diumenge, 24 de febrer de 2019

CONFERÈNCIA

“DE SAMARCANDA A URGENCH: LA RUTA DE LA SEDA A L’UZBEKISTAN MODERN”
a càrrec d’Èlia Romo Terol, filòloga àrab i hebrea 
DIMECRES, 20 DE FEBRER


L’Èlia és una filòloga pratenca que l’any passat va estar sis mesos a Urgench, una ciutat d’Uzbekistan, al sud del mar d’Aral, en un projecte de recerca i que ha volgut compartir la seva experiència amb nosaltres.  El primer que ha fet la nostra conferenciant és mostrar-nos una sèrie de mapes perquè el millor per saber de què estem parlant és ubicar-nos.  Un cop ens hem ubicat ha començat el viatge per aquest país, sorgit del desmembrament de l’URSS, i un gran desconegut per moltes de les persones que omplien la sala.

L’Èlia, contagiant-nos la seva passió, ens ha endinsat en un món on conviuen diferents cultures i diferents llengües amb total harmonia.  Ens ha parlat dels mongols, dels turcs, dels perses i ens ha recomanat llegir el llibre “Memorias” de Timur, un conqueridor turcomongol, que és un dels pocs llibres d’uzbeks que està en castellà.  Hem pogut conèixer els diferents alfabets que hi ha hagut al país fruit de la cultura que tenia el poder, com és l’alfabet llatí, l’àrab i el ciríl·lic.  Ens ha parlat de científics com Al-Khwarizmi, que va crear els algoritmes, de Ibn Sina, pare de la medicina, i d’Ulug Beg, un astrònom molt important al segle XV.   Tot això, sense oblidar-nos de Al-Bukari, que va viure al segle IX, i que és un dels recopiladors de sunna més importants, i del zoroastrisme que és una religió molt antiga que havia abans de Crist i que, malgrat ser minoritària, convivia i encara conviu pacíficament amb l’islam.  Amb totes aquestes explicacions hem pogut conèixer una cultura molt rica creada al voltant de la ruta de la seda ja que per aquests camins no sols transcorria la mercaderia, sinó també el coneixement i la cultura.

Després l’Èlia ens ha ensenyat imatges de l’Uzbekistan actual, hem vist les zones més conegudes de Samarcanda amb una part que recorda al Taj Mahal, de Bukhara que conserva un nucli antic semblant al de les ciutats de la ruta de la seda i de Khiva.  Amb imatges i escoltant la paraula de la nostra conferenciant ens hem endinsat a l’Uzbekistan actual, un país que té un règim força dictatorial, encara que des de fa un parell d’anys és més aperturista.  Hem vist la seva moneda, el seu menjar que, cuinat d’una altra manera, es fa amb molts dels ingredients que tenim aquí i la festivitat del Nawruz que es fa per celebrar l’arribada de la primavera.  Hem conegut una mica de l’islam que professen i que és més relaxat que l’àrab que tant bé coneix l’Èlia i, fins i tot, amb imatges hem comprovat com s’està dessecant el mar d’Aral perquè pels cultius que es fan i les preses es consumeix l’aigua que hi desemboca.   Tot això i moltes més coses en una mica més d’una hora que s’ha fet curta perquè escoltar a l’Èlia Romo sempre és un gran plaer i una gran font de coneixement. 


Moltes gràcies Èlia per acostar-nos a Uzbekistan i transmetre’ns la història i la cultura de la ruta de la seda.


Rocío Ortega Atienza

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada