dilluns, 19 de juny de 2017

CONFERÈNCIA
“L'IMPACTE DE LA IL·LUSTRACIÓ A CATALUNYA ARRIBA AL SEGLE XXI"
a càrrec de Pere Baltà
DImarts 13 de juny de 2017

Malgrat la canícula que queia aquest dimarts, la sala d'Actes del Cèntric ha acollit un bon nombre de lletraferits que volíem escoltar en Pere Baltà, escriptor i periodista pratenc, en motiu de la conferència entorn l'impacte de la Il·lustració a Catalunya.
D'entrada, en Vicenç Tierra, president de l'Associació d'Escriptors del Prat tintablava, ens ha comentat satisfet que aquest acte ha estat organitzat conjuntament amb els "Amics del Prat" i alhora ens ha fet saber que és un goig poder comptar amb en Pere Baltà, bon amic i sobretot gran referent cultural de la ciutat, per concloure aquest curs. D'en Pere, sobretot n'ha destacat el seu compromís social i cultural en el més ampli sentit de la paraula, al temps que ens ha fet cinc cèntims de les seves etapes com a Regidor de Cultura de l'Ajuntament del Prat, Director del Servei de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya i Diputat al Congrés de Diputats de Madrid, així com a Director dels periòdics Prat i Delta i escriptor de més de vint llibres, entre els que destaca Las Urnas (1972; retirat per la censura i reeditat en català el 1993); L'endemà de la llarga nit (1999), entre novel·la històrica i crònica política; L'altra resistència (2005), entorn l'associacionisme cultural català; i molts d'altres.
En Pere Baltà, amb gran bagatge didàctic i passió per tot el que fa referència a l'activisme cultural, ens ha refrescat el concepte de la IL·LUSTRACIÓ com a moviment que va néixer a França al segle XVIII per universalitzar l'educació i la cultura per a tothom. L'impacte que aquest moviment ha tingut a tot Europa des d'aleshores i, sobretot l'impacte que encara té a la Catalunya actual, fa temps que ha esdevingut l'eix de les seves inquietuds i investigacions.
Així, ens fa notar que El Prat de Llobregat va néixer a l'època de la Il·lustració sense que
llavors ningú ho sabés. Però amb els anys, ens parla satisfet de la creació de la primera biblioteca pública del Prat, a la Torre Balcells, quan ell era Regidor de Cultura durant l'etapa de l'alcalde Máximo Simón; un alcalde que, cal dir-ho, va permetre cercar certs espais de llibertat, tot i que va rebutjar la seva proposta perquè el Grupo Escolar Nº 1 es digués Pompeu Fabra i el va destituir com a regidor. En qualsevol cas, sobretot ens parla de la seva etapa com a Director del Servei de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya, que va néixer l'any 1981 amb els arxius buits, perquè els precedents se'ls va quedar el Govern Civil ja que durant el règim franquista la cultura catalana i tot el que girava al seu entorn era vist com un motiu de resistència política; és a dir com "aquella gent que els hi podia arribar a complicar la vida". Però és un fet que Catalunya és una nació amb una història, una llengua i una cultura pròpies, i alhora un model d'integració, respecte i convivència, també propis, que cal preservar.
Per això, si volien divulgar i donar a conèixer la CULTURA popular, primer calia fer un INVENTARI previ del què hi havia i el què es feia a Catalunya. Així van dissenyar un qüestionari de 50 preguntes que van dirigir als 937 ajuntaments democràtics catalans que acabaven d'aterrar. Què cridava l'atenció d'aquell informe? Van descobrir que el 75% no tenien Casa de Cultura; el 65% no tenien Biblioteca; el 50% tenien 1 ó 2 Entitats locals; el 25%, 3 o 4 Entitats locals; el 25% tenien Sala d'Art o d'Exposicions; el 42% tenien Sales polivalents (amb funció de teatre, conferències, ball, etc.); el 25%, sales de Cinema; el 17%, Escoles de Música o Dansa; el 34% Agrupacions Musicals (Corals o Orfeons (i aquí destaca que la Coral "Lo Llobregat de les Flors" del Prat és una de les més antigues de Catalunya)); el 50% no tenien pressupost de Cultura ni de Festes (aquestes anàvem a càrrec de les entitats); un 27% tenien Teatre (i ens exposa que el Teatre és un branca important de la Il·lustració i que a Catalunya era molt important, perquè sempre hi ha hagut molta afició i moltes companyies amateurs, llavor de grans professionals). Així, concretament al Prat destaca les entitats de "La Cervantes", "Els pares de família" i "L'Aljub de la Seda", que en part es podrien considerar els precursors del teatre Kaddish.
Entre altres mostres de la Il·lustració a Catalunya i al Prat, també ens parla de la UEC (Unió Excursionista de Catalunya) basada en els seus orígens en l'excursionisme científic i cultural, així com de les Bandes de Música, destacant que concretament el Prat, on van venir a viure molts arrossaires del Delta de l'Ebre i de València, és un dels pobles de Catalunya que té més Bandes de Música.
Sigui com sigui, a partir d'aquest inventari cultural de Catalunya es va fer un DIAGNÒSTIC i un PLA D'ACTUACIÓ per potenciar la cultura popular, que fins llavors sobretot emanava de les iniciatives del poble i molt poc de les institucions.
I ens comenta que a Catalunya no es pot parlar de la IL·LUSTRACIÓ sense parlar d'Anselm Clavé, músic, polític i sociòleg que, entre diverses actuacions, va impulsar la Casa de la Caritat, la Maternitat i molt especialment els Cors Clavé; societats corals de treballadors que van emergir per tot Catalunya. Aquestes societats no sols van tenir una funció cultural i social, sinó que també van dignificar els treballadors i van ser l'embrió d'un important teixit cultural que va esdevenir la llavor del que ara anomenem societat del benestar. I a partir d'aquí també van sorgir els Ateneus, els Patronats, els Centres Catòlics, els Centres de Lectura, etc. Sovint aquests centres eren propietat dels mateixos treballadors i/o petits burgesos dels pobles que fusionaven la idea del Casino recreatiu i els Ateneus literaris per convertir-los en un model extraordinari de convivència, com també ho eren els envelats, on tot i les llotges -que marcaven un cert estatus social- a la pista de ball tothom es barrejava amb tothom i tothom hi cabia. Aquest model d'integració també és un tret diferencial de l'estructura social i cultural de Catalunya, ja que a molts altres territoris la separació de classes encara continua sent molt més marcada. I aquest referent, que neix a partir de la societat civil, és el que també es va aplicar a l'Artesà del Prat, ara malauradament en risc de desaparèixer per sempre. - Per què? - es lamenta en Pere Baltà, mentre argumenta que és una de les joies de la Il·lustració de l'arquitectura popular.
També fa esment històric de les traves aplicades al progrés cultural des de la dictadura d'en
Felip V, fins a la d'en Primo de Rivera i la d'en Franco, entre d'altres, i alhora fa esment de les petites grans resistències que van anar sorgint a través dels centres parroquials (CCOO va néixer en una parròquia), dels centres excursionistes, etc. I ens destaca una encíclica de Lleó XIII on demanava als catòlics que es comprometessin amb el progrés social i cultural.
Alhora reflexiona sobre l'impacte social que va representar l'enginy de la màquina de vapor i la conseqüent revolució industrial, així com la revolució francesa i el seu eslògan "Llibertat, Igualtat i Fraternitat". I ens ho mostra amb diferents fotografies, mentre ens va comentant diferents mostres de la Il·lustració a Catalunya que han contribuït a generar progrés cultural i social. I, entre figures clau, destaca: Valentí Almirall, important pensador progressista i gran referent del catalanisme polític; Anselm Clavé, ja esmentat abans; Joan Amades, que va inventariar i apropar la cultura popular a través del Costumari català; Paco Candel, escriptor i activista social que va lluitar per fer arribar la cultura als suburbis; i molts d'altres.
Apassionat per tot el que fa referència al moviment de la Il·lustració i la inquietud per fer arribar la cultura a tothom, en Pere Baltà ens hauria continuat parlant de tot plegat fins a mitja nit i més enllà, però el temps és limitat i tempus fugit... I ens ha deixat amb ganes de saber-ne més, però cal ser conscients que senzillament bona part de la cultura va d'això: sembrar la curiositat per aprendre.
Gràcies Pere i bon estiu a tothom!
Núria Abelló

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada