dimarts, 15 de maig de 2018


DEL PRAT A UN SLUM DE LA ÍNDIA

Al nord-oest de Nova Delhi, una de les ciutats més poblades del món i la segona amb més densitat demogràfica de la Índia, es troben alguns dels anomenats “slums”: barris forjats al marge de planificacions urbanístiques. Aquí els carrers són estrets, foscos i sense asfaltar, hi ha motos que circulen amb pressa, escombraries per tot arreu i deposicions a terra que fan de cada recorregut una carrera d’obstacles sense meta.
Les comunitats que viuen als slums es veuen marginades pels propis governs per la seva condició econòmica, però a dins d’aquestes hi ha grups encara més vulnerables com son els nens, les nenes i les dones.
El passat mes de febrer vaig viatjar fins allà per col·laborar amb Thrive Seed, una organització local que treballa des de 2003 per millorar la qualitat de vida d’aquests grups amb dos projectes, escoles infantils i l’empoderament de les dones, tots dos amb una base en comú: l’educació.


Primeres impressions

Durant la primera hora que vaig passar a Nova Delhi vaig pensar unes 10 vegades que estava a punt de morir. Un cotxe em va recollir a l’aeroport a les 6 de la matinada per portar-me a casa de la Sonu, la fundadora de Thrive Seed, on viuria amb ella i la seva família durant les pròximes setmanes. Durant els tres primers minuts de trajecte només podia veure cotxes, motos, rickshaws i bicicletes canviant de carril sense importar si hi havia algú o no, i només sentia els clàxons sonant ininterrompudament; no eren senyal de perill però jo estava espantada,  devia ser pels quatre vehicles que veia junts en només tres carrils. Tot i així tenia ganes de conèixer-ho tot i començar la experiència.


Les escoles

Com a voluntària, el principal projecte amb el que col·laboraria serien les “escoles” on més de 80 nens i nenes reben educació gratuïta dues hores cada tarda de dilluns a divendres. Els nens entre 3 i 13 anys estudien hindi i matemàtiques amb una professora, no molt més gran que ells, d’uns 16 o 18 anys i de tant en tant, quan tenen la sort de tenir voluntaris, les assignatures s’amplien amb anglès i qualsevol matèria que el voluntari pugui ensenyar: geografia, ciències, art, música, etc.
Hi ha diferents motius pels quals la ONG no compta amb professionals de l’educació per desenvolupar les classes. El primer és una qüestió econòmica, els fons que recauen mensualment no són suficients per pagar professorat titulat. El segon motiu és una mica més complicat; les famílies que viuen als slums acostumen a ser molt tradicionals i tancades, tot i que des de que Thrive Seed va començar a treballar amb ells han adoptat postures més obertes amb l’exterior, encara existeix la necessitat de que sigui algú de dins de la comunitat qui intervingui entre la organització i les famílies. Per això les mestres son filles, germanes, cosines o veïnes dels slums.

Vaig poder visitar i ajudar en dues de les tres escoles que funcionen a dia d’avui. La principal és només una classe petita dins d’un edifici llogat, al final d’un carreró estret i gairebé amagat al barri de Baljeet Nagar. Aquí només hi venen 15 alumnes, que bé omplen l’aula asseguts a un drap sobre el terra de ciment. Afortunadament tots ells estan escolaritzats a l’escola pública gràcies a l’esforç de l’equip de Thrive Seed al llarg dels anys per fer veure a les famílies la importància de l’educació pel present i el futur, no només dels mateixos nens, sinó del desenvolupament de la comunitat.

La segona escola on va ser a Nehru Nagar, un slum més gran però amb menys recursos que l’anterior. Aquesta classe està construïda dins un patí sense asfaltar, amb una gran muntanya d’enderrocs que fan d’escala per arribar a la porta. Les parets són de maó pintat d’un blau cel que convida a somriure i el sostre XX. Hi ha una finestra oberta a la paret que deixa entrar l’única llum de que disposen. Però les prestatgeries estan plenes de llibres que han estat donats.


Kalpana

Cadascun dels nens i nenes amb qui vaig treballar té la seva pròpia historia, d’esforç, superació i somnis que volen aconseguir. M’agradava preguntar-los que volien ser de grans: arquitectes, enginyers, professors o artistes. La Kalpana és una de les nenes que somia amb un dia poder anar a la universitat i ser professora.  Amb 4 anys va començar a estudiar a l’escola de Thrive Seed i des d’aleshores la seva curiositat creix cada dia. Estudia a l’escola primària als matins i a l’escola de Baljeet Nagar a les tardes i allà on va carrega amb ella el conte il·lustrat “El vent entre els salzes” de Kenneth Grahame. Va ser un regal de la Sonu fa dos anys i amb ell ha après a llegir en anglès. Com la de la Kalpana, l’educació dels més de 100 nens i nenes d’aquestes comunitats depèn d’ajudes, caritat i voluntariat, quan ha de ser un dret bàsic.


Viatjar sola a la Índia

Decidir fer el meu primer viatge en solitari no va ser fàcil però no volia arrossegar a ningú en la meva aventura, sabia que hi hauria moments durs però me’n sortiria. Tot i havent pres la decisió tothom al meu voltant semblava voler fer-me canviar d’idea; “és un país perillós per una noia sola” va ser l’argument favorit entre la gent però jo no estava disposada a desistir.  
Sort que no ho vaig fer, l’experiència ha estat increïblement positiva. Viatjar sola no va suposar cap tipus de problema i em va ajudar a obrir-me i conèixer gent d’arreu del món amb qui compartir histories i té masala en ciutats plenes de màgia i colors.
Somiava amb viatjar a la Índia des de que sóc petita i haver-ho fet col·laborant amb Thrive Seed ha estat sense dubte la millor manera de fer-ho.  A l’hora de fer un voluntariat és important informar-se bé de la ONG amb la que es vol col·laborar i conèixer on van a parar els diners de les ajudes que reben. La manera més fàcil d’assegurar-se és fent-ho amb organitzacions locals que treballin directament amb les persones i vulguin quedar-se sense feina, no guanyar diners.  Des d’aquí us animo a visitar la pàgina web i xarxes socials de Thrive Seed per veure vosaltres mateixos la gran feina que fan cada dia i us animeu ajudar-los. I si algun dia viatgeu al país més increïble de la Terra, passeu per Nova Delhi, contacteu amb la Sonu i visiteu els seus projectes, guanyareu més del que cap de nosaltres podria donar.

Judit Alcaide Saz

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada