diumenge, 25 de novembre de 2018


CONFERÈNCIA

La poesía de Lorca y el flamenco, y su relación con Catalunya”
a càrrec de Francisco Mármol Moreno, poeta (acompanyat a la guitarra de José Luis Cuenca)
Dijous 15 D’NOVEMBRE DE 2018

La tarda no presagiava un acte massiu; plovia a bots i barrals, les canonades rajaven amb força i els carrers baixaven plens...
Però, a poc a poc, el cel s'asserenà i la sala es va anant omplint d'assistents. Va haver-hi algú que va dir haver vist un raig de lluna entremig dels arbres; és clar, amb un acte en el qual es parlés de Federico, la lluna no hi podia faltar.
Quan ja hi érem tots, en Paco Mármol, amb un to suau, ple de sentiment, començà a explicar-nos la vida i obra d'en Lorca. Ens parlà de la seva amistat amb el Mestre Manuel de Falla: Lorca era, segons ens diuen, un músic acceptable; de fet, va compondre moltes cançons, sobretot populars. Aquesta amistat i el respectiu amor pel "Cante Jondo" va donar com a fruit l’organització al 1922 d'un certamen de "Cante flamenco" per a no professionals, a la ciutat de Granada; va ser tot un èxit, i marcà la revifalla d’aquest tipus de cant, molt identificat amb Andalusia.

Lorca publicà poc després el "Poema del Cante Jondo". Però va ser, ja integrat dins "la Residencia de Estudiantes" en Madrid, quan Lorca desplegà el seu més gran potencial creatiu.  Allà va conèixer molts dels noms més significatius de ”La Generació del 27". Per aquell temps, inicià una relació amorosa amb Salvador Dalí, circumstància que el va relacionar amb Catalunya, visitant diverses vegades la casa que la família Dalí tenia a Cadaqués. Anna Maria Dalí va quedar il·luminada per la personalitat d'en Federico; tant va ser així, que el seu germà li va haver de treure del cap, donat que Lorca era allí per ell i no pas per ella.
Lorca va ser molt enamoradís i apassionat, però li costava molt perllongar les relacions amoroses, i cada vegada que algun amant el deixava, li costava un gran disgust i la baixada de l'autoestima.
—Aquí, en Paco Mármol, recità, acompanyat a la guitarra per José Luis Cuenca, “ La Casada infiel” i “El Romance de la Luna, Luna” del llibre “El Romancero gitano”—

En contraposició, la seva relació amb les dones va ser molt positiva i normalment duradora. Així ens ho senyala el conferenciant respecte de les actrius Lola Membribes i la catalana Margarita Xirgu. Aquesta li estrenà a Barcelona la primera obra que Federico va posar en escena, "Mariana Pineda", amb decorats de Salvador Dalí (1927); des d'aleshores, la seva relació amb ella i amb Calalunya va ser molt fluida i profitosa, estrenant-li moltes obres, com ara, "La Zapatera prodigiosa" (1930), "Yerma" (1934), "Doña Rosita la soltera" (1935), i la reestrena de "Bodas de sangre" (1935). A més a més, va fer conferències i recitals a l'Ateneu del carrer Canuda de Barcelona, i en d’altres institucions. També va ser a Barcelona a on, per primer cop, va llegir en públic el manuscrit de "Poeta en Nueva York", que havia escrit durant la seva estada a la ciutat americana i a Cuba l'any 1930, i que no va ser publicat, fins al 1940, després de la seva mort per afusellament a Granada l’agost del 1936.

Paco Mármol va finalitzar la conferència amb la recitació d'una “Elegia a Federico García Lorca”, escrita per ell mateix, acompanyat a la guitarra, de nou, per José Luis Cuenca, i que va ser fortament aplaudida.

Jesús García Moreno

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada