dijous, 13 de març de 2014

CONFERÈNCIA
INCONSCIENTE COLECTIVO Y TRANSFERENCIA DE LAS IDEAS: EN EL UMBRAL DE LA MEMORIA EXTERNA
a càrrec de Rosa Delgado Leyva
Dilluns 10 de març de 2014

Dilluns a la tarda, la sala d’actes del Cèntric es va omplint d’assistents a la conferència. Es repeteixen fulletons informatius entre salutacions a amics i coneguts. Un cop revisats els preparatius, tot queda a punt per començar la ponència de la Rosa Delgado Leyva.

Llicenciada en Belles Arts, Doctora en Comunicació Audiovisual i Periodisme, i professora de visual i plàstica i de batxillerat artístic, entre altres mèrits, la Rosa Delgado és també autora del llibre La pantalla futurista (2012), un resum de la seva tesi doctoral El imaginario del mundo futuro en el cine primitivo y clásico* (UAB, 2008). Una tesi de més de 1.000 pàgines sobre els mecanismes que construeixen els imaginaris col·lectius i que avui la ponent intentarà compartir amb nosaltres. La presentació realitzada per la Núria Abelló, que utilitza el símil del cicle de l’aigua com a cultura, commou a la ponent, qui li demana una còpia del text que ha redactat.

Tot seguit, la Rosa Delgado es posa dempeus per introduir-nos amb les seves dots didàctiques dins l’inconscient col·lectiu. Reconeix que és tot un repte personal intentar explicar la seva tesi doctoral en una hora, pel que estructura la conferència en tres grans blocs.

En el primer bloc ens presenta el punt de partida de la gestació d’idees sobre el futur a partir del cinema primitiu i els seus referents. Amb el suport de la presentació d’imatges en moviment amb el Prezzi, ens convida a passejar pel món il·lusionista i teatral de Georges Méliès, passant pel cartell de l’Exposició Universal de París del 1900, per una sèrie de postals amb el títol En el año 2000, i fins a referents de la literatura utòpica com Plató, Tomás Moro, Samuel Butler, William Morris i H. G. Wells, entre altres. Segons la seva recerca, tant el cinema com les utopies d’aquests grans pensadors ens donen una orientació de quins són els punts en comú que defineixen la percepció humana sobre el futur: conquerir l’espai, la imitació de la natura com a font de saviesa i la doble actuació dels humans respecte aquesta imitació (amor i respecte per la natura o desafiament i control de la naturalesa). A partir d’aquestes actuacions el ser humà dissenya un món ideal i el seu propi destí que transmet per diferents mecanismes artístics de transmissió d’idees, com és el cas del cinema.

El segon bloc ens endinsa a la creació del model del món imaginari a partir d’objectes que ajuden a recrear-lo. En aquest sentit, analitza com en diferents pel·lícules futuristes dels inicis del cinema apareixen objectes utilitzats d’una manera molt semblant a pel·lícules més properes. Des de Viatge a la Lluna (1902) de Georges Méliès, a L’Hotel Elèctric (1908) de Segundo de Chomón, passant per Metròpolis (1927) de Firz Lang, 2001: Odisea a l’Espai (1968) de Stanley Kubrick i Blade Runner (1982) de Ridley Scott, fins a la pel·lícula d’animació pratenca Peraustrinia 2004 (1990) de Fermí Marimon. D’aquesta manera ens presenta una xemeneia que inconscientment associem a la tecnologia com a punt de trobada familiar (ex. La televisió); un paraigües utilitzat com a arma per Méliès, com a fluorescent portàtil en Blade Runer i Peraustrinia 2004, com a antena, com a cuina i fins hi tot apareix a les imatges de l’arribada de l’home a la lluna al 1969 com a antena parabòlica; ens acosta també a la gàbia i a la seva utilització com a aïllant a partir d’una imatge d’uns personatges de Peraustrinia 2004 on estan envoltats per un cel enreixat, i ens fa  reflexionar sobre si els sers humans continuem sentint-nos com a animals dins d’una gàbia; parla també de cilindres, mobles, transport, electricitat... objectes que de forma intuïtiva i sense ser-ne conscients, continuen apareixent al cinema amb funcionalitats similars: l’esperit rústic dels mobles de L’Hotel Electric de Chomón es projecta en l’espai temps de l’última escena a 2001: Odisea a l’espai.
Finalment, en el tercer bloc, la Rosa Delgado ens introdueix el concepte de memòria externa, tot fent-nos reflexionar sobre el progrés científic. Exposa que l’observació i imitació del món natural ens ha permès la transferència d’idees de les qualitats humanes a les màquines i a la inversa, i que és gràcies a la transmissió d’aquests conceptes a través de l’art que podem reflexionar sobre aquest moviment d’idees. ‘L’art ajuda al progrés de la ciència per mitjà de la consciència i la sensibilitat humana’, destaca la ponent. Però llavors ens fa un plantejament: si l’home imita a la naturalesa, com ha nascut Internet? D’on hem aconseguit aquest aprenentatge? En aquest punt ens proposa l’existència d’una memòria externa que està allà, que existeix, una mena de disc dur extern que conté tot el coneixement i on nosaltres accedim de forma inconscient, sense adonar-nos, per extreure’n les idees. I ho exemplifica amb la imatge del monòlit de l’última escena de 2001: Odisea a l’espai, on aquest monòlit pot simbolitzar el saber d’una intel·ligència superior.

I entre els aplaudiments dels assistents i el lliurament de la Cal·líope ens resumeix la ponència en una frase: ‘L’art té la funció de guiar-nos per poder replantejar-nos el futur’.

Anna Colominas Abelló




* DELGADO LEYVA, Rosa. TESIS: Como era el mundo del futuro en el cine primitivo? [en línia] UAB Divulga: <http://www.uab.es/servlet/Satellite?cid=1096481466568&pagename=UABDivulga/ Page/TemplatePageDetallArticleInvestigar&param1=1214374921303>.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada