tintablava

Elogi de la diversitat de la llengua

El dimarts 13 de maig va tenir lloc a la sala d’actes de la Biblioteca Antonio Martín del Cèntric la conferència-xerrada “Les varietats geogràfiques del català: usos i prejudicis” a càrrec de la professora Àngels Massip Bonet, del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. L’Àngels és especialista en dialectologia, lingüística històrica i toponímia i la seva faceta dins del món de la recerca és molt activa. Juntament amb la professora Joana Llordella, l’any 2011 va publicar l’obra Dialectologia a través de la parla del Baix Llobregat i també va prologar el llibre Viatge pel terrat, de Jaume Codina, que l’Associació Tintablava va publicar fa dos anys.

Va parlar dels conceptes de llengua, variants i varietats dialectals i ens va introduir en algunes diferències que trobem en les diferents parles dels Països Catalans, amb aspectes concrets com la iodització, la pronúncia de les labiodentals, , l’article neutre lo, l’article salat... D’aquest darrer aspecte ens va recordar que els pescadors que treballen o treballaven de Begur a Blanes també salen —empren l’article salat quan parlen—, però nomes quan parlen entre ells; amb els altres catalaloparlants no ho fan. Les diferències de lèxic les va il·lustrar amb exemples com ara els mots paleta, espill, calces/mitges. Totes aquestes diferències dialectals les vam poder entendre millor gràcies als mapes lingüístics que es van anar projectant, i que ens van ajudar a copsar la varietat dins de la unitat de la llengua.

 A banda d’aquestes mostres de variació lingüística, la professora Massip ens va comentar la qüestió de les fronteres entre parles, les fronteres polítiques i els prejudicis que a vegades sorgeixen entre els parlants. Els posicionaments polítics també acaben afectant la llengua, i no sempre de manera positiva. Un  exemple recent, que no va ometre, és la polèmica per la unitat lingüística arran de la publicació del Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, on es defineix el valencià com a català, un fet científicament evident, però que rep crítiques polítiques interessades.

Finalment, parlant de la qüestió de l’occità, cada cop amb menys parlants, Massip va realitzar una defensa de l’enriquidora diversitat lingüística. Va concloure afirmant que un nou horitzó polític per a Catalunya ajudaria a que la situació de la nostra llengua també es normalitzés. Els temes lingüístics de què va parlar van ser variats i amens i certament va aconseguir compartir amb els assistents els seus coneixements i passió per la llengua.

Joan Puig Malet