tintablava

 

“LLIURAMENT DE PREMIS DEL CERTAMEN LITERARI PER A JOVES DEL PRAT”

(Xè de Microrelats, VIIIè de Poemes i IV de Relats socials i/o solidaris)

DIJOUS 29 D’ABRIL DE 2021

Després d’un temps aturats per la pandèmia, per fi hem pogut gaudir de la cultura, de la literatura i de les històries i poemes del nostre jovent.  Malgrat les dificultats exigides per les distàncies i els protocols, tots estàvem contents per tornar una mica a la normalitat i expectants per escoltar els relats i poesies del premiats en un concurs que fa deu anys que va començar a caminar.   Aquest any ha estat especial, no sols per les circumstàncies sinó per la temàtica i qualitat dels escrits com saben molt bé els membres del jurat que han hagut de treballar de valent per tal d’escollir els textos guardonats, entre els setanta-cinc que s’han presentat a concurs.  El resultat el podeu comprovar vosaltres mateixos llegint els textos premiats al nostre blog.

Després de les explicacions necessàries per garantir la seguretat de l’acte, com a les grans nits de teatre, tots i cadascun dels premiats han anat pujant a la tarima per llegir-nos el seu text: la representant del Cristian que no ha pogut venir, el Jose, l’Ahinara, la Lídia, l’Arianne, l’Íngrid, l’Anna, l’Hèctor i la Marta.  Els acompanyaven el públic i el color blau que es reflectia a la paret enquadrant els seus textos, un munt de paraules que parlaven d’esperança, d’il·lusions, de persones estimades, de frustracions  i de refugis trobats.   L’elecció del color no era casual, no només és el color de la nostra associació i del nostre estimat poble, sinó que també representa l’infinit, aquell lloc màgic on s’uneixen el cel i el mar i on molts escriptors han volgut arribar amb les seves obres. 

En aquest escenari sobri i, a la vegada impactant, els nois i noies no s’han arronsat i han aixecat
la seva veu traspassant el silenci de les mascaretes i, encara que no podíem veure els seus llavis, ens han transmès amb la mirada i amb la força de la seva veu el contingut i les emocions dels seus relats i dels seus poemes.  I no només això, sinó que ens han ensenyat que escriure i compartir les nostres vivències i esperances és no només un plaer, sinó una forma de caminar i fer camí en el món en què vivim.

Després d’escoltar-los a tots i d’un emotiu i intens discurs d’en Vicenç Tierra, President de Tintablava, s’ha fet la tradicional foto de família amb tots els premiats i membres del jurat.  Amb aquesta imatge pel record i donant les gràcies a l’Ajuntament i a l’obra social de la Caixa que col·laboren en aquests premis, s’ha acabat l’acte, tothom a marxat i els llums s’han tornat a apagar en espera d’una nova actuació. 

Segur que en el cap de tots els guardonats, mentre marxaven cap a casa, encara ressonaven les paraules del Vicenç, que, amb la seva saviesa i coneixements no s’ha estat de recordar als nois i a tots els que l’escoltàvem que no havíem de deixar d’escriure per explicar al món la nostra manera de veure’l i per retrobar tot això que desgraciadament hem perdut.   Això també ho reitero jo, continueu escrivint, els guardonats, els que no heu estat premiats i els que encara no us heu animat a fer-ho perquè amb les paraules es pot arribar molt lluny i a molta gent per tal de donar-los consol, nostàlgia, alegria, esperança,... i tantes altres coses que el nostre mon i tots nosaltres necessitem cada dia més.

Rocío Ortega Atienza