tintablava

CONFERÈNCIA "RAMON LLULL, el primer dels nostres grans escriptors"

a càrrec de l'escriptora i professora pratenca Alba Sabaté

dijous 5 de maig de 2016

Reprenem el camí de tintablava amb la remor de Sant Jordi encara ben a prop. Avui ens acompanya l'escriptora i professora pratenca Alba Sabaté per parlar-nos d'en Ramon Llull (1232-1316), no sols perquè enguany celebrem els 700 anys de la seva mort, sinó especialment per tot el que representa com a humanista avançat, polifacètic i prolífic.

En Vicenç Tierra, president de tintablava, ens presenta l'Alba Sabaté com a escriptora i professora o, millor encara, com ens puntualitza ella, com a professora i escriptora, Catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes a l'IES Salvador Dalí del Prat de Llobregat, que sent veritable passió per la docència i per l'escriptura. Digne mereixedora del Premi Ciutat del Prat 2013 en reconeixement a la seva trajectòria, entre el llibres publicats destaquen: Paradisos d'aigua, finalista del premi Calders 2005; Cançó de setembre, premi Ciutat de Mollerussa 2005; Aniversari, premi Marià Vayreda 2013 i L'hotel blanc de la platja, premi Prudenci Bertrana 2015, que l'editorial Columna publicarà en breu.

Obviant aquests reconeixements, l'Alba Sabaté es centra de ple en el tema de la ponència d'avui i se li il·luminen els ulls quan ens parla d'en Ramon Llull. De fet, no pot evitar confessar-nos que si tingués l'oportunitat de conversar amb un personatge de la història, sense dubte aquest seria en Ramon Llull.

I amb la il·lusió i l'art de qui sap explicar històries ens transmet que:

·        Ramon Llull (1232-1316) va ser un geni avançat al seu temps que ens va deixar una important petjada, tant per la seva vida, com per la seva extensa obra, perquè no es pot entendre l'una sense l'altra. Però com tot geni va ser un incomprès a la seva època i ell mateix s'autoanomenava Ramon Llull, lo Foll.

·        Podem gaudir de molts detalls íntims de la seva llarga vida gràcies a que quan tenia 80 anys va dictar-la a un monjo a Paris i va quedar transcrita al seu llibre Vida coetània.

·        Escriptor, filòsof, políglota, místic, científic, professor..., però sobretot missioner, va viatjar arreu apassionat per convèncer, a través de la paraula, de les bondats de la fe cristiana .

·        Va ser el primer gran escriptor que va escriure en català, però també va escriure moltes obres en llatí i algunes en occità i àrab. Actualment se'n conserven unes 250 obres, principalment en llatí i català, perquè moltes de les altres es van perdre. Entre aquesta obra tan prolífica hi trobem sermons, cartes, poesies, novel·les, manuals didàctics, tractats científics, matemàtics, filosòfics, teològics... Fins i tot a Fitchburg (Alemanya) hi ha una universitat que té una Càtedra Ramon Llull dedicada integralment al seu estudi.

·        La seva vida i obra essencialment es pot explicar en tres etapes: 

1.      Familiar: Va néixer el 1232 a Mallorca provinent d'una família noble molt rica de Barcelona que tenia molt bona relació amb La Cort del rei Jaume I. Així, va viure envoltat de les millors oportunitats de l'època, es va casar (perquè és el que tocava) i va tenir dos fills. Durant aquesta etapa va escriure moltes poesies trobadoresques dedicades a una dona casada (que no era la seva).

2.      Canvi: Cap el 1262, quan tenia uns 30 anys, va experimentar un canvi radical a

la seva vida motivat per una sèrie d'experiències místiques (llegenda de l'aparició de les cinc creus i de la dona bonica que li va ensenyar els pits podrits dins d'una església). Va entendre que la carn era massa efímera i que ell havia d'aspirar a una vida més espiritual. Llavors ho va vendre tot i va deixar la dona i els fills per dedicar-se als que, d'ara endavant, serien els seus tres únics objectius: 1) Convertir infidels. 2) Escriure. 3) Aprendre les llengües dels infidels i crear escoles. Per això, primer es va dedicar a l'estudi del llatí i de l'àrab, perquè entenia que la paraula era l'únic camí. 
      

El llatí l'aprenia a través dels clergues, però per aprendre àrab es va comprar un esclau àrab que sabia de tot. Durant prop de 10 anys van establir una bona relació, fins que un dia van tenir una discussió perquè l'esclau va malparlar de Déu i ell, sense poder-ho evitar, li va donar una bufetada. Com a tota resposta l'esclau va apunyalar Ramon Llull i pocs dies després es va suïcidar a la presó. Per superar aquest tràngol en Ramon Llull se'n va anar a meditar a un turó durant més de  4 mesos. De fet el seu somni sempre havia sigut ser ermità i dedicar-se a meditar com a estat suprem de perfecció (i això es reflexa en tota la seva obra), però un dia Déu l'il·lumina i li diu que ha de donar a conèixer les seves bondats a tothom.

3.      Missioner: A partir de les experiències precedents es dedica a viatjar arreu (Centre-Sud d'Europa, Iberia, Nord d'Àfrica...) per portar a terme la seva missió. Sovint el prenien per boig, l'insultaven i l'engegaven, però no es donava mai per vençut, perquè intentava aprendre la lliçó amb autocrítica (què he fet malament?) i hi tornava persistentment. Era un incansable. També va dedicar molts esforços a crear monestirs-escoles amb l'objectiu principal de formar missioners.  Fins i tot diuen que va aconseguir una trobada amb el Sant Pare Celestí V i que aquest se'l va escoltar tant que va decidir renunciar al pontificat i fer-se ermità!

·        Ramon Llull tenia passió per escriure, per parlar (fins i tot molts dels gravats de l'època el dibuixen com vomitant paraules!), per viatjar i sobretot per transmetre la seva devoció per Déu i convèncer a través de la raó i la paraula. Diuen que va ser aquesta mateixa passió la que li va permetre viure fins als 84 anys, una edat molt longeva especialment en aquella època.

·        Entre les seves obres destaquen les novel·les:

o   Félix o Llibre de les meravelles, que ve a ser com una mena d'enciclopèdia temàtica de plantes, animals i ciència en general, on en Félix, el protagonista, té l'ofici de meravellar-se de les meravelles del món. I realment es meravella per tot (fins i tot quan el llop es menja la seva pastoreta!). Constantment es pregunta el perquè de les coses i estableix converses amb un ermità: Déu existeix? I l'ermità respon explicant-li petites històries i contes que ell s'ha d'esforçar per entendre. Dins d'aquest llibre i ha el conegut Llibre de les Bèsties. 

o   Blanquerna, que pretén ser una novel·la exemplar on tots els seus protagonistes també pretenen ser exemplars. Escrita amb una tendresa fantàstica, parteix d'una parella molt cristiana que es casa i vol tenir fills, però durant molts anys aquests no venen, fins que finalment els hi neix un fill, en Blanquerna, que també ha de ser exemplar i casar-se algun dia. Però quan arriba el moment en Blanquerna diu que no es vol casar, perquè ell vol ser ermità! Llavors la seva mare, Aloma, confabula amb la seva veïna per casar-lo amb la seva filla Natana i els tanquen en una habitació (com si fos una d'aquestes sèries dolentes de TV). Però l'artifici no funciona, perquè Blanquerna convenç Natana perquè es faci monja. I ell es fa monjo, però es tan exemplar que sense proposar-s'ho progressa cap a capellà, Bisbe i Sant Pare; un Sant Pare que arregla el món convertint-lo en el millor dels mons, però finalment renuncia al pontificat per fer-se ermità i poder dedicar-se a meditar com a estat suprem de perfecció. Dins d'aquest llibre hi trobem el conegut llibre Amic i Amat, que ens parla de l'enamorament místic entre l'home i Déu, però que es pot aplicar a qualsevol altre tipus d'enamorament. I això molt abans que Shakespeare! "- ¿On vas? - Venc de mon Amat. - ¿On vens? - Vaig a mon Amat. - ¿Quan tornaràs? - Estaré ab mon Amat. - ¿Quan estaràs ab ton Amat? - Aytant de temps con seran en ell los meus pensaments."

 

Un ponència molt interessant i encara millor explicada. De fet, aquí sols hem pogut deixar rastre d'algunes petjades i més d'un/a ens hem quedat amb les ganes de poder assistir a les seves classes i saber-ne més, perquè realment és un luxe poder escoltar-la.

Gràcies Alba pel teu bon fer i especialment per l'entusiasme que transmets!

Núria Abelló