dimecres, 22 de novembre de 2017

CONFERÈNCIA
“ADVOCATS DE CINE”
a càrrec de Pere Azuara, advocat
DIjous 16 de novembre de 2017

Avui, al Cèntric, en Vicenç Tierra, president de tintablava, ens presenta en Pere Azuara Danís com un advocat pratenc apassionat per la seva feina i alhora també com un excel·lent amic, sincer i honest, amb qui sempre pots confiar; condició essencial en aquesta professió.
I per il·lustrar-nos aquest món en Pere Azuara ens parla de la seva passió: els advocats de pel·lícula. Sobretot d'aquells advocats que treballen per a ells mateixos i són lluitadors, honestos, independents, lliures i que s'aboquen amb ànima a les seves causes.
Però abans d'entrar en matèria ens avança unes reflexions entorn tres conceptes clau de la professió: a) La veritat: "Quina és la veritat? La veritat l'has de tenir, l'has de provar i te l'han de donar. Perquè la veritat final és la que el jutge dictamini". b) L'esquizofrènia: "És un fet que aquesta professió exigeix canviar de banda sovint, fins i tot en casos similars. Però tothom té dret a la defensa". c) El dubte: "Diuen que els advocats no han de dubtar, però som humans i el dubte ens dóna el sentit crític".
I tot plegat ens ho mostra en perspectiva a través de quatre pel·lícules clàssiques del cinema americà que alhora comporten un petit homenatge als advocats lluitadors, honestos i independents.
Ho podem comprovar a la seva pel·lícula preferida "Matar a un ruiseñor" (1962), dirigida per Robert Mulligan i basada en la novel·la del mateix nom de l'escriptora Harper Lee, on un advocat, interpretat per Gregory Peck, defensa un camperol negre acusat de violació mentre s'entrecreuen conceptes de justícia, desigualtat racial, tolerància, prejudicis, etc. Tot un clàssic on podem trobar grans lliçons d'humanitat, com la de la filla de l'advocat que en una escena molt significativa ens mostra que les coses no s'arreglen amb violència ni amb plets, sinó parlant.
I també a la pel·lícula "Testigo de cargo" (1957), dirigida per Billy Wilder i basada en una obra teatral del mateix títol escrita per Agatha Christie, on un advocat gran i malalt, Charles Laughton, accepta la defensa del presumpte assassí d'una vídua rica, perquè creu que és innocent i s'implica del tot en la causa, ja que l'entén com un repte. I ens mostra una escena on la prova del monocle esdevé clau per sortir de dubtes.
Una altra pel·lícula que considera cabdal és "Anatomía de un asesinato" (1959), dirigida per Otto Preminger i basada en la novel·la del mateix nom de John D. Voelker, on l'advocat protagonista, James Stewart, defensa un tinent de l'exèrcit acusat d'assassinar, durant un trastorn mental transitori, el violador de la seva dona. La trama ens il·lustra les diferents fases d'un judici des d'un punt de vista molt tècnic, però alhora també ens mostra les diferents cares de la justícia: des de la clàssica agressivitat del fiscal, que ens mostra en una seqüència molt rellevant, fins a l'ombra del dubte del veredicte final.
I evidentment no podia faltar "Doce hombres sin piedad" (1954), dirigida per Sidney Lumet i basada en l'obra dramàtica Twelve Angry Men de Reginald Rose on, a la sala de deliberació d'un jurat de Nova York, dins d'un ambient xafogós d'estiu, el protagonista, Henry Fonda, sembra un dubte raonable i a partir d'aquí, convenç, un a un, tota la resta del jurat per declarar "no culpable" a un noi acusat d'assassinar el seu propi pare. Destaca l'escena inicial on, amb una panoràmica vertical, ens mostra el singular edifici de la Justícia, i també l'escena final on, amb un magistral pla horitzontal, recorre la taula de les deliberacions com a símbol de la feina feta.
Un plaer poder assistir avui a la conferència d'en Pere Azuara. Passió no n'hi falta! Perquè, com bé conclou: "el món dels advocats gira entorn el drama de la vida; és a dir, entorn els temes clau de Shakespeare: el dubte, l'ambició, el poder, l'enveja, l'amor...".

Núria Abelló

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada