Pàgines

diumenge, 28 d’abril del 2013


LLIURAMENT PREMIS II CONCURS MICRORELATS
 “Samarreta d’autor tintablava
DIJOUS 25 D’ABRIL de 2013

La pluja, com a molts dels relats presentats, també va voler ser protagonista i testimoni de l’acte del lliurament dels premis del II Concurs de microrelats “Samarreta d’autor tintablava per a joves del Prat, que va tenir lloc aquest dijous a la Sala d’Actes de la “Biblioteca Antonio Martín” del Cèntric.

D’entrada, en Vicenç Tierra, president de tintablava, va agrair l’assistència de tots els presents i especialment la implicació de la regidoria de Joventut de l’Ajuntament del Prat, dels centres educatius i del professorat, així com la difícil tasca del jurat.
Alhora va destacar l’alt nivell dels relats presentats i especialment la qualitat dels premiats, que ja estan publicats al Delta i al bloc de tintablava. I, satisfet, va valorar la consolidació d’aquest certamen que enguany ha comptat amb la participació de 36 microrelats de joves, pertanyents a 5 instituts de la ciutat, confiant que els propers anys encara s’hi animin a participar més joves.
En aquest sentit va destacar la idea original d’aquest concurs que pretén:
  • Promoure la conveniència d’empènyer i competir també en cultura, i no sols en esport, perquè també és sà, especialment tenint en compte els temps que corren. “Mens sana in corpore sano”.
  • Donar testimoni dels somnis, sentiments, idees i contemplacions dels joves del Prat. Hi ha un pou de creativitat dins de cadascú!
  • Fomentar la idea de fer pinya entre el professorat i els alumnes davant d’un repte que els il·lusioni. Quants dubtes, quantes converses s’han fomentat entorn el concurs?
  • Enaltir l’autoestima dels joves. Prou satisfets que n’estaven els premiats!
  • Impulsar la cohesió dins i fora les aules. Fer xarxa cultural entre tots.
Tot seguit va intervenir Anna Martín, regidora de joventut del Prat, que satisfeta també per la participació i l’alt nivell dels microrelats presentats, va voler destacar la necessitat d’iniciatives com aquesta, que ajuden a promoure entre els joves l’interès per la lectura, el coneixement, la creativitat, l’escriptura i la cultura en majúscules. Ja que això ens fa créixer i ser millors ciutadans.
I com a representat del jurat va parlar en Pau Bou que va fer èmfasis en la dificultat per escollir els microrelats premiats, no per falta de mèrits, sinó tot el contrari, destacant que a les diferents rondes de votacions no hi va haver mai unanimitat.
Tot seguit va llegir l’acte del jurat i va donar veu al mestre Pepe Alonso que va interpretar al piano diferents peces musicals, precedint la lectura dels diferents microrelats premiats que els mateixos autors van llegir sensiblement emocionats:

·         Accèssit tintablava: “ANGRY BIRDS” per Sergio Palacios.
·         Tercer premi: “DESENLLAÇ” per Alba Díaz.
·         Segon premi: “AIGUA DE PLUJA” per Laura Cerdà.
  • Primer premi: “LA NIT ENDIMONIADA” per Raquel Martínez.
L’acte va finalitzar amb el corresponent lliurament de premis (que els guanyadors podran bescanviar en comerços locals per productes culturals) i d’un preciós Sant Jordi de feltre (els nostres petits “Óscars”) realitzat per l’artista Mireia Muñiz.

I evidentment (com, no?) amb el lliurament de les “Samarretes d’autor tintablava” a la guanyadora del certamen, Raquel Martínez, que porten imprès el seu microrelat: “LA NIT ENDIMONIADA”.
Moltes fotos. Molts somriures. Molts moments efímers. Grans i petites petjades que ja formen part de la nostra memòria històrica.

diumenge, 14 d’abril del 2013

Crónica de la presentación de la conferencia de Petra Colmena



LOS CUATRO ELEMENTOS



Petra Colmena nos introduce en su mundo para explicarnos la composición del universo según  la tradición occidental. Universo compuesto por los elementos: fuego, tierra, aire y agua, y donde la energía se manifiesta  en cuatro principios básicos de la vida que se pueden aplicar a través de los principios de similitud y analogía.
Seguidamente nos lo demuestra de una manera  sencilla y didáctica: Una estrella compuesta de estos cuatro elementos en forma de cintas de colores se dibuja en la sala:
 Así: la cinta roja asociada al fuego, la verde a la tierra, la amarilla al aire y la  azul al agua.
Las personas que asistían al acto contribuyen a la representación: se colocan según su elemento y signo.
“De esta forma se observa que los allí presentes eran de signos y elementos distintos. Armonía que comporta un elemento con otro”, también desarmonía. Para mayor comprensión de este Universo, Petra Colmena nos enumera unos ejemplos:“el agua riega la tierra: “elemento tierra” y apaga el fuego “elemento fuego”, el aire aviva el fuego… el fuego no le va al elemento tierra porque la seca y agrieta… y así se pudo aplicar esa dicotomía de  los elementos relacionada con  la naturaleza. En la antigüedad esto se aplicaba en estudiar las enfermedades según la armonía o desarmonía de los elementos en la carta astral de una persona.”
Y de esta dualidad surge la gran “Estrella armónica” de doce puntos que aparecerá en la sala. Una agradable “soirée” la que nos invito a asistir Petra Colmena con su conferencia: Los cuatro elementos

 



Presentación de la conferencia de Petra Colmena:

LA COMPRENSIÓN DEL COSMOS

Prat de Llobregat, 10 de octubre de 2012


La charla  de Petra Colmena sobre La Comprensión del Cosmos  inaugura el nuevo curso de actos de la Associació d'escriptors del Prat "tintablava".
Petra Colmena, de una forma  lúdica y didáctica hablará de la Comprensión del Cosmos. En sus escritos cita   a   Balzac que nos avisa  de la inmensidad de la ciencia astrológica,  al Arcipreste de Hita y a su obra; El libro del buen amor que le dio paso para escribir sobre poesía y astrología, también  a Voltaire.   Y ¡cómo no! Stendhal no podía faltar en esta lista con sus “astros errantes”: “Me gusta el aspecto de los Apeninos alumbrados por el astro de las noches”  decía Stendhal,  En la terraza, junto al  abuelo, miraban el cielo, y hablaban de constelaciones. Lo remarca en: Vida de Henry Brulard, su regia autobiografía, en La Cartuja de Parma con Fabrice  influenciado por el Abate Blanés que tanto gustaba de las predicciones de los astros,  o en el Rojo y Negro, donde  estos dos colores  estarán asociados al tipo astral de Julián Sorel.   Así, la ciencia y la poesía se mezclaban en los discursos de sus maestros que sabían hablar al joven de estos objetos luminosos, lejanos y hermosos.
También Verlaine o   Chateaubriand que tantos poemas nos ha dejado con la Luna como compañía, en: Memorias de Ultra Tumba  esta Luna que deviene  musa y confidente. Le escribirá admirables poemas. Una Luna como punto de partida que marcaba el alba del gran siglo de la literatura y del arte, y el comienzo de un Nuevo Mundo. Emile Zola,  con el realismo a cuestas, no se perdió el implorar  a los astros en el asunto Dreyfus, en  su Carta al Presidente de la República Francesa: él ACUSA  “El infinito se defiende  y me acusa delante el Universo, el Universo coronado me devuelve a los astros…”. Y Max Jacob,  empapado de astrología, fascinado por los  símbolos, buscará un orden que responda a su “dispersión interior.” Fundará su obra bajo una clasificación astrológica de los personajes.
Un interesante espejo de astrología para dar paso a  Petra Colmena, su obra y su dedicación a este mundo: La Astrología que ella define así en su obra: Astrología del 2001: “Es un compendio de instrumentos que nos ayudará a saber como es uno y cómo puede utilizar lo que sabe, aprendiendo naturalmente, a conocer nuestro pasado cósmico, a conocer la fuerza que tenemos y como emplearla, sin molestar nuestra vanidad y nuestro orgullo.”
Y en la Prosa de la Vida, su segunda obra,  publicada en 1998 donde “intenta expresar un sentimiento de amor y humildad en  la vida en sus muy variadas formas”. Poemas   para los astros, pero también para el  amor, la amistad,  o los recuerdos… Poemas de recuerdos a su  isla de Gran Canaria,  a su pueblo: Agüimes donde  nos dice que mandan más los santos que el  Alcalde,  y al barranco de Guadayeque dedicado al abuelo Sebastián, que un día se fue a Cuba…
Y así,  en un  entorno de infancia con la   inmensidad de  la mar, en medio   de  las  higueras, plataneras, almendros y palmeras. En este lugar mágico donde ya “las estrellas le respondían y  ofrecían su compañía”, y desde  esos poemas autobiográficos, se presenta:

//“Vine al mundo en una isla
de nombre Gran Canaria
también llamada de la calma
-era noche oscura-
-estaba eclipsada-.//
Mi primer aliento fue
En la villa de Agüimes
Allí dicen que nací
En diciembre, a fin de mes.// 

Su primera obra: La poesía de los Astros,  data de  1997, y es:  “un intento de escribir sobre los planetas de una manera original, creativa y poética…”. Para esta unión  empezó la obra cuando Neptuno transitaba sus luminarias, remarca: “… la poesía es el alimento que ha descubierto un sinfín de posibilidades que tienen los astros en manifestar sus cualidades buenas y  las no tan buenas en todos nosotros.”  A estos astros fuentes de “energía e inspiración de la mano de Neptuno” les dedicará numerosas poesías:    al Sol con su voluntad; a La  imaginación de la Luna; a  la inteligencia de Mercurio, a  la dinámica Marte. También  a   la seductora Venus,  o al  inspirado Neptuno. En La poesía de los Astros nos explica también  el significado de su pintura asociada a la astrología: la parte material y la parte espiritual donde tenemos que llegar avisa.
Por ello, la importancia de hablarnos de  Van Gogh en la Revista Mercurio donde colabora  dedicando artículos sobre  personajes, acercándose a ellos a través del lenguaje y la comprensión astrológica. De Gaudí, este “soñador diurno”  que  “combinaba sus creencias con la  astrología…”. De Van  Gogh,  de niña  ya le “apasionaba el colorido de sus cuadros.”. Para  Cervantes  y  su Quijote: el valor de las cosas y  del tiempo y  “La búsqueda de la armonía y del equilibrio”.  Y para Karol Wojtyla  alias Juan Pablo II como dos personajes distintos  que tuvieron que “adaptarse a las exigencias del “guión de la vida”.  
Su tercera obra: Astrología del 2001, la dedica a la nueva generación que escribió para hacer “comprender mejor la astrología y que las personas puedan conocerse un poco mejor”.
El  misterio y la realidad se confunden muchas veces con lo sobrenatural, la magia y la religión. Existen fuerzas intercambiables. Y de este lenguaje simbólico y milenario que nos ofrece  muchas veces una concepción poética del mundo. Y para que su ciencia no caiga en lo vulgar, nos avisa  Petra: “Creo que todos los caminos que nos sirven para llegar a  conocernos mejor suponen un paso adelante para progresar y evolucionar” “...no sé si será un acierto, para mí es un intento”. Siempre podemos encontrar algo por descubrir en los astros…”.
El mundo de la  astrología  es un teclado misterioso donde se  puede descubrir un mundo de analogías. Dicen que la  astrología no disipa la angustia, que a veces deja un sentimiento de dispersión y de insatisfacción, pero nos dirán  también que abre una vía a una búsqueda que se hará más exigente. Así, la  importancia según nuestra autora de  alejarse de las malas interpretaciones para esta astrología “portadora de la nueva ERA”  para : “ abrir nuevos caminos, mirar hacia lo alto, pensar en la inmensidad del Universo y en la superioridad de los astros con sus cualidades y defectos…”, en el significado de la existencia, el respeto al pasado, la atención al presente que provocará menos sobresaltos si lo preparamos;  el no pensar que toda la culpa lo tiene el destino, olvidarse de los condicionamientos, y, por supuesto, un mensaje de mejora,   de  mente abierta, y el añadido saber transmitido que nos llega con esta charla. Alejarse de la robotización y ser más creativos.
Libertad alrededor del Pasado, Presente y Futuro; a la libertad de todo cuestionamiento y expansión del conocimiento.  Si  este infinito cósmico procura algún bienestar a numerosas personas. Bienvenido sea, le pese a Pascal.

Rosa Tarrats del Rey
 

dissabte, 13 d’abril del 2013


"L’escriptor Ramon Solsona, premi Sant Jordi de novel·la 2010, ha vingut al Cèntric el dijous 11 d’abril per fer la conferència sobre: ESCRIURE AVUI. ENTRE L’ARCAISME I EL BARBARISME.
De paraula fluida i planera ens ha parlat molt didàcticament sobre l’evolució de la llengua catalana i la literatura, fent-nos veure també en la situació que ens trobem.
Ha començat per presentar-se, explicant la seva trajectòria i valorant força el poder guanyar-se la vida escrivint en català; no només com a novel·lista o poeta – que amb això no n’hi hauria prou- sinó també com a col·laborador en diaris, guions televisius o programes radiofònics.
Es defineix com a creador, i per tant pot permetre’s unes llibertats; això farà que alguns dels seus personatges facin servir barbarismes amb tota naturalitat.
Explic​a​ que ha incorporat formes incorrectes de forma convençuda i per això va rebre moltes crítiques. Per a ell només és una forma literària creativa. ​Però aclareix que no defensa que es parli el català de qualsevol manera.
Finalment ens ha fet somriure a tots amb la lectura d’uns sonets de versos satírics que van ser força aplaudits.
​I, com a altres convidats, al final de l’acte​, tintablava li lliurà ​la Cal·líope, ​l’estatueta representativa de l’entitat.”

Anna Maria Llobet

divendres, 12 d’abril del 2013


ESCRIURE AVUI. ENTRE L’ARCAISME I EL BARBARISME  - CONFERÈNCIA-COL·LOQUI A CÀRREC DE l’ ESCRIPTOR RAMON SOLSONA
Podríem ben bé dir que en Ramon Solsona és un home del renaixement per les seves capacitats d’aprendre i de transmetre; avui potser se’n diria un escriptor global o total. Perquè escriu i comunica, perquè també parla i fa pensar. El seu procés va des de professor de secundària fins a periodista i escriptor d’articles, de poesia satírica (amb el sobrenom de “El Gaiter del Besòs”), de novel·la, de narrativa breu, de guions televisius. És competent per a opinar de tot i, a més, crea opinió per la seva preparació i adaptació permanents. Però també vol distreure. Per això s’ assemblaria igualment a aquells clàssics que volien ensenyar jugant, doncs, en definitiva, la seva façana d’escriptor inclou un gran i important aparador pedagògic: de ben segur que ho porta escrit al seu ADN. I, per això mateix, no omet el seu gran respecte per la memòria històrica. És frase seva atribuïda al protagonista de “L’home de la maleta”: Quan ho has perdut, et dones compte de lo que tenies, que, si fa no fa, ve a ser com aquella que va dir el mes de març passat en la presentació del seu llibre “Temps d’innocència”, l’escriptora i acadèmica Carme Riera: Hem inventat la literatura per a explicar allò que hem perdut.
En Ramon Solsona va estar a l’alçada de les expectatives el passat dijous dia 11 d’abril, quan a l’auditori del “Cèntric” ens va delectar amb la seva xerrada, tan fresca, tan amena i tan didàctica. Va fer un repàs exhaustiu de la història de la llengua catalana i va defensar, per damunt de tot, la creativitat dels autors, la qual cosa els ha de permetre que posin en boca dels seus personatges una llengua que, de vegades, potser no és la més ortodoxa, però sí que és la més viva. I va dir de forma rotunda que precisament una llengua ja està normalitzada quan la gent del carrer pot parlar un català a voltes vulgar, però tothom sap com cal escriure’l i com cal enriquir-lo. Solsona deixà clar la importància dels mitjans de comunicació en la normalització d’una llengua i, per altra banda, va lamentar la “feina” de les traduccions automàtiques i mitjançant màquines, que converteixen la recreació d’una obra –com és la traducció- en quelcom infecte per a la llengua mateixa i per als propis traductors, que veuen menyspreada notablement la seva important tasca.
Després d’un animat col·loqui, el conferenciant va llegir uns quants poemes de la seva darrera obra publicada “Botifarra de pagès. Versos pel tocar el dos”, on ha recuperat el seu esperit de poeta satíric amb el sobrenom de “Lo Gaiter del Besòs”. El contingut d’aquest llibre és una crítica rabiosament actual i mordaç, i una mena de crida a la revolta amb el sentit de l’ humor com a arma. L’autor creu que la millor defensa davant de l’ insult no és un altre insult, sinó l’enginy verbal. Cada poema del Ramon Solsona és com si fos un article d’opinió.
Vàrem poder gaudir una horeta llarga del Ramon Solsona professor, però al mateix temps també, del Ramon Solsona tertulià, pensador, escriptor, comunicador i poeta agut i sarcàstic.
V.T.

dimecres, 10 d’abril del 2013

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “EL PRAT EN VERSOS I COLORS”

Amb una sala d’actes de la Biblioteca Antonio Martín al Cèntric plena a vessar, va tenir lloc el passat dia 5 d’abril la presentació del llibre El Prat en versos i colors, edició promoguda per l’Associació d’escriptors del Prat “tintablava” i realitzada per Rúbrica Editorial, i que ha tingut la col·laboració de l’Associació d’Amics de l’Art del Prat a través de la seva escola.
L’acte va estar presidit per Pilar Eslava, tinenta d’acalde d’educació i cultura, i hi van intervenir també Mariano Martínez, Vicenç Tierra i Montse Mayol, la professora que ha guiat els treballs de pintura del seu alumnat. La cloenda anà a càrrec d’un trio de flautes de la Unió Filharmònica del Prat.
El llibre és un maridatge entre poesia i pintura amb una realitat comuna: El Prat.




En base a vint poemes - la selecció dels quals l’ha fet Joan Puigmalet- de 16 autors locals i 4 autors nacionals catalans, quinze nois i noies (d’entre 8 i 17 anys) de l’Escola d’Arts del Prat, que depèn de l’Associació d’Amics de l’Art del Prat, han creat unes il·lustracions d’una qualitat i creativitat extraordinàries. Com diu la pintora pratenca Maite Marín al pròleg, “Hi ha un diàleg entre paraules i pinzellades, doncs en fusionar-se les taques de color amb el sentit de les paraules, dos llenguatges respiren el mateix aire, traspassen fronteres i arriben al mateix esperit de la vida”.
Els autors dels poemes i l’any en què van escriure’ls són: Jacint Verdaguer (1883), Antoni Taulet i Vilaplana (1900), Jaume Casas Pallerol (1925), Elena Molas Comas (1927), Jaume Codina (1945), Ferran Casanovas (1945), J.V. Foix (1947), Pau Vendrell (1957), Francesc Novell (1962), Josep Costa (1979), Pere Baltà (1980), Pau Vallhonrat (1985), Ramona Via (1994), Àngela Jové (2000), Mariano Martínez (2005), Juli Miralles (2007), Eulàlia Serra (2008), Óscar Solsona (2008), Pepe Maiques (2011) i Vicenç Tierra (2012).
Per la seva part, els autors i autores de les il·lustracions són: Iván Arteaga, Oriol Bagundanch, Jaume Bartra, Guillem Borràs, Samuel Borràs, Paula Carbó, David Cobo, Pau Codina, Albert García, Mario García, Laia Hernández, Albert Lajara, Montse Mayol (autora també de la il·lustració de la coberta del llibre), Laia Ortega Pellicer i Marc Vargas.

dimarts, 2 d’abril del 2013


II CONCURS LITERARI DE MICRORELATS “TINTABLAVA” 
Samarreta d’autor per a joves del Prat


PRIMER PREMI   Títol: LA NIT ENDIMONIADA
Notava el vent a la cara i sentia la respiració accelerada del seu cavall. Bruscament, va fer un salt per esquivar el tronc que com molts d’altres havia caigut aquella nit, una nit de tempesta, en què els llamps i trons cooperaven amb el vent per cremar i destrossar tot el que trobaven al seu pas.
Raquel Martínez Romero
IES Baldiri Guilera


SEGON PREMI     Títol: AIGUA DE PLUJA
Plou, l’aigua esborra tot allò que toca, ho oxida. Jo camino, sense presses. Observo, darrere de grans finestrals repicats per petites gotes, la gent tranquil·la del bar que mira la vida transcórrer a fora, mentre esperen que un cafè amb llet fumejant, d’aquells que m’agraden, es refredi; com aquell matí en què vaig decidir que la pluja ho esborrés tot i no en deixés ni una engruna.
Laura Cerdá Fernández
IES Salvador Dalí


TERCER PREMI     Títol: DESENLLAÇ
No. No, i punt. He sigut ingènua, innocent. Però ja mai més. S’ha acabat. Mai més. No. O sí? Sóc una estúpida indecisa. Han jugat amb mi. Ja no jugaré, si de perdre es tracta el joc. Tot el meu món es desfà a poc a poc, lentament, es fa miques, es dissol, es trenca. En el més inesperat moment, la meva plenitud es va convertir en buit.
Alba M. DÍAZ GUERRA
IES Salvador Dalí


ACCÈSSIT               Títol: ANGRY BIRDS
Con la última hoja de nuestro árbol la vida cambió para las aves de Birdland. Nuestros enemigos los insaciables Badpigs secuestraron nuestros huevos y se escondieron en diferentes mundos. Nos lanzamos contra ellos en muchas batallas para recuperar lo que nos pertenece, haciendo de nuestra vida un mundo donde muchos humanos como tú pasan su tiempo libre.
Lucha sin descanso por tus metas.
Sergio PALACIOS TRIGO
IES Estany de la Ricarda