Crònica de la Rocío Ortega sobre la conferència-col·loqui: "Vull estudiar medicina... com, on i quan?", a càrrec de Mercè Cabrera, Adriana Cerrada i Aural Goni

DIJOUS 29 DE GENER DE 2026

Alguna vegada t’has preguntat com s’arriba a ser metge o metgessa? Què empeny una adolescent a decidir que dedicarà la seva vida a una de les professions més exigents i, alhora, més gratificants que existeixen? Aquests interrogants —i molts altres— van ser el fil conductor de la conversa organitzada per Tintablava amb tres futures metgesses: la Mercè Cabrera, l’Aural Goni i l’Adriana Cerrada, tres joves que actualment cursen sisè de Medicina a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Quan pensem en un estudiant de Medicina, sovint ens ve al cap la imatge d’una persona amb un

expedient acadèmic impecable i una nota d’accés brillant. Aquest és, sens dubte, un dels camins possibles, però no l’únic. Tal com van explicar les conferenciants, hi ha altres vies per arribar-hi si la vocació és clara. La clau, com en tants altres aspectes de la vida, és la constància i la perseverança. No arribar a la nota necessària no ha de ser sinònim de renunciar al somni: es pot començar una altra carrera que permeti convalidar assignatures i preparar-se per tornar a presentar-se a les proves específiques per tal de pujar la nota, esperar una possible baixada de la nota l’any següent o, fins i tot, accedir-hi mitjançant les places reservades a esportistes d’elit.

La formació en Medicina combina classes universitàries amb l’aprenentatge directe en un entorn

hospitalari, en un equilibri constant entre teoria i pràctica. Les tres estudiants van explicar que els dos primers cursos els van cursar a Bellaterra i que, a partir de tercer, van traslladar-se a l’hospital adscrit a la universitat que havien escollit, en el seu cas, l’Hospital de Sant Pau. En aquest trajecte, han passat de posar-se a la pell dels pacients —per aprendre com es fan les coses— a tractar amb pacients reals, assumint progressivament més responsabilitats.

En un to proper i col·loquial van combinar la xerrada amb fotografies del seu pas per la Universitat per tal de donar millor a conèixer el que feien.  Les vam poder veure fent pràctiques i, com no, amb la bata blanca que tant il·lusió fa la primera vegada que te la poses.  Entre totes els explicacions i consells que van donar, van insistir en que el més important per tirar endavant la carrera és ser constant

i estudiar perquè si t’agrada val molt la pena.  No obstant així, van recordar la importància de mantenir les aficions i la vida personal. Estudiar la carrera és exigent, però no es poden deixar de banda les aficions que també formen part de la nostra vida i de la nostra personalitat com és escriure en el cas de la Mercè, el piragüisme en el cas de l’Adriana o la curiositat per les noves tecnologies en el cas de l’Aura.  També ens van explicar la importància de trobar un equilibri entre l’estudi i la vida universitària i, com no, viatjar i passar-ho bé amb les amistats de tota la vida o amb les que es creen a la Universitat.

Les persones assistents també van poder resoldre els seus dubtes. Així, es va desmitificar la idea de que no es pot estudiar medicina si es té por a la sang, ja que hi ha mecanismes per gestionar-ho i, a més, no totes les especialitats impliquen un contacte directe amb sang. El ventall d’opcions és ampli i cadascú pot trobar l’àmbit que millor s’adapti a la seva vocació. També van remarcar que un metge no pot saber de tot, sinó només de la seva especialitat i que les maneres d’estudiar canvien amb el pas dels anys i que cal adaptar les estratègies d’aprenentatge als exàmens que, en gran

part son tipus test per tal d’anar preparant-se al MIR que hauran de fer quan acabin la Universitat.

Una xerrada que va servir, en definitiva, per conèixer el dia a dia dels estudiants de Medicina, per desmitificar aquesta carrera i per acostar-la una mica més a la ciutadania i, en especial, a aquells que, potser, ja comencen a imaginar-se amb una bata blanca el dia de demà.  Molta sort Mercè, Aural i Adriana i a tots els futurs metges i metgesses que vetllaran per tots nosaltres en un futur cada vegada més proper.

Crònica escrita per la Rocío Ortega

Fotografies de la Naomi Gómez