Pàgines

dijous, 22 de febrer del 2018

CONFERÈNCIA

“LLOGUEU-ME PER LA VIDA - La vida pagesa pratenca al segle XX”
a càrrec de Jaume Puig Calvó i Glòria Casas Romeo
DImarts 20 de febrer de 2018

És difícil explicar en una sola pàgina tot el que vam viure aquest dimarts a l'Auditori del Cèntric. Un al·legat a la vida pagesa pratenca del segle XX condensada magistralment en una hora i mitja pel Jaume Puig, fill de Cal Pere del Joan Pau, i la seva dona, la Glòria Casas, promotors de la Col·lecció Etnològica Puig-Casas.
D'entrada, en Vicenç Tierra, president de tintablava, va retre un petit i emotiu homenatge a l'Alícia Company, directora del Centre de Normalització Lingüística del Prat i gran referent del foment de la llengua catalana arreu, que recentment ens va deixar sense perdre mai el seu esperit de lluita.
Tot seguit, l'Anna Colominas, membre de tintablava, va fer una breu presentació dels ponents, destacant-ne sobretot la il·lusió i l'esforç per preservar el patrimoni de la pagesia pratenca en la Col·lecció Etnològica Puig-Casas i alhora felicitant-los pel reconeixement del Premi Amics del Prat 2017, atorgat fa pocs dies.
Abans d'entrar en matèria, en Jaume Puig va exclamar satisfet i mig espantat: "Déu
n'hi do la colla que som!". La veritat és que dimarts l'Auditori feia goig. Tant dalt de l'escenari, presidit per una gran cistella de carxofes i nombroses eines de la col·lecció etnològica; com a les grades, plenes de complicitats i somriures. I, com a bon fill de pagès, va anar per feina i ens va explicar que el títol "Llogueu-me per la vida" concentra l'essència dels molts esforços de les generacions precedents, perquè en èpoques dures, com va ser la postguerra, fins i tot més d'un mosso o minyona es llogava tan sols per un plat a taula i un llit. I ens ho va il·lustrar amb un plat de mongetes i cansalada, amb un porró de vi i dues llesques de pa. Això era la vida.
Per començar, la Glòria Casas ens va fer cinc cèntims de la Col·lecció Etnològica Puig-Casas destacant que va néixer per preservar, recuperar i alhora donar a conèixer part del patrimoni d'una pagesia que a finals del segle XX, degut al desviament del riu, l'ampliació del port i l'aeroport, i altres infraestructures, estava més que amenaçada. I ells, com a família afectada, eren conscients que no sols desapareixien els camps i les cases de pagès, sinó també tot un estil de viure i de treballar. I tot plegat no es podia deixar perdre.
Llavors, en Jaume Puig, en una conferència molt ben estructurada, ens va explicar
què representava aquest estil de viure i de treballar dels pagesos del Prat que alhora els feia únics. I és que la seva vida no sols girava entorn el camp, sinó també entorn el Born (i després Mercabarna) i, com no, també entorn la família, on va destacar la importantíssima feina que també feien les pageses. I en aquest punt, tothom va aplaudir. La xerrada va continuar com un homenatge a la pagesia del Prat, des dels anys vint fins als vuitanta, passant per quatre etapes ben diferenciades que va emmarcar amb els següents epígrafs: "Pare, hauríem de tenir un cavall" (anys vint); "Em podeu llogar per la vida?" (anys de la guerrra i la postguerra); "A casa ja tenim tractor" (anys seixanta), i "Ens passa el riu pels camps de casa" (anys vuitanta). I amb un ampli coneixement de tot plegat, ens va parlar de feines i eines, de patiments i alegries, de lluites i esperances, de viure de la terra i per a la terra... I tot plegat ens ho va il·lustrar en directe amb peces de la col·lecció i fotografies entranyables, amanides amb anècdotes personals memorables.
Però no sols ens va parlar del passat, sinó també del futur. I amb il·lusió, i com a primícia, ens va fer saber que aviat traslladaran la Col·lecció Etnològica Puig-Casas, que consta d'unes 1.500 peces catalogades, a Cal Jaume del Bitxot. Una casa de pagès, prop dels espais naturals del Delta de Llobregat, que permetrà donar més espai, més vida i més joc a aquest projecte, i alhora facilitar que s'obri al públic més sovint. Perquè, com diu la Glòria Casas: "No podem deixar morir aquest món tan ric en vivències, esforços i valors".

Una conferència fantàstica! Un goig poder comptar amb ells per donar a conèixer les arrels d'aquest patrimoni cultural pratenc. Un petit univers únic i irrepetible que, sens dubte, cal preservar. Moltes gràcies!

Núria Abelló


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada