I CONCURS LITERARI DE POEMES “tintablava” per a joves del Prat
PRIMER PREMI
Títol: SI POGUÉS PARLAR-TE
Un ram de flors, i espero. Autora: Yaiza SEVILLANO RAMÍREZ
Espero que ella parli, que canti 17 anys IES Salvador Dalí
tot connectant la ràdio
de l’hospital, i escolto,
tot i que ella no sap que la sento.
Ni ho sabrà. Desitjo
poder aixecar-me i olorar
les seves flors, sentir.
Com un floc de mimosa
entre els meus ulls, no la veig.
Un cop de porta, veus.
Vida més enllà del meu llir,
dels meus llençols aspres.
Rialles, nens que corren.
Havia oblidat els nens.
Un crit, plantofada,
secrets que m’arriben
però distorsionats,
a cau d’orella
i jo, mig mort, sense veure-la.
SEGON
PREMI
Títol: NIÑA DE OJOS TRISTES
Niña de ojos tristes Autora: Marina BUENDÍA TORRES
viniste como flor de Mayo 14
anys Col·legi Nostra Senyora del Mar
y como frío de invierno te fuiste
Vuelve niña, vuelve!
Sé que colgué el mar en tus ojos,
que te hice crecer y ser de hierro.
Pero vuelve y píntame la vida
que en blanco y negro me dejaste.
Que trazaré la curva de tu sonrisa,
y seré la brisa que con gracia mueva
tu pelo
y te salve de este eterno Enero.
Vuelve y dame tu querer!
Llévate este frío de invierno,
y devuélveme la primavera
con tu alma de jazmín.
Vuelve, niña vuelve!
Niña, ven esta noche y calma mi sed.
Contigo soñaré, por tu cuerpo volaré.
Seré tu sábana,
seré tu luna,
seré tu piel.
Vuelve y báñate en mis ojos, niña,
vuelve y déjate querer.
Por favor, devuélveme la vida con tus
manos,
que cuando partiste se me fue.
Te doy mis días
y te regalo mis noches.
Te brindo mi vida
y te entrego mi ser.
Vuelve, niña vuelve!
TERCER
PREMI Títol: RECORDS EN UNA ESPELMA BLANCA
Allà al fons, una espelma blanca Autora: Jennifer BLANCO TORTAJADA
es veu il·luminant el mar, 17 anys IES Baldiri Guilera
amb el foc rogenc de la flama
projecte imatges que mirar,
que corren en el temps veloç
i amb les que he après, nostàlgic,
a viure, malgrat errors.
Com l’amor, a vegades tràgic:
tant ensopego! Ja sé com caure!
com Apol·lo i Dafne, l’amor
impossible per un arbre,
mite o encanteri colpidor.
Allà al fons, una espelma blanca
es veu il·luminant el mar,
amb el foc rogent de la flama
projecta imatges que mirar.
La llengua del mar arrossega
els records gravats a la sorra,
marxen sense rumb, fora,
consumits per la blanca espelma.
Sí, dins el mar aquesta espelma,
com una vela, es perdrà.
I tot solitària l’ànima,
com el blau
fons mar, quedarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada