesta conferència, s’ha acabat la xerrada de la mateixa manera que podia haver començat, és a dir, explicant-nos què és el que ella volia fer en una conferència innovadora i avantguardista en la qual a vegades és més fàcil començar pel final.
 
I això hauria de ser tot, però si encara continueu amb ganes de llegir una mica més i per tancar aquesta crònica com l’he començada, tornaré a fer una copia del final del flyer que la Conxita ens ha repartit abans d’iniciar la seva xerrada, en aquest cas del seu final, només per tal que tots recordem “¡NO DUDES EN AVISARME SI ENCUENTRAS EL SENTIDO DE LA VIDA!”.

Gràcies Conxita per fer-nos veure i escoltar una altra mena de conferència, per obrir-nos una mica més els ulls a tot el què és el món artístic i al que tenim al nostre voltant, i per fer-nos veure que tothom pot fer el que vulgui si s’ho proposa.



Rocío Ortega Atienza

divendres, 20 de gener de 2017

L’Associació d’Escriptors del Prat de Llobregat, tintablava, us convida a la conferència-col·loqui

Manifest Jalipeic
a càrrec de CONXITA HERREROdibuixanta

que tindrà lloc a la Sala d’Actes de la Biblioteca Municipal “Antonio Martín” del Cèntric, el proper dijous 26 de gener del 2017, a les 19.15h.


El Prat de Llobregat, gener del 2017