dilluns, 31 de març de 2014

RECITAL POÈTIC “JOAN VINYOLI”
en commemoració del centenari del seu naixement
DIjous 27 de març de 2014

Fa goig veure la sala d’actes del Cèntric quasi plena en motiu de l’any Vinyoli. Entre salutacions i gestos de complicitat restem expectants pel recital que ens brindarà el Teatre Kaddish, amb la col·laboració de tintablava i l’acompanyament al piano del mestre Josep Alonso. L’ambient promet.
Comença en Mariano Martínez fent-nos cinc cèntims de la biografia d’en Joan Vinyoli, un gran poeta del segle XX que va néixer a Barcelona el 1914. En destaca la seva saviesa i especialment la humanitat i el to reflexiu que aplica als seus poemes. Molts giren entorn temes tan universals com l’amor, la mort i la mateixa poesia que ell envernissa amb les seves pròpies vivències sota paràmetres existencials, imaginaris i lírics: “Tot és lluny i prop, i no s’acaba mai aquest viatge.
Amb il·lusió en Vicenç Tierra inicia el recital posant veu al poema No la cançó perfecta. I la
Isabel Núñez-Castro, la Ceci Ràfols i en Pau Bou, actors del Teatre Kaddish, es van alternant amb ell per donar veu al poeta, mentre la Gema Vicente ens va projectant unes imatges molt encertades. Cada quatre poemes, com si fos una pausa, respirem i escoltem les subtils melodies que ens interpreta al piano en Josep Alonso i que ens transporten qui sap on.
Tots ells ens fan VIURE (en majúscules) la POESIA d’en Joan Vinyoli.
Difícilment podria destacar un poema entre els 26 poemes que han recitat, perquè tots tenen la seva essència, però sí que voldria transcriure’n alguns versos. Petits versos d’aquells que subratllaríem sobre el paper perquè, d’una manera o altra, sabem que ens il·luminen el nostre particular viatge:
§  “Remors de llums, de vida, de mort, de tot.”
§  “Baixo lentament al soterrani, a la petita casa de mi mateix.”
§  “Mai no et rendeixis. Inventa’t l’alegria.”
§  “Entre vinyes la passió del vent i dels records.”
§  “Els grans focs apagats, ja no es revifen.”
§  “T’adoro, fins l’esquelet.”
§  “Flueix el temps, com l’aigua del canal.”
§  “Cerco allò que mai no trobaré.”
§  “Vell, duc a la mà la pedra del poema”.
§  “... l’espai vermell s’omple de llamps, com sabres; domini màgic, regne sublunar.”
§  “Ser vell de veritat vol dir saber estar sol. Estalvia gemecs i fes més ample el mar.”
§  “Encara hi vials per passejar, però la mort n’ocupa tots els bancs.”
§  “Ploren les coses, plora el temps, plora la vida no viscuda...”
§  “I la foscor s’il·luminà de sobte, perquè érem dos a contradir la nit.”
§  “Espera’m, torno de la nit... Va naixent el dia.”
§  “Però tot res, sols queda la fiblada de la pua clavada molt endins de la carn.”
Sols petites pinzellades d’un tast magistral de POESIA.
Tothom aplaudeix, mentre tintablava, en senyal d’agraïment, lliura als intèrprets un collage personalitzat realitzat per la Rosa Tarrats, artista i escriptora pratenca que precisament avui no ha pogut ser aquí perquè exposava a París. Sorpresos pel petit-gran detall, tots els artistes n’han quedat gratament satisfets. I és que potser encara no saben que el regal ens l’han fet ells a nosaltres!
Sortint, tothom comenta que ha estat un plaer descobrir i/o retrobar un dels grans poetes catalans del segle XX tan ben interpretat i ambientat. I algú m’ha xiuxiuejat que entre el públic, d’incògnit, també aplaudia satisfet un nebot del poeta.
Sens dubte, una gran vetllada que ens convida a saber-ne més, però sobretot, a retrobar la POESIA dins cada racó de la nostra existència.

Núria Abelló

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada