DIJOUS 6 DE JULIOL DE 2023
Sortir de la zona de confort una tarda xafogosa de juliol no és fàcil. Tot i així, la sala d'Actes del Cèntric del Prat es va omplir de gom a gom per assistir a la presentació del llibre Fotogrames de memòria. Dues mares l'Alzheimer i el cinema, de la Mercè Lajara i la Montserrat Claveras, organitzada per Tintablava.
Un llibre que genera expectatives, sobretot per l'original enfocament en tractar la malaltia de l'Alzheimer a través d'escenes cinematogràfiques i vivencials. I, a l'hora —com vaig voler destacar a l'inici de la presentació— per la tendresa que embolcalla totes les seves pàgines on les principals protagonistes —la Maria i la Rosa, les mares de les coautores del llibre— aconsegueixen commoure'ns i, fins i tot, desdibuixar-nos més d'un somriure.
Perquè tant la Mercè com la Montserrat fugen de considerar l'Alzheimer com un problema, sinó que més aviat ho viuen com una oportunitat d'aprenentatge i, sobretot, d'estimació a través de les relacions que estableixen amb llurs mares. I així ho transmeten arreu, perquè la seva experiència també pugui servir per a altres persones que convisquin amb aquesta malaltia.
I així ho va corroborar la Mercè Rull, presidenta de l'AFA del Baix Llobregat, quan va ressaltar que el principal mèrit d'aquest llibre és precisament aquesta desmitificació de l'Alzheimer, una malaltia que no deixa de ser dura i necessita importants suports assistencials, tant sociosanitaris, com familiars. Però, a l'hora, també suports afectius, perquè l'estima —tan necessària— ens humanitza i ens amplia la mirada més enllà dels contratemps.
I la Maria del Mar Baltà, directora de Rubrica Editorial, ens va parlar de l'experiència que ha comportat l'edició d'aquest llibre i de la bona relació que ha establert amb les seves autores, de qui destacà que l'han ajudat a completar el màster vivencial que va iniciar amb el llibre L'Alzheimer, un llarg camí de roses i espines de la Maria Rosa Giner. Un aprenentatge que ha anat més enllà del context estrictament professional.
Un llibre difícil de classificar on no sols trobem vivències, escenes i fitxes cinematogràfiques entorn l'Alzheimer molt ben engalzades, sinó també explicacions didàctiques i referents molt interessants.
Perquè, tant la Mercè Lajara, com la Montserrat Claveras, no han pogut defugir ni la seva vessant de mestres, ni la seva passió pel cinema, ni les vivències d'aquests últims anys amb les seves mares, vinculades sobretot pel fil conductor de la tendresa.I així ens ho van fer palès durant la magistral presentació que van iniciar amb un diàleg aparentment informal on, a través d'una innocent trucada telefònica entre amigues durant la pandèmia, escenificaven l'inici involuntari d'un llibre —el llibre— que molts dels assistents ja tenien a les mans. I, seguint amb la representació, ens van conduir per les diferents etapes de la seva confecció on, a través d'escenes audiovisuals molt ben documentades, vam poder copsar l'essència del que hi trobarem dins: intercanvi de vivències amb les mares durant el confinament, presència constant d'escenes de cinema i un mix didàctic de tot plegat, amanit amb les connotacions omnipresents de l'Alzheimer i, sobretot, de l'estimació. Perquè, com diu en Pasqual Maragall: "L'Alzheimer borra la memòria, no els sentiments".
Una presentació fresca i amena que tots vam celebrar al final cantant plegats la cançó Ets dins del meu cor, de Phill Collins, que Disney va convertir en una de les icones de la pel·lícula Tarzan. I és que, com bé van posar de manifest les ponents: "El cinema ens persegueix!".Sens dubte una presentació excel·lent i un llibre memorable que no deixarà ningú indiferent. Perquè, directa o indirectament, la Mercè Lajara i la Montserrat Claveras ens van recordar de nou que, malgrat les dificultats, La vida es Bella.
Gràcies pel vostre inesborrable testimoni!
Núria Abelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada