CONFERÈNCIA
“INCONSCIENTE COLECTIVO Y TRANSFERENCIA DE LAS
IDEAS: EN EL UMBRAL DE LA
MEMORIA EXTERNA ”
a càrrec de Rosa Delgado Leyva
Dilluns 10 de març de 2014
Dilluns a la tarda, la sala d’actes del Cèntric
es va omplint d’assistents a la conferència. Es repeteixen fulletons
informatius entre salutacions a amics i coneguts. Un cop revisats els
preparatius, tot queda a punt per començar la ponència de la Rosa
Delgado Leyva.
Llicenciada en Belles Arts, Doctora en
Comunicació Audiovisual i Periodisme, i professora de visual i plàstica i de
batxillerat artístic, entre altres mèrits,
Tot seguit, la Rosa Delgado es posa
dempeus per introduir-nos amb les seves dots didàctiques dins l’inconscient col·lectiu. Reconeix que
és tot un repte personal intentar explicar la seva tesi doctoral en una hora,
pel que estructura la conferència en tres grans blocs.
En el primer bloc ens presenta el punt de
partida de la gestació d’idees sobre el
futur a partir del cinema primitiu i els seus referents. Amb el suport de
la presentació d’imatges en moviment amb el Prezzi, ens convida a passejar pel
món il·lusionista i teatral de Georges Méliès, passant pel cartell de
l’Exposició Universal de París del 1900, per una sèrie de postals amb el títol En el año 2000, i fins a referents de la
literatura utòpica com Plató, Tomás Moro, Samuel Butler, William Morris i H. G.
Wells, entre altres. Segons la seva recerca, tant el cinema com les utopies
d’aquests grans pensadors ens donen una orientació de quins són els punts en
comú que defineixen la percepció humana
sobre el futur: conquerir l’espai, la imitació de la natura com a font de
saviesa i la doble actuació dels humans respecte aquesta imitació (amor i
respecte per la natura o desafiament i control de la naturalesa). A partir
d’aquestes actuacions el ser humà
dissenya un món ideal i el seu propi destí que transmet per diferents
mecanismes artístics de transmissió d’idees, com és el cas del cinema.
El segon bloc ens endinsa a la creació del model
del món imaginari a partir d’objectes
que ajuden a recrear-lo. En aquest sentit, analitza com en diferents
pel·lícules futuristes dels inicis del cinema apareixen objectes utilitzats
d’una manera molt semblant a pel·lícules més properes. Des de Viatge a la Lluna (1902) de Georges Méliès, a L’Hotel Elèctric (1908) de Segundo de
Chomón, passant per Metròpolis (1927)
de Firz Lang, 2001: Odisea a l’Espai
(1968) de Stanley Kubrick i Blade
Runner (1982) de Ridley Scott, fins a la pel·lícula d’animació pratenca Peraustrinia 2004 (1990) de Fermí Marimon.
D’aquesta manera ens presenta una xemeneia que inconscientment associem
a la tecnologia com a punt de trobada familiar (ex. La televisió); un paraigües
utilitzat com a arma per Méliès, com a fluorescent portàtil en Blade Runer i Peraustrinia 2004, com a antena, com a cuina i fins hi tot apareix
a les imatges de l’arribada de l’home a la lluna al 1969 com a antena
parabòlica; ens acosta també a la gàbia i a la seva utilització com a
aïllant a partir d’una imatge d’uns personatges de Peraustrinia 2004 on estan envoltats per un cel enreixat, i ens
fa reflexionar sobre si els sers humans
continuem sentint-nos com a animals dins d’una gàbia; parla també de cilindres,
mobles, transport, electricitat... objectes
que de forma intuïtiva i sense ser-ne conscients, continuen apareixent al
cinema amb funcionalitats similars: l’esperit rústic dels mobles de L’Hotel Electric de Chomón es projecta en
l’espai temps de l’última escena a 2001:
Odisea a l’espai.
Finalment, en el tercer bloc,
I entre els aplaudiments dels assistents i
el lliurament de la Cal ·líope ens resumeix la ponència en una
frase: ‘L’art té la funció de guiar-nos
per poder replantejar-nos el futur’.
Anna
Colominas Abelló
*
DELGADO LEYVA, Rosa. TESIS: Como era el
mundo del futuro en el cine primitivo? [en línia] UAB Divulga: <http://www.uab.es/servlet/Satellite?cid=1096481466568&pagename=UABDivulga/
Page/TemplatePageDetallArticleInvestigar¶m1=1214374921303>.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada