CONFERÈNCIA
“EL FOMENT DE LA LLENGUA : UN PROCÉS
ESTRATÈGIC I DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL”
a càrrec d’Alícia
Company i Pugès
DIjous 27 de febrer de 2014
Dijous gras. La sala d’actes del Cèntric s’omple d’inquiets per la llengua.
L’Alícia Company, Directora del Centre de Normalització Lingüística del Prat entre molts altres mèrits, ens hi espera per compartir amb nosaltres no sols el
seu temps i els seus coneixements, sinó també part de les seves vivències. És
una de les persones més implicades en la promoció del català al Prat que ha fet de la LLENGUA el seu eix
vivencial.
Amb ella compartim el concepte de LLENGUA com a principal mitjà de
COMUNICACIÓ, però també, i molt especialment, com a mitjà essencial d’INTEGRACIÓ;
de la mateixa manera que l’aigua ho és a la peixera.
D’entrada ens planteja quatre qüestions entorn la NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA :
Què fem? Amb qui ho fem? Cóm ho fem? Per
què ho fem?
I ens parla de la formació d’adults, dels llibres que editen sota el
paraigua institucional, de les inquietuds que giren entorn la normalització
lingüística i la integració dels nou vinguts, entre molts altres temes. I ens
fa un paral·lelisme entre projecte i viatge, on realment el que compta no sols
és arribar, sinó sobretot el trajecte i especialment les il·lusions, els reptes
i els aprenentatges que comporta.
Dins d’aquest context ens presenta alguns dels llibres que han editat seguint
el fil conductor de la DIVERSITAT i de la IDENTITAT , els principals
motors de tot plegat:
§ Accents, on diferents veus, des de la diversitat, ens expliquen perquè han decidit
aprendre català.
§ + Sabors, on trobem 31 receptes d’arreu del món, condimentades amb tres colors, blanc,
groc i negre, que des de diferents identitats també ens volen parlar de la riquesa
de la diversitat.
§ Records d’arreu del món, on diferents veus ens parlen de les seves vivències socials; records de
la seva identitat i dels seus enyorats orígens.
§ Símbols d’arreu del món, on seguint el mateix fil conductor trobem la diversitat d’interpretacions
de símbols en funció de les arrels de cadascú.
§ Veus, on podem llegir i especialment escoltar 14 cançons d’arreu del món,
interpretades des del cor per diferents alumnes d’orígens molt diferents.
§ Temps era temps, editat en format digital (http://cpnl.cat/tempseratemps),
on diferents alumnes ens expliquen 14 contes d’arreu del món i alhora també hi
posen la veu. Val la pena donar-li un cop
d’ull i escoltar-los!
Amb aquests llibres-itineraris ens demostra que la seva tasca va molt més enllà del “senzill” aprenentatge d’una LLENGUA
i posa en valor el veritable repte de la normalització: promoure l’ús corrent
de la llengua i la cohesió social. Alhora que ens fa visible la necessària
col·laboració entre les diferents institucions i entitats que treballen en
xarxa per fer-ho possible.
Per il·lustrar-nos ens parla de teorema
de l’iceberg on, fent un símil amb les persones, ens recorda que a la
superfície sols veiem 1/7 part d’un tot (habilitats, experiència, coneixements,
etc.) i que a dins hi trobem tota la resta (actituds, valors, personalitat,
emocions, motivacions, etc.); és a dir, els veritables ancoratges que no es
veuen, però que són els que de veritat ens mouen (o que fins i tot ens frenen,
com els hàbits, les rutines, la vergonya, la mandra, etc.).
Per tant, reivindica que si volem
motivar les persones i promoure una veritable cohesió social, hem d’arribar a
remoure motivacions i emocions, creant i compartint vincles entre tots. I que
aquest és el veritable repte de la normalització lingüística.
En aquest sentit defensa que, dins del necessari marc institucional, cal promoure
espais i activats que afavoreixin la participació ciutadana i permetin crear
vincles personals i afectius que ajudin a forjar sentiments de pertinença. I a partir d’aquí, des de
I acaba amb un proverbi àrab que resumeix molt bé l’essència de la seva
ponència: “Qui no entén una mirada, no
entendrà mai una gran explicació”.
Mentre tímidament li lliurem la
Cal ·líope de tintablava, recollim el llibre
Veus i escoltem l‘emotiva gravació
d’uns alumnes recitant el poema Ara
mateix d’en Miquel Martí i Pol, recordant-nos que “... som on som” i que “... tot està per fer i tot és possible”.
Núria Abelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada