tintablava

CONFERÈNCIA

“SINGULARITATS HISTÒRIQUES DEL PRAT D’ABANS”

a càrrec d’en Josep Ferret i Pujol

DIlluns 11 de novembre de 2013

La segona conferència de tintablava d’aquest curs torna a omplir la sala d’actes de la biblioteca del Cèntric i una nena contenta diu: Mira l’avi!

L’avi és en Josep Ferret i Pujol que està a punt de compartir amb nosaltres algunes de les singularitats de la petita història del Prat d’abans.

En Vicenç Tierra, president de tintablava, ens el presenta com un historiador de formació tècnica que aquests últims anys s’ha dedicat a fer aflorar part de la memòria històrica del Prat i s’ha convertit en un dels seus principals cronistes. Com es pot comprovar en tots els seus llibres i articles publicats és com si ens volgués enfocar parcel·les de la nostra història amb uns prismàtics i ens apropés subtilment als fets del moment.

D’entrada, en Josep Ferret ens fa saber que la principal font de les seves troballes són els arxius que visita setmanalment i aprofita l’ocasió per donar les gràcies a tot el personal que li facilita molt amablement la recerca.

Seguidament ens avança l’estructura de la conferència que girarà entorn a vint-i-quatre fets històrics; tres corresponents al segle XVIII i la resta al segle XIX. I entra en matèria, ajudat per una presentació que ens il·lustra els fets i ens situa en context.

Segle XVIII

1.      L’origen del nom del Prat: A primers del segle XVIII era conegut com a Parròquia de Sant Pere i Sant Pau del Prat, on tan sols hi havia una carnisseria, una església i moltes masies disseminades; a mitjans del segle XVIII, quan es va separar de les parròquies de Sant Boi i Santa Eulàlia, va ser conegut com a Sant Pere i Sant Pau del Prat. En aquella època s’hi va construir un hostal que va afavorir que diferents artesans s’hi establissin i van començar a formar el primer i únic carrer del poble durant molt de temps: el carrer Major. No va ser fins al segle XIX, amb la creació dels Ajuntaments, que va passar a dir-se El Prat de Llobregat, com el coneixem ara. En tot cas, Ferret ens fa saber que abans el Baix Llobregat era conegut com La Vall dels Sants, perquè quasi totes les seves poblacions portaven noms de Sants: Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Sant Andreu de la Barca.... Fins i tot Gavà era conegut com Sant Pere de Gavà, però amb el temps també va perdre el Sant, com el Prat.

2.      Els Bisbes castellans: El triomf de Felip de Borbó el 1714 a la guerra de Successió espanyola va comportar la fi dels drets i privilegis dels catalans que van ser uniformats segons les lleis de Castella. Un dels seus principals objectius va ser castellanitzar la població i també l’església, perquè tenia molta capacitat d’influència sobre la població. De fet, durant 100 anys sols hi va haver un bisbe català: Josep Climent. Durant la primera meitat del segle XVIII al Prat hi exercia el rector Pau Mateu.

3.      La mort d’un llop: Està documentat que el 1727 un pagès va matar un llop i que l’Ajuntament li ho va recompensar.

Segle XIX

1.      L’arca de les tres claus: Consta que els tributs es guardaven a l’arca de les tres claus, fet que demostra que en aquell temps ja calia evitar la corrupció i el pillatge. I ens ho il·lustra amb dibuix fet per ell mateix.

2.      Una glaçada mai vista: Al febrer de 1820 està documentada una gran glaçada que va deixar un gruix de gel als safareigs de més de tres dits, però no hi ha constància de la temperatura, perquè encara no hi havia termòmetres. En tot cas, el febrer de 1956 hi va haver una altra gran glaçada, la de La Candelera, on consta que es va arribar a 8,5ºC sota zero, però el gruix de gel no va superar els tres dits.

3.      El rellotge del campanar: El va fer instal·lar el 1829 el rector Andreu Casanovas.

4.      La guerra de la sirga: A Sant Boi no tenien pont, ni barca. Al Prat teníem barca. Per enveges una vegada els de Sant Boi van robar la sirga (la corda que serveix per remolcar embarcacions fluvials) de la barca del Prat i es va haver de formar un petit “comitè bèl·lic” per recuperar-la.

5.      Les eleccions nou Ajuntament: El 1840 hi va haver eleccions al nou Ajuntament; del cens es pot deduir que els noms més usuals al Prat eren Joseps, Peres i Paus.

6.      Els atacs dels carlins: La llei sàlica del 1713 prohibia regnar a les dones, fet que va motivar la guerra dels carlistes. Entre el 1833 i el 1840 els carlistes van atacar en més d’una ocasió el Prat cercant diners, aliments i fins i tot segrestant persones. El campanar es va utilitzar com a torre de guaita i fins i tot s’il·luminava de nit per intentar impedir aquests atacs.

7.      L’esborrador: A la comptabilitat de l’Ajuntament consta un petita despesa, no en recordo el preu, per comprar pell de moltó per fabricar un esborrador per a la pissarra de l’escola. Curiositats.

8.      El robatori del carregament d’un veler francès: El 1848 un veler francès va embarrancar a la platja del Prat i, tot i la presència dels carrabiners, van desaparèixer mercaderies que no es van trobar mai.

9.      Els primers documents impresos amb el logotip del Prat: Ens projecta un logotip singular del 1846 on es poden trobar diversitat de tipografies.

10.  Un tràgic naufragi: Pels volts del Nadal de 1848 un bergantí francès, que feia el trajecte de La Martinica a Marsella, va embarrancar a la platja del Prat. Dels 9 tripulants sols se’n va salvar un.

11.  El lloguer d’escorxadors particulars: Consta que com que no hi havia un escorxador públic, l’Ajuntament en llogava a particulars per fer matar porcs, ovelles i vaques per al consum de la població.

12.  La presa de Teutan pel General Prim: Hi va haver música i il·luminació per cel·lebrar una conquesta que no va ser. Cal dir que el General Prim era de Reus, com també ho era l’alcalde del Prat d’aleshores, el Dr. Josep Pujol i Capsada, que precisament era l’avi d’en Josep Ferret, qui ens parla.

13.  Hisenda: El 1870 trobem documents d’Hisenda que ja requerien impostos a la població. El curiós d’aquests documents és que l’escut que hi consta és el de Castella i Lleó, conseqüència del Decret de Nova Planta.

14.  El servei de tartanes: Detalla diferents documents del lloguer de tartanes per part de l’Ajuntament, per atendre necessitats dels polítics, però també de la població, com consta el 1854 durant l’epidèmia de còlera.

15.  El pedregador del Prat: Hi ha constància que el 1882 algú es va dedicar a tirar pedres contra el tren, però mai no es va saber qui era. Cal dir que la línia Vilanova-Barcelona va ser promoguda per en Francesc Gumà, un indià de Vilanova que va decidir que el tren passés pel Prat enlloc de per Sant Boi, perquè ja havien invertit massa temps i diners en els túnels del Garraf i calia arribar a Barcelona en línia recta. També ens mostra una fotografia del 1908 on es veuen unes amazones baixant del tren per anar a la festa de la guineu a La Ricarda, fet que genera més d’un comentari a la sala.

16.  La Festa Major: L’any 1891 algú va fer publicar a La Vanguardia el programa de la Festa Major del Prat, però no se sap qui ho va encarregar. Potser el farmacèutic, en Ramon Roger Badia?

17.  La premsa local – ECO de Sitges: Entre el 1895 i 1898 molts soldats catalans van anar a la guerra de Cuba. Fa prop de 130 anys la premsa local de Sitges se’n feia ressò dels indians que van anar a Cuba. Casualment un d’aquests indians va ser el seu avi Ferret, que va morir en una travessia a l’Atlàntic. Podem trobar més informació d’aquest tema, entre d’altres, als articles que en Josep Ferret ha publicat a la revista Delta.

18.  La Societat Coral Lo Llobregat: Ens mostra un diploma d’un soci honorari de l’any 1868 on es poden observar, a part de diferents tipografies, molts dibuixos representatius de les tradicions catalanes. Molt curiós.

19.  La riuada de Sant Antoni: El febrer de 1898 degut al mal estat dels marges del riu el Prat s’inundà. Intentar evitar aquests problemes ha estat un dels principals reptes del Prat durant molts anys.

20.  La guerra de Cuba: En un document de l’any 1898 consta que el Prat va col·laborar en la guerra de Cuba amb 40 pessetes. Aquest document anava signat pel rector i per en Jaume Casanovas, el tresorer.

21.  El Semàfor Oficial de Tarifa de Cartagena al Delta: L’any 1887 es va inaugurar el Semàfor per regular la navegació marítima que entrava al port de Barcelona. La seva funció era facilitar la comunicació amb els vaixells utilitzant el codi internacional de senyals amb banderes i/o la telegrafia a fi d’evitar accidents. Un edifici digne de formar part de patrimoni del Prat i que hauria de ser també patrimoni marítim.

El torn de precs i preguntes ha estat curt, però intens, fent menció al canvi del patró dels pagesos que abans era Sant Galderic i que a partir del Decret de Nova Planta, amb la castellanització global, va ser Sant Isidre. També ens ha fet cinc cèntims de la festa de la guineu de La Ricarda, que segons sembla la deixaven anar, com els anglesos, per caçar-la. Entorn l’any que va néixer el Prat, ens situa cap el 1724, quan es va autoritzar una carnisseria i posteriorment la construcció d’una església i d’un hostal-taverna. Respecta a l’Artesà, consta que es va autoritzar l’any 1882, amb la condició de mantenir l’ordre públic.

L’acte s’ha conclòs amb el lliurament de la Cal·líope de tintablava a en Josep Ferret i els aplaudiments dels assistents.

Quan sortim, un dels seus néts li diu satisfet: Avi ets un crack! No es pot resumir millor.

Núria Abelló