diumenge, 27 d’octubre de 2019


CONFERÈNCIA

“EL LENGUAJE DE LA LUZ EN EL CINE”
a càrrec de Román Gubern Garriga-Nogués, amb la col·laboració de Rosa Delgado
DIJOUS 24 D'OCTUBRE de 2019

Avui, quan la Sala d'Actes del Cèntric s'ha omplert de nou de complicitats i amics, en Vicenç Tierra, president de tintablava, ens fa saber que és un privilegi poder comptar amb un ponent de luxe com en Román Gubern, una eminència en el llenguatge de la llum al cinema, per inaugurar el 10è curs de l'entitat.
Ens avança, il·lusionat, que serà un curs especial on, a part de les activitats habituals (conferències, premis literaris per al jovent i l'edició d'un nou llibre temàtica Prat), també s'editarà un 2n llibre, amb el recull de tots els textos premiats, i s'organitzarà una trobada cultural, el 20 de març, per celebrar plegats aquests 10 anys.
A més, en nom de la Junta i de l'Assemblea de socis, ha lliurat el títol de Soci d'Honor a en Joan Puig Malet, en reconeixement a la seva trajectòria pedagògica i cultural, i també per la seva inestimable col·laboració amb la nostra entitat.
Tot seguit, la Rosa Delgado, pratenca i doctora en Comunicació Audiovisual a la UAB, ens presenta en Román Gubern com un savi amb una experiència dilatada i un ampli reconeixement internacional en el món del cinema. Difícil és sintetitzar aquí tota la seva trajectòria: docent, historiador, escriptor, guionista de cinema i televisió... Destaca la seva tasca com a professor a la University of Southern California (1975-77), així com a Catedràtic de Comunicació Audiovisual a la UAB (1983-2004). També ha pronunciat nombroses conferències arreu del món i ha publicat més de quaranta llibres entorn la història del cinema. Alhora ha presidit i és membre d'honor de nombroses Acadèmies i Patronats del sector. L'any 1991 va rebre el Premi Ondas; el 2010, la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, i el 2013, la Creu de Sant Jordi i el títol de Doctor honoris causa per la Universitat Carlos III de Madrid, entre molts altres mèrits i reconeixements.
D'entrada, en Román Gubern, feliç de poder tornar a l'activitat docent, ens parla de la Bíblia i del Gènesi: "Fiat lux! Que es faci la llum!". Així, com un flash. I ens fa palès que la llum sempre ha estat una constant cultural a totes les civilitzacions. Alhora ens brinda quatre pinzellades dels mites del mirall, de la caverna, de la transfiguració de Buda, de la fecundació de la Verge Maria com una llum que travessa un vidre sense trencar-lo... I ens comenta que els emperadors de Roma duien una aureola -que ve de aurum (or en llatí)- que després emigra cap als sants cristians. I ens planteja una qüestió no resolta: "La llum s'irradia o es rep?". És l'etern dilema estètic i/o filosòfic no resolt. "In between", diu. I que cadascú esculli el que vulgui. Llum. Llum. Llum. Símbol de l'església cristina, reflexos multicolors a través de vitralls gòtics, mosaic de vida...
També ens parla del contrallum i del joc de clarobscurs que ja utilitzaven pintors com Courbet, Rembrandt... Autèntics mestres en l'art de fer servir una llum selectiva per emfatitzar el drama o el misteri i que anys més tard el cinema desplegaria. I ens fa notar la diferència entre veure i suggerir, així com també ens destaca les dues funcions de la llum: la semàntica, que ens mostra i ens fa visible la figura o l'objecte; i la adjectivadora o connotativa, que potencia el diàleg i les característiques dels personatges i/o situacions, mentre cita algunes pel·lícules magistrals al respecte, com per exemple Ciudadano Kane d'Orson Welles. I ens introdueix el color a partir de Lo que el viento se llevó i El mago de Oz, ambdues de 1939, que van marcar un abans i un després: jocs de colors ambivalents, ventalls de tonalitats... Tot un món per descobrir!
Llavors, per plasmar-ho, la Rosa Delgado ens parla de pintors com Rembrandt, rei dels clarobscurs; Turner, príncep de la llum; Van Gogh, geni del postimpressionisme; etc. I, com no, també dels germans Lumière, inventors del cinematògraf i apassionats per captar els micromoviments del fum, les ones, les espigues... I ens mostra escenes d'alguna pel·lícula d'ells i també d'altres, com Encuentro con Van Gogh, Metropolis, El tercer hombre, La Dama de Shanghai... Quant ens queda per aprendre! Però Tempus fugit...
En tot cas en Román Gubern no perd mai el temps. És d'aquelles persones que mai es jubilen i ens avança que al gener publicarà un nou llibre, Un cinéfilo en el Vaticano, amb les seves llums i ombres...
I tanca subtilment la ponència recordant-nos que sense llum tots seríem cecs. Gràcies per il·luminar-nos!

Núria Abelló

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada