DIJOUS 21 DE DESEMBRE DE 2023
Una història es pot explicar de moltes maneres. Generalment, pensem que és a través d’un conte, d’una
novel·la o d’un article periodístic. No obstant, hi ha moltes maneres de fer-ho, i una d’elles és a partir d’un reportatge fotogràfic on les imatges, seleccionades i muntades pel fotògraf, ens mostren la realitat que vivim o ens trasllada a una altra realitat. D’això en sap molt el nostre conferenciant d’avui, en
David Airob, que és un fotògraf reconegut, guanyador d’un premi
World Press Photo i que, durant molts anys, ha estat fotògraf de plantilla en “la Vanguardia”.
En David, al llarg de la seva xerrada, ens ha explicat què és mirar una fotografia i ens ha ensenyat a mirar amb els ulls d’una persona que en sap. Ens ha fet veure com, de vegades, la fotografia es nodreix de la pintura, ja que el fotògraf capta una imatge d’una manera semblant a com ho fa un pintor. No només s’aprèn mirant els pintors, sinó també és important veure com fotografien els grans mestres d’aquest art. En David, ens ha comentat que a ell l’han influenciat fotògrafs com ara Don MacCullin, Harry Gruyaert o Alex Webb, entre d’altres, i hem pogut contemplar obres d’ells.
Quan en David es planteja fer un reportatge fotogràfic, el primer que pensa és què vol explicar, com ho vol fer i de quina manera per tal que tot tingui una coherència narrativa i visual. A través de reportatges
que ens ha ensenyat, hem pogut veure que aquesta coherència narrativa pot ser a través de la llum, de la forma en que es pren la fotografia o, fins i tot, dels colors que destaquen a cada imatge i que fan que l’espectador tingui una reacció diferent. Una imatge molt impactant, i que ens ha servit com a exemple narratiu, és una fotografia de
Franco Pagetti on es veia una gran cortina entre dos edificis mig derruïts, a la guerra de Síria per tal que els franctiradors no poguessin disparar a les persones que hi passaven perquè quedaven fora del seu camp de visió.
També hem pogut gaudir d’algunes fotografies i reportatges fetes pel David Airob, com és la sèrie “La teoria del tumulto” on el nostre conferenciant volia mostrar el comportament de les persones en una
plaça de bous, o el reportatge que va fer al
Centre Niemeyer on destacava els edificis amb una tonalitat blanca creada mesurant les ombres i cremant les llums i on les persones es veiem lluny, com si estiguessin flotant en la fotografia. Hem pogut veure, també, reportatges en blanc i negre, com el que va fer al rodatge de “Soldados de Salamina”, o una sèrie que va fer al carnaval de l’any passat al Prat on, a través de la il·luminació intenta descriure el que passa. Un dels reportatges que, potser més ha impactat, és un que ha titulat “El reencuentro” i que capta la mirada il·lusionada dels nens que estan esperant els Reis a la Cavalcada, molts d’ells agafats pels seus pares. Per últim, ens ha passat unes fotografies del seu llibre
“Hores del Prat” i, al moment, hem captat com amb les imatges es pot explicar una història i una realitat. Ens ha ensenyat una fotografia on es veia una infermera vestida amb la granota blanca i les ulleres que tapaven enterament als sanitaris durant la pandèmia en un carrer del Prat. A continuació, ens ha posat la foto de la mateixa infermera i al mateix lloc però ja vestida de carrer i embarassada. Això ens ha fet reflexionar sobre la vida i la fi de la pandèmia.
Amb més imatges hem acabat la vetllada, gaudint d’una forma més desconeguda de contar una història. Gràcies David, per fer-nos partícips de les teves narracions i per ensenyar-nos a veure i a explicar la realitat d’una altra manera.
Rocío Ortega Atienza
Fotografies d'en Quim Torrent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada