Conferència-col·loqui a càrrec de Lolo Herrero Delgado
DIJOUS 13 D’OCTUBRE DE 2022
Ens ha parlat dels seus inicis a una EATP de teatre a l’Institut i com va descobrir que volia ser actor quan va anar a veure l’obra “Cinco horas con Mario” que, curiosament, feia Lola Herrera al teatre Goya. A partir d’aquest moment es va dedicar de manera amateur al Kaddish, com mols altres pratencs i, a poc a poc, especialment, quan va conèixer al seu representant, en Walter García, va anar convertint la seva passió en la seva professió.
de la interpretació. Hem vist el seu vídeo-book, la carta de
presentació que li ha fet el seu representant per donar-lo a conèixer quan un
director busca a algun actor pel repartiment.
Hem pogut conèixer que, en la seva professió, hi ha molts més “nos” que
“sies”, una realitat amb que els actors han d’estar acostumats i que, moltes
vegades, depenen de factors difícil de controlar. També hem conegut que és una separata, una
escena del personatge al qual s’opta i que envien als actors per tal de
preparar una prova que pot ser presencial o self-tape i que implica un alt grau
de compromís que, en massa ocasions no es veu recompensat.
Tot i això, a en Lolo Herrero no li ha anat malament en una feina que ell defineix que és a temps complert, perquè com s’ha esforçat a recalcar, qui és actor o actriu ho és sempre. A la xerrada hem pogut veure parts de les seves intervencions com la de Rei Juan a “Los herederos de la Tierra” i, també ens ha parlat d’altres papers que ha fet com a Hospital Central, a Beyond Re-Aanimator amb Elsa Pataki, a “El tránsfuga” amb Alex Angulo, a “Hotel Central” amb Concha Velasco i Juan Luis Galiano o a les series de TV3 Ventdelplà o La Riera.
Era tantes les coses que ens volia explicar, que el temps s’ha esfumat quan passa quan vas a veure una obra de teatre magistral o una gran pel·lícula. En ambdós casos quan s’acaba ens queden els aplaudiments i la música dels crèdits. En aquesta xerrada no ha quedat música, però si aplaudiments i una sèrie de reflexions del nostre conferenciant. Entre d’altres, cal retenir a la memòria que tothom que està en un escenari fa el màxim d’esforç, que quan més donés al públic més reps, que sempre has d’estar a punt i preparat i que interpretar és una gran responsabilitat perquè s’expressen idees que tenen i tindran vigència en el futur. Gràcies Lolo per acostar-nos al món de la interpretació i per assumir aquesta responsabilitat.
Rocío Ortega Atienza
Fotografies: Quim Torrent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada