PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “EL VIOLÍN DE SAMUEL” D’EN BERNARDO RUIZ

DIjous 23 de maig de 2013

A la sala d’actes de la biblioteca del Cèntric, amb il·lusió evident, en Bernado Ruiz va escoltar la introducció del seu cinquè llibre, El violín de Samuel, per part d’en Fermí Marimón, prou conegut entre els pratencs com a director, productor cinematogràfic i propietari del Cine Capri.

En Fermí Marimón, amb el bagatge que el precedeix, ens va fer saber que ha llegit amb gran interès aquesta sorprenent novel·la de ciència ficció que situa la trama al Prat de Llobregat d’aquí 300 anys on satisfet ha “descobert” que encara hi perduren el Capri i la família Marimon, tot i que evidentment en un altre context.

Així mateix ha elogiat l’estil correcte, clar i entenedor d’en Bernardo; encertat en les descripcions, metòdic en l’acció, sense descartar girs imprevistos molt interessants que fins i tot li han recordat l’estil d’en Haruki Murakami.

De la trama, en destaca la curiositat de les cabines (individuals o per parelles) de “sencine” (cinema de sensacions) que situades al soterrani del cine Capri permeten registres vivencials i emocionals molt intensos. Però sobretot ha volgut destacar l’originalitat de l’eix de la novel·la que gira entorn la “normalitat” de poder viure diferents vides a partir de la possibilitat de trasplantar la memòria de cadascú (la nostra identitat als 55 anys) en un recent nascut, aconseguint així una certa immortalitat i la possibilitat d’acumular molts coneixements sense deteriorament físic.

A més, qui no té la curiositat per saber com serà el Prat d’aquí 300 anys? – va preguntar-se en Fermí desitjant que El violín de Samuel tingui la repercussió mediàtica que es mereix.

En Bernardo Ruiz, abans de presentar-nos alguns dels trets més rellevants de la trama de la seva nova novel·la, va voler agrair les paraules d’en Fermí Marimón, fent-nos notar que és un home que ja ho té tot en el nom (ferm, mar i món).

I satisfet va avançar-nos que El violín de Samuel és una novel·la de ciència ficció atípica on ningú esperi trobar-hi tòpics com catàstrofes, aliens o guerres, sinó una nova “normalitat” basada en la possibilitat del transplantament de la memòria en recent nascuts i que transcorre a principis del segle XXIV al Prat de Llobregat, un entorn que ens és familiar, però que evidentment d’aquí 300 anys serà força diferent. En qualsevol cas va destacar que l’avantatge  d'escriure ciència ficció amb una distància temporal de tres segles és que ni ara ni després ningú li ho podrà rebatre.

En aquest sentit, trobarem descripcions relatives a la nova estructura social, política i geogràfica, com per exemple:

• La intervenció de l’atzar en el transplantament de la memòria. Ningú pot escollir ni el país, ni la família del nadó a qui li serà trasplantada la seva memòria. És a dir, hi ha un canvi de cos, de família i de paisatge a l’atzar i es van acumulant les diferents vivències i coneixements, fet que indirectament provoca un gran respecte entre totes les cultures i l’absència de guerres.
• Romanen les diferents cultures, però no els països a nivell polític com els coneixem actualment, ja que s’estableix un ordre-estat a nivell mundial.  En qualsevol cas ens parla d’una Catalunya independent i més equilibrada, tot i que això no tindrà el significat polític que ara li donem. La nova capital serà Igualada, que de per sí ja té un nom prou significatiu.
• El Prat tindrà menys habitants, però amb una distribució més equilibrada i unes construccions més endreçades, guanyant en personalitat i qualitat. L’aeroport perd superfície, perquè les noves aeronaus no necessiten tant d’espai per aterrar o enlairar-se. I es fa un segon desviament del riu Llobregat amb la intenció d’ajuntar el port i l’aeroport per facilitar el comerç i alhora, per evitar problemes amb les possibles crescudes del riu, s’habiliten i/o amplien quatre canals perpendiculars al mar que creuen la població.
• Evidentment ens parla d’un Prat diferent, però on encara hi romanen dos símbols tan significatius com són el Cine Capri i la Fira avícola.

Sigui com sigui, cal destacar que l’eix de la novel·la són els diàlegs que posen de manifest les relacions personals dins d’aquest nou context. Inicialment giren entorn un conflicte aparent insignificant, com és el fet que durant tres anys consecutius els galls que guanyen el concurs de la Fira avícola sempre pertanyen a la mateixa família, però també cada any, poc dies després, els galls guanyadors apareixen morts misteriosament...

En tot cas també ens parla, entre d’altres, dels diferents conflictes que van sorgint entre el món dels ments obertes (els que accepten els transplantaments de memòria) i el món dels ments tancades (els que no accepten els transplantament de memòria i s’aferren a les creences d’una sola vida).

Com ens va llegir en Bernardo, la història comença així: “En el primer día de mi séptima existencia dominaba siete lenguas pero no podía expresarme en ninguna. Solo, tendido y a oscuras, carecía de voz para reclamar atención en cualquiera de los idiomas que conocía...”.

I el títol continua sent un enigma que us animem a descobrir durant la vostra trajectòria vital. Algú s’hi engresca?

Núria Abelló

PS: Aviat podreu trobar El violín de Samuel a les principals llibreries del Prat. En tot cas també el podeu aconseguir contactant directament amb l’autor per telèfon (680241006) o per correu electrònic: kubernats@gmail.com.