tintablava

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

 "Història i curiositat​s de les masies del Prat",

d'en Jordi Ramos; llibre promogut per tintablava.

DImarts 15 d’abril de 2014

Dimarts Sant. No hi cap ni una agulla a la sala d’actes del Cèntric (bé, alguna agulla potser sí). En tot cas fa goig veure la sala d’actes tan plena per ser partícips del naixement del quart llibre de tintablava. I més encara si tenim en compte que estem en plena Setmana Santa.

A la taula presidencial, en Vicenç Tierra, president de tintablava; en Sergi Alegre, regidor d’urbanisme de l’Ajuntament del Prat de Llobregat; i en Jordi Ramos, historiador, arqueòleg local i autor del llibre que ens ocupa.

En Vicenç Tierra, després de Poemes del Delta, d’en Pau Vallhorat, Viatge pel terrat, d’en Jaume Codina, i El Prat en versos i colors, de diversos autors, enguany ens presenta satisfet el nou llibre promogut per la nostra entitat: Història i curiositats de les masies del Prat, d’en Jordi Ramos.

En primer lloc agraeix la col·laboració de tots els que l’han fet possible, així com l’assistència dels presents. I ens explica que és un llibre que parla de la història de la història a través de l’entramat de les masies, i que és a partir de la seva existència com en Jordi Ramos va desgranant l’origen del Prat i la seva evolució socioeconòmica, amb un plantejament de síntesi. Tot un repte que ens convida a descobrir-hi anècdotes,  curiositats i un petit Glossari al final molt interessant que ha elaborat “ad hoc” en Joan Puigmalet.

Tot seguit en Jordi Ramos, content, satisfet i agraït amb tots els qui han col·laborat en l’edició d’aquest llibre, destaca que essencialment les masies, tant si encara existeixen, com si malauradament ja no hi són, són un important referent geogràfic i social, perquè han estat, són i seran vincles generadors de petjades dins del paisatge del Delta i de la història potablava. Paisatge que, malgrat estar contínuament condicionat per l’evolució socioeconòmica i demogràfica de Barcelona, també reclama el seu propi protagonisme. En aquest sentit defensa la importància de les masies, no sols com a patrimoni, sinó també per tot el que han representat com a unitat agrícola i familiar al llarg de la història, especialment perquè darrera de cada masia hi ha moltes empremtes per explicar.

En qualsevol cas argumenta que aquest llibre no pretén ser un vademècum de les masies del Prat perquè, tot i que d’entrada hi va estar temptat, reconeix que, si hagués de fer un inventari masia per masia, el llibre ocuparia més de mil pàgines i reconeix que això, en els temps que corren, no seria factible. En aquest sentit manifesta que no voldria decebre ningú perquè no hi troba la seva masia reflectida, ja que aquest llibre tan sols vol ser una pinzellada de les masies del Prat a partir d’una passejada per la seva història.

Així ens parla de les primeres masies i dels primers masovers que, pels volts del segle X i sempre vinculats poblacions veïnes, van començar a colonitzar amb grans dificultats els terrenys inestables del Delta del Llobregat, fins a arribar a ser un gran referent paisatgístic i socioeconòmic. Tanmateix, a partir de la segona meitat del segle XX, la industrialització i la pressió demogràfica de Barcelona els va anar guanyant terreny (i mai millor dit) i defensa que, si no volem perdre aquests importants testimonis de la nostra història, cal que s’adoptin mesures pertinents per garantir-ne la seva conservació.

En aquest sentit fa menció de les masies de Cal Monjo, una de les més antigues (a la zona de la Ribera, prop de Sant Boi); Cal Monés, patrimoni municipal (a la zona de l’Albufera, prop del camí de València, entre Viladecans i Gavà);  Mas Cortit, també conegut com a Torre Balcells o Casal de Cultura (dins del casc urbà del Prat); Cal Molas (enderrocada dins del recinte aeroportuari); Cal Tereseta (malauradament també enderrocada, que molts recordem com la del rètol de Danone, prop de l’actual Carrefour); Cal Saio (que ara dóna nom a un polígon industrial); Can Comas (ara  seu del Parc Agrari); Cal Noi del Quico, Can Carlets (també enderrocada), i  tantes altres que es recullen a l’Annex.

També fa esment del símbol d’hospitalitat que representava la palmera que hi havia a cada masia i que malauradament avui també estan desapareixent. Tot un emblema d’una època que es va esvaint.

Finalment en Sergi Alegre, que també és historiador, es complau en felicitar l’autor, pel llibre, per l’exposició d’avui i per tot el que representa pel Prat deixar testimoni del seu patrimoni. Li planteja com a repte elaborar les fitxes de les masies i els masovers en format electrònic i l’anima a continuar aquesta trajectòria, ja que permet conèixer la història i l’evolució de la societat pratenca fins als nostres dies. En aquest sentit ens fa notar que el turisme en general gira entorn les pedres, però que aquestes tan sols són el símbol o les petjades del “poders” exercits per les persones que ens han precedit que són les qui realment escriuen la història.

L’acte es conclou amb alguna pregunta incòmoda dirigida al regidor d’urbanisme, que en tot cas, torna a demostrar el seu interès en preservar el patrimoni cultural del Prat, reconeixent que resta el que resta, en funció de l’evolució i la voluntat de les societats de cada època, i que trobar el punt d’equilibri entre el passat i el progrés mai ha estat fàcil.

I el punt i final l’aporta en Vicenç Tierra amb aquesta frase de Goethe que resumeix molt bé tot el que hem estat parlant: “Només es pot conèixer allò que s’estima”.

Núria Abelló

PS: El llibre es pot adquirir a les principals llibreries del Prat. És un bon regal per aquest Sant Jordi, especialment per a les generacions que ens han precedit i que encara tenen com a referent geogràfic i social les masies del Prat d’abans, d’ara i de sempre.