divendres, 12 d’abril de 2013


ESCRIURE AVUI. ENTRE L’ARCAISME I EL BARBARISME  - CONFERÈNCIA-COL·LOQUI A CÀRREC DE l’ ESCRIPTOR RAMON SOLSONA
Podríem ben bé dir que en Ramon Solsona és un home del renaixement per les seves capacitats d’aprendre i de transmetre; avui potser se’n diria un escriptor global o total. Perquè escriu i comunica, perquè també parla i fa pensar. El seu procés va des de professor de secundària fins a periodista i escriptor d’articles, de poesia satírica (amb el sobrenom de “El Gaiter del Besòs”), de novel·la, de narrativa breu, de guions televisius. És competent per a opinar de tot i, a més, crea opinió per la seva preparació i adaptació permanents. Però també vol distreure. Per això s’ assemblaria igualment a aquells clàssics que volien ensenyar jugant, doncs, en definitiva, la seva façana d’escriptor inclou un gran i important aparador pedagògic: de ben segur que ho porta escrit al seu ADN. I, per això mateix, no omet el seu gran respecte per la memòria històrica. És frase seva atribuïda al protagonista de “L’home de la maleta”: Quan ho has perdut, et dones compte de lo que tenies, que, si fa no fa, ve a ser com aquella que va dir el mes de març passat en la presentació del seu llibre “Temps d’innocència”, l’escriptora i acadèmica Carme Riera: Hem inventat la literatura per a explicar allò que hem perdut.
En Ramon Solsona va estar a l’alçada de les expectatives el passat dijous dia 11 d’abril, quan a l’auditori del “Cèntric” ens va delectar amb la seva xerrada, tan fresca, tan amena i tan didàctica. Va fer un repàs exhaustiu de la història de la llengua catalana i va defensar, per damunt de tot, la creativitat dels autors, la qual cosa els ha de permetre que posin en boca dels seus personatges una llengua que, de vegades, potser no és la més ortodoxa, però sí que és la més viva. I va dir de forma rotunda que precisament una llengua ja està normalitzada quan la gent del carrer pot parlar un català a voltes vulgar, però tothom sap com cal escriure’l i com cal enriquir-lo. Solsona deixà clar la importància dels mitjans de comunicació en la normalització d’una llengua i, per altra banda, va lamentar la “feina” de les traduccions automàtiques i mitjançant màquines, que converteixen la recreació d’una obra –com és la traducció- en quelcom infecte per a la llengua mateixa i per als propis traductors, que veuen menyspreada notablement la seva important tasca.
Després d’un animat col·loqui, el conferenciant va llegir uns quants poemes de la seva darrera obra publicada “Botifarra de pagès. Versos pel tocar el dos”, on ha recuperat el seu esperit de poeta satíric amb el sobrenom de “Lo Gaiter del Besòs”. El contingut d’aquest llibre és una crítica rabiosament actual i mordaç, i una mena de crida a la revolta amb el sentit de l’ humor com a arma. L’autor creu que la millor defensa davant de l’ insult no és un altre insult, sinó l’enginy verbal. Cada poema del Ramon Solsona és com si fos un article d’opinió.
Vàrem poder gaudir una horeta llarga del Ramon Solsona professor, però al mateix temps també, del Ramon Solsona tertulià, pensador, escriptor, comunicador i poeta agut i sarcàstic.
V.T.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada