dilluns, 16 de maig de 2016

Presentació del llibre  de poemes « La veu del mar»*, per la seva autora l'Assumpció Forcada

diVENDREs 13 de maig de 2016

Li acompanyà a la guitarra la Fina R. Palau. Les dues, alternativament, van interpretar poemes del llibre musicats per l'Assumpció.
En Vicenç Tierra va fer la presentació, tot senyalant l'enorme bagatge poètic de l'autora, doncs  el llibre presentat fa el número 23è de les seves publicacions: 22è de poesia i un amb prosa « Elma la gosseta intel·ligent».

Permeteu-me obrir amb  aquestes paraules de la Lola Casas, mestra i escriptora:
«[...] Llegir en veu alta és un bàlsam tant  per a l'esperit de qui llegeix com per al de qui escolta.
I, sobretot...no descuideu la poesia.
Aprendre a estimar la poesia escoltant poemes ben llegits és un fet sorprenent i extraordinari per a molts [...]». Casas, Lola, Poesia amiga. Experiències. Escola catalana. Octubre 202 núm 393. Barcelona.

  «Les paraules com peixos
busquen un lloc
on festejar i reproduir la vida
un refugi
contra els depredadors del silenci.»

 Forcada, A. La veu del mar «Alguer» pagina 82 


Bé, moltes vegades, comentant presentacions de llibres i recitals de poesia, deixant a banda la qualitat suposada del poeta, m'han sentit dir: «Si, tot el que vulguis, però avorrit, el poeta mentre llegia els versos no parava de mirar-se el melic».

La poesia no només és una creació literària per a ser escrita i gaudida llegida en la intimitat,
el seu origen és oral, feta per a ser escoltada; d'on vénen sinó els accents lèxics, accents oracionals, cesures i d'altres figures retòriques que imprimeixen ritmes i musicalitat als versos.

Afortunadament, l'Assumpció i la Fina ens han ofert un recital viu i ple de sentiment, adobat amb música, imatges adients al tema, o incloent poemes cantats musicats per l'autora, que han fet gaudir al públic de la poesia i de l'espectacle que escoltar-les ha estat.

«Que giri l'estrella dels vents
que bufi amb força les veles,
                                                        omplint el cargol del temps
d'alè còsmic i hores de joia.»

Forcada, A. La veu del mar «Estrella del vents» pagina 86 

Tant l'Assumpció com la Fina són dos comunicadores que saben barrejar el contingut poètic amb el dia a dia de la realitat del seu entorn, potser no sempre agradable, però susceptible de rebre el possible efecte regenerador que la poesia pot aportar a las persones.
Parlen amb el públic, fan referències a experiències pròpies, a fets socials i polítics de l'actualitat; la seva veu, el seu missatge atrau cap a un univers quotidià, proper, que acabes fent teu i et trobes bé.

«[...]Tots els problemes
els has deixat al fons
coberts de sals calcàries
i ara sense llast est com una sirena,
afloren esperances.[...]
[...]Deixes les teves petjades humanes
a la sorra i tornes a casa,
mentre el sol t'acarona les espatlles
i xucle les petites gotes d'aigua
que eren les treves escates»
Forcada, A. La veu del mar «Esculls» pagina 74 

 Una tarda de poesia molt completa i gens avorrida, sensació que espero hagi estat compartida amb els presents.


*Forcada, Assumpció, La veu del mar. La busca edicions, Barcelona 2015


Jesús García




   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada