Crònica d'en Jesús García sobre la xerrada-col·loqui: «Mites i realitat de la Funció Judicial» a càrrec de la Rocío Ortega

 DIJOUS 22 DE FEBRER DE 2024

La Justícia, sovint, se'ns presenta com una paraula altisonant, plena d'incògnites a les quals, algunes persones s'acosten necessàriament o per obligació, però sense cap entusiasme per desvetllar-les, més aviat amb reticència, sinó amb temor de no saber com desenvolupar-se a l'escenari del seu entorn, sobretot quan, i això si se sap, inclús per al refranyer popular, quan diu que "Judicis i plets, tot guanyant-los, hi acabem perdent".

Mai, que jo recordi en cap tertúlia informal, en sobretaules, terrasses de bars o en un cotxe durant un viatge llarg quan s'acaben els temes mundans, he sostingut cap conversa ni m'han proposat parlar-ne, no dels que la imparteixen, sinó de la Justícia. El seu centelleig verbal es mira de lluny, amb admiració, amb acusat respecte i, perquè no dir-ho amb por, 
sí, amb por, perquè la parafernàlia del seu àmbit d'actuació se'ns presenta com un ritu "quasi" religiós 

celebrat per oficiants recoberts amb anacrònics vestits negres acabats als punys amb blanques punyetes i adornats amb collars cridaners que, penjant del coll, reposen dignament sobre el pit de, majoritàriament, saberuts homes.

Aquesta nit, a la sala d'actes del Cèntric, una dona jutgessa, senzillament jutgessa i professora de jutges i jutgesses... Aquesta nit Rocío Ortega, que així es diu la nostra conferenciant, ens ha anat despullant paraula a paraula, concepte a concepte, graó per graó totes les dubtes, almenys en el meu cas, embolcallades pel desconeixement al meu interior, fent-me veure una imatge, potser equívoca, de la Justícia i el seu entorn.

Gràcies a la seva senzillesa i ben elaborada pedagogia, podem entendre quin espai representa el poder Judicial que, juntament amb el Legislatiu i l'Executiu, conforma el vèrtex piramidal del poder d'un estat modern, sense l'existència del qual la realitat quotidiana d'una societat democràtica no seria factible.

Rocío Ortega ens ha desgranat, en, tot just, noranta minuts, estructures, càrrecs, jurisdiccions i instàncies, jutjats, audiències i tribunals; qui i com s'arriba a ser jutgessa o jutge, magistrat o magistrada i tota l'escala de cursos i oposicions que perfilen el camí a la judicatura, com diu també el refranyer "Amb paciència i més paciència s'arriba a jutge de l'Audiència".

Com és un jutjat per dins, el desenvolupament d'un judici, les persones que el conformen i com identificar cada un dels intervinents: jutge, lletrat de l'administració pública, ministeri fiscal i cadascun

amb la toga i la placa diferenciada, perquè ningú es perdi o es confongui durant l'acte de fer o rebre Justícia, i amb la presència de l'advocat defensor i del procurador...

I a tota aquesta posada al dia, hem d'afegir-hi el torn de preguntes que es va obrir abans d'acabar l'acte, moment sempre delicat per a qualsevol conferenciant, que la nostra convidada va saber conduir oferint àmplies i, una vegada més, il·lustratives respostes aclarint els dubtes dels presents.

Solament ens queda felicitar-nos per haver assistit a l'acte i agrair a Rocío la seva entrega i el seu amor per la Justícia.

Jesús García Moreno

Fotografies d'en Quim Torrent