diumenge, 19 de maig de 2013

Masos, masies i cases de pagès al Prat (Jordi Ramos Ruíz


 
El creixement urbanístic del municipi del Prat de Llobregat i la pressió de Barcelona per ampliar les seves infraestructures han comportat la necessitat de recuperació i preservació del patrimoni cultural. L’estudi de les masies del Prat, al llarg de la seva història, planteja la necessitat de garantir la seva conservació davant el present i futur creixement i dinamisme econòmic. El procés urbanístic iniciat al terme municipal del Prat de Llobregat a la segona meitat del segle XX, va provocar la pèrdua de masies i cases rurals.

A la Ribera, Cal Monjo, al límit amb el terme de Sant Boi, és la masia més antiga que encara persisteix datada dels segles XV-XVI. Només Can Peixo Vell construïda al segle XVI, Ca l’Alaio, Cal Catxucà, Cal Joan de l’Ixo, Cal Joanet del Peixo, Cal Xic d’en Donyanna i l’Hostal de la Rosa situades a la Ribera serien construïdes al llarg del segle XVIII, malgrat que avui es troben enderrocades.

De l’Albufera, les Cases d’en Puig, Cal Sadurní i Cal Monés que encara resten, varen ser construïdes al segle XVIII; una altre de la mateixa cronologia però demolida a l’any 2003 junt amb la seva torre modernista adossada del primer quart del segle XX, era Can Camins. De la Bunyola, es troba Cal Nani del segle XVII-XVIII, però en canvi les ja desaparegudes Cal Nyepa i la Torre Xica varen ser edificades només al segle XVIII.

Del Raval del Riu es conserva Ca l’Ixo del segle XVI, i Cal Peret del Serra del segle XVIII. Del Raval de Baix totes ho eren del segle XIX. Cal fer menció del Raval de Cal Carrisques, construït a l’any 1720 però enderrocat al 2002; a més les cases del Passatge l’Arús aixecades a finals del segle XVIII, varen ser substituïdes per vivendes de la Cooperativa Obrera de Vivendes a l’any 1962.

Des de la formació del territori del Prat al segle X, hem de suposar de la construcció de petits habitacles realitzats amb materials periples propis de zones d’aiguamolls. Durant el segle XIII, es documenten masos a la Ribera realitzats amb arbres de l’anomenada albereda, que és la zona que creix a la vora del riu. No és fins al segle XV que els consellers de Barcelona fan prohibició de la tala de l’albereda.

Al segle XVIII el terme municipal s’anà ocupant amb masies o cases rurals amb l’aportació de pedra, principalment de Montjuïc; és per aquest motiu que les edificacions que han arribat als nostres dies conservades datarien d’aquest nou procés.

El catàleg de patrimoni de l’Ajuntament del Prat vetlla per les masies que hi han estat incloses, però seria necessari fer una valoració d’àmplia magnitud per fer noves conclusions prou identificatives per la història local. Les justificacions de la inclusió dintre d’un catàleg s’han de basar en raons arquitectòniques, històriques i paisatgístiques, però a partir de la Llei 1/2005, de 26 de juliol, també es pot justificar per raons socials i mediambientals.

Molta feina per endavant, si la voluntat de la població pratenca és respectar l’element diferenciador del patrimoni cultural, que sense cap mena de dubte és la masia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada