tintablava

CONFERÈNCIA IMATGE DE MARCA "EL PRAT"

a càrrec del professor Agustí Casas Romeo

dijous 19 de maig de 2016

Un cop resolts uns petits problemes tècnics hem començat l'acte amb un cert retard, però és que la marca "El Prat" pesa tant! I així (en el més ampli sentit de la paraula) ens ho ha fet notar l'Agustí Casas durant tota la conferència i crec que si hi havia algú que no fos pratenc, segur que li han vingut ganes de ser-ne i sobretot de sentir-se'n!

Com ens ha explicat en Vicenç Tierra, president de tintablava, l'Agustí Casas és un pratenc amb un gran ventall professional dedicat especialment als camps del Màrqueting i de la docència universitària i fa uns anys també a l'àmbit tècnic i de Recursos Humans d'una gran empresa. Alhora és autor de diferents articles en revistes especialitzades i d'alguns llibres didàctics en diferents àmbits, però sobretot se'l coneix per la seva passió pel Prat i per tot allò que s'hi vinculi.

En aquest sentit, basant-se en la projecció d'imatges, l'Agustí Casas ens ha fet un interessant

Storytelling (una petita història) de la iconografia i els símbols del Prat, que amb el temps han anat configurant la nostra identitat. Identitat que fa uns 9 anys l'Ajuntament va saber canalitzar amb gran encert amb campanya "El Prat, el meu lloc al món" i que ha promogut que molts pratencs agafin consciència d'aquesta identitat, se'n sentin orgullosos i fins i tot ho facin saber als seus, d'aquí, d'allà o de més enllà. I és que, com ens ha fet veure més endavant, cada dia el Prat és un lloc més Glolocal (paraula que pretén integrar els conceptes global i local).

Però anem a pams. Com sabem, a nivell històric, el pla urbanístic del Prat ha estat condicionat per la seva proximitat a Barcelona i les seves limitacions naturals, com el riu o el mar, i altres barreres urbanístiques més recents com el tren, l'autovia de Castelldefels i l'aeroport. Ubicat en un entorn deltaic, la seva "mala" fama venia precedida pels mosquits, per la pudor de les indústries que s'hi van instal·lar a primers del segle XX, com la Seda o la Paperera, o més endavant pels problemes marginals de Sant Cosme, afortunadament ara ja superats. Perquè en poc menys d'un segle el Prat ha deixat de ser un poble eminentment agrícola i mal comunicat, a convertir-se en la porta principal de Barcelona. ¿Som prou conscients que a través de l'aeroport del Prat van i venen prop de 40 milions de persones cada any? Moltes coses han canviat en molt pocs anys.

Com a mostra, ens projecta la silueta d'un Skyline del Prat dibuixat al dors d'una revista antiga on destaca el pont del 35, el campanar antic, l'Ajuntament, la Seda, la Paperera, la platja i (cóm no?) un dels primers avions. Perquè un poble o ciutat com el Prat no deixa de ser un mapa de registre d'emocions i sentiments on tots els pratencs, d'aquí i d'allà, podem "gravar" el nostre racó, la nostra petjada o les nostres icones.

Icones emblemàtiques que esdevenen símbols del Prat, ens identifiquen com a poble i alhora ens projecten cap a l'exterior, com:

·        El pollastre de pota blava.

·        La carxofa Prat.

·        La silueta d'un avió (associada a l'aeroport).

·        La platja i els entorns naturals del Delta.

·        L'embut (o dipòsit d'aigua) del Cèntric.

Cinc icones emblemàtiques (i d'altres) que, dibuixant una estrella imaginària, interactuen

entre elles i el nostre subconscient.

Alhora tenim també altres icones "invisibles", potser no tan conegudes, però no per això menys importants, com per exemple:

·      El Projecte Prat Film Office, que promociona la ciutat i el seu entorn com a plató de rodatge i producció audiovisual com llarg metratges, videoclips, curtmetratges, espots, reportatges... Pocs saben que actualment El Prat és el tercer municipi de Catalunya en produccions audiovisuals, sols darrera de Barcelona i L'Hospitalet, amb 121 produccions durant el 2015 i in crescendo.

·      Els estudis de Grau Superior en Manteniment aeromecànic o d'aviònica que s'imparteixen a l'IES Illa de Banyols i estan molt valorats i sol·licitats per les companyies aeronàutiques.

·      Els actes, fires i festes de promoció dels nostres productes estrella, com el pollastre pota blava i la carxofa Prat.

·      I molts altres.

Això és imatge pel Prat. Com també ho és l'anècdota que en Marc Zuckerberg, el fundador de Facebook, tastés una tapa pota blava a l'últim Mobile Word Congress de Barcelona i preguntés què volia dir la banderola del gall pota blava que la presidia. Tot plegat és projecció del Prat.

I és que un món cada cop més Glolocal, on es barregen cultures tan diferents, demana temps per digerir tants canvis, però alhora també reclama, més que mai, símbols d'identitat. Per exemple, fa pocs anys era impensable trobar bars regentats per xinesos a la plaça de la Vila o senzillament veure-hi pancartes reivindicant els drets dels refugiats de qualsevol indret del món. Molts canvis, en molt poc temps en un món cada cop més accelerat. Per això l'encert de l'eslògan "El Prat, el meu lloc al món". Perquè és evident que, venim d'on venim, no som el centre del món, però en qualsevol cas sí reivindiquem que El Prat és el nostre racó. Sentiments d'identitat que alhora es traslladen al merchandising de moltes entitats: samarretes, penjolls, arracades, pins, adhesius, etc.

Però qui en sap més de tot això? Amb gran encert l'Agustí Casas ens projecta tot un seguit de dibuixos de nens i nenes del Prat on ens mostren el seu petit univers local: des d'una piscina, a la cresta del gall, passant per pollastres pota blava, carxofes, el riu, la platja, avions, l'aeroport, el metro (la novetat d'aquest any!), l'embut del Cèntric, l'església, l'Ajuntament, el Modern, el Capri... i tants d'altres!

Finalment conclou que és evident que, més enllà de les nostres fronteres naturals, la imatge del Prat ara és millor i més saludable que abans, que els ciutadans n'estem raonablement contents i orgullosos, i que la proximitat de Barcelona tant ens aporta avantatges, com desavantatges, però que en qualsevol cas hem d'aprendre a aprofitar el potencial que tot plegat ens aporta.

Recordo que fa uns anys un veí em va dir: "Uno es de donde pace" i penso que avui no ens ho han pogut il·lustrar millor. Gràcies Agustí per fer-nos adonar de la satisfacció de sentir-nos cada dia més pratencs!

Núria Abelló