tintablava

CONFERÈNCIA

“¿PARA QUÉ SIRVE EL TEATRO? (algunas reflexiones nocturnas)”

a càrrec del dramaturg Francisco M. Lorenzo

dijous 9 d'abril de 2015

Avui en Francisco M. Lorenzo, "Pope" per als més amics, ha vingut al Cèntric per parlar-nos de TEATRE, amb passió, però sobretot per fer-nos reflexionar sobre la seva funció social i el seu potencial.

En aquest sentit, en Vicenç Tierra, president de tintablava, entre reflexions col·lectives i pròpies entorn al títol de la ponència, "Per a què serveix el teatre?", ens presenta en Francisco M. Lorenzo com a actor, autor, muntador, director, mestre teatral, escriptor guardonat..., però sobretot com a DRAMATURG. Un dramaturg de cap a peus que porta el teatre en el seu ADN i alhora el transmet amb passió arreu on passa.

En Francisco M. Lorenzo és prou conegut també per la seva etapa com tinent d'alcalde i regidor de cultura del Prat durant l'anterior legislatura, o com a regidor de participació ciutadana durant aquesta legislatura; però els que el coneixen de debò saben que, de fet, el seu món interior, el seu motor, és el teatre. Un món que és la seva passió i que alhora ha estat la font de moltes de les seves grans qualitats i que esdevé l'eix de la seva bona manera de ser i de fer.

Discretament, en Francisco, ha començat a parlar-nos del seu fill, quan un dia tot passejant pel Prat, prop del Ramona Via, li va preguntar: "¿Papá, qué es esto?". I ell va respondre: "Una escultura". Però el nen volia saber-ne més: "¿Una escultura? ¿Qué es una escultura? ¿Para qué sirve una escultura?".  I a partir d'aquí ha anat estirant la troca, desplegant reflexions entorn el món del teatre, fins a arribar al "Ser o no ser" de Shakespeare que, sense fer-ne menció explícita, ha flotat en l'ambient durant tota la ponència.

Per mitjà d'una interessant selecció de cites, tant d'autors reconeguts (Miller, Brook, Diderot, Brecht, García Lorca, Tynan, Lamprianidou, Gassman...), com també d'anònims, ens ha anat aproximant al concepte de  teatre, i més especialment a l'acció de FER TEATRE. Entre elles, voldria destacar la primera cita: "El teatro (el arte) no sirve para nada y por eso es imprescindible", on el tatxat és obra d'en Francisco i que ja perfila el que vindrà després; la que entenc que encaixa més amb la seva filosofia: "El teatro no se hace para cantar las cosas, sino para cambiarlas", de Vittorio Gassman; i una de les més gracioses: "Una obra de teatro en la que no se dice ni una sola vez la palabra culo es un gran desperdicio", escrita en el bar d'un teatre (ja podeu endevinar on).

Tot seguit, amb l'art de qui sap fer fer, ens ha proposat un joc de teatre i entre uns quants hem

construït un petit diàleg improvisat a partir de la frase "ella está nerviosa...", amb l'únic condicionant que l'última frase havia de dir "yo quiero pollo frito". Tot seguit ha escollit tres "voluntaris"; casualment dos actors (María Donoso i Arnau Puig) i un director de teatre (Ángel Roldán) a qui els ha dit que sortissin fora 3 minuts per preparar l'obra.

Mentrestant, amb un gran domini de l'escena, ens ha explicat els principals secrets que l'inspiren: "las esquinas de las palabras" (poemes, frases, paraules que descobreix entre línies i el captiven), les imatges fotogràfiques (especialment les que sembla que et vulguin parlar) i, com no?, "la maldita música" que sempre l'acompanya en el seu procés creatiu nocturn, perquè és quan pot reflexionar.

I tot seguit ha demanat que entrin els actors que han sortit fora, però no hi eren, i amb ironia diu: "Es normal, los actores nunca hacen caso a nadie". I subratlla: "Nunca te fies de un actor o actriz". Però de seguida els han localitzat i han escenificat el diàleg en un tres i no res, amb una gran expressivitat. I entre aplaudiments, ha destacat que s'ha general un treball en equip, fent-nos notar que molts han format part d'aquest procés i que tots els presents n'hem pogut gaudir. Això és fer teatre! I evidentment això és art express en directe! Un luxe.

Llavors, in crescendo, ha reivindicat la funció educativa del teatre, convençut que serveix per fer millors persones.

En aquest sentit argumenta que el teatre desenvolupa capacitats i competències que d'altra manera difícilment es desenvoluparien, potenciant habilitats com:

·        Capacitat de lectura i comprensió: fomenta la cultura i la capacitat de concentració.

·        Treball en equip: fer teatre és una creació col·lectiva per excel·lència.

·        Domini de l'expressió corporal i de la capacitat de comunicació: potencia autocontrol de l'expressió.

·        Profunditzar en el coneixement de situacions complexes: cal dominar el què vols dir, molt necessari en un món tan complex com l'actual.

·        Domini de situacions d'estrès: molt útil quan toca parlar en públic, especialment per les persones tímides.

·        Foment de la creativitat: mai una mateixa obra s'interpreta de la mateixa manera i els diferents directors, muntadors i actors sempre hi aporten els seus propis tocs.

·         Cultura de l'esforç i la disciplina: valor essencial en el món de l'educació. I ens fa notar que darrera d'una obra escenificada hi ha moltes hores d'assajos i molt compromís amb l'equip.

·        Treball per objectius: imprescindible en el món que ens ocupa, perquè totes les feines comporten uns reptes i uns terminis a complir.

·        Capacitat per prendre decisions: és un procés continu que requereix que cadascú, prengui les decisions que li pertoquen on time, sense decalar-les.

·        Afavoreix les relacions humanes, sense "digitalitzar", creant vincles que van més enllà del teatre i potenciant la capacitat de resolució de conflictes.

·        Educació emocional: ajuda a expressar els sentiments i a desenvolupar la intel·ligència emocional (s'ha demostrat àmpliament que els coneixements són necessaris, però no suficients per saber nedar en el món actual).

Perquè és evident que el TEATRE és una important eina educativa que millora la formació integral de les persones afavorint el desenvolupament de les àrees intel·lectual, social i afectiva en un context divertit.

I a partir d'aquí, en Francisco M Lorenzo, molt convençut, ha reivindicat la necessitat d'incorporar el teatre (i l'art en general) dins dels programes de l'educació obligatòria, perquè, sens dubte, els beneficis com a societat serien inqüestionables. Reconeix que l'esport és necessari i que també fomenta moltes habilitats, però es qüestiona ¿per què l'esport rep tant suport i en canvi, el teatre, com altres arts, s'ignora dins l'educació obligatòria? I ha deixat una pregunta al vent: "Cóm es pot permetre una societat aquest sense sentit?".

Per adobar-ho ens ha projectat un vídeo antic, sense veu, de "La Barraca", mentre ens explicava que

era una companyia de teatre ambulant i orientació popular, fundada per Federico García Lorca durant la 2a. República, amb l'objectiu de portar el teatre clàssic arreu del país. Cal destacar que estava formada per actors voluntaris, que amb prou feines comptaven amb el suport logístic del govern amb quatre camions comptats, i que en tan sols 4 anys (del 1934 al 1936) van representar 13 obres (del nivell de "La vida es un sueño" y "El Gran Teatro del Mundo", de Calderón de la Barca; "Fuenteovejuna" de Lope de Vega, entre altres) a 74 localitats diferents. Tanmateix, l'esclat de la Guerra Civil i les seves conseqüències va escapçar aquest projecte, com malauradament tants d'altres...

"Quo vadis teatre?", "Quo vadis país?", molts ens preguntàvem abans de sortir, mentre li lliurem la Cal·líope de tintablava en senyal d'agraïment, convençuts d'haver compartit una experiència digne d'escampar als quatre vents. Senzillament magistral.

Gràcies Francisco, Paco, "Pope", per compartir amb nosaltres aquesta gran passió!

Núria Abelló

PS: Per saber-ne més podeu visualitzar un resum de l'acte a elprat.tv:  http://elprat.tv/2015/04/10/la-funcio-social-del-teatre-debat-amb-tintablava-francisco-lorenzo/