dissabte, 6 de juny de 2015

CRÒNICA "INSTANTS DEL PRAT AL LLARG DEL TEMPS"
a càrrec del col·leccionista Pedro García Vela
diMECRES 3 de juny de 2015

Avui, clausurem el curs de tintablava, amb la Sala d'Actes del Cèntric plena de gom a gom, perquè érem molts els que volíem reviure el Prat d'abans amb en Pedro García Vela.
I dit i fet, per uns instants tots hem fet un petit viatge en el temps maridats pel recital fotogràfic que en Pedro ens ha ofert a partir d'una acurada selecció de la seva memorable "fototeca" particular. Una "fototeca" que ha anat creixent a partir del llegat desinteressat de molts pratencs i que actualment consta d'un fons amb més de 5.000 fotografies antigues. Això sí que és memòria històrica!
Amb gran encert, a partir d'un esquema geogràfic (nord, sud, est i oest), en Pedro ens ha passejat per molts racons del Prat d'abans (alguns ja malauradament desapareguts) i alhora, contrastant les imatges originals amb d'altres actuals (pacientment capturades des del mateix indret), ens ha anat mostrant l'accelerada evolució sociopolítica del Prat d'aquests últims anys. Fets que,  imatge a imatge, han donat joc a moltes anècdotes i comentaris a llarg de tota la presentació.

Així, hem pogut veure i viure, en blanc i negre, els camps que hi havia fa molts anys entre el carrer
del Dr. Soler i l'Estació; el pont de les tres puntes, emmirallat al Fondo d'en Peixo inundat; una preciosa fotografia aèria d'abans de la guerra on encara es podia veure l'església antiga, l'estació, l'Ajuntament i el Modern; molts carrers inundats, fet molt habitual quan plovia; la plaça d'Espanya (més coneguda com la dels autobusos), amb el bar Lázaro i la benzinera; el carrer Major amb tartanes travessant el pas a nivell; imatges àrees de la Seda i de la Paperera; fotografies d'obrers anant i tornant de les fàbriques; la processó de Corpus al carrer Ferran Puig; botigues emblemàtiques com cal Casanovas, cal Giralt, entre d'altres; la casa dels holandesos a l'av. del Canal; nens portant una lletera per carrers que llavors eren camins; una altra fotografia aèria, també d'abans de la guerra, on des de la cruïlla d'Enric Borràs amb Ignasi Iglesias encara es podien veure molts camps i masies; d'altres més modernes on es veien antics camps ara inundats d'edificis en construcció; una parella (els Roig) en bicicleta, mudats, davant l'Artesà, anant de Festa Major... El més curiós és que molts anaven anomenant els diferents personatges que directa o indirectament apareixien a les fotografies, donant lloc a una vetllada molt participativa.
També ens ha mostrat fotografies de l'av. Montserrat, que no tenia res a veure amb el que és ara. N'hi ha més d'una de molt curiosa, com la de la Fira i els "xiringuitos" de la Festa Major que llavors s'ubicava prop del Cine Capri que encara no existia. I més fotografies, com les de la font i la palmera, o com les de la nevada del 62, on no es veien ni els bancs de l'avinguda perquè estaven colgats (el bancs d'asseure's; els altres encara no s'hi havien desplegat!). Algú anomenava amb enyorança la Masia de Cal Flasco, o el camp de Cal Cassugues, o també l'Isidro, que es podia veure enmig dels capgrossos.
I en Pedro ha continuat mostrant-nos imatges de la zonilla i la Pl. Catalunya en construcció durant els
anys seixanta, i una de molt curiosa, amb la Pl. Catalunya inundada com un llac reflectint tots els edificis que s'estaven construint a l'avinguda. I el Canal de la Dreta, llavors descobert al seu pas pel  Coronel Sanfeliu (molts no saben que encara hi passa per sota!) . I més imatges del carrer Lleida, de la plaça Blanes, on hi havia una lleteria que es deia cal Max; imatges de Cal Malet, de cal Gana i la carretera de la Bunyola; de l'11 de setembre, dels Jardins de la Pau; del camí antic del cementiri nou (res a veure amb el que és ara); de l'illa que es va dessecar i on després es va instal·lar el càmping Cala Gogó (també desaparegut)... I com no? Fotografies de l'aeroport, les pistes, les terminals i d'un incipient Sant Cosme... Recordo una imatge molt curiosa d'un petit avió biplaça on els passatgers baixaven pel davant enfilant-se directament a una tartana! Quins contrastos en tants pocs anys!
Com més fotografies ens mostrava, més ens en adonàvem de l'inevitable evolució i canvi de fisonomia que ha viscut el Prat en pocs anys.
Com la carretera Marina dels anys cinquanta, on gairebé tot eren camps; o l'inici de la  Rambla amb l'antiga entrada del Prat que tantes vegades s'havia inundat! I el carrer Lo Gaiter de Llobregat i el Manel Bertrand sense asfaltar... I una curiosa escena del riu on la gent aprofitava per rentar els cotxes!
Tot plegat, patrimoni de la nostra petita història.
Gràcies Pedro, per conservar-la i compartir-la!

Núria Abelló                                             

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada