tintablava

 CONFERÈNCIA-COL·LOQUI

“El moviment LGTBI a Catalunya”

a càrrec d’Armand de Fluvià, genealogista i fundador del MELH

 DIMARTS 14 DE DESEMBRE de 2021

 

Minuts abans del començament de l'acte, l'Armand ja és a la sala acompanyat del Josep Costa, que li fa de guia i presentador. L'Armand, de prop, no representa els noranta anys que ja té, ni reflecteix els senyals que li hagin pogut quedar després de tota una vida compromesa amb la lluita per al reconeixement i l'acceptació dels drets gais, i com ell mateix diu "ja no només per les lleis que s'han anat aprovant, sinó també per poder arribar a fer un canvi d'actitud de la societat envers l'acceptació de la realitat LGTBI". Per un instant, hom pensa que si els té, els deu portar molt endins... Però quan el sents parlar, la serenor que transmeten les seves paraules, la seguretat i sinceritat del seu to de veu...  et fan pensar que el neguit a ser descobert en la clandestinitat, la persecució i la por a la presó, no li han deixat cicatrius, almenys apreciables.

—Bona tarda, Armand. Ens varen conèixer, farà quatre  anys, en unes presentacions del llibre del Josep a la llibreria Antinous i al Lambda.

—Ah!, no et recordo, treu-te un moment la mascareta... Disculpa'm, però la pandèmia i el confinament m'han fet perdre molta memòria... Mira (em mostra un gruix de folis mecanografiats que duia a la mà), aquí porto la conferència; abans, tot ho feia de cap, però, noi, ara... El Josep Costa somriu tot dient-li:  "Són coses que passen Armand"...

... Abans de començar pròpiament la conferència, es projecta un curt en el qual es dona a conèixer la
trajectòria del conferenciant. Amb ell, queda palesa la importància que aquest home ha tingut en l'evolució de les llibertats del moviment LGTBI. Només cal assenyalar un detall: la primera manifestació gai amb repercussió mundial va tenir lloc a Nova York (Stonewall, l'any 1969); tan sols un any després, l'Armand i un grup de companys, en l'Espanya franquista en plena dictadura repressiva, van crear en la clandestinitat “El Movimiento Español de Liberación Homosexual” (1970).

Durant la seva conferència, l'Armand ha ressenyant dades, lleis, estudis mèdics i fets històrics que han anat escrivint la història del moviment, aprofundint sobre els textos mèdics, religiosos i legislatius que sorgiren per descriure el denominat "subjecte invertit"; i també sobre l'origen del terme "homosexual" procedent del vocabulari mèdic de finals del segle XIX i que ha prevalgut tècnicament i legalment com la definició d'aquesta nova figura de la sexualitat entre barons, assabentant-nos com el lesbianisme sempre quedava al marge d'aquesta legislació o preceptes religiosos... "La sexualitat de les dones —diu— no era considerada, ja que fora impensable el fet de suposar que les dones tinguessin aquest "instint" propi dels homes”.

Tot i que la "revolució científica" de finals del XIX, amb noms com els de Charles Darwin (1809-1882), Louis Pasteur (1822-1895), Santiago Ramon y Cajal (1852-1934) i Sigmund Freud (1856-1939), entre d'altres, i la transformació que el Positivisme, com a moviment filosòfic transformador de la segona mitat del segle XIX, provocà en la medicina i el seu enfocament de les malalties, tan psíquiques com físiques,  les ciències més mundanes —fent cas omís—  van continuar condemnant l'homosexualitat i la sodomia com a patologies, anormalitats i degeneracions, emparades amb les recriminacions morals i legals que ja utilitzaven les religions i el dret penal.

Però l'Armand va acabar amb aquesta rotunda afirmació:  "Prou que hem avançat, ara som com a país un exemple a seguir. Per al conjunt de la societat, els homes i les dones que abans eren considerats "diferents," ara ja som normals; no obstant això, encara queden alguns que no ho comprenen... Hem de continuar treballant perquè la normalitat arribi també als països que encara consideren el fet LGTBI un delicte, i en alguns amb possible pena de mort... Però jo soc optimista".

 

Jesús García Moreno