tintablava

CONFERÈNCIA

“CONTES I TEATRE: COHESIÓ SOCIAL, DRETS HUMANS I RESPECTE A L'ENTORN”

a càrrec d’Anna GARCÍA MORENO, educadora i dinamitzadora social

DIMARTS 26 DEMARÇ DEL 2019

L'usual o, almenys, el que s'espera d'un/a conferenciant és que faci acte de presència a la sala amb algun paper sota el braç, com a suport a la xerrada, fins i tot, si es vol, amb un pendrive contenint algunes imatges il·lustradores, que arrodoneixin el missatge, mentre que, entre mirades i salutacions a presumptes coneguts, es deixi guiar per l'amfitrió cap al pupitre, que de forma cortès, li indiqui el seu seient i com funciona el micròfon, i després d'una somera i més o menys erudita presentació, començar l'acte, tot comprès dintre d'uns raonables cànons acadèmics.

Aquest dimarts ... Bé, aquest dimarts no va a ser així. L'Anna Garcia no va a entrar d'una manera convencional, venia acompanyada del seu equip que anaven carregats de bosses, caixes i maletes, plenes de què? Coneixent a l’Anna, i com així va ser, només podien venir plenes d'il·lusió, de llum, de color i alegria, que com una fina pluja de pols d'estrelles ens va anar calant fent-nos seus, molt seus, i nostres i de tots, ja que ningú va remugar a l'hora de participar de les seves formadores propostes, educatives, edificants i alliberadores propostes. Per primera vegada, que jo recordi, el públic infantil, en general, una mica refractari a les doctes i culturals conferències, ocupava, en un bon nombre, les primeres files, i no només van seguir molt atents l'acte i les seves evolucions, sinó que, arribat el moment, només amb una lleu insinuació de la conferenciant, més d'un / a van pujar a l'estrada i davant la nostra, no petita, sorpresa, amb una maduresa contrastada amb els seus gestos, la seva dicció i la claredat del missatge, ens van deixar muts d'admiració ... Bé, a tots no, ja que a la sala hi havia també una nodrida presència de la “bella” tercera edat, la qual, segons sembla, és, també,  usufructuària i admiradora de les activitats lúdic educatives de l’Anna dels "Bitxos", fet que, amb una digna soltesa i de manera improvisada, van deixar clar a la resta d'assistents.

No erraria en excés si em s'atrevís a dir, que la majoria esperàvem amb certa curiositat el contingut d'aquelles bosses i maletes, les quals, a aquelles alçades de l'esdeveniment, encara romanien tancades.

Sí, al final es van obrir i tota la màgia que contenien es va expandir, no només omplint la sala, sinó també, els cors del públic present.

Tot va acabar en una festa psico-regressiva, regeneradora d'il·lusió i alegria, en la qual tots ... dic, tots els presents vam ser ancians, adults i nens per un moment ... persones conscients durant una estona que la vida, aquesta, l'única que tenim , pot ser molt diferent segons el mètode, el missatge i l'actitud que adoptem per viure-la.

Aquest testimoni no recorda, un final tan participatiu i alegre en una conferència.

És possible que la felicitat s'amagui darrere d'un somriure, i que allò veritablement difícil sigui trobar el pinzell capaç de dibuixar aquest somriure en els nostres llavis, cada dia.

Jesús García Moreno