tintablava

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “DIETARI DE PRIMAVERA I TARDOR” D'EN VICENÇ TIERRA

DIvendres 23 d'octubre de 2015

Divendres. Qui diu que els divendres és mal dia per fer presentacions? Tardor? Primavera?

En lloc d'un 23 d'octubre, semblava un 23 d'abril. Com si fos Sant Jordi, la sala d'actes del Cèntric es va omplir de gom a gom per festejar la presentació del llibre “Dietari de primavera i tardor” d'en Vicenç Tierra.

Entre salutacions i complicitats, en Josep María Canalias, director de la revista Delta del Prat de Llobregat, presentà l'acte recorrent a les arrels de les inquietuds culturals i socials d'en Vicenç. Explicà que es van conèixer el 1966 col·laborant al Seminari Prat (un setmanari local de llavors 8 pàgines) sota la direcció d'en Jaume Monès, just quan en Vicenç s'iniciava en el món universitari i ja prometia maneres. I destacà que en Vicenç Tierra, pratenc, filòleg, escriptor polifacètic, articulista, emprenedor cultural, president de tintablava (associació d'escriptors del Prat), treballador incansable, entusiasta..., en tan sols 26 anys ha publicat 10 llibres de temàtiques molt variades.

En Sergi Vicente, jove periodista d'arrels pratenques, director de BTV i anterior corresponsal de TV3 a l'Àsia, des de la taula presidencial afegí que el que més admira d'en Vicenç Tierra és la seva capacitat per aturar-se, observar i pensar (què hem vist? què veiem? d'on venim? on anem?) i alhora explicar-ho amb gran precisió estilística i preciosisme en la descripció. I ens va animar a llegir aquest dietari especialment perquè, dins d'aquest huracà socio-tecnològic que ens ha tocat viure, és un petit luxe que recull bocins de la realitat des d'una perspectiva privilegiada que ens convida a la reflexió.

I en David Castillo, autor del pròleg d'aquest Dietari, periodista, director del suplement de cultura del Punt Avui, Premi Sant Jordi pel llibre "No miris enrere", entre molts altres mèrits, ens parlà del nou llibre d'en Vicenç Tierra com una antologia de textos curts que recull el moll de l'os del seu treball literari de vint anys, molts d'ells publicats a la revista Delta. Podrem trobar-ne alguns de molt poètics, d'altres més periodístics, d'altres més socials, d'altres més emocionals, d'altres més contemplatius... En qualsevol cas tots escrits amb amabilitat britànica i complicitat tàcita amb el lector, entre preguntes i respostes, com en una àgora grega. Són escrits que ens conviden a pensar, a aturar-nos i a reflexionar; un compendi de vitalisme i aventura quotidiana molt recomanable per llegir al tren, al bus o en petits espais de temps robats al dia a dia. Mentre ens qüestionava: és un delicte pensar en un món on tot va massa ràpid? 

Tot seguit en Vicenç Tierra, a qui no li agraden els protagonismes, va donar les gràcies, amb l'amabilitat que el caracteritza, a tots els que han fet possible la publicació del "Dietari de primavera i tardor", sense deixar-se ningú. I fugint d'estudi va explicar que no volia parlar del contingut del llibre, sinó tan sols transmetre quatre reflexions que en tot cas, no pot negar-ho, són part de l'essència dels seus llibres.

En primer lloc ens va parlar de la necessitat d'aprendre i ensenyar: dels pares, dels mestres, dels companys, dels amics, dels infants... Ens va fer notar que els nens d'ara no volen contes, sinó històries que puguin reviure; i va defensar fer pedagogia de tot el que pugui ser útil a algú.

També ens va parlar de vida, periodisme i literatura, perquè estan intrínsicament relacionades. I ens aquest sentit va mencionar a Herta Müller, Premi Nobel 2009, per la seva obra centrada en les seves vivències durant la dura dictadura romanesa: "L'escriptura va començar en silenci, en aquella escala de la fàbrica on vaig haver de sospesar i decidir amb mi mateixa més coses de les que es podien dir.", "Per què cal escriure si no tens una necessitat interior?".

I tot seguit va voler compartir unes reflexions entorn la literatura i el fet d'escriure que l'han marcat:

- "L'experiència pròpia és un element fonamental de l'escriptura."

- "La integritat personal dels que escriuen és més que literatura."

- "Els relats autobiogràfics del segle XX, amb totes les dictadures, les guerres i els genocidis, són obres universals."

Per continuar citant grans referents com:

- Azorín: "Pels periodistes escriptors, la vida va un pas per davant de la literatura", que en Vicenç matisava: "Per mi la vida i la literatura van del bracet, perquè la literatura és un compendi de vida i emocions que, a partir d'un conjuri de paisatges i diferents mirades, perspectives i posicionaments, suggereix, evoca i fa reviure. I alhora esdevé un exercici de recuperació de la memòria històrica."

- Kafka: "Un llibre ha de ser la destral que trenqui el mar gelat que viu dins nostre." "Perquè la vida i la literatura són emocions" - deduïa en Vicenç.

Com a cloenda, els actors del Teatre Kaddish, Pau Bou, Dúnia Pellisa, Judit Puig i Albert Riballo, van llegir una selecció de textos del seu "Dietari de primavera i tardor": "En blanc i negre", "Impermeabilitat i porositat", "Escriure", "Superlluna", "Vestidor" i "Pintar". Tot un luxe poder escoltar-los amb les seves veus, sentiments i matisos!

Evidentment, si encara no ho heu fet, us recomano la lectura pausada d'aquests textos; no sols perquè seran un tast de tot el que vindrà després, sinó també perquè, entre línies, els pensaments navegaran cap els vostres horitzons i més enllà.

Gràcies Vicenç per fer-nos pensar i compartir tot plegat!

Núria Abelló