diumenge, 26 de març de 2017

EL DELTA DEL LLOBREGAT, UN ESPAI NATURAL PERIURBÀ, Pau Esteban

Avions, gavines, platja, edificis, carreteres, parc agrícola, ... Tota aquesta barreja d’elements heterogenis forma part de la nostra vida quotidiana i d’un espai singular com és el Delta del Llobregat.  Segurament que molts de vosaltres us heu preguntat en alguna ocasió com va sorgir tot aquest ecosistema i quin és el futur que li espera.  Una persona que en sap molt del nostre entorn i que ens ha ajudat a comprendre millor el que ens envolta i com pot evolucionar és en Pau Esteban, un pratenc de naixement que ha vingut a parlar-nos del Delta del Llobregat, un espai natural periurbà com ell mateix l’ha definit.

Escoltant a aquest biòleg hem pres consciència de que el Delta del Llobregat és un espai molt gran i amb una gran diversitat tant ambiental com d’usos.  El Delta compren tot el territori que hi ha des de la muntanya de Montjuic fins al Massís del Garraf, arribant des de Sant Boi fins a Castelldefels.  En total són 98 km2 que inclou 23 km de platja.  Aquesta extensió actual és fruit del seu creixement degut a la sedimentació del riu Llobregat fet que implica que el territori que ara és el Prat no estigués en terra ferma fins al segle VII tant i com hem pogut veure en un mapa de l’evolució del Delta que ens ha ensenyat en Pau Esteban i amb el qual hem pogut veure que, fins i tot, al segle XV aquest territori comptava amb més d’una desembocadura del riu.

Per tal de poder veure la situació actual i els reptes de futur del nostre territori el nostre
conferenciat ens ha fet una evolució de la vida al Delta des dels seus orígens fina a l’actualitat.  Així ens ha explicat que, en un principi, el Delta era un territori molt difícil de viure on hi vivia poca gent degut a les malalties, les dificultats d’accedir-hi per la quantitat d’aigua i perquè encara que hi havia camins es feien malbé cada cop que el riu es desbordava, cosa que succeïa sovint.  Això va canviar al s. XIX on van començar a efectuar-se una sèrie d’innovacions com crear dos grans canals, un al marge esquerre del riu i un altre al dret per tal de facilitar el rec i aprofitar millor l’aigua. Això va fer que l’agricultura es desenvolupés ràpidament i que els productes del Delta com la carxofa s’exportessin tant a Barcelona com al mercat europeu.

Una altra innovació tècnica que va canviar radicalment la vida al Delta va ser la utilització per part de la indústria dels aqüífers que hi havia i que van permetre que indústries papereres i tèxtils s’hi instal·lessin per tal d’utilitzar l’aigua que era important per al seu cicle productiu.  Això va fer que al primer terç del s. XX s’instal·lessin tant la Paperera com la Seda i amb elles va venir una gran nombre de treballadors que va generar noves necessitats d’habitatge i que va acabar provocant l’urbanització de gran part del territori del Delta.  Aquesta indústria que es va instal·lar no comptava amb cap mena de prevenció o protecció mediambiental, fet que va provocar que durant dècades el riu Llobregat fos un dels més contaminats d’Europa juntament amb el Besòs

Un cop el Delta es va veure immers en aquesta voràgine de creixement urbà es van començar a expropiar camps, van créixer els nuclis urbans i es va començar a degradar profondament el territori, urbanitzant-se gairebé tot els terrenys que hi havia des de Sant Boi a Castelldefels.  El canvi de segle i el augment de població va generar la necessitat d’ampliar les infraestructures existents i crear-ne de noves, fet que va produir una altra gran transformació al Delta en veure’s el seu territori com un terreny apte per fer front a totes aquestes noves necessitats.  Així es va desviar el riu 2,5 km. cap al sud per tal d’ampliar la zona portuària, es va ampliar la zona d’activitats logístiques, el port, l’aeroport, es van construir la depuradora i la dessalinitzadora, es van fer noves carreteres, més ferrocarrils, l’AVE, el metro, noves zones d’habitatges per tal d’absorbir el creixement urbà i com a contrapartida també es van fer algunes actuacions per tal de mantenir els espais naturals i crear espais lliures i el parc agrari, donant lloc al Delta que avui tots coneixem.

Tot això ha fet que avui el Delta estigui constituït per un mosaic d’usos amb difícil convivència i que ha fet del Delta un lloc singular i que es pugui qualificar com d’”espai natural periurbà” com ens ha indicat en Pau Esteban a l’inici de l’exposició, essent els espais naturals i els agrícoles els més febles i els que han patit major impacte respecte a la seva situació original.

Dibuixat tot aquest panorama en Pau Esteban ens ha fet notar que el territori del Delta es pot veure de dues maneres: com a reservari de sòl disponible per a una propera necessitat de creixement o com a territori posseïdor de serveis ambientals.  Dins d’aquesta segona forma de veure el Delta, molt més oberta, aquest territori ens aporta moltes possibilitats com afavorir la biodiversitat, donar suport per a serveis ambientals com proporcionar CO2, i ens ofereix igualment possibilitats culturals i de lleure, sense oblidar que el Delta és un gran proveïdor tant d’aliments com d’aigua potable, factors tots aquestes que cal potenciar.

Un cop explicat d’una manera magistral com era el Delta des dels seus orígens fins a l’actualitat, en Pau Esteban ens posa l’èmfasi en els reptes de futur i les amenaces que tindrà que afrontar aquest territori.  Dins d’aquestes amenaces destaquen la reducció de la seva superfície i la seva fragmentació accelerada unida a la disminució de la connectivitat entre les seves parts, així com a les invasions biològiques d’altres espècies que poden posar en perill les espècies autòctones.  

Per tal de poder afrontar de manera adequada aquests reptes els nostre conferenciant ens
explica que cal garantir l’estabilitat física de les plataformes del Delta, millorar l’estat ecològic de l’aigua, desenvolupar una gestió integral dels espais lliures i fer un canvi global sobre els nostres sistemes, tenint en compte el canvi climàtic que s’està produint i que necessàriament afecta al nostre entorn.  Molts d’aquests problemes els hem pogut veure qualsevol de nosaltres com és el fet de la disminució de la sorra de platja per la manca de sediments.  Atès que s’han fet embassaments al llarg del cabdal del riu, això fa que els sediments no arribin a la zona de la desembocadura i que no es puguin regenerar el sediments que es van perdent i és per això que cada any es treu sorra de Castelldefels i es porta a la platja del Prat.  Aquesta extracció que estem acostumats a veure, no és innòcua pel Delta ja que provoca un gran impacte ambiental tant al lloc on es treu com al que es posa.   Per això en Pau Esteban proposa que es podrien adoptar altres solucions diferents com fer espigons o reforçar les proteccions naturals com les dunes i la vegetació.

No només la manca de sediments afecta al Delta, sinó que també el canvi climàtic hi afecta perquè produeix una pujada del nivell del mar i influeix al cabdal dels aqüífers profunds i superficials que hi ha, els quals també es veuen afectats per l’actuació humana.  Arribats a aquest punt en Pau Esteban ens diu que actualment tenim un qualitat de l’aigua molt pobre ja que els aqüífers la reben molt carregada de nutrients per l’activitat humana i, a més a més, n’hi ha una distribució desigual ja que, per exemple, l’Estany del Remolar rep un excés d’aigua i genera problemes per ésser absorbida mentre que a l’Estany de la Ricarda li succeeix el contrari perquè tota la conca de drenatge que tenia s’ha convertit en terreny de l’aeroport i s’ha segrestat el nivell d’aigua que no va cap a la Ricarda. Per tal de tractar d’evitar els efectes de la pobresa de l’aigua en Pau Esteban ens explica que es va fer un sistema de gestió d’aigua amb calaixos de depuració a l’Estany de cal Tet però que es va acabar abandonant per problemes econòmics, però que potser seria important tornar-ho a engegar.

Continuant amb la seva exposició, en Pau ens parla de la biodiversitat que hi ha al Delta, ensenyant-nos fotografies de diferents espècies que hi podem trobar.  Part d’aquesta diversitat es fruit de que els animals i les plantes tenen que conviure amb tot l’espai urbà que hi ha al seu voltant i que ha fet que els éssers que hi habiten s’hagin tingut d’adaptar a l’acció humana.  Aquesta biodiversitat es veu afectada per un altre problema que ens explica el nostre conferenciant i que és la presència d’espècies exòtiques al Delta, havent-s’hi identificat fins a 72 espècies invasores, 51 de les quals són plantes.  Aquestes espècies exòtiques arriben per la intervenció humana i es converteixen en invasores, de manera que alteren el sistema ja que afecten tant a les espècies autòctones com al sistema.  Aquest gran número d’espècies exòtiques es deu tant per l’acció humana de manera directa com per les infraestructures de comunicació que hi ha al Delta i que fa que aquestes espècies puguin arribar d’altres latituds enganxades als avions o als vaixells.  Moltes d’aquestes espècies s’han convertit en estructurals i es necessiten per mantenir altres espècies del sistema.  Com a exemples rars que s’han trobat, en Pau Esteban ens mostra imatges de pregadeus americans quines femelles es reprodueixen soles i del muscle xinés.

Després de veure tota l’evolució del Delta i les expectatives de futur el nostre conferenciant ens recalca la importància del Delta tant per a la ciutadania que l’ha tornat a redescobrir com per al medi ambient i ens fa veure que hem de ser conscients del que el Delta representa en matèria d’usos ambientals, de lleure, esportius, i com a gran element de l’educació ambiental.   Per això, per tal que el Delta continuï essent un element essencial del nostre territori l’hem d’aprofitar amb cura i tenint una visió de conjunt d’aquest territori tant complex que inclou, com en Pau Esteban ha dit al principi de la seva conferència, tant espais naturals com infraestructures de la importància de l’aeroport o del port, sense oblidar-nos de tots els éssers humans que hi viuen.  Hem de ser conscients de la necessitat
de conservar-lo, d’efectuar polítiques de gestió adequades, de posar recursos i d’intervenir per tal d’evitar els efectes del canvi global que necessàriament afectarà al nostre habitat amb pujades del nivell del mar, descens de les precipitacions, increment de les precipitacions torrencials i increment de les temperatures que també afectarà a les espècies que habiten al Delta. 

Gràcies Pau per explicar-nos amb tant intensitat com ha evolucionat el Delta, els seus problemes i que es pot fer per intentar mantenir aquesta zona tan privilegiada que tenim al nostre voltant com una part important del nostre territori durant molt de temps.

Rocío Ortega Atienza

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada