tintablava

CRÒNICA ENTORN “UN LUGAR PARA NADIE” PER ÁLEX CHICO & SOPA DE POETES

DILLUNS 10 de juny de 2013

Aquest dilluns a la sala d’actes del Cèntric, ben bé no vam assistir ni a una conferència, ni a un recital, ni a una conversa, ni a una trobada, ni a un debat, ni a una entrevista, ni a res que s’hi assembli, sinó a una barreja de tot plegat.

Acompanyat per Sopa de poetes, Álex Chico, poeta nascut a Plasencia, llicenciat en Filologia Hispànica i professor de l’institut pratenc IES Ribera Baixa, ens va fer partícips del procés que gira entorn la poesia i la vida, com si res. Ens va parlar de com les vivències i obsessions pròpies influeixen en tots els processos creatius, però també de com les possibles experiències viscudes com a simples observadors també poden trobar-hi el seu lloc.

Precisament sobre aquest darrer punt gira el seu últim llibre, Un lugar para nadie, on ens apropa a temps i espais d’observació, des d’un balcó, una plaça, un carrer..., qualsevol racó que ens permet retornar, com un mirall, a nosaltres mateixos. Ens explica que el poema fuig, perquè succeeix dins la part oculta dels indrets, als laberints reals i imaginaris, prop de les mirades efímeres que potser ni tan sols podem captar a temps... Ens diu: “Este es un espacio en el que no hay sitio para el tiempo” i identifica el poeta com l’home que mira.

En aquest sentit ens confessa que la majoria del seu procés creatiu es basa en aturar-se, mirar i reflexionar. I que sempre escriu a partir d’un dels seus primer versos: “Lo más extraño del viaje es no saber hacia dónde se regresa”, cercant el “buit” que falta per encaixar.

Tant l’Óscar Solsona, com el Pepe Maiques i en Mariano Martínez, els components de Sopa de

poetes, hi anaven posant cullerada, ara l’un, ara l’altre, elogiant en més d’una ocasió l’originalitat, el compromís amb el llenguatge i l’estil d’Álex Chico. I entre altres temes ens van fer adonar que el binomi temps-espai, sempre era present en el rere fons dels seus poemes, com formant part d’un mateix entorn. I especialment van definir Un lugar para nadie com un llibre brillant, esplèndid i venerable, perquè provoca la sensació de sentir-nos observats pel poeta i que per tant, com a lectors, no puguem sentir-nos-en aliens, perquè indirectament ens fa còmplices dels seus poemes i del seu espai.

Álex Chico ens va parlar de la memòria com a herència a través d’un viatge, a través d’un recorregut en el temps... I ens fa saber que qualsevol experiència viscuda, qualsevol instant que se’ns pugui quedar gravat en la memòria, pot convertir-se anys més tard en un poema.

En aquest sentit ens va parlar dels records de joventut viscuts al barri d’Albaicín de Granada. Un barri que conserva l’estructura musulmana medieval amb carrers plens de vida, però també amb carrers sense sortida i racons de solituds i d’absències... Teixit com un laberint on cal cercar punts de referència per orientar-se i on cal, sobretot, aplicar la intuïció. Com també passa amb la poesia i amb la vida; mai hi ha un camí definit.

Sopa de poetes van destacar també el joc i el diàleg que s’estableix en aquest llibre amb altres poetes i amics a través de cites, textos i anècdotes que donen joc i l’enriqueixen. I van comentar la vida pròpia que pot agafar un llibre quan, un cop s’ha publicat, cada lector en fa la seva pròpia interpretació. En aquest sentit ens van recomanar trobar moments de silenci per llegir-lo i digerir-lo amb la intimitat que es mereix. Perquè cal perdre la por al silenci i la por a llegir, a escriure, a sentir...

I se’ns va fer curt.

Núria Abelló