Pàgines

diumenge, 9 de juny del 2013

RECITAL POÈTIC “AIGUA” PER ASSUMPCIÓ FORCADA
Divendres 7 de juny de 2013

És evident que qui no hi va ser s’ho va perdre. Aquest divendres, a la sala d’actes del Cèntric, l’Assumpció Forcada, biòloga, poeta i cantautora, ens va oferir un recital de POESIA amb majúscules, que ella va titular senzillament AIGUA, però que poc a poc es va anar transformant en una veritable pluja poètica, plena de vida, de sensacions intenses i sobretot molt refrescant.
D’entrada, la Maite Marín, reconeguda pintora pratenca, ens en va fer cinc cèntims i va destacar la força de la seva poesia. Una força que ens apropa als elements que formen part del món, del nostre petit univers i de la natura que ens envolta. Una força que és capaç de transmetre a través de les paraules imatges i sensacions inesborrables. Satisfeta, ens va fer saber que el títol d’alguns dels seus quadres els hi ha suggerit ella i que més d’un està inspirat directament en els seus poemes, compartint inquietuds i passió per la natura. En aquest sentit ens va recordar que sovint poesia i pintura sumen i permeten connectar sentiments, mirades i essències.
Tot seguit l’Assumpció Forcada va iniciar el seu recital amb empenta. I amb la seguretat que li proporciona el seu ampli bagatge, ens va anar submergint dins del seu món vital combinant la seva interpretació magistral amb imatges fantàstiques. Un món on la poesia esdevé el seu principal eix i on l’aigua, en les seves diferents manifestacions (mar, núvol, pluja, rosada, glaç, neu, riu...), l’essència del cicle de la vida.
Sovint, alguns dels títols dels seus poemes podrien formar part d’un temari científic, però alhora són prou suggerents per emmarcar-nos dins d’un escenari que inevitablement ens captivarà:
o   El cicle de l’aigua: “Ets...”
o   Contaminació: “Prou quitrà a les ales dels somnis...”
o   Pluges àcides: “Si poguéssim...”
o   Guèiser (Islàndia): “Quan la lava es refreda... Puja amb força l’aigua...”
o   Neu i glaç: “La neu és un llençol... La neu és una pissarra...”
o   Terra mullada: “Si fos possible un ruixat... Per donar forma a l’argila de la vida...”
o   Quan torni la calma: “Ions negatius anuncien tempesta...”
o   Fulles a la matinada: “Ploren les fulles a la matinada...”
o   Llàgrimes del cel: “Una gota de pluja...”
o   Cor a la finestra (qui no ha tingut mai la temptació de fer un dibuix en un vidre entelat?): “Potser algun dia el sol...”
o   Garlandes d’aigua: “El silenci teixeix les paraules...”
o   Com la rosada: “El limbe de les fulles defuig la tristesa...”
o   Cor de glaç: “On és la teva saba? Cóm has caigut en aquest hivern?...”
o   Empremtes de llàgrimes: “Impossible l’oblit...”.
o   Flocs de neu: “... un codi secret que té la neu... Capes i capes cada cop més dures d’indiferència...”
o   Litúrgia / Gota d’enyor / El fil de la vida / Excavant la roca / Com una bola de cristall / Mirall de mar (que canta sempre al final dels seus recitals a ritme d’habanera...)
o   I tants d’altres!
El diàleg que s’estableix entre els diferents elements i ella ens arriba viu, directe, fresc... Quan de joc pot donar l’aigua!
Quan es va obrir el torn de preguntes l’Assumpció Forcada va tornar a reivindicar la POESIA en
majúscules, de la mateixa manera que es pot reivindicar la MÚSICA.  I és que qui pot dir que no li agrada la música?  De la mateixa manera que sempre hi ha una música que ens agrada, sempre hi ha un poema que ens tocarà el fons del cor. Sols cal cercar el temps i perdre la por a descobrir sensacions, sentiments i tresors interiors, tan necessaris en els temps que corren. Cal redescobrir el valor de moltes coses que no tenen preu.
En aquest sentit ens fa adonar que la poesia és dels llenguatges més moderns que hi ha, perquè és capaç de sintetitzar tot un món (extern i intern) en molt poques paraules. Qui s’anima a submergir-s’hi?
I finalment ens recomana regalar llibres en qualsevol ocasió i especialment als malalts o quan ens conviden. Perquè mai hauria de faltar un llibre de poesia a la tauleta de nit. I ens confessa als quatre vents que el seu gran amor és la POESIA i que la seva il·lusió seria omplir el camp del Barça amb un gran aplec de POESIA, tot i que és conscient de que difícilment ho veurà.
En qualsevol cas és evident que l’Assumpció Forcada està fent escola i que sens dubte el seu tast de poesia convida a repetir. Gràcies!

Núria Abelló

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada