CONCERT-CONFERÈNCIA
“LA CORTE DEL REY
LOCO”
a càrrec d'en Marc García Arnau, poeta i cantautor
dilluns 30 de maig de 2022
Diuen que a la tercera va la vençuda i
que tot el que és bo es fa esperar. I aquest dilluns, sens dubte, així va ser,
perquè en Marc García Arnau, a la
Sala d'Actes del Cèntric, finalment ens va poder mostrar la seva millor versió
com a poeta i cantautor. Tot un luxe!
D'entrada, en Jesús García Moreno, company de tintablava i pare d'en Marc, ens va comentar que poc més podia afegir a la informació acurada que hi havia al díptic d'aquesta conferència, però sí que ens podia fer cinc cèntims de la trajectòria del seu fill des d'una perspectiva més íntima. I emocionat ens va fer saber que: "En Marc té formació científica, però durant un Erasmus a París va visitar el cementiri de Montparnasse i allí va sentir que la poesia el cridava. I això em va omplir de satisfacció, potser perquè quan era un marrec i no parava de plorar jo l'agafava en braços i li recitava Lorca, Machado, Miguel Hernández... I ara, 42 anys després...". I es van fondre en una abraçada.
Un cop a l'estrada, guitarra en mà, en
Marc García ironitzava: "Què més us puc explicar que no us hagi dit el meu
pare!". Però ens va brindar un concert in
crescendo i una classe magistral entorn el què, qui, com i perquè del món
dels cantautors (i cantautores!). Com qui res.
Per començar ens va recitar el seu poema slam "Esdrújulo", contundent, musical i fantàstic: "No es algo utópico, está en el núcleo de nuestras células...". I tot seguit, sota una patina de crítica i sàtira social, ens va cantar algunes de les cançons del seu últim disc "La corte del rey loco" com:
· "De cuchara y tenedor", on estableix un "combat"
entre els partidaris de menjar amb cullera i els partidaris de menjar amb
forquilla, fins que veu uns pobres menjar amb les mans i se n'adona que "mientras
haya pobres no habrá libertad".
· "Proserpina", on actualitza el mite de la primavera i el duel
terra-infern, mentre alhora reivindica la necessitat de llibertat: "no
vull pares castradors ni espòs prosaic".
· "El padre Antonio", on ironitza entorn un capellà heterodox i ens mostra com:
"las mejores rebeliones no se
hacen con cañones".
· "Los solidarios", on ens parla de desequilibris socials i la necessitat de
justícia: "esta noche han ido
presos por luchar contra el poder".
· "La corte del rey loco", que dona nom al disc, on dins el caos ens demostra que tot és
falç: "Unos creen que rige poco,
otros que ha perdido el norte...".
· "Cançó de les bruixes", on contraposa el món de les bruixes i
el de les fades: "Les bruixes salvatges... Les fades divines...".
· "Animalario",
on ironitza entorn els abusos de poder a partir de les "mascotes"
dels oligarques: "han pillado a
un asno haciéndose el listo... ¡es el burro del ministro!".
I entre cançó i cançó -i tocs d'humor!- ens va anar aproximant al món dels cantautors. Un món reivindicatiu, cada cop més necessari, d'arrels profundes, que ho contextualitza tot. I ens explica que els cantautors són autors de la lletra i la música de les cançons que interpreten que sempre giren entorn una columna vertebral o idea-força transversal. Cert que alguns també musiquen i/o interpreten poemes d'altres autors, però en tot cas l'essència sempre és la reivindicació d'un món millor, més just, més social, més equitatiu, més humà...
I, combinant el castellà, català,
francès i portuguès, també ens va brindar un recital de cançons de culte com: "Parte
Médico" de George Brassens -el
seu gran referent-, "Le Métèque" de George Moustaki, "El trobador" de Joan M. Serrat, "Soldadito Boliviano" de Paco Ibáñez, "O Leãozinho" de
Caetano Veloso i "Cita con
ángeles" de Silvio Rodríguez. I
encara en va citar moltes més. Genial!
Gràcies, Marc, per compartir amb
nosaltres les teves cançons i el món dels cantautors!
Núria Abelló
Per
saber-ne més: https://www.marcgarciaarnau.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada