dilluns, 1 de juny de 2015

CONFERÈNCIA
"ISLAM, DONES I DIVERSITAT"
a càrrec de la filòloga àrab i hebrea Èlia Romo Terol

diMECRES 20 de maIG de 2015

Avui, en plena campanya electoral, la ponent no ha vingut a l'Auditori del Cèntric a fer cap míting polític, sinó a parlar-nos de convivència, tolerància, dignitat i respecte entorn l'islam, les dones i la diversitat.
En Vicenç Tierra, president de tintablava, ens presenta l'Èlia Romo Terol com una jove del Prat de gran vàlua, perquè més enllà de les seves dues llicenciatures, com a filòloga àrab i hebrea, ha compartit la seva passió pel món de la dona a l'islam amb nombrosos projectes, beques, seminaris, congressos i ponències (tant a nivell internacional, com local), que li han comportat nombrosos premis i reconeixements.
I, des d'un auditori que li ha fet els honors, l'Èlia Romo Terol ha fet sentir la seva veu per obrir-nos els ulls entorn aquest món i treure'ns el vel dels estereotips que sovint tenim massa arrelats. Amb gran seguretat, ens ha deixat anar uns quants interrogants i ha començat a parlar-nos d'aquest món que l'apassiona.
D'entrada ens ha posat en el context del naixement de l'islam, que va tenir lloc a la península aràbiga, l'any 622 dC, amb la revelació de Déu, mitjançant l'àngel Gabriel, a Mahoma. El seu missatge va quedar recollit en l'Alcorà*, el llibre sagrat d'aquesta religió, que asseguren recull la paraula literal de Déu.
Alhora ens fa saber que l'islam essencialment està basat en cinc pilars: 1) Professió de fe (en un
sol Déu i Mahoma el seu profeta). 2) Resar cinc cops al dia (el lloc és indistint, excepte el divendres, que és el seu dia sagrat i la pregaria del migdia és comuna). 3) Abstinència durant el mes del Ramadà; desdejuni des de la sortida fins a la posta de sol. 4) Almoina, estipulada al final del Ramadà. 5) Peregrinació a la Meca que cal fer com a mínim un cop a la vida.
I en aquest sentit ens fa notar que l'islam no parla mai de matar infidels, perquè matar no forma part dels pilars de l'islam; com tampoc dels del cristianisme.
Tot seguit ens parla de la ràpida expansió de l'islam durant el segles VII i VIII per gran part d'Àsia, l'índia i tot el nord d'Àfrica, fent-nos notar la seva gran diversitat geogràfica i cultural. Per mitjà de preguntes i respostes ens ha anat pintant algunes pinzellades d'aquest món tan divers, fent-nos notar que els musulmans no sols són els marroquins i els pakistanesos que coneixem, sinó també molts bosnians, els uigurs de la Xina, etc.  Perquè l'islam té molts colors, moltes cares, parla molts idiomes i beu de moltes cultures. I és que més enllà de la religió hi ha tot un vesant cultural i també ideològic, com la vestimenta que no deixa de ser un tret cultural i religiós, però alhora també un tret d'identitat.
Si ens centrem en la dona a l'islam i anem més enllà dels clixés, ens fa notar que descobrirem que les musulmanes pateixen i gaudeixen tant com la resta de dones del món, i que, precisament, no és la religió la que les sotmet.
Perquè l'Alcorà, establint un preceptes més pragmàtics que teològics, parla d'igualtat religiosa amb un missatge essencialment inclusiu, perquè reconeix que la dona també té ànima, i aplica els mateixos càstigs i reconeixements als homes i a les dones; regula la poligínia a un màxim de 4 dones, fet que cal interpretar com una necessitat social dins d'un context transhistòric on les vídues eren nombroses. També regula el repudi on no fa diferències entre homes i dones. Alhora entén la dot de la núvia, més com un legat, que no pas com un contracte de compra-venda, i estableix el dret a heretar per un igual, així com també el dret a escollir marit.
Respecte a la lapidació, ens comenta que l'Alcorà no en diu res, sinó que parla de "flagel·lar lleugerament l'home i la dona que han fornicat", sense fer diferències", però s'hi barregen tradicions tribals i es barregen conceptes. I argumenta un cop més que tot són interpretacions dins de contexts històrics i socials molt diferents.
Defensa que l'Alcorà parla d'una igualtat més gran que la que es practica i en aquest sentit ens fa veure que moltes desigualtats no provenen de la doctrina de l'islam i que en tot cas hi ha molts costums que provenen de tradicions preislàmiques, com la mutilació genital femenina, els crims d'honor, la lapidació, etc.
Tampoc està escrit que les dones no puguin entrar a les mesquites, sinó que més aviat és un
tema de pudor, perquè en resar agenollats els homes no caiguin en temptacions.
Com tampoc està escrit que les dones hagin de dur el vel islàmic, tot i que, com ens ha fet notar abans, a part de ser un fet religiós, actualment també és un fet relacionat amb la identitat. Tanmateix és cert que hi ha uniformes que l'exigeixen i que hi ha dos estats, l'Iran i l'Aràbia Saudita, on és obligatori. I ens il·lustra amb una transparència els principals tipus de vels islàmics: el hijab (el mocador al cap que més coneixem, que cobreix el cap i el coll), el nicab (que cobreix tot, excepte els ulls), el burca (que també cobreix tot i sols té una reixa als ulls per poder veure-hi), la xaila (que cobreix el cabell i les espatlles), el xador (una peça àmplia i habitualment negra que cobreix el cap i el cos, i a vegades també la cara), etc.
Però no anem tan lluny, ens diu, perquè a la Bíblia podem trobar textos que també parlen de la imatge de la dona: 1 Timoteu 2, 8-15: "8Desitjo, doncs, que els homes preguin pertot arreu i que alcin unes mans pures, evitant violències i discussions. 9Igualment, desitjo que les dones es presentin amb decència, que s’arreglin amb modèstia i discreció, no amb pentinats complicats, ni amb joies d’or o perles o vestits luxosos, 10sinó amb bones obres, com escau a dones que s’han compromès a adorar Déu...
Sigui com sigui, durant tota la conferència, l'Èlia ha apel·lat a la contextualització històrica, geogràfica, social i religiosa de tot plegat, perquè amb les seves diferents interpretacions (algunes provinents fins i tot de confuses traduccions) ens poden ajudar a entendre el món ple de contrastos que ens ha tocat viure avui. Però sobretot ens ha parlat de convivència, tolerància, dignitat i respecte, paraules que convindria que totes les societats tinguéssim més presents.
En tot cas és un fet que l'islam ocupa un lloc a la nostra societat i que això ens obre moltes qüestions. Qüestions que ens han portat a un debat molt engrescador entorn les religions, les cultures i les dones, que l'Èlia ha sabut moderar amb gran "savoir fer".
Gràcies Èlia per transmetre tanta saviesa en tan poca estona!
Núria Abelló

* L'Èlia Romo Terol ens recomana la versió de l'Alcorà traduïda al català per Mikel de Epalza, que també podem trobar a la Biblioteca Antonio Martín del Prat de Llobregat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada