Sóc l’últim humà
del delta...
Sóc el fang que cap el cel puja.
Pau Vallhonrat
POEMES DEL DELTA
 | |
| En Vicenç Tierra amb en Joan Puig i en Pere Baltà |
En Pau Vallhonrat i Vilà (1927-1997) va estudiar Química a la universitat, però no va dedicar-s’hi per assumir els negocis familiars: l’esparteria, les explotacions agrícoles i el cinema Modern. Era un home culte, interessat per la filosofia, la poesia, la música clàssica i el cinema. Els anys quaranta, juntament amb d’altres joves amb inquietuds culturals van editar una revista literària titulada Batecs; als anys seixanta, es va iniciar en la producció cinematogràfica de missatges publicitaris, i la seva producció poètica reapareix l'any 1973 amb "Retaule pratenc". Durant els anys vuitanta, va publicar les seves emocions poètiques de maduresa en quatre llibres.
Perquè, tal com en Pere Baltà va dir a la presentació del llibre, en Pau Vallhonrat fou un home de solituds fonamentalment, un home amb un món interior d’una gran sensibilitat que va reflectir en uns poemes que denoten, no solament una passió molt sentida per un amor que no se li va conèixer, sinó també per l’estimació pels paisatges del Delta.
Per això, com a homenatge a aquest “poeta del delta”, tot coincidint amb la festivitat de Sant Jordi i des de Rúbrica Editorial, l’Associació d’Escriptors del Prat tintablava ha promogut aquesta edició de poemes d’en Pau Vallhonrat.
L'acte va tenir lloc a la sala d'actes del Centre Cultural Torre Balcells el dimarts 19 d'abril i va ser presidit per en Vicenç Tierra, president de tintablava. El va cloure una colla d'Amics de la Sardana del Prat que van ballar Ma terra plana i El saltiró de la cardina.
 |
| Els Amics de la Sardana del Prat van ser els encarregats de cloure l'acte |
Gema Vicente
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada