RECITAL
POÈTIC “AIGUA” PER ASSUMPCIÓ FORCADA
Divendres 7 de juny de 2013
És evident que qui no hi va ser s’ho va perdre.
Aquest divendres, a la sala d’actes del Cèntric, l’Assumpció Forcada, biòloga, poeta i cantautora, ens va oferir un
recital de POESIA amb majúscules,
que ella va titular senzillament AIGUA,
però que poc a poc es va anar transformant en una veritable pluja poètica,
plena de vida, de sensacions intenses i sobretot molt refrescant.
D’entrada, la Maite
Marín , reconeguda pintora pratenca, ens en va fer cinc
cèntims i va destacar la força de la seva poesia. Una força que ens apropa als
elements que formen part del món, del nostre petit univers i de la natura que
ens envolta. Una força que és capaç de transmetre a través de les paraules
imatges i sensacions inesborrables. Satisfeta, ens va fer saber que el títol d’alguns
dels seus quadres els hi ha suggerit ella i que més d’un està inspirat directament
en els seus poemes, compartint inquietuds i passió per la natura. En aquest
sentit ens va recordar que sovint poesia
i pintura sumen i permeten connectar sentiments, mirades i essències.
Tot seguit l’Assumpció Forcada va iniciar el seu recital amb empenta. I amb la seguretat
que li proporciona el seu ampli bagatge, ens va anar submergint dins del seu
món vital combinant la seva interpretació magistral amb imatges fantàstiques. Un món on la poesia esdevé el seu principal
eix i on l’aigua, en les seves diferents manifestacions (mar, núvol, pluja,
rosada, glaç, neu, riu...), l’essència
del cicle de la vida.
Sovint, alguns dels títols dels seus poemes podrien
formar part d’un temari científic, però alhora són prou suggerents per
emmarcar-nos dins d’un escenari que inevitablement ens captivarà:
o El cicle de l’aigua: “Ets...”
o Contaminació: “Prou quitrà a les ales dels somnis...”
o Pluges àcides: “Si poguéssim...”
o Guèiser (Islàndia): “Quan la lava es refreda... Puja amb força l’aigua...”
o Neu i glaç: “La neu és un llençol... La neu és una pissarra...”
o Terra mullada: “Si fos possible un ruixat... Per donar forma a l’argila de la vida...”
o Quan torni la calma: “Ions negatius anuncien tempesta...”
o Fulles a la matinada: “Ploren les fulles a la matinada...”
o Llàgrimes del cel: “Una gota de pluja...”
o Cor a la finestra (qui no ha tingut mai la temptació de fer un dibuix en un vidre entelat?):
“Potser algun dia el sol...”
o Garlandes d’aigua: “El silenci teixeix les paraules...”
o Com la rosada: “El limbe de les fulles defuig la tristesa...”
o Cor de glaç: “On és la teva saba? Cóm has caigut en aquest hivern?...”
o Empremtes de llàgrimes: “Impossible l’oblit...”.
o Flocs de neu: “... un codi secret que té la neu... Capes i capes cada cop més dures
d’indiferència...”
o Litúrgia / Gota
d’enyor / El fil de la vida / Excavant la roca / Com una bola de cristall /
Mirall de mar (que canta sempre al final dels seus recitals a ritme
d’habanera...)
o I tants d’altres!
El diàleg que s’estableix entre els diferents
elements i ella ens arriba viu, directe, fresc... Quan de joc pot donar l’aigua!
Quan es va obrir el torn de preguntes l’Assumpció Forcada va tornar a reivindicar
la POESIA en
majúscules, de la mateixa manera que es pot reivindicarla MÚSICA. I
és que qui pot dir que no li agrada la música? De la mateixa manera que sempre hi ha una
música que ens agrada, sempre hi ha un poema que ens tocarà el fons del cor. Sols cal cercar el temps i perdre la por a
descobrir sensacions, sentiments i tresors interiors, tan necessaris en els
temps que corren. Cal redescobrir el
valor de moltes coses que no tenen preu.
majúscules, de la mateixa manera que es pot reivindicar
En aquest sentit ens fa adonar que la poesia és
dels llenguatges més moderns que hi ha, perquè és capaç de sintetitzar tot un
món (extern i intern) en molt poques paraules. Qui s’anima a submergir-s’hi?
I finalment ens recomana regalar llibres en
qualsevol ocasió i especialment als malalts o quan ens conviden. Perquè mai
hauria de faltar un llibre de poesia a la tauleta de nit. I ens confessa als
quatre vents que el seu gran amor és la POESIA i que la seva
il·lusió seria omplir el camp del Barça amb un gran aplec de POESIA, tot i que
és conscient de que difícilment ho veurà.
En qualsevol cas és evident que l’Assumpció Forcada està fent escola i que
sens dubte el seu tast de poesia convida a repetir. Gràcies!
Núria Abelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada