tintablava

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “RECULL POÈTIC” DE RAMONA VIA

DIJOUS 7 D’ABRIL DE 2022

Sant Jordi i Ramona Via, dos noms que estaran units per sempre a la literatura catalana al igual que el color blau, vermell o indi a l’acte que s’ha celebrat aquest dijous a l’Auditori del Cèntric. Ha comptat amb la presència de molts pratencs i pratenques que van conèixer la Ramona Via en la seva etapa com a llevadora a la nostra ciutat o que, sense haver-la coneguda personalment, han volgut rendir-li un homenatge com a dona avançada al seu temps, catalanista, feminista, treballadora i apassionada de la cultura. 

A unes setmanes de la celebració del dia del llibre, i aprofitant que aquest any es compleix el centenari del naixement de Ramona Via, Tintablava ha presentat el seu llibre anual d’una manera molt especial.  Amb uns rapsodes de gran nivell, hem pogut fer nostres els sentiments que la Ramona Via posava als seus poemes i l’hem sentida al nostre costat donant actualitat als seus pensaments.

“I em són germans l’embriac, l’usurer,

La prostituta,

                                                                  el lladre, el drogoaddicte,..

Jo m’oblido de tots i em són germans”

(1971 Pensaments)

El públic no aplaudia per no desconcentrar als poetes de la veu, la Ceci, el Jesús, la Núria, l’Àngela i la Glòria, que donaven vida a l’obra de la Ramona:  “Prop teu he vist avui com neix el sol...” (1975, Mare Nostrum),  “Sols per uns dies vull oblidar el meu món, el meu tragí diürn, les nits en dansa...” (1971 Dies de Vacances),  “Masia ben blanca de vermell teulat, per únic tanca bardissa i filat”  (1940 Pinzellades).

Però si un moment ha fet perdre l’alè a tots els assistents ha estat quan els cinc recitadors s’han aixecat, i passant-se la veu d’un a un altre han recitat el poema de 1941 “Parlen els set colors”.  Han començat amb el vermell, que parla de la sang, dels clavells i de l’alegria; de l’ataronjat que es defineix com l’or a qui l’orgull fon; del groc que s’ha considerat com el més lluminós per acabar reconeixent que el color verd el pren quan arriba la tardor; el verd que és el color del que espera; el blau que és llum i melodia, i jovenesa en els cors; l’indi que és el fill de l’harmonia i el morat que pinta els llavis que agonitzen.

Després d’aquest munt d’emocions, ha pres la paraula la María Teresa Martínez Via, filla de la Ramona, que ens ha llegit un text que va escriure la seva mare.  Entre d’altres joies, ens ha recordat que ella no volia ésser una escriptora professional perquè si arribava a ser-ho escriuria més amb el cervell que amb el cor i no podria dedicar-se a plasmar només allò que l’emocionava, les petites histories viscudes i observades que és el seu llegat i que ara, per sort, ens ha arribat a nosaltres.

Amb tantes emocions. I després d’escoltar també a l’alcalde del Prat, Sr. Mijoler, i al president de Tintablava, en Vicenç Tierra, s’ha donant per acabat l’acte.  La gent s’ha marxat cap a casa, alguns amb el llibre entre les mans i altres esperant a Sant Jordi per comprar-lo perquè, com deia la Ramona, durant aquest dia “Oblidem l’esclavatge i parlem solament d’Amor, Llibres i Roses, en espera que el vent aclareixi grisors que el cel nostre cobreixen...” (1973 Sant Jordi Triomfant)

Rocío Ortega Atienza