CONFERÈNCIA
“La poesía de Lorca y el flamenco, y su
relación con Catalunya”
a càrrec de Francisco Mármol Moreno, poeta (acompanyat
a la guitarra de José Luis Cuenca)
Dijous 15 D’NOVEMBRE
DE 2018
La tarda no presagiava un acte massiu; plovia
a bots i barrals, les canonades rajaven amb força i els carrers baixaven
plens...
Però, a poc a poc, el cel s'asserenà i la
sala es va anant omplint d'assistents. Va haver-hi algú que va dir haver vist
un raig de lluna entremig dels arbres; és clar, amb un acte en el qual es
parlés de Federico, la lluna no hi podia faltar.
Quan ja hi érem tots, en Paco Mármol, amb un
to suau, ple de sentiment, començà a explicar-nos la vida i obra d'en Lorca. Ens
parlà de la seva amistat amb el Mestre Manuel de Falla: Lorca era, segons ens
diuen, un músic acceptable; de fet, va compondre moltes cançons, sobretot
populars. Aquesta amistat i el respectiu amor pel "Cante Jondo" va
donar com a fruit l’organització al 1922 d'un certamen de "Cante
flamenco" per a no professionals, a la ciutat de Granada; va ser tot un
èxit, i marcà la revifalla d’aquest tipus de cant, molt identificat amb
Andalusia.
Lorca publicà poc després el "Poema del
Cante Jondo". Però va ser, ja integrat dins "la Residencia de
Estudiantes" en Madrid, quan Lorca desplegà el seu més gran potencial
creatiu. Allà va conèixer molts dels
noms més significatius de ”La Generació del 27". Per aquell temps, inicià
una relació amorosa amb Salvador Dalí, circumstància que el va relacionar amb
Catalunya, visitant diverses vegades la casa que la família Dalí tenia a
Cadaqués. Anna Maria Dalí va quedar il·luminada per la personalitat d'en
Federico; tant va ser així, que el seu germà li va haver de treure del cap,
donat que Lorca era allí per ell i no pas per ella.
Lorca va ser molt enamoradís i apassionat,
però li costava molt perllongar les relacions amoroses, i cada vegada que algun
amant el deixava, li costava un gran disgust i la baixada de l'autoestima.
—Aquí, en Paco Mármol, recità, acompanyat a
la guitarra per José Luis Cuenca, “ La Casada infiel” i “El Romance de la Luna,
Luna” del llibre “El Romancero gitano”—
En contraposició, la seva relació amb les
dones va ser molt positiva i normalment duradora. Així ens ho senyala el
conferenciant respecte de les actrius Lola Membribes i la catalana Margarita
Xirgu. Aquesta li estrenà a Barcelona la primera obra que Federico va posar en
escena, "Mariana Pineda", amb decorats de Salvador Dalí (1927); des
d'aleshores, la seva relació amb ella i amb Calalunya va ser molt fluida i
profitosa, estrenant-li moltes obres, com ara, "La Zapatera
prodigiosa" (1930), "Yerma" (1934), "Doña Rosita la
soltera" (1935), i la reestrena de "Bodas de sangre" (1935). A
més a més, va fer conferències i recitals a l'Ateneu del carrer Canuda de
Barcelona, i en d’altres institucions. També va ser a Barcelona a on, per
primer cop, va llegir en públic el manuscrit de "Poeta en Nueva
York", que havia escrit durant la seva estada a la ciutat americana i a Cuba
l'any 1930, i que no va ser publicat, fins al 1940, després de la seva mort per
afusellament a Granada l’agost del 1936.
Paco Mármol va finalitzar la conferència amb
la recitació d'una “Elegia a Federico García Lorca”, escrita per ell mateix,
acompanyat a la guitarra, de nou, per José Luis Cuenca, i que va ser fortament
aplaudida.
Jesús García Moreno
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada