CONFERÈNCIA
“PARLEM DE CANVI CLIMÀTIC, PARLEM DE NOSALTRES”
a càrrec d‘Irma Fabró Yagüe
DIMARTS 14 de JUNY de 2016
L’última de les conferències d’aquest curs de tintablava ens ha deixat a tots els
assistents amb un fort sentit de la responsabilitat, doncs aquesta tarda de
dimarts hem pogut escoltar com l'Irma
Fabró ens ha compactat amb una elegància admirable i especialment
entenedora els coneixements científics sobre el canvi climàtic.
I és que, tal i com en Vicenç Tierra ens la presenta, no podíem esperar menys! Pratenca de soca-rel i vinculada a
l’administració pública local des del 1987, Irma Fabró és Llicenciada en
Geografia i Història per la UB; ha participat en nombroses jornades i
congressos europeus i mundials entorn el medi ambient; ha treballat durant anys
al departament de Cultura i al de Medi Ambient de l’Ajuntament del Prat,
vinculada sobretot als programes d’educació ambiental dels Espais Naturals del
Delta del Llobregat; i actualment és Directora de l’Àrea de Medi Ambient de
l’Ajuntament de Viladecans, on segueix vinculada a l’educació i la
sensibilització entorn la temàtica del “Canvi Climàtic”. Escriptora també de
nombrosos articles tècnics i sòcio-històric-econòmics, Irma Fabró és autora de
tres llibres: Els anys després: el Prat des del 1939 al 1950: la postguerra (editat
per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament del Prat, 1989); Terra i
propietats: la transformació del camp pratenc al s. XIX -coautors, Marga
Gómez i Antonio Rodés- (editat per La Impremta, 1989); Museu del Prat:
Centre d’Interpretació al Delta del Llobregat (editat per l’Ajuntament del
Prat, 1996).
Un cop introduïda la seva trajectòria laboral (i
gairebé es podria dir que vivencial), l’Irma ens
condueix a tots plegats per l’evolució històrica de l’estudi del canvi climàtic i les conseqüències i canvis socials i econòmics que comporta, tot remarcant com a partir del 2008 el tema del canvi climàtic entra de ple a les agendes dels Ajuntaments (amb el que es coneix el Pacte dels Alcaldes promogut per la Unió Europea - Covenant of Mayors for Climate & Energy).
condueix a tots plegats per l’evolució històrica de l’estudi del canvi climàtic i les conseqüències i canvis socials i econòmics que comporta, tot remarcant com a partir del 2008 el tema del canvi climàtic entra de ple a les agendes dels Ajuntaments (amb el que es coneix el Pacte dels Alcaldes promogut per la Unió Europea - Covenant of Mayors for Climate & Energy).
I és que l'Irma Fabró coincideix amb la frase de Javier
Martin Vila, catedràtic de Geografia Física, quan diu “El canvi climàtic és el
repte més important que ens enfrontarem al s. XXI i en el que tots els ciutadans
del planeta hi estem implicats.” I hi afegeix “El canvi climàtic ja és aquí, és una realitat, el tenim entre nosaltres,
ha vingut per quedar-se i a més a més ho trastocarà tot”.
I tot seguit ens explica què s’entén per canvi
climàtic: una variació de les condicions climàtiques generals de la Terra, entesa
en la seva pluralitat i en un període de temps bastant llarg. I efectivament, com
ens ha recordat i mostrat amb gràfics, no
és el primer període de canvi climàtic que pateix la Terra, però sí el
primer en que les activitats humanes influeixen, el primer que s’està produint
amb una velocitat extraordinària i el primer en que la població humana ocupa
gairebé tot l’espai de la Terra (i seguim creixent...).
Dit això, l’Irma s’aixeca per fer un repàs històric
exhaustiu molt didàctic entorn el que ha passat en els últims 2000 anys tot
mostrant-nos un gràfic amb dos períodes ben clars: l’època calorosa (des de la caiguda de l’imperi romà fins
aproximadament al 1200, quan els gels del Àrtic es van fondre) i l’època freda (anomenada petita edat
del gel, que va aproximadament del 1350 al 1850).
En aquest sentit ens parla dels canvis en els oceans i de la possible aturada de la cinta transportadora oceànica, que està
formada per corrents internes fredes i càlides que funcionen pel que
s’anomena Bomba Termoalina basada en diferències de temperatura i salinitat. L'aturada
d'aquesta cinta podria provocar que Europa patís l’efecte de l’anomenada “època
freda”.
Ens parla dels canvis
en l’atmosfera, del CO2
i d'altres gasos causants de l’efecte
hivernacle amb un gràfic que ens sorprèn (25% provenen de la producció d’electricitat
i calor; 24 % de l'agricultura, boscos i terres; 6% de les cases (emissions
difuses); 14% del transport; 21% de la indústria; i 10% altres).
També ens parla de l’augment de la temperatura global, les precipitacions violentes,
àrees
cada cop més seques i del que es comença a anomenar com a Refugiats Climàtics i la Guerra de l’Aigua. De la reducció de les glaceres, de la reducció del gel marí i de com el gel continental que té aigua dolça passa a ser salada. De com això provoca així un increment del nivell del mar i de com afectarà a 20 milions de persones que viuen en illes i zones costaneres, com el nostre Delta (s’ha calculat que quan la temperatura del planeta pugi uns 2ºC el mar arribaria a l’av. 11 de setembre del Prat i quan pugi 4ºC el Prat acabaria sent una illa).
cada cop més seques i del que es comença a anomenar com a Refugiats Climàtics i la Guerra de l’Aigua. De la reducció de les glaceres, de la reducció del gel marí i de com el gel continental que té aigua dolça passa a ser salada. De com això provoca així un increment del nivell del mar i de com afectarà a 20 milions de persones que viuen en illes i zones costaneres, com el nostre Delta (s’ha calculat que quan la temperatura del planeta pugi uns 2ºC el mar arribaria a l’av. 11 de setembre del Prat i quan pugi 4ºC el Prat acabaria sent una illa).
Ho vincula d’aquesta manera a les afectacions a la biodiversitat, als ecosistemes marins i aquàtics
continentals (els esculls coral·lins, les meduses, aus migratòries, les papallones,
l’ós polar, les orques, les petxines de mar...); als canvis als mapes mundials;
ens parla del Deute Climàtic i dels Riscs Naturals més coneguts com
huracans, incendis...
Llavors l'Irma Fabró vincula aquests canvis i afectacions a l’economia: des
del sector forestal, al pesquer, al turístic, l’agrari, l’energètic i a la
salut... (noves plagues, menys producció, costos més elevats, energies
alternatives, al·lèrgies...). Ens detalla ben bé com el canvi climàtic afecta
tant a la Terra com a planeta, als éssers vius, a nivell social i a nivell
econòmic. I és que tot està relacionat i
tot s’ha de tenir en compte quan es parla de canvi climàtic.
Què s’ha fet
fins ara? Es
pregunta retòricament l'Irma Fabró. Ens parla llavors dels acords i
estratègies elaborats per les administracions, del Protocol de Kyoto del desembre 1997 i de l’Acord de París del passat desembre 2015. Tot plegat, diu, poc sòlid. Tanmateix, acostant-nos a territori més local i des de la pròpia experiència, l’Irma ens explica la gran feina d’adaptació que estan fent els Ajuntaments arran el Pacte dels Alcaldes.
estratègies elaborats per les administracions, del Protocol de Kyoto del desembre 1997 i de l’Acord de París del passat desembre 2015. Tot plegat, diu, poc sòlid. Tanmateix, acostant-nos a territori més local i des de la pròpia experiència, l’Irma ens explica la gran feina d’adaptació que estan fent els Ajuntaments arran el Pacte dels Alcaldes.
I com a
societat què podem fer? Estem resignats? Es pregunta la ponent tot
mostrant-nos la imatge d’una granota en
un pot d’aigua que es va escalfant lentament. I ben identificats que ens
hem sentit alguns. És la sensació d’estar escalfant-nos poc a poc sense optar a
la capacitat de resposta davant l’evidència que ens cremarem.
“A vegades tenim molta tecnologia i poca saviesa”, “Ens hem de despertar”, diu l’Irma. I
claríssimament ens planta un gràfic de desenvolupament sostenible, tot
remarcant que cal un canvi de model i un canvi de valors en la societat global.
Actualment estem en un món on totes les conseqüències d’uns arriben als altres,
pel que hem d’apostar per projectes viables, socialment justos i ambientalment
compromesos. Una crida a la responsabilitat i a l’anàlisi de les accions de
cadascú de nosaltres que es va fer palesa arran l’Informe Stern (2007). També fa una pinzellada
sobre el terme d’Economia Circular i
de com els residus s’han de tornar a utilitzar com a recursos i del terme Degrowth-Decreixement, deixar de
créixer sense sentit.
Per finalitzar, l’última imatge que ens presenta és la
primera fotografia que es va fer del Planeta Terra des de la Lluna el 1968 i
que ens convida a reflexionar juntament amb una frase “El destí de la Terra és únic i, si ens en volem sortir, hem de pensar
en solucions globals”.
Els que hem estat presents a la conferencia, sortim de
la sala entenent que no podem seguir malbaratant com fins ara. Tots tenim una
petita part de responsabilitat i és hora que transmetem al nostre entorn que
hem de ser conscients que el canvi climàtic és real, ja no es pot aturar i
afecta a tota la terra. Alarmant? Segur.
Però ara el que hem d’aprendre és a conviure-hi i procurar minimitzar el nostre
impacte. Però està la humanitat preparada i, més important encara, prou conscienciada?
Anna Colominas
Abelló
*Un apunt més de
l'Irma: L'any 1988 l'ONU va crear el Parell
Intergovernamental del Canvi Climàtic amb més de 2.000 científics de
disciplines diferents que estudien i realitzen informes en relació al canvi climàtic.
Links Relacionats:
- Pacte dels Alcaldes - Covenant of Mayors for Climate & Energy
(El Prat): http://www.covenantofmayors.eu/about/signatories_en.html?city_id=349&benchmarks
-
Informe Stern:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada