dijous, 13 d’abril de 2017

PRESENTACIÓ LLIBRE

Pagesos i Pageses del Prat. Arrels i vivències” de Núria Abelló

a càrrec de: Vicenç Tierra, president de tintablava; Núria Abelló, autora; Valentina Guisado, pagesa; Marcelí Codina, pagès; Angela Jové, actriu; i Pilar Eslava, regidora d’educació.

DIJOUS 6 D’aBRIL DE 2017


Només entrar a la sala d’actes de la Biblioteca l’esdeveniment ja genera expectació. Encara no són les set que ja gairebé no queden cadires. Els assistents ben animats s’acosten a fullejar el llibre i molts en compren i en comenten les primeres pàgines i les fotografies. Es respira un caliu de complicitat i alegria que omple la sala. De cop, ens avisen que hem superat l’aforament i que, si troben un tècnic d’última hora, traslladaran l’acte a l’Auditori. Tanta gent som? I tan! Fins hi tot hi ha gent fent cua a l’entrada de la sala...

I dit i fet, gràcies a una magnífica gestió per part del personal del Cèntric i a la compareixença del tècnic, tots els més de cent cinquanta assistents hem pogut acomodar-nos als seients de l’Auditori per gaudir d’una presentació inèdita del setè llibre de tintablava, en una convocatòria d’èxit. Uns retocs de so per aquí, uns retocs de focus per allà, i la gran sala ven aviat ha quedat preparada.

I ara sí que tot ha quedat preparat per a la intervenció dels ponents. El president de l’associació d’escriptors del Prat, en Vicenç Tierra,  ens introdueix en la presentació del llibre Pagesos i Pageses del Prat, escrit per Núria Abelló, promogut per tintablava i editat per Rúbrica Editorial. Un llibre que és un recull vivencial de 15 famílies pageses del Prat de Llobregat que han hagut de treballar, i conviure, amb una terra constantment amenaçada pels serveis d’una gran ciutat i que, a través d’unes converses entranyables, ens portarà a descobrir les arrels d’una terra fèrtil que fins fa poc era el rebost de Barcelona. Com destaca en Vicenç, aquest llibre ha involucrat a molta gent: l’associació, l’editor, el fotògraf, els entrevistats i sobretot a la Núria, l’autora. Per al president de tintablava aquest llibre és una literatura que qualifica com a ‘arqueologia emocional’, ja que és un reflex dels vestigis que va ser el Prat, però que ens acosta a les vivències de les persones; i que, amb la frescor que ho ha escrit la Núria, tècnicament ens indica que són ‘narracions adverbials’ (el què, el com, l’on, quan, el perquè...). Tot destacant que amb aquest llibre “estem pagant un deute que teníem amb els nostres pagesos i les nostres pageses”, en Vicenç ens remarca que aquesta arqueologia emocional serà tot un viatge al passat i que gràcies a la ‘ploma’ de la Núria podrem recuperar persones, llars, imatges, fets i costums.
Tot seguit, Pilar Eslava, regidora d’educació de l’Ajuntament i conductora de l’acte, ens presenta a l’autora, Núria Abelló, enginyera agrícola experta en la matèria, com a una persona que treballa la seva obra des del sentiment i l’amor, sobretot cap a la literatura i l’escriptura, col·laborant activament amb l’associació d’escriptors tintablava, així com realitzant assaigs d’altres generes com la narrativa curta i la poesia. Sentiment i amor cap al Prat on ha teixit forts lligams familiars, professionals i personals, i també cap al camp i a les persones que el treballen. I ens ho il·lustra tot citant alguns fragments de la introducció on l’autora expressa que li ha costat imaginar-se “un paisatge que no vaig conèixer i que en molts casos ara ni tan sols existeix” i que fins hi tot ha arribat a “enyorar aquest paisatge, a olorar tomàquets i préssecs deliciosos que no he vist mai, i també a tastar increïbles escudelles celestials ara inexistents”. D’aquesta manera, la Pilar ens introdueix en el context del llibre on l’autora amb habilitat i complicitat ens presenta a homes i dones entranyables que ens expliquen com era de difícil i alhora apassionada la vida al camp; tot apuntant, com la tossuderia pratenca ha permès conservar, malgrat les nombroses amenaces, el nostre Parc Agrari.
I tot convidant a llegir el llibre, animant a l’autora a no deixar d’escriure i felicitant a l’associació d’escriptors, la conductora de l’acte dona pas a una de les protagonistes. Valentina Guisado, pagesa de Cal Mià i actual presidenta de l’Associació de Criadors de Pollastre i Capó del Prat (conegut també com a pollastre potablava), ens destaca el gran honor que ha significat per ella participar en el llibre. I amb un somriure ben sincer expressa el seu agraïment per la tasca de la Núria i en Vicenç de donar a conèixer tot el que han treballat les pageses (sembrant, recollit, encaixant, venent al born o al mercat, netejant la masia...) i per recordar a totes les persones estimades, els bons temps i fins hi tot els temps difícils.
El següent protagonista del llibre que està a l’escenari és en Marcel·lí Codina, de Cal Company, qui, amb una anècdota ben divertida ja ens capta l’atenció: “dissabte passat em va venir la Núria a portar-me el llibre i li vaig dir ‘Trobo que aquest llibre encara té les pàgines calentes’ i ella em va contestar amb un somriure ‘acaba de sortir del forn!’”. Tot llegint i fullejant el llibre, ens desvela que ha descobert moltes coses, com quan cita “hem somiat amb aquella escudella tan bona i aquelles botifarres amb mongetes i la cansalada, gairebé me n’hagués menjat dos plats!”. Un llibre que parla de records, ens diu, “un llibre que és la millor herència que podem deixar als nostres fills”, remarca. I és que com recorda entre alguna broma, abans al Prat tothom era pagès o almenys tenia un tros d’hort. Amb convicció ens apunta que els podran prendre les terres i les cases, però “els records que hi ha en aquest llibre, això, no ens ho prendrà mai ningú!”.
I tot agraint la tasca de l’associació d’escriptors i l’esforç, la il·lusió i la paciència que ha tingut
l’autora, en Marcel·lí dona pas a la Núria, a qui tothom ja tenia ganes d’escoltar. “El que dóna
realment sentit a un llibre, és que la gent el llegeixi”
, amb aquesta frase Núria Abelló, ens convida a descobrir que aquest llibre va néixer de la seva curiositat quan escoltava les històries que els seus sogres i els seus amics li explicaven del camp i que gràcies a tintablava ha pogut tirar endavant. Tot i saber que no hi eren totes, 15 van ser les famílies escollides per formar part del llibre, un projecte que tenia un límit de pressupost i un límit de temps. “Senzillament és un tast”, ens remarca (qui sap, potser s’animen a fer-ne un altre...). Tot ressaltant que també ha volgut posar en valor la veu femenina (“les pageses són el pal de paller de les cases de pagès”), ens convida a formar part de la complicitat que va establir amb els entrevistats, tot explicant-nos una anècdota de com les pageses normalment anaven cap a la cuina quan ella anava a fer les entrevistes. Tot apuntant que és molt important aprendre a escoltar, ens explica que després de cada entrevista, per evitar equivocacions, tornava a cada casa per corroborar les històries i escriure d’aquesta manera un relat realment fidedigne al que els pagesos i pageses volien explicar. Un feedback que confirma, va ser molt positiu i on “la part social ha superat i molt la part literària”. I és que per l’autora, tot suma: l’experiència del projecte, les històries dels seus protagonistes que donen vida al llibre, la impressió per part d’en Mariano Martínez de Rúbrica, el pròleg d’en Vicenç Tierra, l’acurada  correcció d’en Joan Puigmalet, les entranyables sessions fotogràfiques amb en Quim Torrent, les fotografies en blanc i negre cedides per les famílies i la portada i contraportada dibuixades per la seva filla Anna Colominas; així com també tots els assistents a l’acte, “que han superat totes les expectatives d’aforament”. Però sobretot, a qui vol donar veu és a els pagesos i pageses que han participat en el llibre.
Per això ens presenta a l’actriu pratenca Àngela Jové, qui amb gran expressivitat, ritme i entonació ens fa tot un repàs per les històries, anècdotes, valors i sentiments que giren entorn els protagonistes del llibre. Amb els retrats de la sessió fotogràfica de fons, l’Àngela ens recita vivament una frase de cada un dels pagesos i pageses, com les següents:
-       “Per pocs bultos no sortia a compte anar al Born i enviàvem el gènero a través del recader. Però al temps dels melons, sempre hi anàvem nosaltres. Era molt pesat. Ens fèiem un fart de fer hores! No hi havia cap rellotge que en fes tantes. Des de les sis del matí que començàvem a collir, fins a quarts de dotze del vespre que tornàvem del Born, era un no parar. Moltes hores, moltes hores..., i amb una calor!- Jaume Petit, el Nyepa.
-       “Al principi, aquí al Prat arrufaven el nas, perquè jo era una noia de Barcelona i en aquell temps això no estava gaire acceptat. Fins i tot van anar a buscar informes al meu barri! I a ell li van dir: 'Amb tantes noies que hi ha aquí al Prat i has d'anar a buscar-ne una de Barcelona?’, remugaven...”. I aclareix: “És una anècdota pròpia de l'època, quan el Prat era un poble, però ara ja no és un poble. Ara no és ni poble, ni ciutat...” - M. Rosa González.
Entre tantes altres cites que han animat a més d’un a comprar el llibre un cop acabat l’acte. I és que tots els 100 llibres que s’han portat s’han venut!
Entre agraïments i salutacions, sortint de l’Auditori als assistents encara ens esperava una agradable sorpresa: cada llibre anava acompanyat d’una carxofa del Prat, com la que apareix a la portada del llibre!
L’acte ha finalitzat amb diversos assistents fent cua per obtenir la signatura de l’autora. L’únic que potser hem trobat a faltar, ha estat la fotografia amb totes les persones que han participat en el llibre.

Anna Colominas Abelló

* Tots els llibres editats per tintablava es poden trobar a les principals llibreries del Prat i a l’editorial Rúbrica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada